3.I.1. Aspectes generals

El paràgraf tercer de l'article 22, apartat 1, del CAU determina quin és l'Estat membre davant el que ha de presentar-se la sol·licitud de l'autorització AEO. En ell es disposa que l'autoritat duanera competent sigui la del lloc en què s'emporti o es trobi accessible la comptabilitat principal del sol·licitant a efectes duaners, i en el que es realitzi com a mínim una part de les activitats a les que es refereix la decisió. El principi general consisteix en què la sol·licitud es presenti davant l'Estat membre que tingui un coneixement més exacte de les activitats duaneres del sol·licitant.

No obstant això, les tendències actuals en relació amb les estructures organitzatives i els fluxos empresarials, així com amb el recurs a la subcontractació de certes activitats, no sempre faciliten l'adopció de la decisió correcta.

Quan no sigui possible determinar amb certesa quin Estat membre hauria d'actuar com AAE sobre la base del principi general anterior, seran d'aplicació els articles 12 o 27 de l'AD CAU.

L'article 12, de l'AD CAU estableix que l'autoritat duanera competent serà la del lloc en què el sol·licitant porti els seus registres i la documentació que permeti a l'autoritat duanera prendre una decisió (comptabilitat principal a efectes duaners), o aquesta estigui accessible (p. ex., el lloc on es trobi la seu administrativa de l'empresa sol·licitant).

L'article 27 de l'AD CAU, específicament per als AEO, estableix que quan l'autoritat duanera competent no pugui determinar-se conforme a l'article 22, apartat 1, paràgraf tercer, del CAU o a l'article 12 de l'AD CAU, la sol·licitud es presentarà a les autoritats duaneres de l'Estat membre en què el sol·licitant tingui un establiment comercial permanent i en què es conservi o estigui disponible la informació sobre les seves activitats generals de gestió logística en la Unió, segons el que ha indicat en la sol·licitud.