Establiments permanents

Quan una persona jurídica o entitat no resident operi en territori espanyol per mitjà d'un o diversos establiments permanents (casella B91 “SÍ ”), haurà de consignar en la declaració censal quants són (casella B92), el NIF (caselles B93, B95 o B97) i la denominació diferenciada assignada a cadascun d'ells (caselles B94, B96 o B98).

En aquest sentit, per determinar si es tracta d'un establiment permanent, cal considerar que dins les fonts de l'ordenament tributari es troben els tractats o convenis internacionals que continguin clàusules de naturalesa tributària i, en particular, els convenis per evitar la doble imposició, en els termes previstos en l'article 96 de la Constitució.

Per tant, si existeix conveni entre Espanya i el país en el que resideix el contribuent, la definició d'establiment permanent serà l'estipulada en aquest conveni. Aquest tipus de conveni utilitza com patró el “Model de Conveni de l'OCDE entre l'Estat A i l'Estat B per evitar la doble imposició en matèria d'Impostos sobre la Renda i sobre el Patrimoni”, en article del qual 5 es defineix el concepte d'establiment permanent en aquests termes:

Article 5è Establiment permanent.

A l'efecte d'aquest Conveni, l'expressió «establiment permanent» significa un lloc fix de negocis mitjançant el qual una empresa realitza tota o part de la seva activitat.
L'expressió «establiment permanent» comprèn, en especial :
- les seus de direcció;
- les sucursals;
- les oficines;
- les fàbriques;
- els tallers; i
- les mines, els pous de petroli o de gas, les pedreres o qualsevol altre lloc d'extracció de recursos naturals.
Una obra o un projecte de construcció o instal·lació només constitueix establiment permanent si la seva durada excedeix dotze mesos.
No obstant això les disposicions anteriors d'aquest Article, es considera que l'expressió «establiment permanent» no inclou:
- la utilització d'instal·lacions amb l'única fi d'emmagatzemar, exposar o entregar béns o mercaderies pertanyents a l'empresa;
- el manteniment d'un dipòsit de béns o mercaderies pertanyents a l'empresa amb l'única fi d'emmagatzemar-les, exposar-les o entregar-les;
- el manteniment d'un dipòsit de béns o mercaderies pertanyents a l'empresa amb l'única fi de què siguin transformades per una altra empresa;
- el manteniment d'un lloc fix de negocis amb l'única fi de comprar béns o mercaderies o de recollir informació per a l'empresa;
- el manteniment d'un lloc fix de negocis amb l'única fi de realitzar per a l'empresa qualsevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori;
- el manteniment d'un lloc fix de negocis amb l'única fi de realitzar qualsevol combinació de les activitats esmentades en els subapartats a) a e), amb la condició que el conjunt de l'activitat del lloc fix de negocis que resulti d'aquella combinació conservi el seu caràcter auxiliar o preparatori.
No obstant el que disposen els apartats 1 i 2, quan una persona diferent d'un agent independent (al que li serà aplicable l'apartat 6) actuï per compte d'una empresa i ostenti i exerceixi habitualment en un Estat contractant poders que la facultin per concloure contractes en nom de l'empresa, es considerarà que aquella empresa té un establiment permanent en aquell Estat respecte de les activitats que aquesta persona realitzi per a l'empresa, llevat que les activitats d'aquella persona es limitin a les esmentades en l'apartat 4 i que, d'haver estat realitzades per mitjà d'un lloc fix de negocis, no haguessin determinat la consideració d'aquest lloc fix de negocis com un establiment permanent d'acord amb les disposicions d'aquell apartat.
No es considera que una empresa té un establiment permanent en un Estat contractant pel mer fet de què realitzi les seves activitats en aquell Estat per mitjà d'un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent independent, sempre que aquestes persones actuïn dins el marc ordinari de la seva activitat.
El fet que una societat resident d'un Estat contractant controli o sigui controlada per una societat resident de l'altre Estat contractant o que realitzi activitats empresarials en aquest altre Estat (ja sigui per mitjà d'establiment permanent o d’altra manera), no converteix per sí sol a qualsevol d'aquestes societats en establiment permanent de l'altra.

Si, al contrari, no existeix conveni de doble imposició entre Espanya i el país en el que resideix el contribuent, s'haurà de considerar la regulació normativa d'Espanya. A aquests efectes, la Llei de l'impost sobre la Renda de no residents estableix en el seu article 13 el següent:

S'entendrà que una persona o entitat opera mitjançant establiment permanent en territori espanyol, quan:

per qualsevol títol disposi en el mateix, de manera continuada o habitual, d'instal·lacions o llocs de treball de qualsevol índole, en què realitzi tota o part de la seva activitat, o
actuï en ell per mitjà d'un agent autoritzat per contractar, en nom i per compte del contribuent, que exerceixi amb habitualitat aquests poders.

En particular, existeix establiment permanent en els següents casos: seus de direcció, les sucursals, les oficines, les fàbriques, els tallers, els magatzems, botigues o altres establiments, les mines, els pous de petroli o de gas, les pedreres, les explotacions agrícoles, forestals o pecuàries, o qualsevol altre lloc d'exploració o d'extracció de recursos naturals i les obres de construcció, instal·lació o muntatge de la qual durada excedeixi sis mesos.