França

Residents fiscals a Espanya amb rendes procedents de França

(El contingut d'aquest document és merament informatiu i s'ha elaborat amb caràcter divulgatiu. Per a més informació pot consultar-se directament la Llei de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el Conveni hispanofrancès per evitar la doble imposició).

I.- Residència fiscal

Una persona física és resident en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:

• Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.

  Per determinar aquest període de permanència es computaran les absències esporàdiques llevat que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país (mitjançant un certificat de residència fiscal expedit per les autoritats fiscals d'aquest altre país). En el supòsit de països o territoris dels qualificats de paradís fiscal, l'Administració Tributària podrà exigir que es provi la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.

• Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.

• Que resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquesta persona física. Aquest tercer supòsit admet prova en contrari.

II.- Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Si una persona física, d'acord amb el que ha descrit, resulta ser resident fiscal a Espanya, serà contribuent per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i haurà de tributar a Espanya per la seva renda mundial, és a dir, haurà de declarar a Espanya les rendes que obtingui en qualsevol part del món, sens perjudici del que es disposi en el Conveni per evitar la doble imposició internacional subscrita entre Espanya i el país d'origen de la renda.

Els convenis enumeren uns tipus de rendes i disposen, respecte de cadascuna d'elles, les potestats tributàries que corresponen a cada Estat signant:

• en uns casos, potestat exclusiva per al país de residència del contribuent,

• en uns altres, potestat exclusiva per al país d'origen de la renda i,

• finalment, en alguns supòsits, potestat compartida entre ambdós països, podent ambdós gravar la mateixa renda, però amb l'obligació per al país de residència del contribuent d'arbitrar mesures per evitar la doble imposició.

El període impositiu de l'IRPF és l'any natural. Una persona serà resident o no resident durant tot l'any natural ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.

La declaració de la renda de les persones físiques residents fiscals a Espanya, es presenta durant els mesos d'abril, maig i juny de l'any següent al de meritació. La normativa de l'IRPF regula uns límits i condicions que determinen l'obligació de presentar la declaració de l'impost, que hauran de consultar-se cada any. Les rendes exemptes no es tenen en compte per determinar l'obligació de declarar.

Exemple : Contribuent, resident fiscal a Espanya, de la qual única renda el 2019 és una pensió procedent de França, causada per haver treballat en una empresa en aquest país (Espanya té la potestat exclusiva de gravamen per ser una pensió derivada d'un treball anterior en el sector privat. El tractament en el Conveni s'explica a continuació). Si la pensió supera la quantia de 14.000 euros anuals, tenint en compte els límits i condicions de l'obligació de declarar relativa a l'exercici 2019, estaria obligat a presentar declaració per l'IRPF corresponent a 2019, atès que el pagador de la pensió francesa no està obligat a practicar retencions a compte de l'IRPF espanyol.

Conveni hispanofrancès

(El text del Conveni pot ser consultat en  https://sede.agenciatributaria.gob.es  en la següent ruta: Inici > Normativa i criteris interpretatius > Fiscalitat internacional)

De forma simplificada, tenint en compte el que disposa el Conveni entre Espanya i França (CDI ),  la tributació per als residents fiscals a Espanya de les rendes de font francesa més comunament obtingudes seria:

Pensions:

Enteses com remuneracions que tenen la seva causa en un treball exercit amb anterioritat, tenen diferent tractament segons es concedeixin per raó de serveis prestats en el sector públic o privat.

• Pensió  rebuda per raó del treball dependent ofert a l'Estat, entitats territorials o persona jurídica de dret públic (article 19.2 CDI). El seu tractament és:

  1. En general, aquestes pensions només  se sotmetran a imposició a França.

     A Espanya estarien exemptes, si bé s'aplicaria exempció amb progressivitat. Això significa que si el contribuent resultés obligat a presentar declaració per l'IRPF per l'obtenció d'unes altres rendes, l'import de la pensió exempta es tindria en compte per calcular el gravamen aplicable als restants rendes.

  2. Tanmateix, si el beneficiari de la pensió resident a Espanya tingués nacionalitat espanyola, sense tenir al mateix temps nacionalitat francesa, les referides pensions només tributarien a Espanya.

• Pensió rebuda per raó d'un treball anterior en el sector privat (article 18 CDI) : Les pensions només se sotmetran a imposició a Espanya.

Rendes derivades d'immobles (article 6 CDI):

Les rendes de la propietat immobiliària situada a França, poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com a França. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

Dividends (article 10 CDI):

Els dividends de font francesa poden sotmetre's a imposició a Espanya d'acord amb la seva legislació interna. Aquests dividends poden també sotmetre's a imposició a França, si aquest és l'Estat en què resideix la societat que paga els dividends i segons la seva legislació interna, però si el perceptor dels dividends és el beneficiari efectiu resident a Espanya, l'impost així exigit a França tindrà un límit màxim del 15 per 100 de l'import brut dels dividends. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.

D'altra banda, un resident d'Espanya que percebi d'una societat que és resident de França dividends dels que és el beneficiari efectiu i que donarien dret a un «crèdit fiscal» («avoir fiscal») si fossin percebuts per un resident de França, tindrà dret a un pagament del Tresor francès, per un import igual a l'esmentat «crèdit fiscal» («avoir fiscal »), sens perjudici que aquests dividends també puguin estar subjectes a imposició a França, amb el límit màxim del 15 per 100 de l'import brut d'aquests dividends. Aquest crèdit fiscal només s'aplicarà al beneficiari efectiu dels dividends que estigui sotmès a l'impost espanyol per raó d'aquests dividends i del pagament del Tresor francès.

A més, llevat que no obtingui el benefici del pagament del Tresor francès anteriorment comentat, un resident d'Espanya que percebi dividends pagats per una societat que sigui resident de França pot obtenir el reemborsament de la retenció («précompte») en la mesura en què aquesta hagi estat efectivament ingressada per la societat per raó d'aquests dividends.

Finalment, els imports bruts del pagament del Tresor francès i de la retenció que s'acaben de comentar es consideren com dividends als efectes de l'aplicació del Conveni hispanofrancès.

Interessos (article 11 CDI):

Els interessos procedents de França poden sotmetre's a imposició a Espanya d'acord amb la seva legislació interna. Tanmateix, aquests interessos poden sotmetre's a imposició també a França, país del que són procedents, però si el perceptor dels interessos és el beneficiari efectiu, l'impost exigit a França no pot excedir el 10 per 100 de l'import brut dels interessos. A Espanya tindria dret a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.

Retribucions de membres de consells d'administració de societats residents de França (article 16 CDI):

Poden sotmetre's a imposició tant a França com a Espanya. El contribuent tindria dret a Espanya a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

Guanys patrimonials:

• Derivades de béns immobles (article 13.1.a CDI) : els guanys obtinguts per l'alienació de béns immobles situats a França, poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com a França. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

• Derivades d'accions, participacions o altres drets en societats o entitat jurídica actiu del qual consisteixi principalment, directament o per interposició d'una o diverses societats o entitats jurídiques, en immobles situats a França o drets que recaiguin sobre immobles (article 13.1.b CDI ): els guanys derivats de l'alienació d'aquelles accions o participacions poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com a França. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

• Els guanys derivats d'accions, participacions o altres drets [distintos de les accions, participacions o drets compresos en l'article 13.1.b) CDI] que constitueixin una participació substancial en una societat que és resident de França (article 13.2.a) CDI): els guanys derivats de l'alienació d'aquelles accions, participacions o drets poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com a França. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

  Es considera que existeix una participació substancial quan el transmitent, només o amb persones emparentades, detingui directament o indirectament en qualsevol moment en el transcurs dels dotze mesos precedents a la data de la transmissió:

  • Com a mínim el 25 per 100 del capital d'aquesta societat, o
  • Accions, participacions o altres drets que en el seu conjunt donin dret com a mínim al 25 per 100 dels beneficis de la societat.

• Derivades de béns mobles que pertanyin a un establiment permanent o a una base fixa (article 13.3 CDI): els guanys obtinguts per l'alienació de béns mobles que pertanyin a un establiment permanent o a una base fixa que un resident a Espanya posseeixi a França per a la realització d'activitats empresarials o la prestació de treballs independents, compreses els guanys derivats de l'alienació de l'establiment o de la base fixa, podran sotmetre's a imposició tant a França com a Espanya. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

• Derivades d'una altra classe de béns (article 13.5 CDI) : en general, els guanys derivats de l'alienació de qualsevol altra classe de béns, només poden sotmetre's a imposició a Espanya, sempre que aquest sigui l'Estat de residència del transmitent. Un exemple d'aquest tipus seria el guany patrimonial obtingut per venda d'accions d'una empresa francesa.

A més de les comentades anteriorment, el Conveni enumera un altre tipus de rendes (beneficis empresarials, serveis professionals, retribucions del treball assalariat, artistes i esportistes, funcions públiques, unes altres rendes …), tractament del qual pot consultar-se en el text del mateix.

III.- Obligació d'informació sobre béns a l'estranger

Les persones residents a Espanya hauran d'informar a l'Administració tributària espanyola sobre tres categories diferents de béns i drets situats a l'estranger:

• comptes en entitats financeres situades a l'estranger
• valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtingudes a l'estranger
• béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l'estranger

Aquesta obligació haurà de complir-se, mitjançant el model 720, entre l'1 de gener i el 31 de març de l'any següent a aquell al que es refereixi la informació a subministrar.

No existirà obligació d'informar sobre cadascuna de les categories de béns quan el valor del conjunt de béns corresponent a cada categoria no superi els 50.000 euros. Una vegada presentada la declaració informativa per una o diverses de les categories de béns i drets, la presentació de la declaració en els anys successius serà obligatòria quan el valor hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte del que va determinar la presentació de l'última declaració.

Telèfon 91 554 87 70 / 901 33 55 33

https://sede.agenciatributaria.gob.es