Acta de la sessió

ACTA PLE 1/2024

Acta de la reunió conjunta del Ple del Fòrum de Petites i Mitjanes Empreses i del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms
celebrada el 13 de març de 2024

Presidenta del Fòrum de Petites i Mitjanes Empreses

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Manuel Trillo Álvarez

Directora del Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Director del Departament d'Informàtica Tributària

D. José Borja Tomé

Subdirectora General de Planificació i de Coordinació de la Informació i Assistència del Servei de Planificació i Relacions Institucionals

D.a M.a Jesús Gallego Camarena

Membres en representació de les Petites i Mitjanes Empreses

Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME)

Director d'Economia i Polítiques Sectorials

Sr. Francisco Vidal Yuguero

Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE)

Cap d'Àrea Fiscal

D. Bernardo Soto Siles

Membres en representació de les Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms

Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA)

Director del Departament de Fiscalitat

D. Jesús Salido Gusi

Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE)

Responsable de Relacions Institucionals

D. Miguel Vila Gómez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Petites i Mitjanes Empreses

Subdirectora General de Comunicació Externa - Servei de Planificació i Relacions Institucionals

D.a María Dolores Carreño Beltrán

El dia 13 de març de 2024 se celebra la quarta sessió plenària dde forma conjunta, del Fòrum de Petites i Mitjanes Empreses i del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.

2. Aprovació pels membres del Fòrum de Petites i Mitjanes Empreses de l'acta de la 3a sessió plenària celebrada el dia 13 de març de 2023.

3. Aprovació pels membres del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms de l'acta de la 3a sessió plenària celebrada el dia 13 de març de 2023.

4. Directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2024.

5. Resum de la reunió conjunta del grup treball d'Anàlisi normativa i projecte de digitalització d'ambdós Fòrums.

6. Autoliquidacions rectificatives: estat de tramitació.

7. Simplificació del llenguatge i assistència en matèria d'embargaments.

8. Propera convocatòria: dates i temes a tractar.

9. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obre la sessió la Directora de l'Agència Tributària, qui, després de donar la benvinguda i agrair a les persones assistents la seva presència, inicia la primera celebració conjunta de les sessions ordinàries del Ple de PIMES i del Ple del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms.

D'altra banda, la Directora anuncia la incorporació com nou Director del Departament d'Inspecció del senyor Manuel Trillo, que substitueix al senyor Javier Hurtado.

Seguidament La senyora Soledad Fernández dona pas al segon punt de l'ordre del dia i cedeix la paraula a La senyora M.a Dolores Carreño Beltrán, Subdirectora General de Comunicació Externa del Servei de Planificació i Relacions Institucionals i secretària Tècnica d'aquest Fòrum.

2. Aprovació pels membres del Fòrum de Petites i Mitjanes Empreses de l'acta de la 3a sessió plenària celebrada el dia 13 de març de 2023

Tot seguit, la Subdirectora General de Comunicació Externa del Servei de Planificació i Relacions Institucionals manifesta que l'acta de 13 març de 2023 va ser remesa als representants de les PIMES.

D.a M.a Dolores Carreño informa que es van rebre i es van incorporar les observacions de CEPYME, per la qual cosa, es va tornar a remetre l'acta.

No havent-se rebut noves observacions i no formulant-se cap objecció, es declara aprovada l'acta de la tercera sessió plenària que va tenir lloc el passat 13 març de 2023.

3. Aprovació pels membres del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms de l'acta de la 3a sessió plenària celebrada el dia 13 de març de 2023

Així mateix, no existint observacions per part dels representants dels autònoms, la Subdirectora General de Comunicació Externa també declara aprovada l'acta de la sessió plenària celebrada el dia 13 de març de 2023.

4. Directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2024

A continuació, la Directora de l'Agència Tributària cedeix la paraula a D.a M.a Jesús Gallego, que s'acompanya d'una presentació per resumir les directrius del Pla Anual de Control Tributari i Duaner. Aquestes directrius van ser publicades al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 29 de febrer de 2024.

Pel que fa a les línies bàsiques, es destaca la implantació d'un model integrat d'informació i assistència, en què el ciutadà tria el canal d'atenció favorit a través d'un ampli catàleg de serveis.

En segon lloc, en relació amb l'aplicació Renda web, s'habilita que els ciutadans puguin corregir les incidències en les seves declaracions de Renda amb anterioritat a una eventual comprovació per part de l'Agència Tributària.

D'altra banda, s'està implantant a l'Agència Tributària un model unificat de prevenció i control amb el que es pretén el foment del compliment voluntari per part del contribuent i evitar el trasllat de càrregues indirectes a aquests. Així mateix, s'ampliarà el control sobre operadors estrangers que venen a través de les plataformes de comerç electrònic.

En matèria duanera s'impulsarà el Pla de Seguretat Portuària en el context de les iniciatives europees que estan enfocades a lluitar contra el tràfic d'estupefaents per via marítima. Finalment, l'anticipació en l'anàlisi recaptatòria es basarà en la coordinació entre les àrees i en la utilització d'eines avançades de tractament de la informació.

Comentades les línies bàsiques de les directrius, s'exposen les principals línies a destacar a cadascun dels tres blocs principals de les directrius.

En primer lloc, en el bloc d'informació i assistència, es va implantar un nou model d'informació i assistència que va ampliar l'atenció telefònica a l'horari de tardes i va posar a disposició del contribuent un catàleg de serveis d'assistència.

Així mateix, al si dels avenços en el Codi de Bones Pràctiques Tributàries de Professionals Tributaris, s'implantarà el 2024 la cita prèvia especialitzada per a aquest col·lectiu.

D'altra banda, en l'àmbit de l'Impost sobre la Renda de No Residents es crearan noves eines d'assistència com ara l'informador, un xat, la possibilitat de realitzar consultes a través del INFORMA+ i l'establiment d'un canal telefònic amb cita per atendre les sol·licituds d'informació.

Igualment es destaca l'existència de noves eines d'assistència virtual en l'àmbit de duanes que facilitaran la confecció de declaracions, tant d'importació com d'exportació.

En el segon dels blocs, relatiu al foment del compliment voluntari i prevenció del frau, destaquen cinc línies d'actuació:

• la necessària adaptació dels sistemes informàtics als nous serveis de facturació electrònica.

• la realització de campanyes preventives enfocades als no declarants de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que també s'estendran a l'àmbit de les declaracions informatives.

• un servei d'assistència per a la correcció d'incidències que permeti als contribuents presentar una declaració complementària d'IRPF quan des de l'Agència Tributària s'hagi detectat alguna incidència i el contribuent estigui d'acord.

• les noves obligacions informatives que s'han creat per al 2024, com l'obligació informativa relativa a les monedes virtuals, la relativa als pagaments transfronterers, la relativa als operadors de plataforma i la declaració informativa relativa a la Zona Especial Canària.

• en l'àmbit de prevenció del frau, destaca el projecte de simplificació de documents administratius, que va començar amb documents relatius a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i amb documents de recaptació, com són les diligències d'embargament de sous i salaris o les diligències d'embargament de crèdits.

En el tercer bloc, el bloc de control, s'ha implantat a l'Agència Tributària un model de prevenció i control que posa el focus en el foment del compliment voluntari per part de l'obligat tributari.

D'altra banda, també s'han recollit els efectes de la sentència del Tribunal Constitucional de 19 de gener del 2024, que declara inconstitucionals algunes de les mesures establertes pel Reial decret Llei 3/2016. Aquestes mesures es refereixen a la limitació de compensació de bases imposables negatives i a l'aplicació de la deducció per doble imposició de grans empreses, així com a l'obligació d'integrar automàticament en la base imposable els deterioraments de participacions, que afecta a qualsevol contribuent de l'impost sobre societats.

D'altra banda, quant al control d'IVA, destaquen el control de les operacions transfrontereres, el control del frau de béns d'inversió i també l'especial control que es realitzarà quan es produeix una utilització de persones jurídiques vinculades per permetre la deduïbilitat de quotes suportades d'IVA.

Així mateix, es revisaran els criteris operatius d'aplicació del règim sancionador, es realitzarà un control de les plataformes e-commerce i el control dels denominats neo bancs. Quant a blanqueig de capitals, es realitzaran noves accions de control, tant sobre moviments d'efectius com sobre monedes virtuals.

Finalment, en matèria recaptatòria es recullen millores en obtenir informació de la titularitat del TPV i dels embargaments telemàtics. A més a més, s'inclou la necessitat d'impulsar accions civils com mecanisme de recuperació de deute, així com la creació d'un nou protocol d'actuacions preventives que tindrà en compte les actuacions coordinades de totes les àrees de l'Agència Tributària.

Una vegada conclosa la presentació, la Directora de l'Agència pregunta si existeixen qüestions relacionades amb el que s'ha exposat anteriorment.

D. Bernardo Soto fa al·lusió al supòsit de frau que afecta a l'IVA dels carburants en els casos en els que no s'ingressa l'IVA en les vendes de combustible. Així mateix, pregunta si ha estat traslladada a l'Agència l'esmena del RD 8/23 fi del qual és endurir les condicions per accedir a la compra en dipòsits duaners i quin és l'opinió de l'Agència Tributària sobre això.

D.a Soledad Fernández respon que l'Agència és la primera interessada a acabar amb aquest frau i que s'estudiarà detingudament l'esmena ja que, si bé s'han realitzat nombroses actuacions conjuntes dels Departaments d'Inspecció i Recaptació, el problema, encara que en menor mesura, persisteix i és necessari erradicar-ho.

D. Manuel Trillo afegeix que el dia 28 de març finalitza un període transitori que pretén acabar amb els múltiples intermediaris que avui dia poden participar en el negoci de la distribució a l'engròs d'hidrocarburs.

Al seu judici, existeixen diverses solucions. Una seria establir una garantia, encara que la gestió d'aquella garantia presenta alguns problemes perquè sigui efectiva. Altres solucions serien més dures, com exigir fins i tot el pagament en el moment de la sortida del dipòsit de la mateixa manera que en l'Impost Especial. Finalment, el Director del Departament d'Inspecció defensa que un canvi normatiu ajudaria en gran mesura a frenar aquesta fórmula de frau.

En una altra ordre de coses, D. Jesús Salido pregunta si la revisió dels criteris del règim sancionador és un pas encaminat a un reconeixement del dret a l'error per part del contribuent.

La Directora del Departament de Gestió assenyala que la revisió va en la línia de tenir en compte determinats circumstàncies de l'historial de compliment dels contribuents, ja que l'Agència Tributària porta temps treballant en aquella línia d'intentar que s'adaptin millor les circumstàncies de culpabilitat.

D. Bernardo Soto exposa el dubte de si la rectificació de declaracions en el web comportarà sanció, aclarint D.a Rosa Prieto que determinades qüestions estan encara pendents de definir, però en principi no es tractaria d'un requeriment i no portaria sanció.

No existint més dubtes i sense més dilació, la Directora General cedeix la paraula a la Subdirectora de Comunicació Externa per tal de resumir la reunió conjunta del grup de treball d'anàlisi normativa i projecte de digitalització del dia 19 de febrer.

5. Resum de la reunió conjunta del grup treball d'Anàlisi normativa i projecte de digitalització d'ambdós Fòrums

La Subdirectora de Comunicació Externa informa que en aquesta reunió van participar representants de la Direcció General de Tributs, ja que el primer punt de l'ordre del dia era l'anàlisi de les conclusions del grup de treball sobre el règim de franquícia que es va celebrar a l'Institut d'Estudis Fiscals.

En aquell grup, el Subdirector General d'Impostos al Consum de la DGT va informar que, encara que s'estaven estudiant els seus possibles efectes, encara no s'havia decidit la implantació del règim de franquícia a l'IVA, ja que es tractava d'una qüestió de política tributària.

No obstant això, assenyalo que el que sí que entraria en vigor el gener de 2025 era la possibilitat que els empresaris espanyols realitzin activitat amb franquícia en uns altres estats membres on operin i en els que sí existeixi el règim de franquícia.

Després el Subdirector General d'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques va parlar sobre la possible objectivació de les despeses deduïbles, assenyalant que s'estava estudiant com es podria augmentar la seguretat jurídica.

Al si del grup de treball, D.a Mercedes Jordán va tractar la desagregació de la dada de regularització de les cotitzacions, recordant que aquest era una dada que venia donat per la Seguretat Social i preguntant sobre la necessitat de tenir aquesta dada desagregada. Cap dels assistents d'aquell grup va defensar la necessitat de la dada, per la qual cosa, es va decidir finalment que la dada no era necessari.

D'altra banda, D. Enrique Tarrats va assenyalar la valoració positiva de la petició d'unificar les xifres de les entitats de reduïda dimensió i de gran empresa. Tanmateix, seria necessari un canvi normatiu i una estimació pressupostària perquè la modificació pot tenir força incidència en afectar a múltiples normes i als pressupostos.

En el segon punt de l'ordre del dia del grup de treball, es va tractar per part de D.a Mercedes Jordán la nova informació de les declaracions informatives sobre operadors de plataforma, model 238 i de pagaments transfronterers, model 379. En primer terme, en el model 238, que deriva de la DAC 7, els operadors de plataforma queden obligats a informar sobre els venedors que realitzin determinades activitats quan excedeixin certs límits. Respecte al model 379, aquesta declaració informativa havia de ser presentada pels proveïdors de serveis de pagaments estat del qual membre d'origen o d'acollida fos el Regne d'Espanya quan realitzin més de 25 serveis de pagament a un mateix beneficiari, amb determinades especialitats. Així mateix, es va aclarir que un pagament es considera transfronterer quan l'ordenant està establert en un estat membre i el beneficiari està en un altre estat membre o en un estat tercer.

Finalment, en el tercer punt de l'ordre del dia, D. Javier Hurtado va desenvolupar el relatiu al reglament Verifactu després de l'aprovació del Reial decret 1007/2023 de 5 de desembre, informant sobre els antecedents i els objectius bàsics de la norma (la seguretat, secularització i inalterabilitat de la facturació, la promoció de la consciència fiscal i la col·laboració ciutadana, la simplificació administrativa, la protecció de la lliure competència i la digitalització, estandardització i interoperabilitat).

Es va assenyalar igualment qual era l'esquema normatiu i el resum del contingut. Quant al contingut, no s'altera el contingut substantiu de la factura, que segueix recollit en el Reial decret d'obligacions de facturació.

Quant a l'àmbit d'aplicació, afecta a tots els empresaris i professionals, pimes i autònoms, quedant fora aquells que estiguin en el SII, el règim simplificat i règim d'Agricultura, així com els exclosos de l'obligació de facturar. Respecte de l'àmbit territorial, afecta a tot el territori espanyol, llevat d'als territoris forals, incloent-se Ceuta, Melilla i les Canarias.

D'altra banda, s'afegeixen elements de seguretat i s'estableixen dues modalitats per complir: la possibilitat del Verifactu, que suposa la transmissió de manera efectiva dels registres de facturació a l'Agència Tributària, i la transmissió no Verifactu, que sí que obliga a conservar en els sistemes propis tots els registres assegurant la inalterabilitat i la integritat de la informació. Finalment, s'estableix una declaració responsable per a acte certificar que els sistemes informàtics compleixen les condicions assenyalades en el Reial decret.

El representant de CEPYME trasllada la preocupació amb la qual cosa està ocorrent amb la R+D+I en considerar que les mesures del legislador estan afectant a l'economia i al creixement. En segon lloc, el representant insisteix en homogeneïtzar certes definicions com gran contribuent i petita empresa.

D. Manuel Trillo aclareix que l'Agència Tributària en les seves actuacions de control en cap cas qüestiona la qualificació donada pel Ministeri, essent qüestió diferent que la Llei de l'impost de Societats determina que una vegada qualificat el projecte com creditor de la deducció, s'hagi d'analitzar quins són les despeses que integra el projecte.

L'Agència Tributària no qüestiona la qualitat del projecte com R+D o IT, el que fa és aplicar la norma que determina que només hi ha quatre tipus de despeses que poden ser qualificats de base de la deducció, essent l'exemple més paradigmàtic el de la programació, que és una despesa associada al projecte, però que no forma part de la base de la deducció.

Segons el parer del Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, hi ha molts agents interessats, públics i privats, en què les xifres de R+D creixin i l'Agència Tributària és la primera interessada, essent una qüestió diferent que no tota la despesa R+D sigui creditor de la deducció.

La problemàtica se centra majoritàriament en la innovació tecnològica i sobretot en l'assumpte del programa, estant, així mateix, pendent una sentència del Tribunal Suprem d'una entitat financera. No obstant això, el Director assenyala que, fins aquest moment, els pronunciaments que han entrat en el fons de l'assumpte han donat la raó a l'Agència Tributària.

D'altra banda, les xifres desmenteixen que l'Agència sigui un fre al creixement en R+D en aquest país, ja que cada any aquesta magnitud creix. El Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària insisteix en què l'Agència no qüestiona el fet que un projecte sigui o no R+D, ni qüestiona l'informe vinculant.

D. Francisco Vidal matisa que el que més els preocupa és la tributació mínima sobre la base imposable, afegint D. Manuel Trillo que això és una qüestió de política tributària.

Una vegada conclòs el torn d'intervencions, la Directora de l'Agència Tributària passa al punt següent de l'ordre del dia, que és el de les autoliquidacions rectificatives.

6. Autoliquidacions rectificatives: estat de tramitació

D.a Rosa Prieto aclareix que en l'origen el projecte tenia múltiples objectius, essent el fonamental el d'afavorir la correcció de determinats errors materials per part dels contribuents per tal de fer el procediment més àgil, evitant així determinades càrregues financeres i evitant una tardança a cobrar devolucions.

No obstant això, en alguns mitjans s'ha comentat que un dels objectius de la reforma era sancionar al contribuent en els casos de rectificació d'autoliquidació, la qual cosa és negat per la Directora del Departament de Gestió, que aclareix que abans no se sancionava quan es presentava una sol·licitud de rectificació d'autoliquidació i que ara se seguirà sense sancionar, llevat que existeixi una conducta fraudulenta greu.

Quant a l'estat de tramitació del projecte, ja s'ha produït la modificació de la Llei general tributària 58/2003 a través de l'aprovació de la llei 13/2023 de 24 de maig, així com la modificació dels 5 reglaments de desplegaments d'alguns tributs, a través del Reial decret 117/2024.

La Llei general tributària es va modificar per obrir la possibilitat que, a través de les modificacions reglamentàries per a cada tribut, es pogués anar establint de manera progressiva la possibilitat o obligació d'utilitzar les autoliquidacions rectificatives. Per fer-ho, es va modificar tant l'article 120 com l'article 122 dos i es va crear una nova disposició addicional 26a.

En definitiva, la nova figura de l'autoliquidació rectificativa, quan així el determini la norma del tribut, substituiria al sistema dual existent, amb caràcter general, mantenint-se el sistema actual per a casos com en els que s'al·lega una eventual vulneració d'una norma superior.

El Reial decret 117/2024 ha modificat la normativa, tant de l'IVA com de l'IRPF, Societats, Impostos Especials i de l'impost sobre els Gasos Fluorats d'Efecte D'hivernacle, estant pendent l'ordre ministerial.

Quant al calendari, es preveu iniciar-ho per a l'impost de Valor Afegit, concretament per al model 303, estant les adaptacions tècniques pràcticament finalitzades i essent la intenció començar entre juny i setembre de l'any 2024. Una vegada començat amb l'IVA i provat que tot funciona correctament, la intenció és que l'any vinent s'apliqui per a IRPF 2024 i per a l'impost de societats també de 2024.

Finalment, D.a Rosa Prieto afegeix que l'ordre ministerial podrà sol·licitar els motius de l'autoliquidació rectificativa, de manera que si fos una discrepància de criteri en cap cas podria donar lloc a un procediment sancionador.

No existint preguntes, D.a Soledad Fernández cedeix la paraula a D.a Virgínia Muñoz la qual exposa el punt següent de l'ordre del dia.

7. Simplificació del llenguatge i assistència en matèria d'embargaments

En relació amb l'àrea de recaptació, s'ha començat amb la simplificació de dos documents, la diligència d'embargament de sous i salaris i la diligència d'embargament de crèdits, essent aquestes les diligències més massives que s'emeten als ciutadans.

La Directora del Departament de Recaptació explica que la fi de la simplificació és minorar les càrregues administratives dels ciutadans, que inevitablement han d'acudir a assessoraments per entendre el contingut dels documents. En ser tan massius aquells dos documents, s'ha entès que es deu fer un esforç cada vegada major per intentar arribar d'una manera més directa i pròxima al ciutadà mitjà. Una millor comprensió del document per part del contribueix també contribueix, segons el parer de D.a Virgínia Muñoz, a l'increment del compliment voluntari.

Juntament amb la simplificació, la Directora de Recaptació exposa que també s'han ampliat els serveis d'assistència al contribuent ja sigui a través de les ADI, del xat o de la cita de telefònica.

Quant a l'estructura de les diligències d'embargament de crèdit i la de sous i salaris, existeixen tres grans parts: una primera, que és el resum informatiu en una sola pàgina, amb un llenguatge més senzill i en el que s'informa què és el que es rep, per què es rep i els ajuts que se li ofereixen per a la seva atenció.

La segona part és el contingut de l'acte administratiu, respecte del qual també s'ha fet un esforç per a la seva simplificació, reduint-se a 700 caràcters.

Quant la tercera part, aquesta s'integra per un annex que ha passat de tenir 11 cares a 6 cares, simplificant-se enormement el seu contingut.

En relació amb la diligència d'embargament de sous i salaris, no es redueix tant el volum de redacció perquè el que s'ha buscat és arribar a la seva millor comprensió, distingint-se quan es tracta de sous i salaris als que se'ls aplica els límits de l'article 607 de la llei d'Enjudiciament Civil.

D. Bernardo Soto intervé per agrair tant l'esforç per simplificar els documents com la pròpia existència del Fòrum.

No existint més preguntes, la Directora agraeix igualment l'esforç del Departament de Recaptació i contínua amb l'ordre del dia.

8. Propera convocatòria: dates i temes a tractar

La Directora de l'Agència manifesta que el proper ple conjunt es realitzarà el març de 2025, sens perjudici que, si existeixen temes d'interès, es puguin celebrar reunions extraordinàries a petició de qualsevol part.

9. Altres consideracions, precs i preguntes

D. Jesús Salido pregunta si es publicaran les dades dels rendiments de 2022, per comparar-los amb els de 2019 i poder així analitzar la recuperació posterior a la pandèmia.

La Directora de l'Agència contesta que s'analitzarà si existeixen aquelles dades i, en cas d'estar disponibles, es comunicarà i traslladarà la informació.

Finalment, D.a Soledad Fernández agraeix el treball conjunt de tots els assistents i dona per finalitzada la reunió.