Estats Units

Residents fiscals a Espanya amb rendes procedents dels Estats Units

(El contingut d'aquest document és merament informatiu i s'ha elaborat amb caràcter divulgatiu. Per a més informació pot consultar-se directament la Llei de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el Conveni hispà-estatunidenc per evitar la doble imposició).

I.- Residència fiscal

Una persona física és resident en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:

• Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.

  Per determinar aquest període de permanència es computaran les absències esporàdiques llevat que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país (mitjançant un certificat de residència fiscal expedit per les autoritats fiscals d'aquest altre país). En el supòsit de països o territoris dels qualificats de paradís fiscal, l'Administració Tributària podrà exigir que es provi la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.

• Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.

• Que resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquesta persona física. Aquest tercer supòsit admet prova en contrari.

II.- Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Si una persona física, d'acord amb el que ha descrit, resulta ser resident fiscal a Espanya, serà contribuent per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i haurà de tributar a Espanya per la seva renda mundial, és a dir, haurà de declarar a Espanya les rendes que obtingui en qualsevol part del món, sens perjudici del que es disposi en el Conveni per evitar la doble imposició internacional subscrita entre Espanya i el país d'origen de la renda.

Els convenis enumeren uns tipus de rendes i disposen, respecte de cadascuna d'elles, les potestats tributàries que corresponen a cada Estat signant:

• en uns casos, potestat exclusiva per al país de residència del contribuent,

• en uns altres, potestat exclusiva per al país d'origen de la renda i,

• finalment, en alguns supòsits, potestat compartida entre ambdós països, podent ambdós gravar la mateixa renda però amb l'obligació per al país de residència del contribuent d'arbitrar mesures per evitar la doble imposició.

  El Conveni per evitar la doble imposició hispana estatunidenca conté una “clàusula de reserva” segons la qual els Estats Units es reserva el dret d'imposició sobre els seus ciutadans i residents com si el Conveni no estigués en vigor. La imposició suportada als Estats Units per un resident d'Espanya partint de criteri de ciutadania no dona dret a Espanya a aplicar en l'IRPF deducció per doble imposició internacional. Si els Estats Units graven una renda fent ús de la “clàusula de reserva” establerta per als seus ciutadans, la doble imposició correspon evitar-la als Estats Units.

El període impositiu de l'IRPF és l'any natural. Una persona serà resident o no resident durant tot l'any natural ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.

La declaració de la renda de les persones físiques residents fiscals a Espanya, es presenta durant els mesos d'abril, maig i juny de l'any següent al de meritació. La normativa de l'IRPF regula uns límits i condicions que determinen l'obligació de presentar la declaració de l'impost, que hauran de consultar-se cada any. Les rendes exemptes no es tenen en compte per determinar l'obligació de declarar.

Exemple : Contribuent, resident fiscal a Espanya, de la qual única renda el 2019 és una pensió procedent dels Estats Units, causada per haver treballat en una empresa en aquest país. (Espanya té potestat de gravamen per ser una pensió derivada d'un treball anterior en el sector privat. El tractament en el Conveni s'explica a continuació). Si la pensió supera la quantia de 14.000 euros anuals, tenint en compte els límits i condicions de l'obligació de declarar relativa a l'exercici 2019, estaria obligat a presentar declaració per l'IRPF corresponent a 2019, atès que el pagador de la pensió estatunidenca no està obligat a practicar retencions a compte de l'IRPF espanyol.

Conveni hispà-estatunidenc

(El text del Conveni pot ser consultat en  https://sede.agenciatributaria.gob.es  en la següent ruta: Inici > Normativa i criteris interpretatius > Fiscalitat internacional)

De forma simplificada, tenint en compte el que disposa el  Conveni entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica (CDI ), la tributació per als residents fiscals a Espanya de les rendes de font estatunidenca més comunament obtingudes seria:

Pensions :

Enteses com remuneracions que tenen la seva causa en un treball exercit amb anterioritat, tenen diferent tractament segons es concedeixin per raó de serveis prestats en el sector públic o privat.

• Pensió rebuda per raó del treball dependent ofert a l'Estat, subdivisió política o entitat local (article 21.2 CDI). El seu tractament és:

  1. En general, aquestes pensions només tributarien als Estats Units.

     A Espanya estarien exemptes, si bé s'aplicarà exempció amb progressivitat. Això significa que, si el contribuent resultés obligat a presentar declaració per l'IRPF per l'obtenció d'unes altres rendes, l'import de la pensió exempta es té en compte a Espanya per calcular el gravamen aplicable als restants rendes.

  2. Tanmateix, si el beneficiari de la pensió resident a Espanya tingués nacionalitat espanyola, les referides pensions només tributarien a Espanya.

• Pensió rebuda per raó d'un treball anterior en el sector privat (article 20 CDI). El seu tractament és:

  1. En general, aquestes pensions només se sotmetran a imposició a Espanya.

  2. Tanmateix, els pagaments realitzats sota el règim de la Seguretat Social dels Estats Units, a un resident d'Espanya o a un ciutadà dels Estats Units, poden sotmetre's a tributació també als Estats Units, cas en què el contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional, sempre que aquesta renda hagi estat sotmesa a imposició als Estats Units amb base en criteris diferents del de ciutadania.

Rendes derivades d'immobles (article 6 CDI):

Les rendes de la propietat immobiliària situada als Estats Units, poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com als Estats Units. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

Dividends (article 10 CDI):

Els dividends de font estatunidenca poden sotmetre's a imposició a Espanya d'acord amb la seva legislació interna. Aquests dividends poden també sotmetre's a imposició als Estats Units, en cas que sigui el país on resideixi la societat que paga els dividends i segons la legislació d'aquell Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident d'Espanya l'impost així exigit tindrà un límit màxim del 15 per cent de l'import brut dels dividends. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.

Interessos (article 11 CDI):

Els interessos procedents dels Estats Units poden sotmetre's a imposició a Espanya d'acord amb la seva legislació interna. En general, només poden sotmetre's a imposició a Espanya. No obstant això, en alguns casos, els interessos poden sotmetre's a imposició també als Estats Units, d'acord amb la seva legislació interna, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident d'Espanya l'impost així exigit als Estats Units no pot excedir el 10 per 100 de l'import brut dels interessos. En aquells casos, a Espanya tindria dret a aplicar la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.

Retribucions de membres de consells d'administració de societats residents dels Estats Units (article 18 CDI):

Poden sotmetre's a imposició tant als Estats Units com a Espanya. El contribuent tindria dret a Espanya a aplicar la deducció per doble imposició internacional.

Guanys patrimonials:

• Derivades de béns immobles (article 13.1 CDI) : els guanys obtinguts per l'alienació de béns immobles situats als Estats Units, poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com als Estats Units. El contribuent té dret a aplicar a Espanya la deducció per doble imposició internacional.

• Derivades d'accions, participacions o altres drets que, directament o indirectament, atorguin al propietari d'aquestes accions, participacions o drets, el dret al gaudi de béns immobles situats als Estats Units (article 13.4 CDI): els guanys derivats de l'alienació d'aquelles accions, participacions o altres drets poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com als Estats Units. A Espanya el contribuent tindria dret a aplicar la deducció per doble imposició internacional.

• Derivades de béns mobles que pertanyin a un establiment permanent o a una base fixa (article 13.3 CDI): els guanys obtinguts per l'alienació de béns mobles que estiguin afectes a un establiment permanent o auna basi fixa del qual un resident a Espanya disposi o hagi disposat als Estats Units per a la realització d'activitats empresarials o la prestació de serveis professionals independents, compreses els guanys derivats de l'alienació de l'establiment permanent o la base fixa, podran sotmetre's a imposició tant als Estats Units com a Espanya. En cas que es produeixi doble imposició, a Espanya el contribuent tindria dret a aplicar la deducció per doble imposició internacional.

• Derivades d'una altra classe de béns (article 13.6 CDI) : en general, els guanys derivats de l'alienació de qualsevol altra classe de béns només poden sotmetre's a imposició a Espanya, sempre que aquest sigui l'Estat de residència del transmitent. Un exemple d'aquest tipus de guanys patrimonials seria la corresponent a la venda d'accions d'una empresa estatunidenca.

A més de les comentades anteriorment, el Conveni enumera un altre tipus de rendes (beneficis empresarials, serveis professionals, retribucions del treball assalariat, artistes i esportistes, funcions públiques, unes altres rendes …), tractament del qual pot consultar-se en el text del mateix.  

III.- Obligació d'informació sobre béns a l'estranger

Les persones residents a Espanya hauran d'informar a l'Administració tributària espanyola sobre tres categories diferents de béns i drets situats a l'estranger:

• comptes en entitats financeres situades a l'estranger
• valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtingudes a l'estranger
• béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l'estranger

Aquesta obligació haurà de complir-se, mitjançant el model 720, entre l'1 de gener i el 31 de març de l'any següent a aquell al que es refereixi la informació a subministrar.

No existirà obligació d'informar sobre cadascuna de les categories de béns quan el valor del conjunt de béns corresponent a cada categoria no superi els 50.000 euros. Una vegada presentada la declaració informativa per una o diverses de les categories de béns i drets, la presentació de la declaració en els anys successius serà obligatòria quan el valor hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte del que va determinar la presentació de l'última declaració.

Telèfon 91 554 87 70 / 901 33 55 33

https://sede.agenciatributaria.gob.es