Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 2/2019

Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Jesús Gascón Catalán

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament de Gestió Tributària

D. Gonzalo David García de Castro

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Javier Hurtado Puerta

Director del Departament de Recaptació

D. Guillermo Barros Gallego

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Mª Pilar Jurado Borrego

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Manuel Trillo Álvarez

Membres en representació de les Grans Empreses

ACS

Director Assessoria Fiscal

D. Alfonso Moreno García

AMADEUS IT GROUP SA

Vicesecretari del Consell d'Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BANCO SANTANDER

Group Executive Vice President

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Director d'Assessoria Fiscal per a Espanya

D. Alberto Marzal Cervantes

LA CAIXA

Director de Fiscalitat Directa

D. Gonzalo Mendizábal Carredano

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Adjunt a Gerència

D. José Roberto Barroso Duque

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GENERALI

Director Àrea Comptabilitat

D. Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Rozado González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

INDITEX

Director Assessoria Fiscal

D. Andrés Sánchez Iglesias

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

NORFIN HOLDER

Director Assessoria Fiscal

D. José Antonio Gibello Saiz

RENAULT

Director Assumptes Fiscals i Duanes

D. Felix Ruiz Madarro

SEAT

Responsable de Preus de Transferència

D.a Susana Sánchez Arenas

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana Mª Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal

D. Ángel Martín Gómez

VODAFONE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretària Tècnica

D.a Rosa María Prieto del Rei

Madrid, 19 de novembre de 2019, se celebra la divuitena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 18 de juny de 2019.
3. Resultats dels diferents grups de treball del Fòrum.
4. Propera convocatòria.
5. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obre la sessió D. Jesús Gascón Catalán, Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses, qui, després d'agrair als assistents la seva presència, comenta que, en el 5è punt de l'ordre del dia, “Altres consideracions, precs i preguntes”, es comentaran el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023 i el Despatx Centralitzat Europeu.

A continuació, D. Jesús Gascón dona pas al segon punt de l'ordre del dia.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 18 de juny de 2019

D. Jesús Gascón cedeix la paraula a D. a Rosa María Prieto, Directora del Servei de Planificació i Relacions Institucionals, qui assenyala que l'acta de la 18a sessió del Ple del Fòrum es va remetre als integrants del mateix i afegeix que, no havent-se rebuda observacions i si no les hagués en aquest moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació pels presents, declara aprovada definitivament l'acta de la sessió plenària del dia 18 de juny de 2019.

3. Resultats dels diferents grups de treball del Fòrum

En aquest punt de l'ordre del dia, el Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària cedeix la paraula a D. Javier Hurtado Puerta, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, qui comentarà l'activitat del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat.

D. Javier Hurtado inicia la seva exposició assenyalant que abans de comentar les qüestions que es van tractar en l'última reunió del grup de treball, celebrada el passat 7 de novembre, vol ressaltar el clima de cordialitat i confiança en què se celebren les reunions, donant lloc a un ambient positiu i constructiu, on tots poden exposar obertament les seves posicions, fet que permet anar avançant en el coneixement mutu i en la relació cooperativa.

A continuació D. Javier Hurtado informa sobre els punts tractats en la reunió del grup de treball:

1. Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018 (Directiva sobre Intermediaris fiscals o DAC 6): en el grup de treball es va comptar amb la participació del Subdirector General Adjunt de la Direcció General de Tributs qui va comentar que el tràmit de consulta pública prèvia de la transposició de la DAC 6 va finalitzar el gener i que s'havien pogut demanar nombroses opinions dels subjectes afectats, moltes de les quals s'havien tingut presents en la transposició de la Directiva. Va afegir que el juny van ser sotmesos a audiència i informació pública els textos normatius de transposició de la Directiva, la modificació de la LGT i del Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, havent-se rebut el dictamen del CGPJ i estant pendent l'informe de la Secretaria General Tècnica. A més, va informar de què la DAC 6 preveu un règim transitori, que determinarà l'obligació de declarar els mecanismes transfronterers de la qual primera fase d'execució es realitzi entre el 25 de juny de 2018, data d'entrada en vigor de la Directiva, i el 30 de juny de 2019, data d'entrada en vigor de la normativa interna de la transposició. Va assenyalar que aquests mecanismes haurien de declarar-se el juliol i agost de 2020.

   Per part seva, la Subdirecció General de Tècnica Tributària del Departament de Gestió Tributària va informar dels tres models que s'anaven a implementar:

   • Obligació general d'informació dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal: model 234
   • Obligació d'actualització de la informació dels mecanismes transfronterers comercialitzables: model 235
   • Obligació d'informació de la utilització a Espanya dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal: model 236

   En el transcurs de la reunió les empreses van plantejar els següents dubtes:

   • Identificació de l'obligat quan al si d'un grup hi ha una societat filial, d'una altra nacionalitat, que és la que s'encarrega de l'assessoria jurídica o fiscal, essent aquesta última la que realitza el mecanisme d'informació per a uns altres estats: es va contestar que la qüestió s'havia tractat en el G5 (Espanya, França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit), però sense arribar a una conclusió clara, per la qual cosa la mateixa estava essent objecte d'anàlisi pel Ministeri d'Hisenda, per tal de concretar un criteri.
   • Preocupació del sector bancari pel fet que poguessin ser considerats intermediaris a l'efecte de la DAC 6, amb la consegüent obligació d'informació, en el cas de concessió de finançament: es va informar que caldria estudiar cas per cas, ja que, en determinats supòsits, quan l'entitat financera tingués coneixement de tots els detalls del mecanisme transfronterer a l'hora de concedir el crèdit, podria considerar-se que és intermediària a l'efecte de la Directiva i, per tant, tindria l'obligació d'informar. No obstant això, el normal és que l'entitat financera tingui un coneixement ampli, però parcial, quan concedeix finançament per a un mecanisme de planificació fiscal, per la qual cosa no sembla que, en qualsevol cas, hagi d'estar obligada quan concedeix finançament per a un mecanisme que han dissenyat d'altres. No obstant això, es va aclarir que aquest assumpte també estava essent objecte d'anàlisi pel Ministeri.

   Per part seva, la Secretaria Tècnica d'aquest Fòrum va instar als participants a què remetessin per escrit totes les qüestions de preocupació, perquè poguessin ser analitzades per la Direcció General de Tributs i l'Agència Tributària, permetent la creació d'un sistema de comunicació a través de preguntes freqüents (FAQ). D. Javier Hurtado indica que l'Agència Tributària està considerant la conveniència d'implementar un apartat de “preguntes freqüents”, on es vagin recollint els dubtes que es vagin suscitant, a fi que l'emplenament dels models corresponents pugui comptar amb unes regles clares.

   Per finalitzar aquest punt, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària destaca que l'objectiu de la DAC 6 és evitar planificacions fiscals agressives dirigides a l'elusió fiscal i que, de totes les comunicacions que s'espera rebre, fonamentalment, són aquestes les que interessen a l'Administració tributària.

2. Aplicació del règim de recàrrec d'equivalència de l'IVA : es va assenyalar que aquest règim d'IVA és alliberador per al comerciant detallista, que compleix amb la seva obligació suportant el recàrrec que li repercuteix el majorista. En aquest sentit, es va informar de què l'Agència Tributària havia detectat certa laxitud en el compliment d'aquesta obligació per part d'alguns majoristes, els qui al·legaven desconèixer el caràcter de detallista dels seus clientes. Per tal d'evitar aquestes situacions, es va indicar que des de la Subdirecció General de Tècnica Tributària s'estava treballant en la implementació d'una aplicació de consulta on introduint el NIF del clienta, el majorista pogués conèixer si estava tractant amb un detallista i així, aplicar-li el recàrrec corresponent. Finalment, es va subratllar que la correcta aplicació del recàrrec d'equivalència, a més de ser una mesura per evitar el frau fiscal, també era un pas més en la lluita contra la competència deslleial.

3. Qüestions plantejades per les empreses:

   • Deduïbilitat de les sous percebuts per consellers per l'exercici de funcions executives: les empreses participants en la reunió van sol·licitar una major claredat en el criteri de l'Agència Tributària en aquest assumpte, ja que diverses entitats cotitzades havien estat objecte de regularitzacions per entendre l'Administració que aquestes remuneracions no eren deduïbles, considerant-les liberalitats, sobre la base de la sentència de la Sala del Civil del Tribunal Suprem de 26 de febrer de 2018 que, en opinió de les empreses, afecta a societats no cotitzades. Per part de la Direcció General de Tributs es va instar a les empreses a presentar una consulta per tal de deixar fixat el criteri de l'Administració en aquest assumpte. El Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària recorda que no qualsevol retribució a un administrador és deduïble i afegeix que en el marc del Codi de Bones Pràctiques Tributàries s'han rebut diverses consultes sobre aquesta qüestió i que l'Agència Tributària estava analitzant detingudament la sentència del Tribunal Suprem, però que, no obstant això, anava a sotmetre la seva actuació al criteri que fixés la Direcció General de Tributs.
   • Retribució en espècie per la utilització de vehicles i la seva tributació en IRPF i IVA : es va plantejar que l'ús de vehicles per a fins privats era un tema que generava una conflictivitat permanent, en ser de difícil prova per part d'empreses i treballadors, per la qual cosa es va proposar la fixació d'un criteri més objectiu a través d'una reforma legislativa que pogués donar més seguretat jurídica en aquell àmbit. L'Agència Tributària va indicar que existia un criteri clar i força conegut que s'estava aplicant pels seus òrgans i que atenia no tant a l'ús efectiu del vehicle com a la seva disponibilitat d'utilització. Així mateix, es va recordar en la reunió la possibilitat d'utilitzar acords previs de valoració (APAS) no només per al cas dels vehicles, sinó per a qualsevol altra retribució en espècie. Es va afegir que, no obstant això, es tindria en compte el suggeriment.
   • Resolució de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) de març de 2019 a l'efecte de la tributació del scrip dividend, les empreses van assenyalar que, abans de la Resolució, la percepció d'accions per part de l'accionista en pagament dels dividends suposava únicament la reducció del cost mitjà de la seva cartera i no havia fet imposable. Tanmateix, després de l'esmentada Resolució, s'estableix que aquesta percepció genera un ingrés. El dubte que els ha sorgit és si les empreses estan obligades, com emissores, a realitzar un ingrés a compte i com es calcula el mateix. La Subdirectora General d'Impostos sobre les Persones Jurídiques de la Direcció General de Tributs va contestar que estava en tràmit de resolució una consulta similar i que esperaven emetre aviat un criteri sobre això.
   • Deduccions R+D+I: la col·laboradora de la Secretaria Tècnica d'aquest Fòrum en representació de les empreses es va referir als problemes que es troben nombroses empreses en aplicar aquesta deducció. Per part del Departament d'Inspecció Financera i Tributària es va assenyalar que els requisits per a l'aplicació de la deducció estaven clars, llevat de certs matisos que podien sorgir amb els projectes de desenvolupament de programa, qualificats pel MINECO com d'innovació tecnològica. Es va indicar que, en aquests últims, l'Agència Tributària no discutia la qualificació, però el que sí podia ocórrer és que modifiqués la base de la deducció per aplicació de l'article 35.2 b) de la Llei de l'impost sobre Societats. La Direcció General de Tributs va afegir que també estaven en tràmit de pronunciar-se sobre aquest assumpte. Per finalitzar amb aquest punt, D. Javier Hurtado assenyala que aquests beneficis fiscals estan essent objecte d'un estudi, per la AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), en què participa l'Agència Tributària i altres institucions públiques.
   • Actes propis i principi de confiança legítima: les empreses van aportar un document analitzant aquest principi, que està essent objecte d'estudi per part de l'Agència Tributària. Es va sol·licitar a les empreses que remetessin casos concrets i es va comunicar que en la propera reunió es podria intentar arribar a l'emissió d'una posició consensuada.

4. Finalment, el Departament d'Inspecció Financera i Tributària va informar de què s'anaven a reprendre els procediments de recuperació d'ajuts d'estat, relatius al Tax Lease. El mètode de càlcul seria el fixat en el seu moment per la Direcció General de Tributs. No obstant això, es va assenyalar la seva provisionalitat atès que estava pendent de decisió per part del Tribunal de Justícia de la UE.

D. Jesús Gascón agraeix a D. Javier Hurtado Puerta la seva intervenció i cedeix la paraula a D. Gonzalo García de Castro, Director del Departament de Gestió Tributària, per tal que comenti l'activitat del grup de treball per a l'Anàlisi i Racionalització de Càrregues Fiscals Indirectes.

D. Gonzalo García de Castro indica que en la reunió d'aquest grup de treball del passat 29 d'octubre es van comentar les següents qüestions, algunes concurrents amb el ja exposat pel Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, com és el cas de la Transposició de la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018 (Directiva sobre Intermediaris Fiscals o DAC 6):

1. Modificacions normatives i tècniques per a la propera campanya de declaracions informatives 2019:

   • En relació amb les modificacions normatives es va explicar el projecte d'Ordre Ministerial pel qual es modifiquen els models 184, 189, 193, 194, 196, 198. 280 i 289, destacant com canvis més rellevants:

     • Model 184 - Declaració Informativa. Entitats en règim d'atribució de rendes: inclourà un major desglossament de les despeses deduïbles tant per a activitats econòmiques en estimació directa, com per als rendiments del capital immobiliari. El Director del Departament de Gestió Tributària aclareix que, si bé a les entitats representades en aquest Fòrum no els afecten massa aquestes modificacions, per a l'Agència Tributària la seva importància radica en què afecta a un nombrós grup de contribuents.

     • Model 189 - Declaració informativa. Valors, assegurances i rendes: les modificacions van dirigides a l'adaptació de la informació, per tal de possibilitar la utilització de l'eina “Cartera de Valors”.

     • Model 198 – Declaració anual d'operacions amb actius financers i altres valors mobiliaris: es van tractar amb molt detall les modificacions d'aquesta declaració, si bé es va assenyalar l'ajornament de seu entrada en vigor a l'exercici 2020. D. Gonzalo García de Castro indica que aquestes modificacions estan vinculades a l'interès de l'Administració a donar un major i millor servei d'informació i assistència al contribuent, en relació amb la gestió de la seva cartera de valors en l'àmbit de l'IRPF.

     • Model 280 – Declaració informativa anual de plans d'estalvi a llarg termini: el 2019 es va a poder presentar a través del sistema TGVI on line.

     • Model 289 - Declaració informativa anual de comptes financers en l'àmbit de l'assistència mútua (CRS): s'actualitzen els annexos I i II, incloent en el llistat als països amb els que s'intercanviarà informació a partir de 2020.

   • En relació amb les novetats tècniques, es van comentar, entre d'altres, les següents:

     • Aplicació del sistema TGVI on line als models 038, 159, 170, 171, 180, 184, 189, 195, 199, 270, 280, 296, 349, 611, 616, 720, 990, 993 i el 995.

     • Eliminació de les predeclaracions dels models 190, 347 i 390.

     En relació amb aquest punt, el Director del Departament de Gestió Tributària afegeix que, des d'un punt de vista pràctic, les modificacions van dirigides a quatre àmbits: a la presentació, a la supressió gradual de la predeclaració, a l'ampliació del TGVI on line y los formularios web y a todo el mecanismo de presentación de complementarias y sustitutivas. Prosigue indicando que el TGVI on line es un mecanismo con el que el usuario puede contrastar sus datos con los que tiene la Administración y, desde su implantación en 2018, se puede afirmar que tiene un funcionamiento satisfactorio. Para la Agencia Tributaria ha supuesto un avance en los servicios de información y asistencia al contribuyente, tanto en IRPF como en IVA, y que se espera que en un futuro también se pueda aplicar al Impuesto de Sociedades. Además, señala que, aunque desde un punto de vista normativo se tenga clara la diferencia entre una declaración complementaria y una declaración sustitutiva, desde un punto de vista práctico se ha logrado una mejora en la utilización del TGVI on line i els formularis web on el contribuent, una vegada presentada una declaració, podrà realitzar la incorporació, modificació o eliminació de registres directament, sense necessitat d'indicar explícitament la voluntat de complementar o substituir una declaració anterior. El tractament de la declaració com complementària o substitutiva serà el que correspongui en funció dels registres presentats en cada moment. D'aquesta manera, augmenta la seguretat jurídica per al contribuent ja que l'Administració serà qui qualifiqui l'operació i, en funció de les dates de subministrament dels registres, podrà valorar en conjunt la informació aportada.

2. Anàlisi de les modificacions normatives que afecten al model 349 - Declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries:

   • Se suprimeix la presentació anual (última presentació el gener de 2020 respecte a l'exercici 2019).
   • Incorporació al model de les regles de tributació per als “acords de venda de béns en consigna ”: suposa que una vegada es donin determinats requisits només es produeixi una EIB exempta en l'estat membre d'origen per al proveïdor i una AIB en l'estat membre de destinació per al clienta.
   • Simplificació de les operacions en cadena (entregues successives entre diferents empresaris quan hi ha un únic transport intracomunitari).
   • Es recalquen els requisits perquè les EIB estiguin exemptes (NIF -IVA, actualització del VIES, inclusió de l'operació en la declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries).

3. Es va comentar que les millores de les validacions del SII que van entrar en funcionament l'1 d'octubre de 2019 havien tingut un resultat força bo, incrementant-se la qualitat de la informació del sistema. A més, es va informar d'un projecte d'assistència pilot en l'emplenament del model 303 (Pre303) que s'anava a implantar a partir del mes de febrer de 2020, per a un determinat col·lectiu de contribuents del SII, que prendrà les dades de la informació declarada en els llibres registre.

4. Quant a l'impost de societats, es van tractar algunes qüestions relacionades amb la simplificació dels models dels pagaments a compte (202 i 222), així com determinades incidències en la presentació de declaracions en els territoris forals per raó de l'homogeneïtat dels fitxers informàtics.

5. Millores relacionades amb l'impost d'activitats econòmiques: D. Gonzalo García de Castro fa referència a la petició de millora per part de les empreses en la gestió d'epígrafs municipals i en el cercador d'activitats econòmiques. Assenyala que l'Agència Tributària té interès a prestar un servei consistent en aquest àmbit. Comenta que es va informar dels treballs en una nova eina d'assistència virtual, “Cercador d'activitats econòmiques”, que està en funcionament des del 7 de novembre i que indica els epígrafs de les tarifes de l'IAE i, si escau, el codi d'activitat equivalent (CNAE ) que resulta aplicable.

6. També es van comentar els següents temes proposats per les empreses:

   • Van plantejar dificultats en la localització de notificacions de l'Agència Tributària: Es va contestar que s'estudiaria la introducció de millores en l'ordre amb què es mostren.
   • Van sol·licitar una simplificació del model 232 (Declaració informativa d'operacions vinculades i d'operacions i situacions relacionades amb països o territoris qualificats de paradisos fiscals): el Departament d'Inspecció Financera i Tributària va exposar que l'objectiu era obtenir informació de qualitat i que en les campanyes que es realitzin el desembre, març i abril s'analitzarien els errors més freqüents en l'emplenament del model. Així mateix, la Directora del Servei de Planificació i Relacions Institucionals va sol·licitar a les empreses que remetessin totes les propostes de modificació en relació amb aquest model, per tal de ser tingudes en compte una vegada es resolgui el recurs interposat contra l'Ordre Ministerial que aprova el model.

D. Jesús Gascón agraeix a D. Gonzalo García de Castro la seva intervenció i cedeix la paraula a D.a María Pilar Jurado Borrego, Directora del Departament de Duanes i IE , per tal que comenti l'activitat del grup de treball d'Impostos Especials.

D.a Pilar Jurado comença la seva exposició assenyalant que el grup de treball d'Impostos Especials es va reunir el dia 31 d'octubre i es van abordar els següents assumptes:

1. Projecte SILICIE (Subministrament Immediat de Llibres Comptables d'Impostos Especials de Fabricació): la Directora del Departament de Duanes i IE assenyala que aquest projecte es troba en seu recta final, ja que entra en vigor l'1 de gener de 2020. Prossegueix comentant que en la reunió del grup de treball es va informar del desenvolupament normatiu del projecte i, en concret, de què, en virtut de la Disposició Transitòria Primera de l'Ordre 998/2019, els establiments obligats a la gestió de la comptabilitat a través de la Seu electrònica de l'AEAT podrien realitzar el subministrament dels assentaments comptables corresponents al primer semestre de 2020 durant el període comprès entre l'1 de juliol i el 30 de setembre de 2020. També es va informar de la tasca de difusió duta a terme a través de jornades específiques per sectors, tant a nivell central com a nivell territorial, i la remissió de cartes informatives als operadors obligats. A més, es van comentar les novetats informàtiques relatives al projecte.

   En relació amb aquest punt, la Sra. Pilar Jurado assenyala que per la informació que posseeix l'Agència Tributària, la majoria de les empreses estaran en disposició de subministrar la informació des del primer moment. Afegeix que agraeix l'esforç realitzat i la col·laboració per a l'adaptació al nou sistema. Prossegueix indicant que el projecte compta amb una bústia de consultes que permetrà publicar un apartat de “preguntes freqüents”, amb criteris generals en relació amb el sistema.

2. Subministrament Integrat d'Avituallaments i Notes d'Entrega (SIANE), que va entrar en vigor el passat 1 d'octubre: es va informar sobre l'estat d'implantació del nou sistema que ha suposat la comunicació en línia de tots els moviments amb exempció de l'impost sobre hidrocarburs. Així, en relació amb el procediment de vendes en ruta (que és el que afecta a més operadors i documents), es va assenyalar que no s'havien produïda incidències significatives i que, transcorregut un mes, el nombre d'operadors que estava presentant els documents a través de SIANE era similar al que anteriorment presentava el model 511 derogat.

3. Colorant del gasoil a tipus reduït: es va informar que des del punt de vista tributari no hauria inconvenient en la unificació dels colorants establerts en la OM PRE/1724/2002 per als tipus reduïts en funció del seu ús (agrícola i calefacció), ja que aquests colorants són addicionals a la utilització d'un mateix marcador químic, sempre que es diferenciïn clara i visualment de la resta de gasoils a tipus ple. Es va afegir que seria necessària la modificació de l'esmentada ordre ministerial.

4. Rectificació d'autoliquidacions en determinats supòsits de l'article 108.4 del Reglament dels Impostos Especials: el Departament de Duanes i IE va informar d'un cas concret en el que s'havia rebut una sol·licitud d'ingressos indeguts relativa a l'Impost sobre Hidrocarburs, instada per un consumidor final de gas natural que no va comunicar al comercialitzador de gas la destinació professional del gas consumit i sol·licitava l'aplicació retroactiva del tipus reduït. A la vista de les circumstàncies concurrents i en aplicació de la jurisprudència del TJUE i del Tribunal Suprem, s'havia determinat que no cabia negar, pel mer incompliment d'una formalitat, l'aplicació d'un tipus reduït si la destinació final real del gas natural va ser un ús per al qual la norma preveu l'aplicació d'aquest tipus reduït.

D. Jesús Gascón agraeix a D.a Pilar Jurado la seva intervenció i cedeix la paraula a D. Manuel Trillo Álvarez, Delegat Central de Grans Contribuents, a fi que comenti l'activitat del grup de treball de Relació Cooperativa.

El Delegat Central informa que el grup de treball de Relació Cooperativa es va reunir el 12 de novembre i que, en primer lloc, volia agrair el to en què es va desembolicar, ja que ha permès notables avenços en diferents aspectes, entre ells, en la confiança entre les parts, la qual cosa redunda en una major transparència, fins i tot des de la discrepància.

A continuació, D. Manuel Trillo comenta que en la reunió del grup de treball es van tractar, entre d'altres, els següents assumptes:

1. En primer lloc, des de l'Agència Tributària es va proposar obrir un debat sobre els sistemes de control intern exigibles a les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, introduint un compromís de transparència quant a la presa de les decisions, els òrgans intervinents, el sistema d'informació al consell d'administració de les decisions amb repercussió tributària, etc. Es va exposar que l'objectiu era seguir avançant en el desenvolupament del Codi, introduint aquesta nova pràctica i, si es considerés procedent, establint-la en el futur com a requisit previ per a l'adhesió al Codi. Per part seva, les empreses, en general, van assenyalar que els semblava una mesura lògica que les entitats que s'adherissin al Codi comptessin amb uns mecanismes de control intern auditables, afegint que la reforma de la Llei de Societats de Capital ja havia suposat un canvi en el mateix sentit. No obstant això, van indicar que caldria delimitar la definició dels termes i l'abast de la mesura i que una de les claus seria decidir si es desitja que el Codi sigui un instrument de foment del compliment voluntari o, si s'estableixen requisits previs a l'adhesió, una eina de control.

   Per finalitzar amb aquest punt D. Manuel Trillo assenyala que actualment hi ha més de 140 entitats adherides, que representen a més de 1.300 empreses, ja que moltes de les adhesions es realitzan com grup. Afegeix que el Codi no és “una mica” de l'Administració, sinó que és “una mica” de tots els presents i d'aquelles entitats que han decidit adherir-se i que, donat el temps transcorregut des que es va posar en marxa, aquest podria ser un bon moment per reforçar-ho, tenint en compte de l'interès creixent per adherir-se al mateix. És a dir, es tractaria d'establir com una bona pràctica el transparentar els mecanismes de control intern i, al seu moment, podria passar a ser un requisit necessari per a l'adhesió i permanència. Així, atès que els requisits d'adhesió avui dia són purament formals, l'objectiu que es persegueix amb aquesta proposta no és un altre que reforçar el valor i la seguretat que atorga l'adhesió al Codi de Bones Pràctiques Tributàries. A més, D. Manuel Trillo afegeix que no cal oblidar que, basant-se en aquest Codi, estan sorgint d'altres, si bé adaptats als col·lectius per als quals estan pensats.

2. En segon lloc, quant als informes de transparència de 2017, es va comunicar que s'havien rebut 23 informes de l'àmbit de la Delegació Central i un de l'àmbit d'una delegació territorial. Es va recordar que l'Agència Tributària havia decidit fer una anàlisi exhaustiva de cadascun dels informes, a més d'una posada en comú amb els presentadors, de manera que es pogués anar aclarint directament qualsevol qüestió que l'informe suscités. Aquestes reunions havien tingut lloc entre els mesos d'abril i juliol. Així, es va assenyalar que no només s'havien presentat més informes que l'any anterior, sinó que, en general, la qualitat dels mateixos era millor i, en alguns casos, significativament. Es va informar que, respecte als informes de 2018, s'esperava una major presentació, ja que en aquell moment s'havia rebut el mateix nombre d'informes que en l'exercici anterior. Es va indicar que s'havia començat a treballar amb els informes segons s'anaven rebent, sense esperar a què estiguessin tots presentats. També es va comunicar que s'havia avançat l'inici de les reunions, per tal de poder-les espaiar en el temps, i que s'esperava que durant el primer trimestre de 2020 aquesta fase del treball estigués enllestida. A més, es va destacar l'esforç realitzat per les empreses i es va assenyalar que les relacions s'havien vist reforçades en confiança mútua, essent tot el procés molt ben valorat pels Caps d'Equip. Es va afegir que, com a resultat d'aquestes reunions i de l'anàlisi de línies de riscos, des de l'Agència Tributària s'estaven presa decisions relacionades amb el model de control. D'altra banda, es va apuntar que, atès que l'actual marc normatiu no permetia donar un valor jurídic als informes i a les conclusions derivades dels mateixos, l'Agència Tributària estava disposada a seguir avançant en l'establiment d'un document de conclusions, prèviament comentades i acordades amb l'Administració, que es poguessin presentar als consells d'administració. En relació amb això últim, el Delegat Central indica que l'any passat només s'havia remès a les empreses una carta protocol·lària agraint la presentació de l'informe i poc més. Afegeix que aquest any la comunicació contindrà una espècie de íter procedimental, detallant les fases per les quals ha anat passant l'anàlisi de l'informe i les sol·licituds i aportacions de documentació, així com les seves dates.

   D. Manuel Trillo finalitza aquest punt destacant que els informes de transparència estan aportant a l'Administració tributària un coneixement més aviat en moltes qüestions i que algunes de les decisions que es prenen, sobretot de control, tenen el seu fonament en els mateixos. D'altra banda, assenyala que, en relació amb els informes de transparència, encara fa falta un major compromís, ja que, encara que hi ha més de 140 entitats adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, els informes de transparència presentats han estat, com ja ha manifestat, 24.

3. En tercer lloc, la Directora del Servei de Planificació i Relacions Institucionals va realitzar una exposició sobre el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020 - 2023. El Delegat Central comenta que no es va a referir a aquest tema, ja que serà exposat pel Director General.

4. El quart tema que es va tractar va ser proposat per les empreses, que sol·licitaven un coneixement aviat del criteri de l'Agència Tributària en les actuacions inspectores. Es van posar d'exemple la deduïbilitat de les retribucions dels administradors o la tributació dels vehicles, assenyalant les empreses que conèixer per endavant la posició de l'Administració reduiria la conflictivitat. Se'ls va contestar que en ambdós temes el criteri de l'Agència Tributària estava clar i que estava recollit en les actes amb què acabaven els procediments inspectors. A més, es va assenyalar que, respecte a les retribucions dels administradors, en una reunió del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat se n'havia recordat que, prèvia petició de les empreses, la Direcció General de Tributs elaboraria una nota aclaridora.

   D. Manuel Trillo afegeix que ha hagut empreses que, a través dels mecanismes que es deriven de l'anàlisi dels informes de transparència, han sol·licitat conèixer els criteris de l'Agència Tributària en determinades qüestions i, per suposat, no ha hagut problemes a facilitar-los la informació, deixant clar que no són criteris interpretatius de la normativa, sinó criteris administratius d'aplicació de la mateixa. Per finalitzar amb aquest punt, el Delegat Central convida als presents a què, a través de la Col·laboradora de la Secretaria Tècnica en representació de les empreses, plantegin quantes qüestions consideren que seria d'interès analitzar en aquest Fòrum.

5. El cinquè tema que es va abordar va ser el Despatx Centralitzat Europeu. El Delegat Central indica que l'exposarà més endavant la Directora del Departament de Duanes i IE

6. En l'últim punt de la reunió, les empreses van plantejar la possibilitat d'incorporar noves entitats al Fòrum, al que l'Agència Tributària va contestar que les limitacions que existien no eren només d'espai, sinó que caldria intentar mantenir un equilibri entre la composició i nombre de participants i l'eficàcia en els resultats de les reunions. No obstant això, es va aclarir que era un tema que caldria estudiar entre tots i buscar alternatives com podria ser l'establiment de torns rotatoris tant en els plens com en els grups de treball.

   Finalment, les empreses van reiterar una qüestió ja plantejada en ocasions anteriors en relació amb la metodologia seguida en la publicació de determinades estadístiques que, en la seva opinió, donaven lloc a interpretacions no del tot correctes. Se'ls va contestar que la postura de l'Administració era de sobres coneguda i que es limitava, en un esforç de transparència, a reflectir el que declara els contribuents, sense cap càrrega ideològica i sense entrar en les valoracions que amb posterioritat pogués fer cadascú.

A continuació, D. Jesús Gascón agraeix la intervenció de D. Manuel Trillo, així com la dels altres Directors i ofereix la paraula als assistents, per si desitgen realitzar algun comentari.

Presa la paraula D.a Carmen Alonso Peña, representant del Banco de Santander i Col·laboradora de la Secretaria Tècnica del Fòrum en representació de les empreses, qui, després d'agrair la posada en comú dels assumptes tractats en les reunions dels grups de treball, assenyala que moltes de les qüestions que les empreses proposen són el resultat d'un treball previ d'agrupació i que seria desitjable comptar amb un canal més directe per consultar els assumptes que els van sorgint en les seves reunions internes. Afegeix que els resums i la documentació de les reunions dels grups de treball estaran disponibles aviat. D'altra banda, assenyala que el tema de les retribucions dels administradors i la utilització dels vehicles són temes que es van proposar en la reunió a títol d'exemple, però que el que les empreses desitgen és tenir una certesa primerenca del que pot ocórrer en les actuacions de comprovació. Afegeix que el compromís de l'Agència Tributària de publicar els criteris administratius que regeixen les seves actuacions és un bon instrument, però que el que es reclama és que, abans de la seva publicació, es posin en comú i en les reunions dels grups de treball s'expliquin i es debatin, essent així una bona oportunitat que permetria que també es compti amb el punt de vista del sector empresarial, la qual cosa redundaria en una menor litigiositat. D'altra banda, indica que, quant a les inspeccions, també voldrien comptar des del seu inici amb un coneixement el més anticipat possible de quins van a ser els focus principals de l'actuació, i no deixar per a les últimes fases els temes més importants.

D. Manuel Trillo li respon que, en els procediments de comprovació, de vegades, resulta complicat des d'un principi determinar els focus més rellevants, ja que van sorgint dades noves a mesura que avança el procediment. No obstant això, assenyala que en l'apartat 3 del Codi de Bones Pràctiques Tributàries es recullen una sèrie de principis als que han d'ajustar la seva actuació totes les parts implicades. Així, l'Agència Tributària ha de facilitar com més aviat millor al contribuent el coneixement dels fets susceptibles de regularització, procurant el major intercanvi de parers, i les empreses, per part seva, han d'aportar la informació i la documentació sol·licitada de la forma més ràpida i completa possible. En els procediments d'inspecció ambdues parts tenen les seves estratègies i el que cal buscar és un equilibri bilateral, treballant tots en la mateixa línia, fins i tot des de la discrepància. En aquest sentit, el Delegat Central afegeix que les instruccions que es donen als equips d'inspecció són les recollides en el Codi de Bones Pràctiques Tributàries i insta a les empreses a informar l'Agència Tributària els casos en què considerin que no està essent així.

La Sra. Carmen Alonso respon que està d'acord i assenyala que el que se sol·licita és precisament aquell equilibri, principalment en els exercicis en què ja s'han començat a presentar informes de transparència.

A continuació, presa la paraula D. Javier Hurtado per afegir que l'Agència Tributària està treballant en l'elaboració d'alguns criteris administratius, si bé no tots afecten a les grans empreses. No obstant això, recalca el caràcter general dels mateixos, el que implica que han d'adaptar-se quan s'apliquen a cada cas concret, amb la seva pròpia documentació i les seves proves.

Seguidament, el Director General de l'Agència Tributària dona pas al punt següent de l'ordre del dia.

4. Propera convocatòria

Respecte de la propera convocatòria, D. Jesús Gascón manifesta la intenció de mantenir la periodicitat semestral de les reunions, assenyalant pel que fa al cas que la propera reunió se celebraria, previsiblement, el mes de juny.

5. Altres consideracions, precs i preguntes

A continuació, D. Jesús Gascón dona pas al 5è punt de l'ordre del dia, “Altres consideracions, precs i preguntes” i abans d'oferir la paraula als assistents, indica que, com va comentar al principi de la reunió, exposarà el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020 – 2023. Així, indica que encara no ha estat presentat i que caldrà actualitzar algunes dades ja que, en un principi, estava pensat per al període 2019 – 2022. Afegeix que, no obstant això, en reunions anteriors s'ha anat avançant informació sobre les principals línies d'actuació. Prossegueix assenyalant que el Pla és un document de planificació estratègica de l'Agència Tributària, de caràcter plurianual i que no recull qüestions normatives, és a dir, no té un plantejament de canvis legislatius de cap naturalesa (ni tributaris, ni procedimentals, ni tan sols organitzatius). Tampoc afecta en absolut al sistema de finançament territorial ni al model de participació de les Comunitats Autònomes a l'Agència Tributària. És a dir, el Pla part de la normativa en vigor. Afegeix que serà un document obert, perquè igual que ocorre en les empreses, l'estratègia es pot quedar desfasada per l'ocurrència de determinats esdeveniments, ja siguin favorables o desfavorables. Per això, indica que les observacions i els suggeriments seran ben rebudes i serviran per anar adaptant permanentment el Pla a la realitat. Assenyala que el document compta amb més de 130 pàgines, però que no és un relat exhaustiu i detallat del treball de l'Agència Tributària. Així, informa que, bàsicament, els seus principals aspectes són els següents: en primer lloc, fixa l'actuació de l'Agència Tributària tenint en compte el context; en segon lloc, el Pla defineix una sèrie d'indicadors estratègics plurianuals que puguin servir per mesurar la quantitat i qualitat del treball que realitza l'Agència Tributària, superant el sistema anual d'objectius que actualment regeix la planificació de l'organització; també introdueix canvis en la governança de la institució, en termes d'infraestructura ètica, de transparència, de rendició de comptes, etc.; i, finalment, fixa algunes línies estratègiques prioritàries que es volen reforçar en els propers anys. Prossegueix D. Jesús Gascón assenyalant que, pel que fa al context, es presenta de forma breu i succinta una anàlisi de la situació macroeconòmica nacional i internacional i de la situació pressupostària. El que constata és que, independentment del fet que es pugui produir una desacceleració econòmica, l'escenari actual és molt diferent del dels últims deu anys, on l'impacte de la crisi econòmica va prioritzar les actuacions a curt termini, per tal d'aconseguir una consolidació dels comptes públics i la reducció del dèficit. El Director General prossegueix assenyalant que, encara que l'objectiu de reducció del dèficit segueix present, la situació actual permet que l'Agència Tributària pugui combinar les activitats orientades a obtenir resultats a curt termini amb unes altres que tinguin l'horitzó temporal en el mitjà i llarg termini. D'altra banda, comenta que el Pla estratègic també ha suposat una anàlisi sociològica, aprofundint en la percepció que el ciutadà té sobre el treball de l'Agència Tributària i sobre l'existència del frau, així com el posicionament de cada segment de contribuents respecte al mateix, el que ha vingut a determinar un plantejament no exclusivament en termes repressius, ja que s'ha detectat que la majoria dels contribuents desitja complir voluntàriament, amb els menors problemes possibles. Això suposa el reforçament dels serveis d'informació i assistència, així com els de prevenció del frau, ja que pot existir un segment de contribuents que es pot veure inclinat a conductes defraudatòries si l'Agència Tributària no és capaç de transmetre la percepció d'un risc real en les mateixes. Afegeix que també s'ha constatat l'existència d'un perfil de contribuents refractaris al compliment voluntari, davant els que l'actuació de l'Administració tindrà com a objectiu identificar els incompliments i intentar regularitzar-los. També s'han tingut en compte els estudis existents sobre el Tax Gap o sobre l'economia submergida, si bé no és un eix fonamental del Pla, el que no vol dir que s'ignorin i no es comparin amb les dades dels països del nostre entorn. Així, cal tenir en compte que no tota l'economia submergida és regularitzable, ja que, per exemple, les activitats il·legals, evidentment, no són susceptibles de produir cap ingrés tributari, amb la qual cosa, de vegades, les xifres que es presenten en els estudis transmeten la idea de què es podria recaptar més, la qual cosa no s'ajusta a la realitat. No obstant això, l'existència d'economia submergida és una realitat i descobrir-la també és un objectiu de l'Administració. D'altra banda i tenint en compte que l'Agència Tributària en els últims anys ha estat valorada externament, sobretot, pels resultats obtinguts en el curt termini, el Pla recull un canvi quant a l'estratègia, posant el focus, clarament, en el compliment voluntari i en la prevenció, i a dissenyar uns indicadors estratègics plurianuals que il·lustrin millor quin és el treball que realitza l'Agència Tributària i que, fins i tot, obrin un debat sobre el que espera la societat de l'actuació de l'Administració tributària espanyola. Així, en coherència amb aquesta priorització del compliment voluntari, el primer indicador estratègic plantejat centra el seu esforç en el mesurament de l'evolució d'aquest compliment. La manera de fer-ho és comparar els principals indicadors macroeconòmics amb l'evolució dels principals indicadors fiscals. De tots és conegut que la taxa de creixement del PIB nominal aquest any està al voltant del 3,6, 3,7% i que la demanda nacional ha estat creixent lleugerament per damunt d'aquella xifra. La qüestió està en determinar si els indicadors fiscals evolucionen millor o pitjor que les principals magnituds econòmiques relacionades, ja que, si evolucionen millor, un dels components serà l'increment del compliment voluntari, la qual cosa suposa un èxit col·lectiu com societat. També s'assenyala que l'evolució dels ingressos tributaris en termes de caixa no és un indicador fiable del treball de l'Agència, ja que es veuen condicionats per bestretes de devolucions o situacions extraordinàries com, per exemple, les devolucions que ha calgut realitzar aquest any després de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'exempció de la prestació per maternitat. D'això es desprèn que, en termes homogenis, la comparativa d'un any amb un altre no és el millor indicador. No obstant això, recalca que el que sí es ve observant és que les bases imposables agregades dels principals impostos i la recaptació en termes d'impostos meritats creix més que els indicadors macroeconòmics, el que, en principi, és una dada positiva. Així, reitera que es tracta d'evitar una anàlisi exclusivament anual, on s'han pogut produir circumstàncies conjunturals, i que el que cal considerar és la sèrie històrica i que la tendència es vagi consolidant durant els anys. A més, afegeix que, per il·lustrar l'impacte que té l'actuació de l'Agència Tributària en la millora del compliment voluntari, s'han d'estudiar els canvis en el comportament dels contribuents, ja que si, per exemple, un contribuent inspeccionat en el futur declara pitjor del que el venia fent, l'actuació no es pot considerar d'èxit, ja que encara que s'hagi pogut aconseguir una regularització en el curt termini, l'objectiu final no s'ha aconseguit plenament, ja que no s'ha aconseguit un increment del compliment voluntari. També s'està duent a terme un gran esforç en prevenció, transparentant informació a fi que els contribuents coneguin les dades de què disposa l'Administració, el que, necessàriament, s'ha de traduir en un millor i major compliment voluntari. Per suposat, això incideix en la capacitat de regularització posterior de l'Agència Tributària, ja que el contribuent directament ha complert bé amb les seves obligacions. Així, durant els propers anys, a més de mesurar l'impacte de les actuacions preventives, també es mesurarà l'impacte de les inspeccions. Així, exceptuant les societats i grups adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents (en els que es produeix una gran variabilitat de resultats entre anys a causa de la internacionalització i a reestructuracions empresarials que dificulten que les comparatives entre exercicis siguin homogènies), el Director General cita, a tall d'exemple, que s'havia observat que els contribuents inspeccionats el 2015 havien incrementat els seus ingressos durant els tres anys posteriors a l'exercici en el que va ser practicada la regularització en un 25,6%, respecte del que venien declarant durant els tres anys anteriors, essent el creixement mitjà dels ingressos tributaris entre aquests períodes per al conjunt dels contribuents clarament inferior, d'un 12,6%. És a dir, que, en general i sempre en termes estadístics, el contribuent inspeccionat compleix millor en el futur del que el venia fent en el passat, el que constitueix també una dada positiva en el foment de comportaments orientats al compliment voluntari. D. Jesús Gascón afegeix que totes aquestes actuacions tindran el seu impacte en les xifres anuals de les activitats de control que, per suposat, seguiran essent públiques, però que, no obstant això, no han de valorar-se de forma agregada i acrítica, atès que la xifra global, com ja s'ha esmentat, no és un indicador fiable del treball de l'Agència Tributària. A més, assenyala que les dades de les actuacions de control i recaptatòries han de seguir presentant-se per la seva relació amb el sistema de finançament de l'organització. D'altra banda, si s'aconsegueix que millori el compliment voluntari significativament, els resultats anuals de control via regularització disminuirien, per la qual cosa caldria buscar una manera alternativa d'il·lustrar que uns resultats de control decreixents no signifiquen que l'Agència Tributària estigui treballant pitjor, sinó que és conseqüència de l'esforç realitzat en les actuacions de prevenció. Així, es pretén establir una visió més àmplia i plural dels resultats de control i que no sigui només una xifra, comparada amb la de l'any anterior, la que mesuri la qualitat del treball realitzat, sinó que aquesta xifra es posi en relació amb l'evolució del compliment voluntari. D'altra banda, D. Jesús Gascón assenyala que fins aquí ha estat parlant en termes quantitatius, però que també cal establir una sèrie d'indicadors qualitatius a l'hora de mesurar l'acompliment de les actuacions de l'Agència Tributària. En primer lloc, assenyala que l'Administració ha d'actuar amb transparència i ser capaç de mesurar la litigiositat que generen els seus actes, per tal d'adoptar mesures que permetin millorar la situació. Aclareix que aquesta matèria s'ha estat analitzant tant des del punt de vista de la conflictivitat absoluta (nombre de recursos i reclamacions), com en termes de conflictivitat relativa (percentatge que representa el recorregut o reclamat respecte de la totalitat dels actes administratius dictats per l'Agència Tributària amb peu de recurs o reclamació). Així, indica que, encara que la conflictivitat relativa és molt baixa, un 1,8%, això suposa que als Tribunals Economicoadministratius arribin entre 150.000 i 160.000 reclamacions a l'any, el que els col·loca en una situació operativa molt complexa, que fa evident la necessitat d'un reforç en mitjans materials i personals, com es ve fent aquest últim any, a fi que les resolucions s'emetin en un termini raonable. D'altra banda, afegeix que també és necessari aprendre de la litigiositat generada, buscant fórmules per evitar-la, ja sigui millorant la qualitat de les actuacions tant en el seu contingut com en la seva forma o tenint en compte els casos que són estimats totalment o parcialment en els tribunals. Per això, també s'inclou en el Pla un indicador dels percentatges d'estimació, tant en via economicoadministrativa, com en via contenciosa administrativa. Afegeix que, analitzant els actes administratius que són objecte de reclamació economicoadministrativa i, si escau, de posterior recurs contenciós administratiu, es pot observar que la conflictivitat relativa se situa en el 0,9% i que aplicant el percentatge d'estimacions totals i parcials en aquesta via (un 30%), es pot estimar que un 0,27% dels actes susceptibles de reclamació són finalment anul·lats totalment o parcialment pels Tribunals Economicoadministratius. Del 0,63% restant, només un 15% és objecte de recurs contenciós administratiu. A més, dels recursos interposats, un 31% finalitzen amb l'estimació total o parcial del recurs. És a dir, del total d'actes que dicta l'Agència Tributària i que són reclamables, un 0,3% són finalment anul·lats pels tribunals, bé en la via economicoadministrativa (un 0,27%) o bé en la via contenciosa administrativa (un 0,03%). Així mateix, D. Jesús Gascón assenyala que donada la diversitat de funcions que realitza l'Agència Tributària, els estudis dels percentatges d'anul·lació sobre els actes dictats presenten variacions segons la naturalesa dels diferents actes, ja que hi ha procediments amb una taxa de conflictivitat molt baixa, com pot ser en l'àmbit censal o recaptatori, davant uns altres que la tenen més elevada. Per això, es pretén fer públic el percentatge d'actes administratius més controvertits que són objecte d'anul·lació total o parcial en algun moment del procediment de reclamació. En concret s'han analitzat els supòsits de les actes de disconformitat i les sancions en l'àmbit d'inspecció, tenint present que més del 80% de les actes són de conformitat o amb acord, el que evidència una línia estratègica molt clara i és que, dins el marc normatiu vigent, si és possible aconseguir acords, s'utilitzarà aquesta via com a instrument per a la reducció de la conflictivitat. Prossegueix D. Jesús Gascón la seva exposició assenyalant que, d'altra banda, dels estudis realitzats també es desprèn que com més gran és l'import de la regularització, major és la propensió al recurs i la reclamació. Així, comenta l'existència de 41.627 milions d'euros de deute total pendent, de què 12.763 corresponen a deute suspès per recurs o reclamació i 5.664 per processos concursals, essent el marge d'actuació de l'Agència Tributària en termes de deute gestionable força inferior als 41.627 milions d'euros esmentats. Per això s'ha considerat important incloure un indicador centrat en el que es podria denominar deute gestionable, és a dir, aquella part del deute total sobre la qual l'Agència Tributària té plena capacitat. Es tracta d'un índex que relaciona, per a cada exercici, l'import de deute gestionat respecte al deute gestionable, en període executiu. A més, mesuraria indirectament l'estat de la litigiositat en termes d'imports suspesos pendents de la decisió dels tribunals, així com el deute gestionat per l'àrea de recaptació. Continua D. Jesús Gascón assenyalant que un altre indicador de qualitat que s'ha considerat important incloure és el pagament d'interessos de demora per l'Administració. Així, indica que el pagament d'interessos als contribuents ve impost per la normativa, però que, no obstant això, és un camp d'actuació millorable per part de l'Agència Tributària, ja que, fonamentalment, els interessos de demora s'originen per retards en la tramitació de devolucions i resolucions o sentències desfavorables de les que es desprèn una devolució al contribuent. També existeixen casos, on el marge d'actuació és menor, com succeeix amb les devolucions derivades de rectificacions d'autoliquidacions. L'indicador mesurarà la tendència durant els anys i, llevat de situacions extraordinàries, s'espera que els interessos abonats decreixin, ja que la reducció dels mateixos és un clar exponent d'una major qualitat en la prestació dels serveis per l'Agència Tributària en agilitzar la gestió de les devolucions, així com en augmentar la qualitat dels actes administratius produïts, permetent incrementar els percentatges d'estimació de recursos i reclamacions a favor de l'Administració. Finalment, el Director General comunica que s'ha introduït un indicador de l'eficiència, que compara el pressupost de l'organització amb els ingressos que gestiona. Afegeix que aquest any el pressupost executat estarà prop de 1.400 milions d'euros i els ingressos gestionats prop de 213.000 milions d'euros, el que dona una ràtio per sota de 0,7, que ve a significar que, per cada 100 euros gestionats, el cost per al Tresor Públic és de 0,7 euros. La pretensió és mantenir aquesta taxa estable ja que ens situa pel davant de la mitjana de l'OCDE i de la Unió Europea, i de països del nostre entorn, com poden ser França, Alemanya i Itàlia. Afegeix que l'Agència Tributària estima que el manteniment d'aquesta ràtio permetria la recuperació del nombre d'efectius, el qual va patir una reducció per l'impacte de la crisi econòmica. A més, informa de què l'Agència Tributària s'enfronta a un escenari de jubilacions realment preocupant, ja que la mitjana d'edat dels seus efectius està els 53 anys. Això implica que si es vol comptar amb una plantilla preparada i formada és necessari anar convocant els oportuns processos selectius.

Prossegueix la seva intervenció el Director General assenyalant que, a més de publicar el Pla Estratègic i els seus indicadors, també es publicaran els objectius anuals. També, a exercici vençut, es donarà a conèixer un informe realitzat pel Servei d'Auditoria Interna que posi de manifest el grau de compliment dels objectius anuals i l'evolució dels indicadors plurianuals. D'altra banda, afegeix que també es millorarà la infraestructura ètica de l'organització, adaptant-la a les noves exigències internacionals. Així mateix, D. Jesús Gascón reitera que en el Pla també s'identifiquen algunes línies de treball considerades prioritàries per als propers anys. Algunes han tingut força eco mediàtic, com la prova pilot de l'esborrany de l'IVA, que tècnicament és una pre declaració del model 303, o la comunicació de les dades fiscals a les empreses en la campanya de l'impost de societats, igual que es ve fent amb l'IRPF. Des de l'Agència Tributària es pensa que aquestes iniciatives són molt ben rebudes i que cal avançar en la implantació d'assistents virtuals, de manera que el contribuent pugui acudir a un autoservei d'informació i de consultes que, d'altra banda, permetria alliberar de treball a la Direcció General de Tributs. A més, es crearan les administracions digitals, de tal manera que es pugui concentrar en elles l'atenció al contribuent per mitjans telefònics i telemàtics, sense atenció presencial. D'altra banda, indica que quant a les actuacions de control, es va posar l'èmfasi en l'economia submergida, el programa de doble ús, l'increment de la presència in situ i del nombre de visites; en l'àrea de recaptació, es promouran treballs més especialitzats com ara personacions i mesures cautelars, derivacions de responsabilitat, etc., ja que la gestió recaptatòria és més automatisable; en l'àmbit de Duanes s'actuarà de la mateixa manera, ja que una vegada superat el procés d'implantació del Codi Duaner, també cal centrar-se en la implantació del projecte SILICIE. En definitiva, en totes les àrees d'actuació existeixen activitats que es potenciaran.

Per finalitzar, D. Jesús Gascón assenyala que, en relació amb els codis de bones pràctiques, el passat 2 de juliol, en el Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris s'han aprovat dos textos, un per a les associacions i col·legis i un altre per als professionals tributaris, considerats individualment. El Director General informa de què durant els primers mesos de 2020 l'Agència Tributària posarà en marxa el procediment per gestionar les adhesions i els òrgans de direcció de les diferents entitats decidiran si s'adhereixen o no. Així mateix, assenyala que ja ha comentat en reunions anteriors que també existeix la demanda d'un codi de bones pràctiques específic per part de les PIMES i del col·lectiu de treballadors autònoms, per als qui, per les característiques de la seva organització, el Codi de Bones Pràctiques Tributàries aprovat en aquest Fòrum, no resulta idoni, ja que està més orientat a les grans empreses. Considera que, en realitat haurà un únic codi, però adaptat a diferents col·lectius. Així mateix, indica que està clar que el model cooperatiu segueix endavant, estenent-se a uns altres col·lectius, la qual cosa va desembocant en un model de control reforçat, basat en la prevenció més que en el control a posteriori, i esmenta expressament projectes com ICAP (International Compliance Assurance Programme) o els informes de transparència. Per finalitzar comenta que en el Pla Estratègic la relació cooperativa és clau i que, com ja ha comentat, es tracta d'un document obert, susceptible de modificació, per la qual cosa les observacions i suggeriments seran molt ben rebudes.

A continuació, D. Jesús Gascón ofereix la paraula a qui desitgi intervenir.

Seguidament presa la paraula D. Ángel Martín Gómez, representant de Telefónica qui, després de comentar que l'enfocament del Pla li sembla molt interessant i que serà ben rebut, pregunta si, en referència a la relació cooperativa, hi ha alguna previsió quant a l'agilitació dels instruments de revisió tributària, com una eina de facilitació.

El Director General li contesta que la relació cooperativa està entre els projectes més emblemàtics del Pla i que, fins i tot, s'aborda la seva dimensió internacional i s'impulsaran fórmules per al reforçament d'un model de control preventiu bilateral o multilateral amb uns altres països, ja que sempre serà millor que dos estats actuïn de manera coordinada i conjunta, que no després haver de recórrer a procediments amistosos i altres recursos. Afegeix que al final del Pla hi ha un apartat de caràcter divulgatiu sobre l'impacte del mateix des del punt de vista procedimental segons el perfil del contribuent. En el cas de les grans empreses, s'assenyala que cal avançar cap a un model de control reforçat i en temps real, el que fa necessari abordar l'àmbit internacional, essent els informes de transparència un instrument clau. Així mateix, també al final del Pla s'indica que el desenvolupament de canals bidireccionals col·laboratius, com pot ser aquest Fòrum, per a la unificació de criteris, així com la seva publicació, el reforçament de la certesa jurídica, la prevenció i, si escau, la finalització dels procediments amb acord i la resolució anticipada dels conflictes tributaris, constitueixen eines que permetran reforçar el model cooperatiu. D'altra banda, D. Jesús Gascón assenyala que també es recull l'impacte de la digitalització de l'economia i les seves conseqüències tributàries, així com els canvis que introdueix en les actuacions de l'Administració.

A continuació, atès que no es produeixen més intervencions, D. Jesús Gascón cedeix la paraula a la Sra. Pilar Jurado, qui realitzarà una exposició sobre les qüestions més rellevants del “Despatx centralitzat europeu”.

La Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials, donant suport a la seva dissertació amb una presentació, comença assenyalant que el Codi Duaner de la Unió (CAU), reglament d'aplicació directa, regula la lliure circulació de mercaderies. Així, el despatx centralitzat europeu suposarà una important simplificació, disminuint els tràmits duaners i homogeneïtzant els processos, i permetrà a les empreses que estiguin autoritzades com operador econòmic autoritzat (OEA) relacionar-se amb una única autoritat duanera.

La implantació es realitzarà en dues fases: La primera ha d'estar finalitzada el desembre de 2023 i implica l'aplicació del despatx centralitzat europeu a totes les mercaderies, excepte a les acollides a la PAC i les subjectes a impostos especials, i a tots els règims, a excepció del de trànsit i la importació temporal. El desembre de 2025 ha d'estar operatiu l'enviament electrònic de la documentació entre les diferents Duanes, el que requerirà el desenvolupament d'un nou sistema electrònic d'intercanvi d'informació entre els estats membres.

Per finalitzar, la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials manifest que el missatge que vol traslladar és que l'Administració duanera espanyola s'ha compromès amb la Comissió Europea a estar en l'avantguarda d'aquest projecte, de manera que l'any 2023, que és quan ha d'estar emplenada la primera fase, aprofitant les funcionalitats del sistema electrònic de la Duana espanyola, l'Agència Tributària tingui ja molt avançats els desenvolupaments informàtics exigibles en la segona fase, assegurant així, en estar des del principi, la seva influència en el desenvolupament del procés. Afegeix que s'han realitzat ja sessions informatives i que se seguiran fent i que, si alguna de les entitats presents vol tenir una reunió sobre la matèria, pot adreçar-se tant al Delegat Central com a ella mateixa. Aquest oferiment es farà extensiu també a les empreses que no estan representades en aquest Fòrum.

A continuació, atès que no es produeixen més intervencions, el Director General conclou la sessió agraint a tots els assistents la seva presència.