Guanys i pèrdues patrimonials que integren la base imposable de l'estalvi

Normativa: Art. 46 Llei IRPF

Els guanys i pèrdues patrimonials que es posin de manifest amb motiu de transmissions d'elements patrimonials integren la base imposable de l'estalvi i han de declarar-se en la rúbrica que correspongui de l'epígraf F2 de la declaració.

Poden citar-se, a títol d'exemple, les següents:

Guanys i pèrdues patrimonials derivats de transmissions o reemborsaments d'accions o participacions d'institucions d'inversió col·lectiva (societats i fons d'inversió).

Aquests guanys patrimonials han estat subjectes a la retenció o ingrés a compte del 19 per 100 en l'exercici 2024. L'import d'aquestes retencions i ingressos a compte haurà de declarar-se en l'apartat de la declaració corresponent a retencions i altres pagaments a compte.
Guanys i pèrdues patrimonials derivats d'accions o participacions negociades en mercats oficials.
Guanys i pèrdues patrimonials derivats de la transmissió o permuta de monedes virtuals per particulars.
Guanys i pèrdues patrimonials derivats de la transmissió d'immobles i drets reals sobre béns immobles.

Guanys i pèrdues patrimonials derivats de la percepció de les primes satisfetes per l'atorgament d'un contracte d'opció de compra.

El contracte d'opció de compra sobre un immoble, és aquell en el que una de les parts (concedent) concedeix a l'altra (optant) la facultat exclusiva de decidir sobre la celebració o no d'un contracte principal de compravenda, que haurà de celebrar-se en un determinat termini i, en unes determinades condicions, podent anar acompanyat del pagament d'una prima o preu per part de l'optant.

Pel contracte d'opció de compra l'optant adquireix un dret, consistent a decidir unilateralment respecte de la realització de la compra, i per al cedent sorgeix la corresponent obligació de venda de l'objecte pel preu convingut i en el termini establert per a l'exercici de l'opció. El concedent de l'opció queda vinculat a mantenir l'oferta en el termini prefixat, dins el qual l'optant pot fer ús del seu dret quedant llavors extingida o consumada l'opció de compra, a la vegada que es perfecciona el corresponent contracte de compravenda.

La concessió d'aquesta opció de compra (a canvi del pagament d'una prima), suposa un exercici i limitació del "ius disponendi" del seu titular (quant el concedent s'obliga a no disposar del bé durant el termini d'opció), que representa una alteració en la composició del patrimoni del propietari del bé, situació susceptible de ser inclosa en el concepte d'alteració patrimonial de la previsió normativa de l'IRPF, per la qual cosa la renda obtinguda és un guany patrimonial que tributa de manera independent a la que, si escau, es pugui produir posteriorment amb motiu de la formalització de la venda.

La renda obtinguda a canvi d'oferir el dret d'opció de compra (la prima del contracte) constitueix un guany de la qual imputació haurà d'efectuar-se, d'acord amb el que preveu l'article 14.1 de la Llei de l'IRPF, durant el període impositiu en el que es formalitzi el dret d'opció de compra sobre l'immoble i el seu import vindrà determinat pel valor efectivament satisfet sempre que no sigui inferior al valor de mercat, al no existir cost d'adquisició o millora, perquè aquesta alteració no deriva d'una prèvia adquisició. D'aquest valor es deduiran les despeses i els tributs inherents a l'operació que hagin estat satisfets pel concedent.

Quant a la integració dels guanys patrimonials que es posen de manifest amb motiu de la percepció de les primes satisfetes per l'atorgament d'un contracte d'opció, les Sentències del Tribunal Suprem núm. 803/2022 i 804/2022, ambdues de 21 de juny (ROJ: STS 2599/2022 i STS 2598/2022, respectivament) han fixat com a criteri la seva integració en la renda de l'estalvi definida en l'article 46 de la Llei de l'IRPF, per implicar una transmissió, fundada en la "traditio", derivada de l'entrega de facultats pròpies del dret de propietat a les que temporalment renúncia el titular.
Guanys i pèrdues patrimonials derivats de transmissions d'uns altres elements patrimonials com, per exemple, accions no admeses a negociació, etc.
Cas particular: venda de béns de segona mà en plataformes digitals

A l'efecte de la seva tributació en IRPF, han de diferenciar-se dos tipus de venedors en les operacions de venda que s'efectuen a través d'aquestes plataformes: els particulars i els que realitzan una activitat econòmica.
- Transmissió de béns usats a través de plataformes digitals, per part de venedors particulars:
  
  Si obtenen guanys patrimonials per la venda o vendes que realitzin a través de plataformes (és a dir, si venen un producte per un preu superior al que el van adquirir) estaran obligats a declarar aquest guany patrimonial en l'IRPF, en les caselles [1624] i següents, en l'apartat denominat "Guanys i pèrdues patrimonials derivats de transmissions d'uns altres elements patrimonials (a integrar en la base imposable de l'estalvi)”.
  
  Per determinar aquest guany patrimonial, els valors d'adquisició i de transmissió seran els establerts conforme al que disposen els articles 35 i següents de la Llei de l'IRPF.
  
  Tanmateix, a diferència de l'anterior, les pèrdues patrimonials (si la venda de béns usats es realitza per un import inferior al d'adquisició) derivades d'aquestes vendes no seran deduïbles en derivar-se del consum personal, d'acord amb el que disposa l'article 33.5 de la Llei de l'IRPF.
- Transmissió de béns usats a través de plataformes digitals, per part de venedors empresaris o professionals:
  
  Els contribuents que realitzin una activitat econòmica a través de les plataformes digitals hauran de tributar en les mateixes condicions que qualsevol altra activitat econòmica, emetent una factura amb IVA al comprador per a cada article venut, i incloure els rendiments nets de la seva activitat en la seva declaració d'IRPF, conforme al mètode de determinació del rendiment net en el que es trobin (estimació directa o estimació objectiva).
  
  A aquests efectes, tingui-se en compte que la Directiva (UE) 2021/514 del Consell, de 22 de març de 2021, coneguda com DAC 7, per la qual es modifica la Directiva 2011/16/ UE, imposa des de l'1 de gener de 2024 als operadors de plataformes digitals de la UE i externs a la UE noves obligacions de registre i de comunicació d'informació sobre les vendes i serveis realitzats a través d'elles per alguns dels seus usuaris.
  
  Aquest intercanvi d'informació en el marc UE es complementa en l'àmbit internacional amb la subscripció per Espanya de l'Acord Multilateral entre Autoritats Competents sobre intercanvi automàtic d'informació relativa a ingressos obtinguts a través de plataformes digitals en l'àmbit de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), així com uns altres acords internacionals subscrits amb el mateix objectiu.
  
  A Espanya, la transposició d'ambdues normes internacionals s'ha realitzat, a nivell legal, mitjançant la Llei 13/2023, de 24 de maig, que modifica la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària introduint una nova disposició addicional 25a, que regula les obligacions d'informació i de diligència deguda relatives a la declaració informativa dels operadors de plataforma obligades en l'àmbit de l'assistència mútua i, a nivell reglamentari, mitjançant el Reial decret 117/2024, de 30 de gener i l'Ordre HAC/72/2024, d'1 de febrer, per la qual s'aproven els models 040 per gestionar l'alta, modificació i baixa en el registre d'operadors de plataforma i 238 per a la comunicació d'informació. Pot consultar més informació pel que fa al cas a través d'aquest enllaç.
  
  Així, quant a les operacions de venda de béns materials diferents de l'arrendament o la cessió temporal d'ús de béns immobles (model 179) la DAC 7 obliga als operadors de plataformes digitals a informar a l'AEAT sobre aquells venedors que, durant un any natural, hagin completat més de 30 vendes i generat més de 2000 euros amb aquestes vendes.