Entitats sense fins lucratius

La Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge s'aprova per a regular el règim fiscal propi de les entitats sense fins lucratius, així com el conjunt d'incentius que són aplicables a l'activitat de mecenatge realitzada per particulars. En el que no preveu aquesta Llei, s'aplicaran les normes tributàries generals.

Als efectes d'aquesta Llei, es consideren entitats sense fins lucratius, sempre que compleixin determinats requisits:

Les fundacions
Les associacions declarades d'utilitat pública
Les organitzacions no governamentals de desenvolupament a què es refereix la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, sempre que tinguin alguna de les formes jurídiques a què es refereixen els paràgrafs anteriors
Les delegacions de fundacions estrangeres inscrites en el Registre de Fundacions
Les federacions esportives espanyoles, les federacions esportives territorials d'àmbit autonòmic integrades en aquelles, el Comitè Olímpic Espanyol i el Comitè Paralímpic Espanyol
Les federacions i associacions de les entitats sense fins lucratius a què es refereixen els paràgrafs anteriors

Els requisits que han de complir aquestes entitats per acollir-se als beneficis d'aquesta llei són, a grans trets, els següents:

Que persegueixin fins d'interès general
Que destinin a la realització d'aquests fins com a mínim el 70 per 100 del resultat de les explotacions econòmiques que realitzin i dels ingressos que obtinguin per qualsevol altre concepte minorats en les despeses realitzades per a la seva obtenció
Que l'activitat realitzada no consisteixi en el desenvolupament d'explotacions econòmiques alienes al seu objecte o finalitat estatutària
Que els fundadors, associats, patrons etc, no siguin els destinataris principals de les activitats que es realitzin per les entitats
Que els càrrecs de patró, representant estatutari i membre de l'òrgan de govern siguin gratuïts
Que, en cas de dissolució, el seu patrimoni es destini a alguna de les entitats considerades com entitats beneficiàries del mecenatge
Que estiguin inscrites en el registre corresponent
Que compleixin determinades obligacions comptables
Que compleixin les obligacions de rendició de comptes que estableixi la seva legislació específica
Que elaborin anualment una memòria econòmica

El règim fiscal especial regulat en la Llei 49/2002 afecta a :

La tributació per l'impost sobre societats
Els tributs locals

Del règim de tributació per l'impost sobre societats podem destacar les següents notes:

Es declara l'exempció de les rendes derivades dels ingressos obtinguts sense contraprestació, les procedents del patrimoni mobiliari i immobiliari de l'entitat, les derivades d'adquisicions o transmissions de béns o drets, les obtingudes en l'exercici d'explotacions econòmiques exemptes, etc.
En la base imposable de l'Impost únicament seran computables els ingressos i les despeses corresponents a explotacions econòmiques no exemptes
La base imposable serà gravada a un tipus únic del 10 per 100

Pel que fa als tributs locals, el règim especial afecta als següents:

Impost sobre béns immobles
Queden exempts tots aquells béns subjectes a aquest impost dels que siguin titulars les entitats sense fins lucratius, amb l'excepció dels afectats a explotacions econòmiques no exemptes de l'impost sobre societats
Impost sobre activitats econòmiques
Estan exemptes les explotacions econòmiques que desenvolupin aquestes entitats quan hagin estat qualificades d'exemptes per la pròpia Llei
Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana
Estan exempts d'aquest impost els increments de valor corresponents quan l'obligació legal de satisfer l'impost recaigui sobre una entitat sense fins lucratius

L'aplicació del règim fiscal especial del Títol II de la Llei 49/2002 està condicionada al compliment dels requisits exigits al mateix, que han de ser provats per l'entitat a requeriment de l'Administració tributària.