Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 1/2015

President

President de l'Agència Estatal d'Administració Tributària - secretari de l'Estat d'Hisenda

Miguel Ferre Navarrete

Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Santiago Menéndez Menéndez

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Luis María Sánchez González

Director del Departament de Gestió Tributària

D. Rufino de la Rosa Cordón

Directora del Departament de Recaptació

D.a Soledad García López

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Ignacio Huidobro Arreba

Subdirectora General d'Inspecció i Investigació del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Mª Ángeles Marín Ramírez

Membres en representació de les Grans Empreses

ACERINOX

Secretari General

D. Luis Gimeno Valledor

ACS

Cap del Departament Fiscal Corporatiu

D. José Miguel Moreno Pérez

AMADEUS IT HOLDING

Vicesecretari del Consell d'Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BANCO SANTANDER

Director General

D. César Ortega Gómez

BANKIA

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Mª Tello Bellosillo

BBVA

Director del Departament Fiscal

D. José María Vallejo Chamorro

LA CAIXA

Director Assessoria Fiscal

D. Manuel Alfonso García Rodríguez

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Adjunta a la Gerència

D.a Pilar Fernández Medina

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GAS NATURAL FENOSA

Director de Fiscalitat

D. Jaume Menéndez Fernández

GENERALI ESPAÑA

Conseller Delegat

D. Felix Bonet Sánchez

IBERDROLA

Departament Assessoria Fiscal

D. José Luis Jiménez Martínez

IBERIA

Subdirector de Fiscal i Consolidació

D. José Luis Álvarez Ánderson

INDITEX

Director del Departament Fiscal

D. Andrés Sánchez Iglesias

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

NORFIN HOLDER

Director Fiscal

D. José Antonio Gibello Saiz

RENAULT ESPAÑA

Director Assumptes Fiscals i Duaners

D. Felix Ruiz Madarro

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

D. Luis López-Tello i Díaz-Aguado

SIEMENS

Director d'Imposició Indirecta

D. Emiliano Cuesta Escribano

TELEFÓNICA

Director Fiscal de Llatinoamèrica

D. Miguel Iglesias San Martín

VODAFONE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretaria Tècnica

D. Ángel Rodríguez Rodríguez

Madrid, 24 de juny de 2015, se celebra la dècima sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 2 de desembre de 2014

3. Fòrum de Grans Empreses: Situació actual i propostes de millora

4. Conclusions rellevants dels diferents grups de treball del Fòrum

5. Propera convocatòria: dates i temes a tractar

6. Altres consideracions, precs i preguntes

1. Obertura de la sessió

Obre la sessió el secretari de l'Estat d'Hisenda i president de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, D. Miguel Ferre Navarrete, que dona la benvinguda als assistents, agraeix la seva presència i atès que no ha estat possible ajustar l'agenda d'una altra forma, demana disculpes a aquells que han hagut de desplaçar-se des de llocs on el dia és festiu. A continuació posa de manifest la importància que per a l'Agència Tributària té el Fòrum de Grans Empreses i mostra el seu agraïment pel provat esforç de tots les seus membres en la millora del compliment dels objectius del mateix.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 2 de desembre de 2014

El president cedeix la paraula al titular de la Secretaria Tècnica del Fòrum, D. Ángel Rodríguez Rodríguez, que assenyala que l'acta de la 9a sessió del Ple del Fòrum es va remetre als integrants del mateix i afegeix que no havent-se rebuda observacions i, si no les hagués en aquest moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació pels presents, declara aprovada definitivament l'acta de la sessió plenària del dia 2 de desembre de 2014 i indica que per part de la Secretaria Tècnica es promourà la publicació de la mateixa en la pàgina web de l'Agència Tributària com es ve fent amb totes les actes del Fòrum de Grans Empreses.

3. Fòrum de Grans Empreses: Situació actual i propostes de millora

El president cedeix la paraula al Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, D. Santiago Menéndez Menéndez, que es refereix en primer lloc a l'esborrany d'addenda de les normes de funcionament del Fòrum, que d'acord amb el que es va comentar en l'últim Ple, ha estat enviat a les empreses per a observacions i que conté algunes clàusules relatives a les noves admissions i renovacions de membres. Fins a la data no s'ha rebut cap observació. Aquesta iniciativa obeeix a què s'ha constatat que existeixen força empreses que desitjarien incorporar-se al Fòrum però raons operatives e fins i tot d'espai físic impedeixen ampliar el nombre de membres. La solució podria estar en anar fent renovacions. Amb això es revitalitzaria el Fòrum i seria interessant per al seu propi funcionament, per a l'Administració i per a les empreses.

A continuació, D. Santiago Menéndez Menéndez realitza un breu resum de les tasques que s'han dut a terme en els diferents grups de treball del Fòrum:

Grup de Treball de Relació Cooperativa

El Director comença l'exposició assenyalant que en el Grup, que ha celebrat dues reunions durant el primer semestre de l'any, s'han dut a terme les següents tasques:

• Tasques informatives sobre la reorganització i nova estructura de la Dependència de Control Tributari i Duaner de la Delegació Central de Grans Contribuents, en què s'ha creat una àrea d'anàlisi de riscos i planificació. En definitiva s'ha fet un pas més, en aquest cas de caràcter organitzatiu, per impulsar, potenciar i desenvolupar un model de relació cooperativa.
• Iniciatives d'informació sobre el funcionament i aplicació d'uns altres models de compliment cooperatiu existents en uns altres països. Es preveu organitzar unes jornades dins el Programa FISCALIS amb la participació de països europeus diferents dels que ja van participar l'any 2014. A més, finançat amb fons EUROSOCIAL, s'ha planificat organitzar a Madrid unes jornades amb països iberoamericans i amb Portugal, en què s'oferirà la possibilitat de participar a les empreses del Fòrum.
• Intercanvi de diversos documents entre els membres del Grup per avançar en l'objectiu del compliment cooperatiu. Es pretén analitzar el compliment del Codi de Bones Pràctiques Tributàries mitjançant la fixació d'un catàleg de conductes tant per a les empreses com per a l'Agència Tributària i l'establiment d'unes pràctiques de seguiment i avaluació permanent del compliment de les recomanacions del Codi. Pel que fa al cas la intenció de l'Agència Tributària és la de mantenir una posició equilibrada, atès que els compromisos són tant per a les empreses com per a la pròpia Agència. En definitiva es tracta de dotar de major contingut al Codi i d'aprofundir en les obligacions assumides en el mateix mitjançant el reforçament de les bones pràctiques de transparència fiscal empresarial i la difusió i publicació dels compromisos adquirits entre les empreses i l'Agència Tributària.

Grup de Treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat

El Director de l'Agència es refereix a una sèrie d'assumptes que, entre d'altres, han estat tractats en aquest Grup:

• L'obligació de subministrar informació país per país recollida en el projecte de Reglament de l'impost sobre Societats, tal com està establert en les conclusions del Pla d'actuació BEPS . Aquesta informació serà exigible a partir de 2016 i serà obligatòria per a les matrius espanyoles de multinacionals amb un import net de volum de negoci de com a mínim 750 milions d'euros. Existeix un compromís per part de l'Agència Tributària i per part de totes les administracions tributàries dels països involucrats en aquest pla d'acció de què aquesta informació no podrà ser utilitzada per realitzar ajustaments de preus de transferència.
• Les principals novetats del projecte de modificació de la Llei general tributària que poden afectar a les grans empreses. Es tracta, fonamentalment, de les relatives a les modificacions que afecten al conflicte en l'aplicació de la norma, que permet imposar sancions en algun determinat supòsit. S'indica que l'important d'aquestes normes és que s'apliquin amb la deguda prudència i equilibri. Altres modificacions de la Llei abordades en el Grup van ser les concernents a l'ampliació dels terminis del procediment inspector, a l'institut de la prescripció i a l'obligació de conservació de la documentació.
• Els objectius futurs del grup i la necessitat de delimitació amb les línies de treball del Grup de Treball de Relació Cooperativa per evitar duplicitats entre ambdós.

Grup de Treball del Projecte SII (Subministrament Immediat d'Informació)

D. Santiago Menéndez assenyala que estem davant un projecte que s'està depurant entre tots i que va avançant, ja que és de moltíssim interès tant per a l'Administració Tributària com per a les empreses. El Grup de Treball s'ha reunit en tres ocasions durant el primer semestre de 2015 i les seves tasques s'han centrat en l'intercanvi de documents de treball a partir de les observacions realitzades per les empreses al disseny de registre al que haurà d'ajustar-se l'enviament de la informació de les factures. En aquest sentit, s'han posat de manifest una sèrie d'indicacions de les empreses que han estat objecte d'anàlisi i valoració, relatives als terminis de remissió de la informació i a la forma de subministrar-la mitjançant el servei web, formularis i fitxers amb format XML, etc.

Igualment s'han tractat unes altres possibles incidències com l'obligació d'informar sobre els tiquets, la gestió de llibres registre de béns d'inversió i la situació de les factures rectificatives. Afegeix que en tota la resta que pugui sorgir s'involucrarà personalment perquè a través del Departament de Gestió Tributària s'actuï de manera receptiva a les observacions de les empreses, perquè siguin estudiades i es doni una resposta adequada i raonada.

Grup de Treball d'Impostos Especials

El Director assenyala les qüestions més rellevants que han estat debatudes al si d'aquest Grup de Treball, que s'ha reunit en una ocasió durant el semestre:

• L'alta de nous codis d'identificació i presentació d'autoliquidacions en el nou Impost sobre l'Electricitat, ja que en el mateix s'estableixen obligacions d'inscripció per als contribuents, per als beneficiaris d'exempcions i per als beneficiaris de la reducció en la base imposable de l'impost. A més, el nou model d'autoliquidació inclou un desglossament de quotes que han de consignar-se per primera vegada en les autoliquidacions a presentar el juliol de 2015.
• Qüestions relatives al nou Impost sobre el valor de l'extracció de gas, petroli i condensats, de la qual entrada en vigor es produirà l'1 de gener de 2016.
• Les obligacions d'inscripció en el registre d'impostos especials dels distribuïdors al detall que subministrin hidrocarburs a uns altres distribuïdors al detall
• Les exigències reglamentàries en relació amb l'aplicació de l'exempció en l'Impost sobre Hidrocarburs per destinar els productes a la navegació aèria diferent de la privada d'esbarjo.

A continuació D. Miguel Ferre Navarrete dona les gràcies al Director General i procedeix a obrir un torn de paraula perquè s'exposin comentaris per part de les empreses, si els hagués. Al no produir-se cap intervenció, el president comenta que assumeix que existeix conformitat amb l'exposat pel Director.

4. Conclusions rellevants dels diferents grups de treball del Fòrum

El president comenta que en aquest punt de l'ordre del dia es comentaran les tasques i avenços dels grups de treball del Fòrum. Assenyala que pel que fa al Grup de Treball del Projecte SII, es tracta d'un projecte realment important, que encara que en algun mitjà s'ha comentat que constituirà un increment de càrregues, en realitat es tracta d'una millora en la gestió de l'impost sobre el valor afegit.

En relació amb el Grup de Treball de Relació Cooperativa, manifesta que es tracta d'un grup transversal, que afecta a totes les àrees funcionals de l'Agència i que tindrà en el mitjà termini un impacte molt important en les relacions entre les empreses i l'Administració Tributària. Afegeix que es tracta d'una tendència a la que hem d'anar tots de forma molt convençuda. Actualment s'està debatent sobre un catàleg d'actuacions llistades perquè tots tinguem les referències molt clares. Existeixen compromisos de l'Agència Tributària també en aquell sentit i compromisos del Ministeri d'Hisenda través de la modificació de la Llei general tributària perquè a instàncies de l'Agència o de qualsevol de les empreses aquí representades es puguin dictar resolucions de caràcter general, interpretatives, donant un tràmit d'informació pública de manera que en un tema dubtós es puguin tenir totes les visions i el Director General de Tributs estableixi aquell criteri amb caràcter general, interpretatiu i vinculant. Es tracta d'una modificació de la Llei general tributària de la que s'està parlant poc, però constituirà un pas molt important. Tot aquest conjunt de mesures ha d'entendre's com un paquet global que inclou també la modificació de la Llei de Societats de Capital, ja en vigor, en què s'ha considerat oportuna i necessària una major assumpció de responsabilitat per part del consell d'administració i els comitès d'auditoria de les empreses cotitzades pel que fa a l'estratègia polític-fiscal i la gestió dels riscos fiscals. D'altra banda, el Codi de Bones Pràctiques Tributàries hauria de ser raonablement la referència que ens serveixi a tots. En aquest sentit, la voluntat de l'Agència Tributària és que en el model d'informe de govern corporatiu, aprovat periòdicament per una circular de la CNMV, es realitzi d'alguna manera una referència al Codi, més o menys extensa. El Delegat Central de Grans Contribuents explicarà posteriorment de quin tipus de pràctiques és convenient avisar o reflectir en l'informe. Per exemple pogués existir presència en algun paradís fiscal, sempre que això obeeixi al desenvolupament d'una activitat econòmica real en el mateix. Actualment existeix una tendència al govern corporatiu amb transparència que no té marxa enrere. Per això, és millor posar-se a treballar com més aviat millor per aplicar-ho. En el mitjà termini, els mecanismes de reforçament del Codi de Bona Prácticas haurien d'ajudar també en el reforçament de l'acció preventiva davant l'acció controladora a posteriori, dos anys després que es produeixi els fets imposables.

A continuació, el president anima als presents a què la incorporació al Codi de Bones Pràctiques sigui de forma voluntària i entusiasta perquè es pot generar valor afegit si existeix una capacitat de seguiment i avaluació amb caràcter previ. És a dir, una valoració prèvia de l'aplicació del catàleg de bones pràctiques en les empreses evitarà estar a l'albor de criteris i interpretacions i d'haver d'explicar dos anys després la raó de realitzar una determinada operació. Això beneficiarà a tots i permetrà una disminució considerable de l'elevada xifra de deute suspès que existeix avui dia, que perjudica a les empreses ja que cal proveir-la, i que perjudica a l'Administració Tributària ja que augmenta el coeficient de recaptació incerta en els ingressos que computa l'Estat. D'aquí la importància de les conclusions que a continuació presentarà el Delegat Central de Grans Contribuents. Si per part de les empreses existís alguna reserva respecte a la confidencialitat de les dades que caldria facilitar amb caràcter previ a l'Administració Tributària, podem assegurar que tota aquesta informació està perfectament protegida per la qual cosa la relació entre l'Agència i l'empresa, en què aquesta última comunica el seu model de negoci, no posa en risc aquesta informació. Conclou animant als presents a l'adhesió a totes aquestes iniciatives tan beneficioses per a tots.

Pel que fa al Grup de Treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat, el president recalca en assenyalar que l'obligació d'informació país per país recollida en el projecte de Reglament de l'impost sobre Societats no serà utilitzada per realitzar ajustaments de preus de transferència.

A continuació, el president va donant pas als diferents ponents que dedicaran les seves intervencions a exposar les tasques i conclusions rellevants dels diferents Grups de Treball.

Grup de Treball del Projecte SII

D. Rufino de la Rosa Cordón, Director del Departament de Gestió Tributària, agraeix en primer lloc la col·laboració de les empreses que han participat en el Grup, vuit en total, representatives de diferents tipus d'activitat, incloent les dirigides fonamentalment al consum final i empreses intermediàries. El grup s'ha reunit en tres ocasions. En la primera reunió la participació va ser paritària entre els responsables fiscals i els responsables de l'àrea d'informàtica o de tecnologia de les empreses. En les altres dues sessions la participació va ser molt major per part de les àrees de tecnologia. A més de les reunions, ha existit una permanent comunicació amb els membres del Grup per poder conèixer les diferents particularitats de cadascun dels conceptes que seran objecte del subministrament d'informació. Actualment s'ha arribat a una descripció gairebé definitiva dels dissenys de registre. El projecte entrarà en vigor el 2017, però s'està treballant perquè aviat sigui ja transparent i d'aquesta manera les empreses comptin ja amb la informació necessària de com seran els dissenys de registre perquè els seus departaments d'informàtica realitzin els desenvolupaments informàtics necessaris amb l'antelació suficient. La intenció és que el 2017 es comencin a eliminar les obligacions del 390, del 340 i del 347 i concloure oferint als contribuents, en una primera fase, dades fiscals i en una segona fase, l'esborrany d'IVA. No cal oblidar que el projecte SII no és un projecte de factura electrònica, sinó que va més enllà, ja que es proporcionaran dades addicionals com els que afecten a la comptabilització de l'operació, al seu caràcter d'exempta o no exempta, subjecta o no subjecta, si l'IVA és deduïble o no és deduïble, etc. S'han detallat els registres que han de contenir les factures en funció de cadascun dels llibres registre en els que s'incloguin-llibre registre de factures emeses, de factures rebudes, de béns d'inversió o el de determinades operacions intracomunitàries-.

Continua assenyalant el Director del Departament de Gestió tributària que una altra dels avantatges del model és que les empreses podran conèixer si les factures que han emès han estat adequadament consignades pels seus corresponents destinataris. Per això és necessari que estiguin correctament identificades tant les factures emeses com les rebudes. Per això es partirà de la identificació de la factura que realitzi l'emissor de la mateixa, amb el seu número de sèrie i número de factura, de manera que el llibre registre de factures rebudes haurà de recollir aquests mateixes dades de l'emissor. Partint de què s'assumeix que pot haver errors, la idea és que puguin casar-se una per una les factures de tots els operadors. Així mateix indica que ha estat també objecte d'intens treball tota la casuística relativa a les factures rectificatives i substitutives.

Finalitza comunicant que queda pendent una última reunió per dur a terme ja el tancament dels dissenys de registre i que s'estan ultimant les modificacions reglamentàries necessàries per a la implantació del projecte, amb la idea de que pugui estar sotmès a informació pública com més aviat millor.

Grup de Treball d'Anàlisi de la normativa tributària i Reducció de la Conflictivitat

D. Luis María Sánchez González, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, comenta en primer lloc que aquest Grup va ser creat com successió del Grup de Treball de Preus de Transferència i que ha coexistit amb un procés normatiu que encara segueix en marxa.

Primer va ser l'aprovació de la Llei de l'impost sobre Societats, ara mateix l'Agència està treballant en la futura aprovació del Reglament de l'impost sobre Societats i en el projecte de Llei general tributària. En aquest context, el Grup de Treball està essent bàsicament un mecanisme d'informació per part de l'Administració Tributària de com van evolucionant aquestes iniciatives normatives i al mateix temps de recepció de preocupacions i de dubtes generats en les empreses respecte de com s'aplicaran determinades normes.

Continua assenyalant que en les reunions del Grup han participat pel Departament d'Inspecció Financera i Tributària, el Subdirector General d'Ordenació Legal i ell mateix. A més, el Cap i el Cap Adjunt de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional, el Delegat Central de Grans Contribuents i D.a Begoña García Rozado, Subdirectora General d'Impostos sobre les Persones Jurídiques de la Direcció General de Tributs.

En l'última reunió del Grup es van abordar assumptes relatius a les operacions vinculades i també relacionats amb la nova Llei general tributària. Pel que fa a les operacions vinculades, la màxima actualitat és el “country by country reporting“, que va a incorporarse al nuevo Reglamento del Impuesto sobre Sociedades, tratando que sea lo más fiel posible a las conclusiones de la Acción 13 de BEPS. Per part de les empreses es va posar de manifest certa preocupació quant a la manera com serà tractat aquest assumpte per l'Administració Tributària, és a dir, si existirà un plantejament agressiu per part de l'Administració respecte a les sancions en aquesta matèria. Des de l'Agència Tributària es va comentar que cal tenir en compte que aquesta nova obligació en matrius espanyoles afecta a un grup de destinataris reduït. En aquest sentit es va plantejar la possibilitat d'aprovar una Ordre Ministerial per a un major desenvolupament del contingut de l'obligació i de les seves regles d'emplenament, en de la qual elaboració poguessin intervenir les empreses a través d'un Grup de Treball.

En la reunió també es va comentar que actualment estem en ple desenvolupament de les accions del Projecte BEPS , que s'utilitzen com a element interpretatiu de la normativa nacional en l'àmbit de les operacions vinculades. Per part de l'Administració la política de preus de transferència avui dia té garantida la seva coordinació a nivell intern pel pes tan important que està tenint l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional, ja que els seus especialistes estan participant en les comprovacions que s'estan realitzant i que estan relacionades amb aquesta matèria. Això garanteix un tractament homogeni d'aquestes operacions i que, per tant, contribuirà en el futur a reduir de forma molt rellevant la conflictivitat amb les empreses.

A continuació, comenta D. Luis María Sánchez que en segon lloc es va plantejar el tema de la Llei general tributària, fonamentalment qüestions relatives a la nova regulació del conflicte en aplicació de la norma tributària, als terminis, a les obligacions connexes, a la liquidació en cas de delicte, a la modificació de l'article 66.bis i de l'article 115 en relació amb les facultats de l'Administració per a la comprovació d'exercicis prescrits. Una de les qüestions on potser es va plantejar una major inquietud per part de les empreses va ser la de la imposició de sancions en matèria de conflicte. El comentari de l'Administració va ser que no es tracta fonamentalment de sancionar en aquesta matèria, sinó de què existeixi una major transparència, alineant-nos amb les iniciatives de transparència en el marc de   BEPS  que inclou alguna acció dirigida a què obligatòriament es revelin esquemes de planificació fiscal, seguint l'experiència del Regne Unit, dels EUA i d'alguns altres països. Es planteja també aquella transparència donant publicitat als conflictes i a les conclusions de la Comissió Consultiva del Conflicte. Pel que fa a les possibles sancions, es va transmetre que aquest supòsit es produirà amb uns percentatges inferiors als d'uns altres comportaments, i que la proposta de l'article 206.bis no té res que veure amb el delicte. També va assenyalar que la modificació de la figura del delicte no suposa una major facilitat en la tramitació dels delictes sinó una major facilitat per al cobrament dels deutes.

Per finalitzar, assenyala que també es va abordar la qüestió de la delimitació del Grup de Treball, fonamentalment amb el Grup de Treball de Relació Cooperativa. La conclusió a la que es va arribar és que les qüestions procedimentals estan essent assumides pel Grup de Treball de Relació Cooperativa, i que el d'Anàlisi de la Normativa hauria de quedar centrat fonamentalment en la localització d'elements normatius que es puguin considerar per les empreses com dubtosos de forma generalitzada o que requereixin una certa clarificació. Amb posterioritat s'ha de realitzar una anàlisi de si és necessari recórrer al mecanisme de consulta o si estem en un àmbit d'aplicació de la norma que justifiqui que es pogués emetre un informe per part de l'Agència Tributària a través de la Subdirecció General que en cada cas correspongués en funció de la matèria. Això requereix un esforç per part de les empreses per recopilar aquestes qüestions dubtoses amb caràcter general i que no estan suficientment resoltes ni per les consultes de la Direcció General de Tributs, ni per la Jurisprudència, ni pels criteris que estigui aplicant l'Administració, i estudiar quin és la fórmula més adequada per a la seva clarificació.

Grup de Treball d'Impostos Especials

La senyora Mª Ángeles Marín Ramírez, Subdirectora General d'Inspecció i Investigació del Departament de Duanes i Impostos Especials comenta les següents conclusions abordades en el Grup de Treball:

• Aspectes gestors en el nou Impost sobre l'Electricitat: En el nou Impost sobre l'Electricitat s'estableixen obligacions d'inscripció per als contribuents, els beneficiaris d'exempcions i els beneficiaris de les reduccions de la base imposable de l'impost. S'ha informat als membres del grup de treball sobre les particularitats d'inscripció que presenta la nova regulació de l'impost amb una conversió d'ofici dels antics Codis d'Activitat i Establiment a Codis Identificatius de l'Electricitat i amb un període transitori fins a l'1 d'octubre de 2015 per adaptar les inscripcions en el registre territorial de l'Impost sobre l'Electricitat. Respecte del nou model d'autoliquidació cal destacar que inclou un desglossament de quotes i que, en particular, les autoliquidacions a presentar el juliol de 2015 han d'incloure el desglossament de quotes corresponent a les quotes autoliquidades fins aquesta data des de l'1 de gener fins a 30 de juny de 2015.
• Impost sobre el Valor de l'Extracció de Gas, Petroli i Condensats: S'han informat i debatut les qüestions que poden plantejar-se respecte d'aquest nou impost creat mitjançant la Llei 8/2015, de 21 de maig, per la qual es modifica la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del Sector d'Hidrocarburs, de la qual entrada en vigor és l'1 de gener de 2016.
• Obligacions d'inscripció en el Registre dels Impostos Especials dels distribuïdors al detall que subministrin hidrocarburs a uns altres distribuïdors al detall: La Llei 8/2015, de 21 de maig també ha introduït diverses modificacions en la Llei del Sector d'Hidrocarburs, entre elles la possibilitat que els distribuïdors al detall subministrin hidrocarburs a uns altres detallistes sempre que realitzin alguna de les activitat previstes en la normativa sectorial. En aquest cas han d'inscriure's prèviament en el Registre dels Impostos Especials d'acord amb la normativa fiscal. S'ha informat al Grup de Treball sobre les obligacions d'inscripció com magatzems fiscals o reexpedidores dels distribuïdors al detall de productes petrolífers.
• Exigències reglamentàries en relació amb l'aplicació de l'exempció en l'Impost sobre Hidrocarburs per destinar els productes a la navegació aèria, diferent de la privada d'esbarjo: S'ha plantejat la casuística que pugui dificultar l'aplicació d'aquesta exempció en els supòsits de subministraments a aeronaus de països no membres de la Unió Europea en els quals el destinatari del subministrament manca de NIF  espanyol o comunitari i s'han proposat vies de solució que, sense entorpir els subministraments a aeronaus de tercers països, permetin un control de l'exempció.

Grup de Treball de Relació Cooperativa

D. Ignacio Huidobro Arreba, Delegat Central de Grans Contribuents, assenyala en primer lloc que el Grup s'ha reunit en dues ocasions durant el semestre. En la primera reunió es va partir d'un document elaborat per l'AEAT en el que es feien 30 propostes en matèria de desenvolupament i d'implantació efectiva del Codi, en quatre plans d'actuació fonamentals: comprovar el compliment dels compromisos assumits en el Codi de Bones Pràctiques Tributàries, concreció de diferents compromisos, entrada i sortida d'empreses de l'àmbit del Codi i ampliació dels compromisos d'informació relacionats amb les societats cotitzades en línia amb les exigències de transparència que introduïa la reforma de la Llei de Societats de Capital.

Després d'això, es van rebre observacions de les empreses partícips en el Grup i això ha donat lloc a una compilació de totes les aportacions, tant de l'Administració com de les empreses, amb la idea d'ordenar el debat en un document de manera estructurada i més simple que la inicial, denominat “Esborrany de conclusions”, dirigides a la implantació i desenvolupament fàctic i pràctic del Codi.

El Delegat Central va manifestar que l'experiència en l'aplicació del Codi ha estat útil i fructífera, ha estat un instrument eficaç, de millora en la relació entre l'Agència Tributària i les empreses adherides, però que és necessari abordar accions que produeixin avenços significatius i eficaços. Per una part, es tracta d'aconseguir una major eficàcia del Codi en l'àmbit de la relació entre l'Administració Tributària i les empreses. En aquest aspecte existeix gran interès a anticipar al màxim l'anàlisi de la situació fiscal de les empreses, de manera que sobre la base de la informació que de manera voluntària aportin, iniciar un cicle de control que faci més contemporànies les actuacions de verificació de la situació fiscal de l'empresa amb les conclusions de l'Agència Tributària sobre les mateixes. D'altra banda, es tracta de tenir en compte la valoració externa i reputacional de les empreses. La forma de reflectir totes aquestes qüestions seria la incorporació com a annex al Codi de Bones Pràctiques de les conclusions a les que finalment s'arribi.

Continua assenyalant que aquestes conclusions comprenen els següents aspectes clau:

• El seguiment i valoració de les conductes de compliment del Codi. Per això s'hauria de concretar un formulari-catàleg sintètic de conductes de compliment per part de l'Agència i per part de les empreses, s'haurien de determinar pràctiques de seguiment i avaluació permanent del compliment del Codi durant el desenvolupament i a la finalització dels procediments, i s'haurien de definir pràctiques de tractament dels supòsits d'observança i d'inobservança del Codi.
• El reforçament de les bones pràctiques de transparència fiscal empresarial.
• Altres compromisos relacionats amb el reforçament del compliment del Codi.

En relació amb el seguiment i valoració de les conductes de compliment del Codi i del catàleg de conductes per part de les empreses, es poden destacar, entre d'altres, les següents:

• No utilització d'estructures de caràcter opac.
• Col·laboració en la detecció de pràctiques fiscals fraudulentes.
• El consell d'administració determina la política fiscal, l'estratègia fiscal i l'aprovació d'operacions i inversions d'especial risc fiscal.
• Facilitació de forma ràpida i completa de la informació i la documentació sol·licitada per l'Agència en el procediment inspector.
• Manifestació a l'inici del procediment inspector del compromís de complir les recomanacions del Codi.

De forma recíproca, l'Agència Tributària assumiria, entre d'altres, els següents compromisos:

• Aplicació de criteris administratius i jurisprudencials en les seves actuacions.
• Facilitació dels criteris aplicats amb rapidesa en el cas de dubte del contribuent.
• Comunicació, com més aviat millor, del coneixement dels fets susceptibles de regularització.
• Facilitació del coneixement i la discussió de les qüestions i fets rellevants per a la liquidació. Es considera bona pràctica de l'Agència Tributària la celebració de reunions prèvies a la posada de manifest de l'expedient.
• Delimitació el més concreta possible de l'objecte dels seus requeriments.
• Evitació d'una durada excessiva del procediment inspector.

En l'àmbit del seguiment i valoració de les conductes de compliment, el que proposa l'esborrany és la possibilitat de sol·licitar l'avaluació del compliment de les recomanacions del Codi a través del canal de comunicació ja establert en el document de conclusions aprovat el 29 d'octubre de 2013. En aquestes actuacions de seguiment hauran de participar el responsable fiscal de l'empresa, el Cap de la Dependència de Control Tributari i Duaner, l'Inspector En cap corresponent i el Cap d'Equip o Unitat i, en cas de discrepàncies o apreciació d'inobservances de compromisos del Codi, el Cap d'Equip o Unitat el traslladarà als seus superiors jeràrquics els qui adoptaran les decisions oportunes.

Existeix també un aspecte que ha de veure amb els supòsits d'observança i inobservança del Codi i és que tant l'Administració com les empreses podran deixar constància de la valoració del compliment del Codi de Bones Pràctiques en l'àmbit dels procediments d'aplicació dels tributs. També és rellevant que es reflexioni sobre les possibilitats d'actuació en cas d'inobservança greu per una de les parts.

Pel que fa al reforçament de les noves pràctiques de transparència empresarial, s'han establert dos objectius generals de les mateixes. Un és l'aviat i adequat coneixement i avaluació mútua de la política fiscal i de gestió de riscos fiscals de les empreses, i un altre és la millora de l'avaluació externa i pública, és a dir, reputacional de les empreses. Respecte a la informació a facilitar, cal assenyalar que no es tracta de remetre-la a l'Agència, sinó de tenir-la a la seva disposició. Pot tractar-se, per exemple, d'una explicació de la presència en paradisos fiscals, de l'estructura de finançament del grup, de la gestió de la propietat intel·lectual o industrial, dels canvis significatius en estructures holding, de les operacions societàries més significatives, de la política fiscal del grup, etc. Tot això permetria a l'Agència anticipar moltes de les actuacions i acomodar les seves actuacions de control a un moment més aviat.

Cal destacar, com exemple en aquest sentit, l'experiència pràctica de realització d'alguna actuació d'aproximació amb una determinada empresa, abans d'iniciar-se el procediment d'inspecció, per conèixer el seu model de negoci i els seus sistemes d'identificació i control de riscos fiscals. Es tracta d'una activitat que haurà de presidir en el futur les actuacions amb les empreses que estiguin en aquells estàndards de transparència. Una altra iniciativa ha consistit en la realització d'una visita a una de les societats més representatives del sector industrial, en la qual s'ha explicat el funcionament del seu negoci i s'ha comptat amb la presència de més de 50 inspectors de la Delegació Central de Grans Contribuents.

Finalment i en relació amb uns altres compromisos de reforç i compliment del Codi, com tercera línia d'actuació, mereixen una menció especial la difusió per part de l'Agència Tributària dels criteris generals aplicats en el seu procediment de control, l'establiment per part de l'Agència d'una documentació estandarditzada referida a totes les empreses que s'hagin adherit al Codi de Bones Pràctiques i estiguin en aquestes condicions i també accions de comunicació interna a l'Agència Tributària. En aquest sentit s'estan realitzant trobades periòdiques amb les empreses per anar valorant com van tots aquests assumptes.

A continuació, D. Miguel Ferre Navarrete destaca l'interès de la realització de les experiències concretes que s'han apuntat en l'exposició del Delegat Central, que constitueix una bona pràctica a seguir, voluntàriament per part de les empreses, per suposat, que dona valor a la relació entre les empreses i l'Administració eliminant potencialment costos per a ambdues parts.

A continuació obre un torn d'intervencions perquè els representants de les empreses membres del Fòrum puguin realitzar els comentaris que considerin oportuns.

Intervé en primer lloc D. Jacinto Esclapés Díaz, representant d'Amadeus It Holding, SA, que pregunta si el grau d'adhesió al Codi s'està tenint en compte en l'àmbit de societat individual o en l'àmbit de grup consolidat fiscal, ja que si l'adhesió de la matriu al Codi i l'acceptació de les pràctiques implica automàticament l'adhesió de tot el seu grup, això hauria de quedar clarament reflectit. A això contesta D. Ignacio Huidobro assenyalant que quan es parla d'un grup, s'està parlant de què l'adhesió en principi ha de ser comprensiva de tots els partícips del grup. Ara bé, en alguns casos les especificitats del funcionament del grup podrien justificar que es tingués en compte alguna excepció a aquest principi. Això últim és recolzat pel president, que afegeix que no s'han de posar fronteres molt rígides i que si en un cas concret es desitgen fer adhesions individuals i queda clar que, per tant, els compromisos en ambdós sentits només afecten als que s'adhereixen, no ha d'existir cap inconvenient per això.

D. Jacinto Esclapés Díaz afegeix a continuació que recentment en la seva empresa s'ha viscut un procés llarg i dur relatiu a un acord de procediment amistós i volgués expressar que seria interessant que es tingués en compte la creació d'una figura o un organisme en l'Administració que dugués a terme un seguiment del procediment perquè l'empresa pogués conèixer quin òrgan de l'Administració tramita en un moment determinat el procediment i que d'aquesta manera la durada d'aquest no fora de més d'un any, que és el que ha ocorregut en la seva empresa.

Pel que fa al cas, el president indica que existeix la voluntat de concentrar les competències dels procediments amistosos en l'òrgan liquidador o en l'organització que liquida, que en aquest cas és l'Agència Tributària i que deixi d'existir repartiment de competències amb la Direcció General de Tributs. Es treballarà en això, amb la idea de que el paper principal i el seguiment d'aquest procediment sigui competència de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional.

D. Luis María Sánchez afegeix que és així com s'entén també des del Departament d'Inspecció Financera i Tributària.

Finalment, D. Jacinto Esclapés assenyala que la modificació relativa a atorgar caràcter retroactiu a aquests acords és una modificació absolutament essencial dins el procediment i el facilita en gran mesura.

Posteriorment intervé D. Miguel Iglesias San Martín, representant de Telefónica, que elogia tots els avenços que s'han produït al si del Fòrum de Grans Empreses i afegeix que cal seguir evolucionant en l'objectiu de la transparència i també en la intenció de què totes aquelles empreses complidores i que subministren tota aquesta informació, puguin tenir més seguretat en les seves actuacions.

El president comenta pel que fa al cas que la voluntat que té l'Agència Tributària és la de respectar els compromisos dels que es venen parlant en aquesta reunió, sempre que es mantinguin, lògicament, les mateixes circumstàncies. Afegeix el Delegat Central que les tendències internacionals en aquesta matèria estan relacionades amb la voluntarietat més que amb una codificació del sistema. És a dir, sobre la base d'una actuació voluntària de l'empresa, l'Administració pugui modificar els seus sistemes tradicionals de control i accedir a un control anticipat, més contemporani de les coses. Això suposa, tant per a l'Administració com per a les empreses, assumir un canvi cultural important.

Intervé el president per corroborar l'assenyalat pel Delegat Central i assenyala que d'aquest exercici voluntari de transparència només es podran obtenir beneficis.

A continuació demana la paraula D. Luis López-Tello i Díaz Aguado, representant de Repsol, que informa de l'experiència que en aquest sentit han tingut amb l'Agència Tributària. Ha consistit en unes reunions informals però molt rigoroses, amb una àmplia presència de persones tant de l'empresa com de l'Agència. S'ha proporcionat a l'Agència informació d'interès pel que fa a la comprovació del compliment de les obligacions tributàries. Es van explicar, entre altres aspectes, les estructures de l'empresa fora d'Espanya i els “rulings” que tenen amb uns altres països, i simplement van ser apuntant informació perquè l'Agència pogués preguntar.

Afegeix que en relació amb el projecte SII, aquest serà profundament transformador per a les empreses e fins i tot per a l'economia en general. Per això, assenyala que s'hauria de valorar que existeixi suficient flexibilitat i raonabilitat a l'hora de realitzar la primera implantació. Planteja, a més, que és necessari ja un compromís de què el projecte seguirà cap a endavant en qualsevol cas.

Intervé llavors el president i agraeix la informació sobre l'experiència de Repsol pel que fa a la relació cooperativa.

Rufino de la Rosa afegeix que quant al SII, es tracta d'un projecte que entrarà en vigor el 2017, prèvia prova pilot el 2016 i que també serà profundament transformador per a l'Agència, ja que es produirà un escurçament dels terminis de devolucions, dels terminis de comprovació, de reducció de les exigències d'informació, etc. El compromís que existeix és que estigui tot aprovat com més aviat millor. També l'Agència està treballant conjuntament amb les empreses de programa, amb la idea d'anticipar-ho el màxim possible.

Això últim és ratificat pel president qui afegeix que es vol donar inici com més aviat millor al tràmit d'informació pública del corresponent Reial decret, que està previst que es produeixi, com molt tard, abans que finalitzi el mes de juliol. Per part seva, D. Santiago Menéndez Menéndez informa de què l'Agència Tributària ja ha realitzat les inversions necessàries per dur a terme el projecte, tant en maquinari com en capacitat de transmissió de dades i estan planificades les que falten per fer.

A continuació intervé D. Javier Viloria Gutiérrez, representant de Vodafone, i indica que l'esforç d'implantació del projecte és gran i suposa una important inversió. Comenta també la seva preocupació perquè tot es tradueixi en un control excessiu, fins al detall més mínim, que derivi en un augment dels requeriments realitzats per l'Agència.

D. Santiago Menéndez Menéndez indica pel que fa al cas que es tracta d'una inversió que serà molt rendible, i en relació amb els requeriments assenyala que la idea és que es produeixi al contrari, és a dir, una disminució dels mateixos en existir major transparència, més claredat i qualitat de la informació. Afegeix D. Rufino de la Rosa que la voluntat és la d'aportar la major flexibilitat al projecte e convida als presents a què comuniquin qualsevol assumpte addicional que no s'hagi plantejat en el Grup de Treball i que valorin que hagi de tenir-se en compte.

Demana la paraula D. Antonio Lafuente González de Suso, representant de Mapfre, que trasllada una inquietud en relació amb el futur del Fòrum, donat el període de canvi polític en què ens trobem i sol·licita que en relació amb el “famós 5% de tributació mitjana de les multinacionals espanyoles” que ha estat tan comentat en diversos mitjans, existeixi ajuda a nivell institucional perquè es comuniqui l'autèntica realitat de les coses.

Pel que fa al cas, el president indica que pren nota i que tenen tot el suport institucional. Pel que fa a la informació subministrada per l'Agència, aquesta el que fa és proporcionar dades objectives i el que no pot fer és controlar el que d'aquella informació facin els mitjans. Afegeix que tot el que s'està fent en relació amb la transparència també servirà per afavorir amb caràcter institucional i permanent la protecció de la imatge i reputació de les empreses. Quant a la inquietud relativa a com podran afectar els possibles canvis polítics en el Fòrum, assenyala que cal tenir en compte que totes aquestes iniciatives responen a una tendència global, per la qual cosa segurament el Fòrum continuarà la seva trajectòria.

A continuació intervé D. Santiago Menéndez i informa de què l'Agència Tributària té nombroses relacions en l'àmbit internacional. Es podrien citar, per exemple, la participació activa en el Centre Interamericà d'Administracions Tributàries (CIAT), que aglutina a tots els països llatinoamericans, ELS EUA, França, el Canadà i Espanya, amb la voluntat d'ajudar en el desenvolupament de les administracions tributàries en l'àmbit llatinoamericà. El CIAT, que sorgeix fa 50 anys ha crescut i evolucionat i en les Assemblees anuals i en les Conferències Tècniques (la de l'any passat va ser a Santiago de Compostel·la) participen països dels cinc continents. D'altra banda, l'Agència participa en la IOTA  que aglutina a tots els països de la UE i als països de l'Est. També participa a l'OCDE, en el Fòrum Global, en el Fòrum d'Administració Tributàries, etc. En tots aquests fòrums quan es parla de les administracions tributàries, sempre s'està parlant sobretot d'assistència, ajuda, de relació cooperativa i, per suposat, de transparència. Per això, no hauria d'existir cap tipus de preocupació per la continuïtat del Fòrum i de les iniciatives comentades.

A continuació el president intervé per recordar que el Ministeri d'Hisenda ha dotat places de consellers a Mèxic, el Brasil i l'Argentina, zona en la que estratègicament l'empresa multinacional amb seu a Espanya té cada vegada major presència. Anima als presents a què sol·licitin la seva ajuda ja que estan per donar suport a l'empresa espanyola davant, per exemple, situacions d'interpretacions problemàtiques.

A continuació, D. José María Vallejo Chamorro, representant del BBVA, comenta que, per recents experiències, pot confirmar que la xarxa de consellers que s'ha creat serà efectivament molt útil per a les empreses espanyoles amb filials en aquestes zones, ja que es tracta de persones molt preparades, amb molt bona disposició, molt bones idees i moltes ganes de treballar. Es refereix a continuació al ja comentat problema de la reputació de les grans empreses i ratifica la sol·licitud del representant de Mapfre pel que fa al suport institucional que seria necessari.

El president en relació amb això últim reitera el ja assenyalat amb anterioritat i indica que precisament l'aprofundiment en la transparència constituirà un reforç per a la bona imatge de les grans empreses.

5. Propera convocatòria: dates i temes a tractar

El president assenyala que està previst que el proper Ple del Fòrum de Grans Empreses tingui lloc el mes de novembre de 2015. La reunió versarà, entre altres assumptes, sobre el seguiment de les tasques dels diferents Grups de Treball.

6. Altres consideracions, precs i preguntes

El president indica, que sens perjudici d'algunes reflexions que addicionalment es puguin plantejar en aquest moment, ja han estat debatudes en el quart punt de l'ordre del dia les qüestions fonamentals.

Comenta a continuació que per part de la Secretaria Tècnica del Fòrum ja s'ha informat a les empreses de l'oportunitat de la renovació del càrrec de col·laborador d'aquesta Secretaria, que avui dia ostenta D. Ángel Martín, representant de Telefónica, que ha superat en aquestes tasques el termini que s'havia establert inicialment. Assenyala també que aprofita l'ocasió per transmetre-li l'agraïment pel seu esforç i dedicació i afegeix que s'espera rebre propostes d'aquells representants de les empreses que desitgin exercir aquestes funcions.

D. Miguel Iglesias San Martín, representant de Telefónica, en relació amb la xarxa de consellers creada a Llatinoamèrica, puntualitza que arran de les fructíferes trobades mantinguts amb ells a Brasília i a Mèxic, s'hauria de plantejar la realització d'algun tipus de reunió més genèrica en alguns d'aquests països, amb la presència dels representants de les empreses en aquestes zones. Afegeix que cal pensar que l'accés que aquests consellers puguin tenir a les administracions és molt major que el que particularment puguin tenir les empreses i que seria de molta utilitat per a aquestes accedir, en aquests països, a un tipus de relació més cooperativa, similar a la que es manté amb l'Administració espanyola, gràcies per exemple a aquest Fòrum.

El president indica que seria interessant que els membres d'aquest Fòrum que tinguin presència o puguin tenir interès en aquestes jurisdiccions, plantegessin reunions d'aquest tipus amb caràcter periòdic, per a amb això posar en comú els problemes que es plantegin, i que el conseller d'Hisenda i l'Ambaixada, per extensió, puguin fer l'acció de defensa institucional davant qui correspongui.

Finalment, el president després de donar les gràcies a tots, dona per conclosa la 10a sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses i s'acomiada fins a la propera reunió.