Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 2/2014

Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Santiago Menéndez Menéndez

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Luis María Sánchez González

Director del Departament de Gestió Tributària

D. Rufino de la Rosa Cordón

Directora del Departament de Recaptació

D.a Soledad García López

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Pilar Jurado Borrego

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Ignacio Huidobro Arreba

Membres en representació de les Grans Empreses

ACERINOX

Secretari General

D. Luis Gimeno Valledor

ACS

Cap del Departament Fiscal Corporatiu

D. José Miguel Moreno Pérez

AMADEUS IT HOLDING

Vicesecretari del Consell d'Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BBVA

Director del Departament Fiscal

D. José María Vallejo Chamorro

BANCO SANTANDER

Director General

D. César Ortega Gómez

BANKIA

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Mª Tello Bellosillo

LA CAIXA

Director de l'Àrea Fiscal de Criteria Caixa Holding

Sr. Javier Paso Luna

CEPSA

Responsable d'Impostos Indirectes

La Sra. Inés Martínez Meroño

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

Tresorer Consell Rector

D. Eduardo Pastor Fernández

EL CORTE INGLÉS

Departament Fiscal

D. José Roberto Barroso Duque

ENDESA

Director d'Assessoria Fiscal

D. Carlos Arrieta Martínez de Pisón

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GAS NATURAL FENOSA

Director de Fiscalitat

D. Jaume Menéndez Fernández

GENERALI ESPAÑA

Director Divisió Control Corporatiu i Comptabilitat

D. Francisco Javier Serna Ballarín

INDITEX

Director del Departament Fiscal

D. Andrés Sánchez Iglesias

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Divisió Fiscal

D. Alberto Cubells Rodríguez Flores

MICHELIN

Responsable Fiscal

La Sra. Rosa María Peña García

NORFIN HOLDER

Director Fiscal

D. José Antonio Gibello Saiz

RENAULT ESPAÑA

Director Assumptes Fiscals i Duaners

D. Felix Ruiz Madarro

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

D. Luis López-Tello i Díaz-Aguado

SEAT

Director d'Impostos

D. Francisco Javier Baulenas Setó

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana María Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal Grup

D. Ángel Martín Gómez

VODAFONE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretaria Tècnica

D. Ángel Rodríguez Rodríguez

Madrid, 2 de desembre de 2014, se celebra la novena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió

2. Aprovació de l'acta de la sessió plenària celebrada el dia 17 de juny de 2014

3. Fòrum de Grans Empreses: Situació actual

4. Conclusions rellevants dels diferents Grups de Treball del Fòrum

5. Propera convocatòria: dates i temes a tractar

6. Altres consideracions, precs i preguntes

1. Obertura de la sessió

Obre la sessió el Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses, D. Santiago Menéndez Menéndez, que dona la benvinguda als assistents i demana disculpes per l'absència del secretari de l'Estat d'Hisenda i president del Fòrum, D. Miguel Ferre Navarrete, ja que compromisos ineludibles li han impedit la seva assistència a aquest acte.

En primer lloc, posa de manifest la importància que per a l'Agència Tributària té el Fòrum de Grans Empreses i agraeix als seus membres el suport rebut per millorar el compliment dels objectius del mateix.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia el dia 17 de juny de 2014

El Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària cedeix la paraula al titular de la Secretaria a Tècnica del Fòrum, D. Ángel Rodríguez Rodríguez, que assenyala que l'acta de la 8a sessió del Ple del Fòrum es va remetre als integrants del mateix i afegeix que no havent-se rebuda observacions i, si no les hagués en aquest moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació pels presents, declara aprovada definitivament l'acta de la sessió plenària del dia 17 de juny de 2014.

3. Fòrum de Grans Empreses: Situació actual

D. Santiago Menéndez Menéndez realitza un breu resum de les tasques que s'han dut a terme en els diferents Grups de Treball del Fòrum:

Grup de Treball d'Anàlisi i Racionalització de les Càrregues Fiscals Indirectes

Es refereix en primer lloc al Projecte SII (Subministrament Immediat d'Informació), que es va presentar en la reunió informativa del dia 5 de novembre de 2014, a què van ser convidats tots els membres del Fòrum.

El Director assenyala la idea de què les noves tecnologies han de ser un instrument al servei de la relació entre l'Administració Tributària i els contribuents; això no suposa que canviï la materialitat d'aquella relació: segueix existint un sistema tributari, impostos que pagar, problemes de gestió, la necessitat de plantejar l'assistència i ajuda als contribuents per al complimento voluntari, i segueixen existint les tasques de control. Aquestes noves tecnologies són un vehicle per ajudar-nos en la relació entre Administració Tributària i contribuents, ja que col·laboren en la consecució dels objectius d'assistència al complimento voluntari i de control.

L'Agència Tributària ha analitzat els models d'unes altres Administracions Tributàries (Àustria, Suècia, el Regne Unit, Portugal, Mèxic, Xile, el Brasil, etc.), i de l'estudi d'aquestes experiències i de l'examen de la realitat de les empreses espanyoles en les seves relacions amb l'Administració Tributària es va crear el SII.

Aquest és un model d'assistència i ajuda, però a la vegada suposa una nova obligació per a les empreses, ja que aquestes hauran de remetre la informació de la facturació d'acord amb les especificacions tècniques concretes i en un màxim de 4 dies des de l'emissió de la factura en el procés normal.

Afegeix, que el Projecte SII té com objectius tant l'assistència al contribuent com la millora en el control tributari, i que al seu torn, portarà una sèrie d'avantatges per a les empreses, com són:

• La simplificació d'obligacions formals, ja que s'eliminen obligacions informatives (models 347, 340 i 390). D'altra banda, els llibres registres de l'IVA s'emportaran a través de la Seu Electrònica de l'Agència Tributària mitjançant el subministrament electrònic dels registres de facturació.

• Avantatges de caràcter financer, ja que si l'Agència disposa de l'esmentada informació sobre IVA en temps real va a poder realitzar les tasques de creus preventius (control) i agilitzar les devolucions d'IVA a les empreses.

• Facilitació a les empreses i a l'Administració de les actuacions de control ja que es podrà acostar en el temps a la realitat dels fets.

• L'Agència podrà realitzar l'esborrany de les declaracions d'IVA i l'empresa haurà de confirmar.

• L'Agència Tributària tindrà informació dels seus proveïdors i clients, i l'empresa podrà a través de Seu Electrònica realitzar els contrastos oportuns.

D'altra banda, el Director ressalta que aquest projecte exigeix un procés d'adaptació tant per a l'Agència Tributària com per a les empreses, a més del desenvolupament de productes informàtics. Això suposarà algunes modificacions en els seus processos gestors i inversions, que encara que no seran significatives en comparació de les funcionalitats i avantatges del sistema, pot que per a les PIMES i autònoms sigui una càrrega important. Per això, només serà obligatori per a determinats subjectes passius de l'IVA (Grans Empreses i empreses a REDEME), encara que els altres podran acollir-se al sistema voluntàriament. Hi ha un període d'adaptació, i serà obligatori a partir de l'1 de gener de 2017. No obstant això, en la reunió del dia 5 de novembre de 2014 es va informar que per facilitar l'adaptació necessària a les empreses s'ha creat un Grup de Treball sobre la matèria i es durà a terme una prova pilot de caràcter optatiu que en principi començaria a partir de l'1 gener de 2016.

Finalment, subratlla l'avantatge fonamental d'aquest projecte, que consisteix en què es facilitarà el compliment i que permetrà a les empreses el contrast de la informació existent en les bases de dades de l'Agència. Així mateix permetrà que les relacions siguin més fluides i pròximes a la realitat dels fets en l'àmbit d'assistència, control i gestió.

Grup de Treball de Relació Cooperativa

El Director comença l'exposició al·ludint a les anàlisis realitzats en el Grup de Treball de l'ús dels elements de relació cooperativa previstos en la Llei general tributària, així com de les experiències desenvolupades per uns altres països en aquest àmbit, havent-se realitzat un primer taller de FISCALIS.

El Director General vol ressaltar que en relació amb aquest Grup existeix un compromís de l'Agència Tributària d'impulsar aquest tipus de relació, ben entès que es tracta de buscar eines per reduir la conflictivitat entre l'Administració i el contribuent, de facilitació de mitjans al contribuent per evitar desacords. Tot això essent respectuosos amb el fons dels assumptes i, per suposat, amb les formes.

Aquest impuls es vol efectuar mitjançant la realització de proves pilot durant 2015, posant en valor els instruments que ja existeixen, com el Codi de Bones Pràctiques Tributàries i analitzant les modificacions normatives que poguessin ser necessàries per impulsar aquesta relació cooperativa.

Grup de Treball d'Impostos Especials:

El Director assenyala les qüestions més rellevants que han estat debatudes al si d'aquest Grup de Treball:

En relació amb la gestió de les devolucions de l'Impost sobre les Vendes de Determinats Hidrocarburs (conegut com cèntim sanitari), destaca que a petició dels sectors involucrats s'ha desenvolupat una aplicació que permet presentar la documentació i agilitzar les devolucions del cèntim sanitari. Cal valorar, que realitzar aquesta aplicació va portar un gran esforç, no només d'execució dels programes i processos informàtics, per part del Departament d'Informàtica, sinó també de coordinació amb el Servei de Planificació i Relacions Institucionals, amb el Departament de Duanes i Impostos Especials, i amb el Servei Jurídic de l'Agència entre d'altres. D'altra banda l'aplicació ha estat modificada en diverses ocasions per a la seva millora.

Així mateix es van intentar les diferents formes de ser procedent, segons el cas concret, en els pagaments fraccionats de les comunitats de béns en l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica, es va debatre sobre el Projecte de llei de l'Impost sobre l'Electricitat, es van realitzar diverses propostes de modificació del Reglament dels Impostos Especials i es va valorar positivament l'aplicació del EMCS intern (Sistema de Control de Moviments d'Impostos Especials).

Grup de Treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat:

El Director de l'Agència assenyala els diferents temes tractats en aquest grup:

• Aportacions respecte al desplegament reglamentari de l'actual Article 18 de la Llei de l'impost sobre Societats relatives a la documentació i prova en operacions entre persones o entitats vinculades fiscalment.

• En relació amb els serveis intragrups, es va considerar que la utilització del mètode de valoració del marge net s'hauria de justificar en aquells casos en què el seu ús té poca consistència.

• Es van destacar els acords previs de valoració i els procediments amistosos com formes d'evitar conflictivitat, assenyalant la necessitat d'homogeneïtat dels criteris que apliquem perquè existeixi coordinació i no hagi desproporcionalidad.

• Es va fer referència a la presumible reforma de la Llei general tributària i del conflicte en l'aplicació de la norma tributària.

• Es va informar sobre les recuperacions d'ajuts d'Estat com a conseqüència de la reacció de la Comissió Europea, que valora com força positiva.

4. Conclusions rellevants dels diferents Grups de Treball del Fòrum

A continuació, D. Santiago Menéndez cedeix la paraula al Director del Departament de Gestió Tributària, que analitza el Projecte de Subministrament Immediat d'Informació dins el Grup de Treball d'Anàlisi i Racionalització de les Càrregues Fiscals Indirectes

a) Grup de treball d'Anàlisi i Racionalització de les Càrregues Fiscals Indirectes: SII (Projecte de Subministrament Immediat d'Informació)

D. Rufino de la Rosa Cordón, Director del Departament de Gestió Tributària desenvolupa el projecte i assenyala, en primer lloc, el treball d'anàlisi realitzat tant del que es duu a terme en uns altres països, com del que es vol implantar en la nostra Administració. Es tracta d'una proposta que conjuga els dos objectius que es persegueixen a l'Agència Tributària: incrementar el servei d'assistència i el control sobre el contribuent.

A més de la reducció d'obligacions formals, assenyala que el projecte permetrà a l'Agència traslladar les seves actuacions de control a aquells altres components que siguin més complexos i en els que existeixi major necessitat d'intervenció, i aquelles conductes degudes a errors materials, de declaració o d'imputacions del proveïdor o del clienta, podran ser analitzades i corregides a temps per les pròpies empreses. Assenyala altres elements addicionals del projecte, com per exemple, la inclusió del control de la facturació a través dels terminals dels punts de venda, dels tiquets o factures simplificades o l'ampliació del període de pagament de les declaracions, des del 20 al 30 de cada mes.

Quant al Grup de Treball que es constituirà a principis de 2015, amb empreses de diverses característiques, indica que el Departament de Gestió necessitarà el suport directe del Departament d'Informàtica Tributària. Així mateix, les empreses deuen ser coneixedores que per formar part d'aquest Projecte necessitaran la col·laboració no només dels seus equips de facturació i fiscal, sinó també del tecnològic.

A continuació, passa a desenvolupar el procés de trasllat de dades en les factures emeses i en les rebudes, assenyalant que el corresponent a les factures emeses ofereix menys complexitat que el de les factures rebudes.

• Factures emeses: S'està dissenyant un model que consta de camps de registre en els que es bolca la informació de les dades substancials de les factures. Per això ens hem basat, per una part, en l'estàndard de la factura e (electrònica) i, per una altra, en l'estàndard del model 340.

• Factures rebudes: El disseny del model en aquestes factures es preveu més complex i s'analitzarà dins el Grup de Treball.

b) Grup de Treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat

D. Luis María Sánchez González, Director d'Inspecció Financera i Tributària, comença assenyalant que el naixement del Grup de Treball es va produir a finals de l'any 2013. Afegeix que entre les finalitats del Grup es troben les de ser canal permanent de relació bidireccional, proporcionar més seguretat jurídica, plantejar dubtes davant canvis normatius i clarificar formes d'actuar. Tot això està reflectit en l'Acta del Ple del Fòrum d'octubre de 2013. A més indica que aquest grup és successor d'un altre amb grans resultats, el de “Preus de Transferència”, i que el començament d'aquest nou grup no s'ha produït fins al 20 de novembre d'aquest any per no estimar-se oportuna la seva obertura donada el desenvolupament que estava realitzant la Direcció General de Tributs sobre el Projecte de Reforma Tributària. També per apreciar-se que era necessari delimitar determinades qüestions relacionades amb la reducció de la conflictivitat, objecte d'aquest Grup, i al seu torn relatives a l'àmbit del Grup de “Relació Cooperativa”, i finalment perquè es van produir situacions que van aconsellar la inclusió dels “preus de transferència” a l'ordre del dia de la primera reunió (novetats a meitat d'any, com la modificació de la normativa i algunes iniciatives del Projecte BEPS ).

En aquesta reunió es va realitzar un intercanvi molt positiu de posicions entre l'Agència Tributària i les empreses, essent els seus objectius molt valorats per ambdues parts, especialment el de l'aclariment de dubtes sobre l'aplicació normativa.

Les qüestions fonamentals que es van analitzar en el Grup van ser les següents:

• Documentació i prova de les operacions entre persones o entitats vinculades:

  Es van comentar les novetats de l'Article 18 de la Llei de l'impost sobre Societats. Així mateix, el Cap de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional (d’ara endavant, ONFI) va valorar positivament el fet que per primera vegada una norma amb rang de Llei introduís els principis de proporcionalitat i suficiència. Aquests són principis de bones pràctiques que haurien d'inspirar el desenvolupament del futur Reglament de l'impost sobre Societats, així com la pràctica de les empreses i de l'Administració respecte de la documentació necessària per acreditar el valor de mercat de les operacions.

  Així mateix, es van apreciar algunes de les modificacions plantejades en l'Article 18 de la Llei de l'impost sobre Societats, especialment la que eleva al 25% la vinculació en els supòsits de relació sociosocietat o el fet que desaparegui la jerarquia entre mètodes o fins i tot que es puguin aplicar altres mètodes diferents dels que estan especificats en la Llei de l'impost sobre Societats.

  Igualment, es va tractar el tema del desplegament reglamentari que està pendent i que correspon a la Direcció General de Tributs. Es destaca la referència expressa que realitza l'Exposició de Motius de la Llei a les Directrius dels Preus de Transferència de l'OCDE i a les Recomanacions del Fòrum Conjunt de Preus de Transferència a la UE, i s'estableixen com a elements que han d'utilitzar-se en la interpretació dels preceptes sempre que no contradiguin la normativa legal i reglamentària.

  Es va abordar seguidament les qüestions relatives a la nova documentació de país per país, incorporada en aquest document publicat al mes de juliol. Sobre la matèria existeixen dues posicions:

  • Utilització del mecanisme d'assistència mútua per sol·licitar la documentació al país de l'empresa matriu. Aquesta és la que millor valoren les empreses espanyoles.

  • Regulació per la normativa interna dels respectius països per incorporar la possibilitat que la documentació sigui exigida directament a la filial.

  D'altra banda, afegeix que en les discussions sobre l'Acció núm. 13 de BEPS , les empreses van traslladar la seva preocupació respecte a la confidencialitat i a què s'utilitzi aquesta informació per part de les administracions dels estats on estan establertes les filials per realitzar ajustaments de preus de transferència, quan és sabut que aquesta no és la finalitat de la documentació de país per país, sinó detectar riscos sobre la base d'una altra informació.

  El Director del Departament d'Inspecció assenyala que aquestes preocupacions són compartides també per l'Administració Tributària, i ressalta l'actitud oberta i proactiva de La senyora Begoña García Rozado, representant de la Direcció General de Tributs, que convida a les empreses participants a manifestar tots els dubtes i propostes que aquest informe país per país pogués produir-los, així com les opinions que puguin afectar al Reglament de l'impost sobre Societats i tots aquells assumptes relatius a les futures converses en el marc de l'OCDE.

  Per part seva, els representants de la ONFI van realitzar les següents observacions en la reunió:

  • Comptabilitat ajustada a criteris americans en les filials estrangeres situades a Espanya; això dificulta molta la conversió i fa que les comprovacions es dilatin en el temps.

  • Excessiva tendència a la utilització del mètode de valoració del marge net transaccional sense que existeixi sempre per part de les empreses una justificació que sigui el millor de tots els possibles.

• Serveis intragrup :

  L'assumpte es va analitzar tenint en compte la futura evolució del Capítol VII de les Directrius, on probablement haurà un annex especial referit als serveis intragrup de baix valor afegit, amb més detall que el que actualment existeix en la Recomanació del Fòrum de preus de transferència de la UE.

• Acords previs de valoració i procediments amistosos:

  Els representants de l'Agència Tributària i de les empreses van manifestar en la reunió una valoració positiva sobre això, ja que és un mecanisme preventiu per evitar conflictes. El Cap de la ONFI va fer una crida a les empreses i matrius espanyoles a què utilitzin, sempre que sigui possible, aquesta via per determinar la seva política de preus de transferència.

  D'altra banda, en matèria de procediments amistosos s'exposen algunes qüestions que no suposen bones pràctiques, com ara el fet que iniciats aquests procediments amistosos es proporcionen documents que no es van aportar en ser requerits en el procediment d'inspecció o el fet de plantejar aquests procediments quan han finalitzat els d'inspecció amb actes amb acord. El Cap de la ONFI assenyala que només han estat casos concrets. No obstant això, si es generalitzessin aquestes pràctiques seria un problema a resoldre.

• Altres assumptes tractats en la reunió del Grup de Treball:

  Es va analitzar la problemàtica dels instruments cooperatius, encara que es tracten amb major profunditat en el Grup de Relació Cooperativa. Bàsicament es va comentar la dificultat de delimitar les consultes de la Direcció General de Tributs respecte dels eventuals acords o l'eventual informació que pogués proporcionar-se per l'Administració Tributària.

  També es va al·ludir al tema del conflicte i de la seva possible modificació en la Llei general tributària. Un altre tema va ser el de la recuperació dels ajuts d'estat, sobre el qual no va ser possible subministrar informació sobre això, ja que en aquest moment s'està a l'espera de dues sentències del Tribunal General de la Unió Europea.

  Finalment es va considerar necessari delimitar els assumptes que corresponguin al Grup de Treball de Relació Cooperativa i es va sol·licitar a les empreses que aportessin un llistat de qüestions que es puguin considerar rellevants relatives a dubtes d'aplicació de la norma i altres temes relacionats amb l'objectiu del Grup. Aquests dubtes, que es remetrien al representant de Telefónica per ser recopilades, s'estudiarien per l'Administració Tributària i, si escau, es valoraria en quina mesura és possible discutir i resoldre algunes d'elles, i donar algun criteri general.

c) Grup de Treball d'Impostos Especials

La senyora Pilar Jurado Borrego, Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials desenvolupa en primer lloc les qüestions relatives a l'Impost sobre les Vendes Detallistes de Determinats Hidrocarburs ("cèntim sanitari"). Posa de manifest la dificultat que ha suposat tant per a l'Administració com per a les empreses involucrades la seva gestió; també, mostra el seu agraïment a les empreses representades en el Fòrum ja que han col·laborat en facilitar el procediment, fonamentalment en fer possible la utilització d'un tipus de targeta que ha suposat una intermediació entre el consum i el subministrament.

A continuació assenyala que en l'Impost del Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica havia sorgit una problemàtica concreta en pagaments fraccionats i, posteriorment, en autoliquidacions, quan havien intervingut comunitats de béns. En el Grup de Treball es va tractar sobre la solució que l'Administració i les empreses conjuntament havien arbitrat per resoldre aquesta situació.

Així mateix, al·ludeix a la nova regulació de l'Impost sobre l'Electricitat. Assenyala que a partir de la reforma es modifica el seu esquema emportant-se la tributació de l'impost a qui ven i comercialitza l'electricitat, és a dir, es grava el subministrament d'energia elèctrica per a consum. Amb això, a més de facilitar-se la gestió, se simplifica la tramitació, ja que s'elimina algun model com el 513, i s'adapta el model 560 d'autoliquidació on s'inclouen camps per aportar informació relacionada amb l'activitat. També destaca la introducció de nous supòsits de reducció en la base imposable, que se sumen als realitzats l'any anterior i que es van introduir per als grans consumidors d'electricitat. Aquestes noves reduccions afecten a multiplicitat de destinataris, el que comporta majors costos i problemes de gestió, tant per a l'Administració en la seva aplicació i control, com per a les empreses en la mesura en la que li demanem informació. La reducció del 85% serà aplicable, sempre que es compleixin els requisits i condicions que reglamentàriament s'estableixin sobre la quantitat d'energia elèctrica que es destini a algun dels usos establerts, per això les empreses subministradores han de tenir ben identificats els destinataris per poder aplicar aquesta reducció. A continuació, fa una referència a les noves reduccions (regs agrícoles i determinats activitats industrials) i a què la justificació dels supòsits de reducció es realitzarà mitjançant la presentació d'una comunicació responsable de què l'empresa destinatària compleix les condicions legals. Amb aquesta comunicació l'Administració facilita un codi, que és el que permetrà que li puguin facturar amb la reducció corresponent que estableix la Llei.

Finalment, manifesta que en la reunió del Grup es van tractar també les modificacions del Reglament d'Impostos Especials. Així mateix es va fer balanç, des de la seva implantació l'any 2013 fins al 2014, del sistema de control del moviment de productes d'impostos especials. La valoració del conjunt de les empreses representades va ser positiva, sens perjudici de l'existència de complicacions associades a destinataris que es beneficien d'una reducció o exempció, i que en l'àmbit de la circulació, són les que poden generar major problema.

d) Grup de Treball de Relació Cooperativa

El senyor Ignacio Huidobro Arreba, Delegat Central de Grans Contribuents comença la seva intervenció assenyalant que després de l'aprovació del Document de Conclusions en matèria de facultats d'informació i comunicació recíproca entre les Administracions Tributàries i les empreses que es va produir a finals de 2013, el Grup de Treball ha continuat les seves tasques havent-se reunit en tres ocasions aquest any: el 3 de juny, el 18 de setembre i el 25 de novembre.

En elles, el Grup de Treball ha tractat i valorat els següents assumptes:

• La utilització d'instruments existents de fonament cooperatiu (APAS, el Document de Conclusions esmentat, actes amb acord, etc. ), realitzant-se les següents consideracions:

  • Hi ha la possibilitat d'una major utilització de les APAS, sobretot per grups amb matriu nacional, tant en l'àmbit dels preus de transferència, com en relació amb els intangibles. D'altra banda, es va constatar la possibilitat de més seguretat jurídica en les actes amb acord en relació amb aspectes de les mateixes que poguessin reproduir-se en el futur.

  • També es va constatar la utilització, ja pràctica, de l'instrument d'informació recíproca entre l'Administració Tributària i les empreses, aprovat a finals de l'any passat. En aquesta matèria, l'observació fonamental que es va realitzar en el Grup va ser el fet que la resposta no fora vinculant. No obstant això, l'Administració Tributària considera que es tracta d'un instrument molt potent que acaba amb un informe del Departament de l'Agència Tributària implicada en l'assumpte. Aquesta circumstància, al marge del seu caràcter vinculant o no, és un plantejament que té suficient importància i transcendència en la pràctica de l'Administració Tributària. Finalment, es van valorar les possibilitats de coneixement i valoració per l'Administració Tributària de determinades solucions comuns d'aplicació de les normes tributàries per les empreses.

• Sobre les actuacions d'informació de models comparats de relació i compliment cooperatiu i el desenvolupament i avenços en el nostre “model” es van plantejar les següents reflexions i accions a realitzar en el futur immediat:

  • Es va realitzar una valoració molt positiva del Taller de Treball “Models de relació cooperativa” promogut i organitzat per l'Agència Tributària a finals del mes de setembre en el marc del Programa FISCALIS, en què han participat representants de les Administracions Tributàries del Regne Unit, Itàlia, Suècia, Holanda i Austràlia, així com representants de dues empreses espanyoles i dues consultores, i per suposat, funcionaris de la DCGC, i que va ser inaugurat pel Director d'Inspecció Financera i Tributària. Segons el parer del Delegat, aquesta iniciativa ha permès analitzar i constatar aspectes més pràctics i a la vegada més crítics del funcionament d'aquests models, sobretot en països del nostre entorn, com el Regne Unit i Holanda, amb major grau d'implantació.

  • S'aprecia la conveniència i oportunitat d'organitzar nous tallers de treball sobre aquesta mateixa matèria, amb intervenció també d'unes altres Administracions Tributàries, d'unes altres empreses i d'unes altres consultores, per tenir una visió més extensa i àmplia del funcionament d'aquests models.

  • Es considera convenient la realització de contactes bilaterals amb empreses que hagin tingut experiències d'aplicació de model cooperatiu amb unes altres Administracions Tributàries, per analitzar i contrastar les seves experiències.

  • S'estima convenient la realització de visites de treball de funcionaris de l'Agència Tributària a les Administracions Tributàries dels països que estan aplicant models de compliment cooperatiu.

D'altra banda, El senyor Ignacio Huidobro destaca que s'abordarà una anàlisi més pràctica i documentat dels compromisos derivats del Codi de Bones Pràctiques Tributàries en el curs d'activitats de control, tant per part de les empreses com de les Administracions adherides, i en aquest sentit l'Administració es va comprometre a presentar un document per analitzar en el Grup de Treball.

Així mateix assenyala que la Dependència de Control Tributari i Duaner de la Delegació Central es planteja realitzar durant l'any 2015 actuacions informals, de valoració de les condicions de control de riscos fiscals de determinades empreses.

Per finalitzar, el Delegat subratlla que dins el Grup de Treball es va plantejar el tractament i anàlisi d'un document remès al Grup per algunes de les empreses membres, titulat “Una proposta de relació cooperativa”. En aquest document es proposen quatre línies de treball amb l’objecte de fer més operatives les accions de l'Administració Tributària i les empreses en aquest àmbit: Coneixement mutu i recíproc i accions en aquest sentit, comunicació recíproca interna i externa en ambdues parts, nou enfocament en els procediments d'inspecció i treballar en el disseny de mecanismes de relació.

5. Propera convocatòria: dates i temes a tractar

El Director de l'Agència Tributària assenyala que es continuarà amb la cadència semestral de celebració del Fòrum de Grans Empreses i que es realitzarà un seguiment de tots els esforços i avenços de tots els Grups de Treball.

6. Altres consideracions, precs i preguntes

Intervé D. Ángel Martín Gómez, representant de Telefónica que fa referència a què les empreses estan molt implicades en el Grup de Relació Cooperativa perquè consideren que és el futur de les relacions entre Administració Tributària i empreses. A continuació assenyala que valora positivament les experiències d'aprenentatge de la relació cooperativa en uns altres països, ressaltant la reunió del FISCALIS, i fa una crida a què en la propera reunió d'aquest Programa es tinguin en compte als països llatinoamericans, on les empreses espanyoles tenen molta presència. Quant al projecte SII manifesta que representa una inversió important per a les empreses, però que es tracta d'una iniciativa molt positiva que és benvinguda. Quant a la Reforma Fiscal assenyala que el Fòrum hauria d'haver tingut una major interlocució i consideren necessari fer un document per aportar les opinions i reclamacions de les empreses en la reforma de la Llei general tributària. Així mateix, apunta la necessitat de delimitar la matèria pròpia del “Grup de Treball de Relació Cooperativa” de la del “Grup de Treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat”, i que aquest Grup no se centri tant en els preus de transferència sinó que abordi també el tema de la modificació de la Llei general tributària en la part que ens afecta, dins el que encara es pugui fer sobre això.

D'altra banda, manifesta la seva disconformitat i parla també en nom de les altres empreses, per haver-se establert com axioma l'aplicació a totes les multinacionals del tipus efectiu del 5%. A això considera que contribueixen els Informes Anuals de Recaptació on apareix aquesta xifra. Aquesta informació es recull juntament amb unes altres dades, com que el tipus mitjà en els pagaments fraccionats està al voltant del 29,4%, que el creixement en l'impost meritat està per damunt del 25%, i que els pagaments fraccionats han augmentat el 20%, entre d'altres. No obstant això, atès que la dada del 5% es repeteix en l'esmentat Informe, a què qualifica d'altra banda com brillant per la seva extensió i minuciositat, i a què certs mitjans recullen aquella xifra sense cap anàlisi objectiu sobre això, la postura ha quedat fixada en l'opinió pública, la qual cosa perjudica a les esmentades empreses. Per això sol·liciten un canvi de línia per part de l'Agència Tributària a l'hora de realitzar l'Informe Anual de Recaptació, i defensa la seva petició per reciprocitat al·legant a la presència de les grans empreses del país quan se les ha necessitat.

A continuació passa a contestar-li el Director de l'Agència Tributària que manifesta la seva conformitat amb què s'elabori un esborrany on s'estableixin normes internes del funcionament del Fòrum.

Pel que fa a l'assumpte del tipus efectiu del 5% en els Informes Anuals de Recaptació, assenyala que les valoracions no les fa l'Agència Tributària ja que aquesta només aporta les dades. Les valoracions es fan a través dels mitjans de comunicació. Al·ludeix a la possibilitat d'intentar ser més explícit amb les dades que s'ofereixen omodifican, explicant millor el seu origen o els motius del canvi per no donar lloc a confusions ni crítiques i afegeix que pren nota per estudiar com es pot resoldre el problema.

Així mateix, D. Santiago posa de manifest que l'Agència Tributària a vegades es veu envoltada per aquells mateixos mitjans de comunicació en situacions incongruents, inconsistents i absurdes, i en aquestes circumstàncies des de l'Administració es troben a faltar altres veus, que no siguin les de la pròpia Agència, i que posin de manifest una altra postura diferent de la publicada.

D'altra banda D. Santiago Menéndez manifesta el seu acord amb D. Ángel Martín i les empreses a les que representa pel que fa a la relació cooperativa. Ressalta la voluntat mútua d'avançar en aquest tema encara que reconeix que l'evolució és lenta i complicada. Així mateix, assenyala que és moment d'analitzar les experiències de països com Holanda i el Regne Unit, que encara que tenen sistemes diferents del nostre, convé estudiar en quina mesura es poden adoptar els seus models. Apunta que estem en un bon moment per recollir els suggeriments de les empreses en aquesta matèria i estudiar-les per incloure-les en la reforma de la Llei general tributària.

Finalment es refereix a la insistència per part de les empreses del Fòrum de què aquest es converteixi en l'instrument de comunicació amb la Direcció General de Tributs i la seva intenció d'aconseguir-ho l'abans possibles perquè sigui curs de comunicació.

Presa la paraula D. José María Vallejo Chamorro, representant del BBVA, que assenyala que en relació amb la dada del 5%, el problema el tenen principalment les multinacionals amb matrius a Espanya, ja que aquella xifra compara el resultat comptable del grup a tot el món, sense tenir en compte el que ha pagat en uns altres llocs. Caldria fer un esforç per explicar-ho ja que a través dels mitjans de comunicació es cregui aquella idea en l'opinió pública que no és real ni convé a ningú. D'altra banda, la dada ja està publicat i pot que ja no fora efectiu modificar l'estadística en l'Informe, però D. José María planteja la possibilitat que es fes una declaració pública en algun fòrum en el que es destaqués que aquell tipus efectiu del 5% no representa la realitat de la càrrega fiscal de les empreses. A continuació exposa una reflexió sobre les línies de treball del Fòrum i assenyala que per una part els grups de treball han estat força efectius, i per una altra és una realitat l'evolució de la relació cooperativa que va començar amb el Codi de Bones Pràctiques. En aquest àmbit cal esforçar-se molt, tenint en compte totes les propostes i assumint que els entorns més rígids tindran menys capacitat de modificació.

D. Santiago Menéndez pren novament la paraula i mostra el seu acord amb l'exposat per D. José María Vallejo, insistint en la necessitat d'avançar a poc a poc però amb resultats. Respecte a la dada del 5%, el Director insisteix en què presa nota de les seves sol·licituds i comentaris.

A continuació, passa a exposar els seus comentaris D. Javier Baulenas Setó, representant de SEAT, que assenyala que de vegades en relació amb les xifres de les grans empreses sembla que és políticament incorrecte dir que aquestes l'estan fent bé, i se senten més veus sobre empreses que tributen en paradisos fiscals que sobre les quals estan contribuint en aquesta consolidació fiscal per mitjà de mesures força dràstiques com la reducció en la deducció de les amortitzacions, la limitació en la compensació de bases imposables, l'increment dels pagaments fraccionats i tota una sèrie de mesures que estem acceptant durant aquest any e fins i tot per al qual ve. Fa una crida a l'Agència perquè l'esmenti en fòrums públics i donar a conèixer aquesta realitat, i així compensar lleugerament aquelles mesurades negatives.

Respecte dels grups de treball comenta que s'està avançant molt i opina que els documents que resulten dels seus treballs es podien oferir a la resta de les empreses del Fòrum perquè aquestes aportin sobre aquella matèria. Sobre l'instrument de comunicació recíproca que s'ha posat en funcionament opina que si es comuniquessin algunes instruccions d'utilització a algunes empreses els seria més fàcil acudir al mateix i treballar amb ell.

Intervé novament el Director i destaca que en la roda de premsa de la presentació de la Reforma Tributària, el Ministre i el secretari de Estadoinsistieron molt en el reconeixement a les grans empreses, assenyalant que amb la reforma s'estimava que en dos anys haurà una baixada d'impostos en tots els conceptes de 9.000 milions d'euros, i van presentar l'evolució de l'impost sobre societats distingint entre grups i no grups, entre grans empreses i les que no ho són, i aquí és on es reflectia l'aportació dels grups i grans empreses. Així mateix, el Director ressalta que aquella contribució s'observa també en la recaptació en voluntària que evoluciona, al voltant del 5% en termes homogenis i líquids, per damunt del creixement del PIB , de qualsevol índex d'activitat econòmica, i del propi IVA. Aquestes cooperacions de les grans empreses sí que es valoren positivament, el que passa és que els mitjans no les recullen. Tanmateix, es difonen dades com el del 5%, sense contrastar exhaustivament la informació.

Per finalitzar subratlla la valoració positiva que es té de les grans empreses en general, i assenyala que des de l'Agència es veuen a aquestes empreses com entitats amb un assessorament professionalitzat i molt tècnic.

Finalment, intervé la Sra. Ana María Moreda Galante, representant de Siemens, que agraeix l'acostament que es percep en els últims temps, sobretot de caràcter divulgatiu i d'informació. Assenyala que aquesta proximitat es manifesta de diverses formes, per exemple, demà se celebrarà un Fòrum en Duanes, fa uns dies va haver una presentació sobre el SII…; també es reflecteix en l'àmbit de tracte i de gestió, ajudat per les noves tecnologies que el faciliten. La Sra. Ana María subratlla aquesta percepció, comú a totes les empreses que representa, i que també ajuda a la relació cooperativa a uns altres nivells.

El Director, D. Santiago Menéndez, agraeix molt aquell comentari i apreciació, ja que és la intenció que té l'Agència Tributària.

Per finalitzar, dona les gràcies a tots i s'acomiada fins a la propera convocatòria.