b) Transmissions lucratives a causa de defunció del contribuent
En els supòsits de transmissions lucratives per defunció del contribuent, la Llei exclou de gravamen el possible guany (denominada "plusvàlua del mort") o pèrdua patrimonial que pugui produir-se per la transmissió del seu patrimoni als seus hereus, independentment de qui sigui el beneficiari de la successió.
Precisió: transmissió mitjançant pactes successoris (successió contractual)
La Resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) de 2 de març de 2016, Reclamació número 00-02796-2015, recaiguda en recurs extraordinari d'alçada per a la unificació de criteri ha assenyalat que a l'alteració patrimonial posada de manifest amb motiu de les transmissions realitzades mitjançant la institució de la apartación regulada en la Llei 2/2006, de 14 de juny de Dret Civil de Galícia li resulta d'aplicació el que disposa l'article 33.3.b) de la Llei de l'IRPF, per la qual cosa s'estima que en aquests supòsits no existeix guany o pèrdua patrimonial subjecta a l'IRPF, per tal com les característiques pròpies d'aquest pacte successori del dret civil gallec permeten concloure que ens trobem davant una adquisició mortis causa. Aquest criteri ha estat avalat per la Sentència del Tribunal Suprem de 9 de febrer de 2016, recaiguda en el recurs de cassació núm. 325/2015 (ROJ : STS 407/2016).
Com a conseqüència de l'anterior, els supòsits de transmissions de béns derivats de pactes successoris, inclosos els diferents del de apartación, tenen la consideració de transmissions a causa de defunció a l'efecte de l'aplicació del que disposa l'article 33.3.b) de la Llei de l'IRPF, i això encara que no s'hagi produït la defunció del transmitent.
Pel que fa al cas, tingui-se en compte que la institució dels “pactes successoris” (successió contractual), prohibida en l'àmbit del Dret comú (articles 1.271, 658 i 816 del Codi civil estatal), es manté en els drets civils, forals o especials, de determinades Comunitats Autònomes on la vigència del Codi civil no és completa (Aragón, Illes Balears, Catalunya, Galícia, Navarra i el País Basc).
L'extensió d'aquest criteri es confirma amb la incorporació a l'article 36 de la Llei de l'IRPF de la subrogació del beneficiari en la posició del causant en els casos en què transmeti el bé adquirit abans del transcurs de cinc anys des de la celebració del pacte successori o de la defunció del causant, si fora anterior. Vegeu pel que fa al cas l'apartat denominat “Determinació de l'import dels guanys o pèrdues patrimonials: normes generals“ d'aquest Capítol.