Suècia

Residents fiscals a Espanya amb rendes procedents de Suècia

(El contingut d'aquest document és merament informatiu i s'ha elaborat amb caràcter divulgatiu. Per a més informació pot consultar-se directament la Llei de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el Conveni hispà-suec per evitar la doble imposició).

I.- Residència fiscal

Una persona física és resident en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:

• Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.

  Per determinar aquest període de permanència es computaran les absències esporàdiques llevat que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país (mitjançant un certificat de residència fiscal expedit per les autoritats fiscals d'aquest altre país). En el supòsit de països o territoris dels qualificats de paradís fiscal, l'Administració Tributària podrà exigir que es provi la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.

• Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.

• Que resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquesta persona física. Aquest tercer supòsit admet prova en contrari.

II.- Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Si una persona física, d'acord amb el que ha descrit, resulta ser resident fiscal a Espanya, serà contribuent per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i haurà de tributar a Espanya per la seva renda mundial, és a dir, haurà de declarar a Espanya les rendes que obtingui en qualsevol part del món, sens perjudici del que es disposi en el Conveni per evitar la doble imposició internacional subscrita entre Espanya i el país d'origen de la renda.

Els convenis enumeren uns tipus de rendes i disposen, respecte de cadascuna d'elles, les potestats tributàries que corresponen a cada Estat signant:

• en uns casos, potestat exclusiva per al país de residència del contribuent,

• en uns altres, potestat exclusiva per al país d'origen de la renda i,

• finalment, en alguns supòsits, potestat compartida entre ambdós països, podent ambdós gravar la mateixa renda, però amb l'obligació per al país de residència del contribuent d'arbitrar mesures per evitar la doble imposició. Tanmateix, el CDI hispà-suec disposa, en determinats casos relatius a pensions i guanys, que correspon al país de la font prendre les mesures per evitar la doble imposició.

El període impositiu de l'IRPF és l'any natural. Una persona serà resident o no resident durant tot l'any natural ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.

La declaració de la renda de les persones físiques residents fiscals a Espanya, es presenta durant els mesos d'abril, maig i juny de l'any següent al de meritació. La normativa de l'IRPF regula uns límits i condicions que determinen l'obligació de presentar la declaració de l'impost, que hauran de consultar-se cada any. Les rendes exemptes no es tenen en compte per determinar l'obligació de declarar.

Exemple: Contribuent, resident fiscal a Espanya, de la qual única renda el 2019 és una pensió procedent de Suècia, causada per haver treballat en una empresa en aquest país (Espanya té potestat de gravamen. El tractament en el Conveni s'explica a continuació). Si la pensió supera la quantia de 14.000 euros anuals, tenint en compte els límits i condicions de l'obligació de declarar relativa a l'exercici 2019, estaria obligat a presentar declaració per l'IRPF corresponent a 2019, atès que el pagador de la pensió sueca no està obligat a practicar retencions a compte de l'IRPF espanyol.

Conveni hispà-suec

(El text del Conveni pot ser consultat en  https://sede.agenciatributaria.gob.es  en la següent ruta: Inici > Normativa i criteris interpretatius > Fiscalitat internacional)

De forma simplificada, tenint en compte el que disposa el Conveni entre Espanya i Suècia (CDI ), la tributació per als residents fiscals a Espanya de les rendes de font sueca més comunament obtingudes seria:

Pensions:

Enteses com remuneracions que tenen la seva causa en un treball exercit amb anterioritat, tenen diferent tractament segons:

• Pensió rebuda per raó del treball dependent ofert a l'Estat, subdivisió  administrativa o entitat local (article 19.2 CDI). El seu tractament és:

  1. En general, aquestes pensions només se sotmetran a imposició a Suècia.

     S'inclou la pensió en la declaració IRPF i Espanya permetrà (article 24.2 CDI), com a deducció de l'impost sobre la renda espanyola, aquella part de l'impost espanyol que correspon a la pensió obtinguda a Suècia.  

  2. Tanmateix, si el beneficiari de la pensió resident a Espanya tingués nacionalitat espanyola, les referides pensions només tributarien a Espanya.

• Pensió rebuda per raó d'un treball anterior en el sector privat (article  18 CDI). El seu tractament és:

  1. En general, aquestes pensions només tributarien a Espanya.

  2. Tanmateix, els pagaments realitzats a persones de nacionalitat sueca, sota el règim de la Seguretat Social de Suècia, així com els pagaments derivats d'una pensió per raó d'una assegurança de vida concertada a Suècia, podran sotmetre's a imposició tant a Espanya com a Suècia. En aquests supòsits (article 24.5 CDI) les mesures per evitar la doble imposició s'adoptaran a Suècia, no essent aplicable a Espanya cap deducció per l'impost pagat a Suècia.

Rendes derivades d'immobles (article 6 CDI):

Les rendes de la propietat immobiliària situada a Suècia, poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com a Suècia. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

Dividends (article 10 CDI):

Els dividends de font sueca poden estar subjectes a imposició a Espanya d'acord amb la seva legislació interna, si el resident a Espanya és el perceptor efectiu dels dividends. Aquests dividends poden també sotmetre's a imposició a Suècia, país en què resideix la societat que paga els dividends, i d'acord amb la legislació d'aquest Estat, però amb un límit màxim del 15 per 100 de l'import brut dels dividends. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.

Interessos (article 11 CDI):

Els interessos procedents de Suècia poden estar subjectes a tributació a Espanya d'acord amb la seva legislació interna, si el resident a Espanya és el perceptor efectiu de l'interès. Tanmateix, aquests interessos poden sotmetre's a imposició també a Suècia, però l'impost exigit a Suècia no pot excedir el 15 per 100 de l'import brut dels interessos. A Espanya tindria dret a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.

Retribucions de membres de consells d'administració de societats residents de Suècia (article 16 CDI):

Poden sotmetre's a imposició tant a Suècia com a Espanya. El contribuent tindria dret a Espanya a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

Guanys patrimonials:

• Derivades de béns immobles (article 13.1 CDI) : els guanys obtinguts per l'alienació de béns immobles situats a Suècia, poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com a Suècia. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

• Derivades de béns mobles que pertanyin a un establiment permanent o a una base fixa (article 13.2 CDI): els guanys obtinguts per l'alienació de béns mobles que pertanyin o hagin pertangut a un establiment permanent o a una base fixa que un resident a Espanya posseeixi a Suècia per a la realització d'activitats empresarials o la prestació de serveis professionals, compreses els guanys derivats de l'alienació de l'establiment o la base fixa, podran sotmetre's a imposició tant a Suècia com a Espanya. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

• Derivades d'una altra classe de béns (article 13.4 CDI ): els guanys derivats de l'alienació de qualsevol altra classe de béns diferents dels béns immobles esmentats en el primer punt, així com dels béns mobles que pertanyin o hagin pertangut a una base fixa esmentades en el segon punt, només tributen a Espanya, sempre que aquest sigui l'Estat on resideixi el transmitent. Un exemple d'aquest tipus seria el guany derivat de la venda d'accions d'una empresa sueca.

• Derivades d'accions o participacions en una societat actiu del qual consisteixi principalment en immobles (article 13.5 CDI ): els guanys derivats de l'alienació d'aquestes accions o participacions poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com a Suècia, si el venedor és de nacionalitat sueca, si ser nacional espanyol, ha estat resident de Suècia en qualsevol moment durant un període de cinc anys immediatament anterior a l'alienació i en el moment de l'alienació, només o juntament amb alguna persona estretament relacionada, tingués una influència decisiva en la societat. En aquests supòsits (article 24.5 CDI) les mesures per evitar la doble imposició s'adoptaran a Suècia, no a Espanya.

A més de les comentades anteriorment, el Conveni enumera un altre tipus de rendes (beneficis empresarials, serveis professionals, retribucions del treball assalariat, artistes i esportistes, funcions públiques, unes altres rendes …), tractament del qual pot consultar-se en el text del mateix.

III.- Obligació d'informació sobre béns a l'estranger

Les persones residents a Espanya hauran d'informar a l'Administració tributària espanyola sobre tres categories diferents de béns i drets situats a l'estranger:

• comptes en entitats financeres situades a l'estranger
• valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtingudes a l'estranger
• béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l'estranger

Aquesta obligació haurà de complir-se, mitjançant el model 720, entre l'1 de gener i el 31 de març de l'any següent a aquell al que es refereixi la informació a subministrar.

No existirà obligació d'informar sobre cadascuna de les categories de béns quan el valor del conjunt de béns corresponent a cada categoria no superi els 50.000 euros. Una vegada presentada la declaració informativa per una o diverses de les categories de béns i drets, la presentació de la declaració en els anys successius serà obligatòria quan el valor hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte del que va determinar la presentació de l'última declaració.

Telèfon 91 554 87 70 / 901 33 55 33

https://sede.agenciatributaria.gob.es