Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 1/2020

Presidenta del Fòrum de Grans Empreses

Presidenta de l'Agència Estatal d'Administració Tributària - secretària de l'Estat d'Hisenda

D.a Inés María Bardón Rafael

Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Jesús Gascón Catalán

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament de Recaptació

D. Guillermo Barros Gallego

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Mª Pilar Jurado Borrego

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Manuel Trillo Álvarez

Subdirectora General de Tècnica Tributària - Departament de Gestió Tributària

D.a Mercedes Jordán Valdizán

Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica - Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Marcos Álvarez Suso

Membres en representació de les Grans Empreses

ACERINOX

Secretari General

D. Luis Gimeno Valledor

ACS

Director Assessoria Fiscal

D. Alfonso Moreno García

AMADEUS IT GROUP SA

Tax Manager - Corporate Legal & Tax Department

D.a Elena Álvarez Sotorrena

BANCO SANTANDER

Group Executive Vice President

D.a Carmen Alonso Peña

BANKIA

Director d'Assessorament Fiscal - Direcció d'Assessoria Fiscal

D. Juan José Lagares Gómez-Abascal

BBVA

Director del Departament Fiscal

D. José María Vallejo Chamorro

LA CAIXA

Director Assessoria Fiscal

D. Manel Alfonso García Rodríguez,

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Director del Departament Fiscal

D. Luis María Sánchez González

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GENERALI

Director Àrea Comptabilitat

D. Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Rozado González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

INDITEX

Director Assessoria Fiscal

D. Andrés Sánchez Iglesias

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

RENAULT

Director Assumptes Fiscals i Duanes

D. Felix Ruiz Madarro

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

Luis López-Tello i Díaz Aguado

SEAT

Director d'Impostos

D.a Francisco Javier Baulenas Setó

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana Mª Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal

D. Ángel Martín Gómez

VODAFONE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretària Tècnica

D.a Rosa María Prieto del Rei

El dia 30 de juny de 2020 se celebra per videoconferència la vintena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 19 de novembre de 2019.
3. Resultats dels diferents grups de treball del Fòrum.
4. Propera convocatòria.
5. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obre la sessió D. a Inés María Bardón Rafael, presidenta de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i secretària de l'Estat d'Hisenda, en la seva qualitat de presidenta del Fòrum de Grans Empreses, qui, després de saludar als assistents, els agraeix la seva presència tenint en compte la situació tan excepcional que s'està vivint a nivell mundial a causa de la crisi sanitària. Afegeix que el fet de reprendre aquestes reunions, encara que siguin per videoconferència, posa de manifest el desitjo de tots per recobrar una relativa normalitat i centrar els esforços a continuar amb els respectius fulls de ruta, adaptant-les a les especials circumstàncies que han tingut lloc.

Seguidament, cedeix la paraula a D. Jesús Gascón Catalán, Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses, a fi que comenti l'ordre del dia.

D. Jesús Gascón assenyala que en la reunió s'exposaran els treballs dels diferents grups del Fòrum, que, malgrat les dificultats, s'han reunit i han prosseguit amb les seves tasques durant el primer semestre.

A continuació, D. Jesús Gascón dona pas al segon punt de l'ordre del dia.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 19 de novembre de 2019

D. Jesús Gascón cedeix la paraula a D. a Rosa María Prieto, Directora del Servei de Planificació i Relacions Institucionals, qui assenyala que l'acta de la 19a sessió del Ple del Fòrum es va remetre als integrants del mateix i afegeix que, no havent-se rebuda observacions i si no les hagués en aquest moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació pels presents, declara aprovada definitivament l'acta de la sessió plenària del dia 19 de novembre de 2019.

3. Resultats dels diferents grups de treball del Fòrum

En aquest punt de l'ordre del dia, el Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària indica que els grups de treball han tingut una activitat molt intensa deguda no només a les modificacions normatives que s'han anat produint en matèria tributària a causa de la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, sinó també per la posada en marxa per l'Agència Tributària d'una sèrie d'iniciatives en les que es venia treballant, com poden ser la cessió als contribuents de les dades fiscals per a la propera campanya de l'impost de societats que comença demà o el nou servei d'assistència en l'emplenament de l'autoliquidació de l'IVA per a contribuents en el SII. Així, els grups de treball per a l'“Anàlisi de les càrregues fiscals indirectes” i d'“Anàlisi de la normativa tributària i de reducció de la conflictivitat” han tingut durant aquest semestre dues reunions virtuals conjuntes i, el de “Relació Cooperativa” i el d'“Impostos Especials”, han celebrat cadascun la seva respectiva reunió.

Seguidament, cedeix la paraula a D. a Mercedes Jordán Valdizán, Subdirectora General de Tècnica Tributària del Departament de Gestió Tributària, qui exposarà les qüestions concernents al grup de treball per a l'Anàlisi i Racionalització de Càrregues Fiscals Indirectes.

D.a Mercedes Jordán inicia la seva exposició assenyalant que en les reunions del grup de treball es van tractar, entre d'altres, les següents qüestions:

• Novetats en la campanya de l'impost de societats: en el grup de treball es va informar de què, a partir de l'1 de juliol, estarien disponibles per als contribuents les dades fiscals en poder de l'Administració i que, si bé la visualització dels mateixos seria molt semblant a la de Renda WEB, en aquesta campanya no s'anaven a poder traslladar automàticament a Societats WEB. També es va assenyalar que la informació estaria referida a l'any natural 2019 i inclouria dades declarades per tercers i per la pròpia entitat, no només en el model 200 d'exercicis anteriors, sinó en uns altres, com, per exemple, el 190; també s'inclouria informació censal i la derivada de sancions i recàrrecs. Com limitació es va indicar que, atès que les dades anaven a ser els relatius a l'any natural 2019, aquests no s'ajustarien al període impositiu d'aquelles entitats que el tinguessin partit.

  La Subdirectora General de Tècnica Tributària subratlla que, d'aquesta manera, s'impulsen els serveis d'assistència en l'impost de societats per tal d'avançar en la mateixa línia que s'ha seguit amb l'IRPF i l'IVA.

  D'altra banda, D. a Mercedes Jordán assenyala que, si bé no ha hagut grans canvis normatius en l'impost, els models sí han tingut alguna modificació significativa com, per exemple:

  • Millora en la identificació del contribuent i la caracterització de la declaració amb la inclusió de noves caselles en la pàgina 1: en primer lloc, s'ha creat una marca especial per identificar entitats que apliquen el tipus reduït per a la zona ZEC (Zona Especial Canària) i, a la vegada, formen part d'un grup fiscal que aplica el règim de consolidació fiscal; també s'ha inclòs una casella per identificar a les entitats religioses que integren a unes altres entitats menors d'elles dependents; i, finalment, s'ha inclòs una casella per identificar a aquelles entitats que tenen un caràcter multinacional.

  • Modificacions respecte dels ajustaments del resultat comptable: s'ha introduït un major desglossament en les correccions del resultat del compte de Pèrdues i Guanys. Aquest desglossament té la seva raó de ser tant en la millora del control, com en la de l'assistència, ja que l'objectiu és poder donar trasllat al contribuent dels ajustaments pendents en els anys següents a aquell en el que es declara. D'altra banda, finalment, el desglossament en la campanya de 2019 tindrà caràcter voluntari, degut tant a la demora en la publicació de l'ordre ministerial, com a les circumstàncies excepcionals d'aquest any; no obstant això, en els exercicis següents serà obligatori.

  • Si bé es manté el termini de presentació de l'impost establert en l'article 124.1 de la Llei de l'impost de Societats, el Reial Decret llei 19/2020 ha modificat el Reial Decret llei 8/2020, de manera que aquelles entitats que, a la finalització del termini de presentació, no haguessin aprovat els seus comptes anuals, puguin realitzar la declaració amb els comptes disponibles. Per fer-ho, haurien de fer constar aquesta circumstància, marcant la casella corresponent en la pàgina 1 del model, i, si posteriorment, com a conseqüència de l'aprovació dels comptes anuals, l'autoliquidació de l'impost diferís de la ja presentada, disposarien de termini fins al 30 de novembre per presentar una nova declaració. Aquest ajornament pot consistir en qualsevol de les dades comptables declarats, independentment del fet que afecti al resultat. En aquest cas haurà de presentar-se una segona declaració, que bé podrà ser complementària o no complementària, indicant la seva qualificació en presentar la declaració. Això permetrà regularitzar la situació anterior amb les conseqüències que preveu l'article 12 del Reial Decret llei 19/2020 quant a interessos de demora en un cas o un altre.

• Novetats a l'IVA : en el grup de treball es va informar que, des del mes de febrer, estava disponible en la pàgina web de l'Agència Tributària un projecte pilot denominat “Pre303”, consistent en un nou servei d'ajuda per a 17.000 contribuents inclosos en el SII, en concret, aquells que estiguin inscrits al REDEME, que no siguin grans empreses ni grups d'IVA i compleixin els següents requisits:

  • que no estiguin inclosos en règim de caixa ni siguin destinataris del mateix;

  • que no estiguin inclosos en el règim especial de béns usats, objectes d'art, antiguitats i objectes de col·lecció, ni Agències de Viatges, ni Or d'Inversió

  • que no tinguin prorrata, ni sectors diferenciats.

  També es va assenyalar en la reunió del grup de treball que aquest projecte s'articulava en dues fases: una primera, disponible a partir del mes de juliol, en què es podria consultar el detall de les factures incloses en els llibres registre agregats; i una segona fase, disponible a partir de gener de 2021, consistent en l'ampliació del col·lectiu que va a poder utilitzar el servei d'ajuda “Pre303”. La previsió és que s'inclogui també a les grans empreses amb determinades característiques i que, a més, el servei suposi una ajuda per a l'emplenament de dades addicionals. A tall d'exemple, D. a Mercedes Jordán cita el cas d'aquells contribuents que s'han acollit a la possibilitat de diferir l'IVA a la importació en la Duana, i que han d'ingressar-ho enla autoliquidació mensual. Atès que l'Agència Tributària posseeix aquella dada, suposaria una millora en els serveis d'assistència oferir emplenada la casella corresponent de la declaració. Tota la informació relativa a les noves funcionalitats d'aquest servei d'assistència es troba recollida en les preguntes freqüents del bàner del Pre 303. A aquests efectes s'esmenta que aquests serveis ja van ser informats mitjançant l'enviament de cartes informatives. Finalment, es recorda que per a un bon funcionament dels serveis d'ajuda ha estat necessari implementar millores tècniques en el SII quant a les validacions de les dades que s'inclouen en els llibres registre i que resultaran d'aplicació a partir de l'1 de gener de 2021.

D. Jesús Gascón agraeix a D. a Mercedes Jordán la seva intervenció i cedeix la paraula a D. Marcos Álvarez Suso, Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, per tal que comenti l'activitat durant aquest semestre del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat.

D. Marcos Álvarez Suso indica que aquest grup de treball ha celebrat dues reunions durant el primer semestre de 2020, en concret, els dies 14 de maig i 16 de juny, i en les mateixes es van comentar els següents assumptes:

• Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018 (Directiva sobre Intermediaris fiscals o DAC 6): la Direcció General de Tributs va informar de què el projecte de llei es trobava en fase de tramitació parlamentària i que, després del dictamen del Consell d'Estat, s'havien modificat algunes qüestions, com ara:

  • Respecte al secret professional: es reconeix a tots els intermediaris (no només advocats), que prestin un assessorament neutral. Així, quedarien emparades pel secret les segones opinions o l'assessorament quan estigui pròxim un judici.

  • En relació amb les sancions, s'eleven, ja que el Consell d'Estat ha considerat que no eren suficientment dissuasives.

  En relació amb la DAC 6, el Subdirector General d'Ordenació Legal afegeix que el passat 26 de juny s'ha publicat al Diari Oficial de la UE la Directiva 2020/876, de 24 de juny de 2020, en què es recull la necessitat, a causa de la pandèmia de la COVID-19, de diferir determinats terminis per a la presentació i l'intercanvi d'informació tributària. Així, es faculta als Estats membres que optin per la seva aplicació, a una ampliació del termini de comunicació dels mecanismes transfronterers, de manera que,

  • els corresponents al període transitori (aquells de la qual primera fase d'execució havia tingut lloc entre el 25 de juny de 2018 i el 30 de juny de 2020) es prorroguin fins al 28 de febrer de 2021,

  • els corresponents a mecanismes de la qual primera fase d'execució es realitzi entre l'1 de juliol i el 31 de desembre de 2020, es prorroguin un mes,

  • i els corresponents a mecanismes comercialitzables, es prorroguin fins al 30 d'abril de 2021.

• Situació dels procediments d'aplicació dels tributs durant l'estat d'alarma: es va explicar en la reunió que, des del 14 març fins al 30 de maig havia hagut una suspensió, tant dels terminis de durada dels procediments d'aplicació dels tributs ja iniciats, com dels terminis de prescripció i caducitat d'aquells procediments no iniciats, ocasionant-se també una suspensió en l'activitat dels Departaments de l'Agència Tributària, en general, a excepció d'aquelles actuacions que es van considerar imprescindibles i amb efectes favorables per al contribuent, com per exemple, les comprovacions de devolucions, per tal de proporcionar-li liquiditat. No obstant això, quan el contribuent en un procediment ja iniciat va optar per complimentar un tràmit pendent, es va considerar per part de l'Agència Tributària que l'interessat desitjava continuar amb la tramitació del procediment, i així s'ha estat fent. Així mateix, es va assenyalar en la reunió que els interessos de demora se seguien meritant tant a favor com en contra de l'Administració. D'altra banda, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària va comentar que durant l'estat d'alarma la tramitació de procediments amb rellevància davant els obligats tributaris s'havia reduït en un 90% i que, una vegada finalitzat el mateix, s'estava continuant amb la tramitació dels procediments amb una tendència creixent cap a la normalitat.

• Ampliacions de terminis i venciments en els Reials Decrets llei aprovats, així com facilitats de pagament dels deutes tributaris: els representants del Departament de Recaptació van presentar una anàlisi molt detallat de la normativa excepcional dictada durant l'estat d'alarma, així com sobre les mesures adoptades per tal d'articular totes les facilitats de pagament establerts en el Reial Decret llei 7/2020.

• Mesures normatives propostes o adoptades durant l'estat d'alarma: per part del Departament d'Inspecció Financera i Tributària es va assenyalar que, atès que la tasca de l'Agència Tributària es limitava a la gestió i aplicació del sistema tributari i no a la fixació de la política tributària, la seva actuació en relació amb les propostes rebudes durant el període s'havia centrat a analitzar la incidència de les mateixes en la gestió dels tributs, és a dir, estudiar com implementar aquestes mesures i el seu efecte sobre la facilitació o no del compliment, així com la seva incidència en els riscos d'incompliment. Així mateix, es va informar de què l'Administració tributària espanyola estava al corrent de les mesures normatives adoptades per uns altres països, tant de la Unió Europea com a nivell mundial. En aquest sentit, es va comentar que l'Agència Tributària estava participant en les reunions de l'OCDE on s'estaven analitzant les mesures que s'estaven adoptant en uns altres països. Així, durant la reunió del grup de treball, es va assenyalar que moltes de les sol·licituds realitzades pel sector privat consistien en l'aplicació al nostre país de determinades iniciatives implementades en uns altres. En aquest assumpte es va subratllar que cada país tenia les seves pròpies característiques, per la qual cosa l'Administració espanyola, coneixent les actuacions d'uns altres Estats, havia de considerar quins implementar amb les seves adaptacions, centrant-se en els sectors especialment afectats per la pandèmia.

  En relació amb aquest punt, el Subdirector d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica assenyala que, quant a les mesures normatives aprovades, des dels Departaments de l'Agència Tributària s'ha fet un esforç considerable per facilitar als contribuents el compliment de les obligacions tributàries. Per fer-ho, s'ha creat en la pàgina web un apartat específic, “Mesures tributàries COVID-19”, on, entre altres informacions considerades d'interès, s'ha anat recollint en format “preguntes i respostes” la informació rellevant sobre la matèria. D. Marcos Álvarez afegeix que l'últim bloc que s'ha publicat ha estat el dedicat al termini de declaració de l'impost sobre societats.

• Sentències del Tribunal Suprem de 18 i 19 de maig en relació amb l'IVA en vendes de participacions: el Departament d'Inspecció va assenyalar que, en relació amb les societats holding de tinença de participacions, aquestes sentències havien clarificat les regles per a la determinació de la prorrata, tant en relació amb els imports derivats de la venda de participacions, com respecte dels imports resultants de la venda de derivats financers. Respecte al primer cas, la sentència conclou que la venda de participacions no és activitat accessòria i, per tant, s'inclou en el denominador de la prorrata; respecte al segon cas, declara que es tracta d'una activitat no subjecta a IVA, per la qual cosa no s'inclou en el càlcul de la prorrata. En aquest sentit, es va indicar que per part de l'Agència Tributària s'estaven estudiant detingudament les dues sentències, ja que havia estat un tema molt polèmic, i que, d’ara endavant, es tindria en compte el criteri del Tribunal Suprem, havent-se donat trasllat del mateix a les dependències territorials.

• Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, d'11 de juny de 2020, relativa a la subjecció a l'IVA de les quantitats percebudes per les empreses de telecomunicació en concepte de penalització al clienta per incompliment del període de permanència: en la reunió es va assenyalar que el destacable de la sentència era que, independentment del mètode de càlcul per determinar l'import de la penalització, el Tribunal entenia que aquest import formava part de la base imposable de l'IVA. Per part seva, les empreses van sol·licitar que es donés publicitat a aquest canvi de criteri, atès que la doctrina administrativa de la Direcció General de Tributs, prèvia a la sentència, establia la no-inclusió de l'import de la penalització en la base imposable de l'IVA. Es va respondre que la Direcció General de Tributs estava treballant en l'emissió d'una consulta en aquell sentit.

• Deduïbilitat de les retribucions dels administradors: D. Marcos Álvarez comenta que aquesta qüestió es va tractar en el grup de treball a petició de les empreses, on es va assenyalar que, independentment de la reforma operada en l'article 15 de la Llei 27/2014, de l'impost sobre societats, calia ser conscients de l'existència de la sentència de la sala del civil del Tribunal Suprem, de 26 de febrer de 2018, de què s'havia fet eco, al seu torn, el Tribunal Economicoadministratiu Central en la seva resolució de 8 d'octubre de 2019. Per part seva, tant la Direcció General de Tributs com l'Agència Tributària van manifestar que eren conscients de la importància de l'assumpte i que el mateix requeria una clara i ràpida solució. El Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica afegeix que, en aquests termes, la Delegació Central de Grans Contribuents li ho ha traslladat al   TEAC a fi que emeti una nova resolució a la que adaptar les actuacions.

Per finalitzar la seva intervenció D. Marcos Álvarez comenta que des del seu Departament s'estan preparant diferents notes que recullin els respectius criteris administratius d'aplicació general en qüestions com ara la deduïbilitat de l'IVA suportat en entitats holding, l'aplicació del principi de regularització íntegra a l'IVA i la tributació d'artistes i esportistes no residents. Assenyala que es tracta d'assumptes molt complexos en els que cal posar en consonància la legislació, la jurisprudència i la doctrina administrativa, per la qual cosa l'aprovació final dels criteris recau en la Direcció General de l'Agència Tributària. Finalment, afegeix que quant estiguin enllestits, s'informaran els membres d'aquest Fòrum.

D. Jesús Gascón agraeix a D. Marcos Álvarez Suso la seva intervenció i ofereix la paraula als assistents, per si desitgen realitzar alguna observació.

Presa la paraula D. a Begoña García-Rozado González, representant d'Iberdrola, qui, en relació amb la deduïbilitat de les retribucions dels administradors, pregunta si aquesta qüestió s'està plantejant només per als contractes d'alta direcció o també per a les retribucions dels administradors en general, independentment de l'existència o no d'un determinat tipus de contracte.

D. Marcos Álvarez contesta que la qüestió que s'espera que el TEAC clarifiqui és la de la deduïbilitat de la retribució dels administradors en general, i, en concret, si els tres requisits successius que estableix la sentència del Tribunal Suprem per determinar l'assumpte s'han de respectar en els seus estrictes termes (sistema de retribució recollit en els estatuts, acord de la junta general i acord del propi consell d'administració distribuint la retribució entre els diferents membres).

Atès que no es produeixen més intervencions, el Director General de l'Agència Tributària cedeix la paraula a D. a María Pilar Jurado Borrego, Directora del Departament de Duanes i IE , per tal que comenti l'activitat del grup de treball d'Impostos Especials.

D.a Pilar Jurado comença la seva exposició assenyalant que el grup de treball d'Impostos Especials es va reunir el dia 3 de juny i es van abordar les següents qüestions:

• Impost sobre l'Electricitat: el representant del Departament de Duanes i Impostos Especials va informar sobre les principals modificacions previstes en el projecte d'ordre pel qual s'aprova el model d'autoliquidació de l'impost:

  • En relació amb el cens: es modifiquen els literals dels Codis d'Identificació de l'Electricitat (CIE), adaptant-los a la normativa reguladora de l'Impost Especial sobre l'Electricitat i del Sector Elèctric. Així mateix, s'aproven diferents CIE per tal d'identificar de manera individualitzada la reducció aplicada. A més, s'habilita la presentació de la sol·licitud d'inscripció per via telemàtica en la Seu electrònica de l'Agència Tributària.

  • Quant al model d'autoliquidació: s'exigeix un major desglossament de les dades aportades, contribuint així a la clarificació de la informació, tant per a l'Administració com per al contribuent, al poder comptar amb un major detall. També s'habilita la seva presentació per via telemàtica en la Seu electrònica de l'Agència Tributària.

• Cens de consumidors finals de gasoil bonificat: es va informar sobre el proper desenvolupament mitjançant ordre ministerial del que disposa l'article 106.4 del Reglament d'Impostos Especials (RIE), a fi que els qui s'inscriguin en el Registre de consumidors finals de l'Agència Tributària acreditin la seva condició de consumidor final mitjançant la inscripció en aquest cens. Així mateix, es va assenyalar que l'ordre ministerial inclouria, a més de la creació del cens, l'àmbit subjectiu (consumidors finals d'inscripció obligatòria / voluntària), els requisits i procediment d'inscripció en el cens, així com per a la modificació de les dades comunicades amb motiu de la inscripció i l'habilitació d'un sistema de consultes. En aquest punt, la Sra. Pilar Jurado afegeix que, en la seva opinió, la qüestió de més interès per als presents en aquest Fòrum és l'establiment per als distribuïdors d'un mecanisme de consulta del cens, el que els permetrà tenir més seguretat sobre la condició de consumidor final del seu clienta, ja que així consta en el cens de l'Agència Tributària.

• Subministrament Immediat de Llibres Comptables d'Impostos Especials de Fabricació (SILICIE): La Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials comenta que l'obligació de subministrament electrònic dels assentaments comptables pels establiments afectats per la normativa dels Impostos Especials resulta exigible amb efectes des de l'1 de gener de 2020, si bé s'havia establert la possibilitat de realitzar el subministrament de les dades corresponents al primer semestre de 2020 durant el període comprès entre l'1 de juliol i el 30 de setembre. Afegeix que, a causa de la situació provocada per la crisi sanitària, des de diferents sectors es va sol·licitar a l'Agència Tributària una ampliació dels terminis ja que estaven tenint problemes amb les empreses desenvolupadores de programa. Així, s'ha publicat a aquest mes de juny l'Ordre HAC/566/2020, permetent que els assentaments comptables corresponents a l'any 2020 es puguin presentar fins al 15 de gener de 2021.

• Impost Especial sobre determinats mitjans de Transport: per part de les empreses es va comentar en la reunió del grup de treball la problemàtica que s'havia produït amb la presentació del model 576 el mes d'abril, que havia impedit la matriculació d'un gran nombre de vehicles. El Departament de Duanes i IE va comunicar que ja s'havia resolt i que, efectivament, s'havien detectat errors en els codis electrònics de matriculació (CEM) que van suposar un bloqueig en la matriculació a causa d'un filtre del sistema que estava operant de manera incorrecta. Després d'alliberar-ho, el problema va persistir a causa d'un error en el sistema de Trànsit, que no capturava les dades de l'Agència Tributària.

• Situació de la Directiva relativa a la fiscalitat de l'energia: el Departament de Duanes i Impostos Especials va comentar que l'actual legislació era de l'any 2003 i que, des de llavors, havia hagut algun projecte, però que no s'havia pogut desenvolupar degut, sobretot, a què les posicions dels Estats membres havien estat molt enfrontades. Va afegir que avui dia la protecció mediambiental anava guanyant protagonisme i que la “fiscalitat verda” estava essent impulsada com a part essencial de la Política Climàtica i Energètica, especialment des de l'aprovació per la Comissió Europea del “Paquet Verd”. Així mateix, es. va informar de què la Comissió Europea havia fet pública el setembre de 2019 la seva avaluació de la Directiva de la fiscalitat de l'energia i l'electricitat. Va afegir com resum que, partint dels canvis haguts en la matèria des de 2003, com ara les modificacions en els percentatges d'utilització d'energies renovables (del 6 al 18%) o en els de l'electricitat renovable (del 13 al 31%) o acords internacionals com el de París i dels objectius polítics per al futur (un mercat únic de l'energia eficient i autosuficient i un exigent programa de reducció d'emissions), es podria concloure que existeix una falta d'harmonització entre els Estats membres en el nivell de tributació, però que la implementació en l'àmbit de UE ofereix avantatges davant fer-ho a l'àmbit nacional.

A continuació D. Jesús Gascón agraeix a D. a Pilar Jurado la seva intervenció i cedeix la paraula a D. Manuel Trillo Álvarez, Delegat Central de Grans Contribuents, a fi que comenti l'activitat del grup de treball de Relació Cooperativa.

El Delegat Central informa que el grup de treball de Relació Cooperativa es va reunir el 23 de juny i que en el mateix es van abordar, entre d'altres, les següents qüestions:

• El primer punt que es va desenvolupar havia estat plantejat per les empreses i es referia a l'establiment d'un pla d'acció en matèria de relació cooperativa per als propers anys, a través de l'anàlisi d'una sèrie de qüestions de variada naturalesa, com ara acostar els controls a l'exercici en curs, publicitar determinades anàlisis de risc, revisar la política de sancions, donar un major valor als informes de transparència, etc., així com aprofundir en la modificació de la cultura del compliment cooperatiu dins l'Administració, igual que s'estava fent en el sector empresarial. Des de l'Agència Tributària es va proposar a les empreses recollir en un document les qüestions que consideressin prioritàries, per tal de poder analitzar-les i debatre-les. Així mateix, quant a les actuacions proposades per les empreses que exigien canvis normatius, es va assenyalar que la situació actual no es considerava molt propicia per a aquest tipus d'iniciatives. D'altra banda, en relació amb la proposta d'un canvi en la cultura de l'Agència Tributària, es va destacar que la relació cooperativa era una matèria de gran interès per a l'Administració des de feia diversos anys i que un bon exemple era el “Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023”, on s'establien una sèrie d'objectius, considerats prioritaris, així com les línies d'actuació per aconseguir-los, que representaven una aposta decidida per millorar i potenciar la relació cooperativa, la informació, l'assistència, la prevenció, el foment del compliment voluntari, la reducció de la conflictivitat, la disminució del pagament d'interessos com a conseqüència d'una major celeritat en les tramitacions, etc. És a dir, es va indicar que l'actuació de l'Agència Tributària anava més enllà de l'obtenció dels ingressos necessaris per sufragar la despesa pública i que, si bé existien limitacions, era patent el canvi de paradigma.

  D'altra banda, en relació amb els informes de transparència, tots els participants en la reunió del grup de treball van estar d'acord a considerar-los un instrument essencial de la relació cooperativa i, probablement, el més tangible, si bé des de les empreses es va reclamar, com en ocasions anteriors, el dotar-los d'una major utilitat, sobretot quant al retorn de l'anàlisi que dels mateixos realitzava l'Administració. Per part dels representants de l'Agència Tributària es va manifestar que les conclusions derivades de l'estudi dels informes de transparència estaven produint canvis interns en la presa de decisions, especialment en matèria de control, però que no podien fer-se públics. Es va afegir que l'Agència Tributària era conscient de la importància que per a les empreses tenia aquell feedback, però que avui dia no existia un mecanisme legal per instrumentar-ho. També es va indicar que cada any, en el transcurs de l'anàlisi dels informes de transparència, sorgien dubtes quant a l'aplicació de les normes tributàries i que des de l'Administració s'estava fent un esforç per resoldre-les amb una raonable celeritat. Així mateix, es va assenyalar que la posada en marxa dels informes de transparència havia contribuït decisivament a l'enfortiment de la confiança mútua. No obstant això, per part de les empreses es va insistir en la necessitat d'anar més enllà en la valoració dels informes de transparència, destacant que constituïen una pràctica sense precedents en uns altres països del nostre entorn i que posaven de manifest l'esperit de col·laboració de les entitats i el seu compromís amb fer avançar el model. Per part de l'Agència Tributària es va assenyalar que la profunditat amb la que en un procediment de control s'analitzava qualsevol operació no era la mateixa que es dedicava a l'anàlisi dels informes de transparència. Es va afegir que, si bé ambdós procediments estaven molt connectats, els informes de transparència donaven una informació molt important sobre l'empresa i la seva operatòria, però que mai era equivalent a l'obtinguda en un procediment inspector.

  Per finalitzar amb aquest punt, el Delegat Central comenta que, en aquest àmbit, tant a l'Administració com a les empreses els queda encara un marge per avançar i reitera la proposta que es va fer en la reunió del grup de treball a les empreses perquè presentin un document amb les qüestions que considerin prioritàries per tal d'impulsar el model de relació cooperativa.

• En el segon punt de l'ordre del dia es van tractar diverses qüestions relatives a l'impacte que la crisi de la COVID-19 podria tenir en la fiscalitat internacional. Així, el Cap de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional va informar de què l'OCDE havia posat en marxa dues línies de treball en relació amb les iniciatives normatives que els diferents estats havien adoptat amb motiu de la crisi sanitària. Quant a la primera, va assenyalar que la Secretaria de l'organització havia publicat una nota sobre l'impacte de la pandèmia en les regles contingudes en els convenis de doble imposició sobre residència fiscal, treballadors transfronterers, etc. En relació amb la segona línia de treball, dedicada a l'estudi de la incidència de la pandèmia en les polítiques de preus de transferència dels grups multinacionals, va indicar que l'OCDE estava demanant informació a través d'un qüestionari, tant de les Administracions tributàries com de les empreses, sobre les qüestions o problemes que ja s'estaven plantejant o que es pensava que podrien plantejar-se en un futur proper. Així mateix, el representant de l'Agència Tributària es va oferir com enllaç amb el grup de treball de preus de transferència de l'OCDE.

  D'altra banda, també es va informar sobre el projecte de digitalització que, sota l'impuls del G-20 i la direcció de l'OCDE, intentava buscar una solució global de consens als reptes de la digitalització de l'economia. Es va assenyalar que el projecte girava al voltant de dos pilars: el pilar 1, que pretén la reassignació dels drets de tributació entre els estats i es desenvolupa amb el denominat “enfocament unificat”, i el pilar 2, que pretén donar solució a qüestions que permetin avançar més enllà dels acords BEPS , de manera que tots els beneficis dels grups multinacionals tinguin una tributació mínima. Així, l'Agència Tributària va informar que, encara que els treballs s'havien seguit desenvolupant a bon ritme, recentment s'havien produït les següents circumstàncies que incidirien en el seu desenvolupament: en primer lloc, encara que en un principi estava previst que els treballs finalitzessin a últims de 2020, recentment s'havia informat del retard al mes d'octubre de la reunió de Ministres de Finances prevista per al mes de juliol, en què s'anava a adoptar el compromís polític amb les línies clau d'actuació; en segon lloc, es va informar de què el secretari del Tresor dels Estats Units havia dirigit una comunicació a tots els països en els que existia una iniciativa legislativa o que ja havien implantat un impost relatiu a la tributació dels serveis digitals, manifestant que no considerava que el moment fos oportú ja que existien altres prioritats i advertia de possibles reaccions. Per part seva, les Administracions de Gran Bretanya, Espanya, Itàlia i França, en una resposta comuna, van contestar a l'Administració estatunidenca apel·lant al diàleg i subratllant que encara existia temps per arribar a un consens. Finalment, el representant de l'Agència Tributària va assenyalar que el G-5 (excepte el Regne Unit) havia plantejat un sistema de tributació mínima amb posicions intermèdies, a fi que pogués ser acordat per un gran nombre de països i que aquest iniciatiu sí havia comptat amb el suport dels Estats Units.

• En el tercer punt de l'ordre del dia es va abordar la modificació de l'article 151 de la Llei general tributària (Projecte VIVI) pel Reial Decret llei 22/2020, de 16 de juny: el Delegat Central indica que serà el Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica qui s'ocupi de realitzar la seva exposició.

• Per finalitzar, el Delegat Central assenyala que també en aquest grup de treball, en l'apartat de “Precs i preguntes”, es va tractar el tema de la deduïbilitat de la retribució dels administradors, però que com D. Marcos Álvarez ja l'ha desenvolupat àmpliament, només vol destacar que l'Agència Tributària ha adoptat en aquesta qüestió una decisió prudent, que és la d'esperar a què el TEAC es pronunciï, ja que el farà en un breu termini. Afegeix que desitja fermament que per fi hagi un criteri i que, encara que aquest inevitablement agradarà més a uns que a uns altres, permetrà superar definitivament les constants discussions sobre el tema.

A continuació, D. Jesús Gascón agraeix la intervenció de D. Manuel Trillo i cedeix la paraula a D. Marcos Álvarez.

El Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica comenta en primer lloc que el Director d'Inspecció Financera i Tributària li ha encomanat que demani disculpes en el seu nom per no assistir a aquesta sessió plenària, però que motius professionals li ho han impedit.

A continuació, D. Marcos Álvarez assenyala que, en relació amb el que ha comentat en la reunió sobre el model de relació cooperativa, només vol afegir que, necessàriament, cal tenir present també l'impacte que qualsevol iniciativa en aquesta matèria pugui tenir sobre entitats de menor mida.

Seguidament, en relació amb la modificació normativa que ja habilita legalment per al desenvolupament de les actuacions i els procediments a través de sistemes digitals, D. Marcos Álvarez destaca que es tracta d'un sistema voluntari per a ambdues parts i que suposarà un considerable estalvi en els costos de gestió i de desplaçament, és a dir, que requerirà un acord bilateral i que s'anirà implementant a mesura que es consideri necessari, sempre que el contribuent compti amb els mitjans que li permetin relacionar-se de mode remot i telemàticament amb l'actuari, per tal d'evitar desplaçaments innecessaris. D'altra banda, indica que un dels reptes que té el sistema és garantir un intercanvi segur i vàlid de documents que puguin incorporar-se a un expedient electrònic amb totes les garanties, tant de representació, com d'autenticitat, confidencialitat, etc. En aquest sentit, D. Marcos Álvarez informa que ja està operatiu en la pràctica l'intercanvi de diligències en el marc dels procediments d'inspecció. Afegeix que per a la signatura de les actes encara no ho està, ja que per a aquella actuació es requereix una representació addicional qualificada per la qual cosa pugui comportar de renúncia de drets. Finalment, assenyala que aquest sistema també és aplicable als serveis d'ajuda al contribuent i que constituirà una eina de treball molt útil en les ADIS (Administracions Digitals Integrals).

A continuació, D. Jesús Gascón agraeix la intervenció de D. Marcos Álvarez i ofereix la paraula als assistents, per si desitgen realitzar algun comentari. Atès que no es produeix cap intervenció, dona pas al punt següent de l'ordre del dia.

4. Propera convocatòria

Respecte de la propera convocatòria, D. a Rosa María Prieto manifesta que la intenció és mantenir la periodicitat semestral de les reunions, assenyalant pel que fa al cas que la propera reunió se celebraria, previsiblement, el mes de novembre. Afegeix que, quant al format, encara és una mica prematur anunciar-ho, ja que depèn de com vagi evolucionant la crisi sanitària, però que s'avisarà amb suficient antelació.

Seguidament, presa la paraula el Director General per comentar que, durant el segon semestre, també els grups de treball seguiran amb la seva activitat.

5. Altres consideracions, precs i preguntes

A continuació, D. Jesús Gascón dona pas al 5è punt de l'ordre del dia, “Altres consideracions, precs i preguntes” i, abans d'oferir la paraula als assistents, reitera que el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023 segueix plenament vigent, encara que, com a conseqüència de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, igual que a la resta d'organitzacions, s'estan realitzant determinades modificacions, sobretot per a l'any 2020. Seguidament, obre un torn de paraula.

En primer lloc, intervé D. Ángel Martín, representant de Telefónica, qui manifesta que vol agrair la publicació de les dues consultes sobre el scrip dividends , així com destacar que la col·laboració entre la Direcció General de Tributs i l'Agència Tributària en la solució d'aquest assumpte ha estat molt efectiva.

Seguidament presa la paraula D. Francisco Javier Baulenas, representant de Seat, qui agraeix que, després d'haver sol·licitat la finalització d'un procediment inspector que ja estava iniciat per tal de no continuar generant interessos, l'Agència Tributària, immediatament, va posar en marxa tots els mecanismes perquè es pogués ultimar amb celeritat. Afegeix que desitja fer extensiu el seu agraïment a la DCGC i a l'equip inspector de Barcelona.

A continuació, atès que no es produeixen més intervencions, D. Jesús Gascón excusant a la secretària de l'Estat que ha tingut problemes tècnics durant la reunió, presa la paraula.

El Director General de l'Agència Tributària comenta que, quant al tema de la relació cooperativa, és molt important mantenir el grau de confiança mútua assolit. Afegeix que, si a vegades pot donar la sensació d'una falta d'avenç en la matèria, s'ha de tenir en compte el que ha comentat D. Marcos Álvarez en relació amb que qualsevol iniciativa normativa ha de tenir present l'existència de PIMES. D. Jesús Gascón subratlla que, únicament en els casos en què estigui plenament justificat i existiu un consens polític, es podrien adoptar mesures dirigides especialment a les grans empreses.

Per finalitzar, el Director General de l'Agència Tributària agraeix a tots els assistents la seva presència i dona per conclosa la vintena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, acomiadant-se fins a la propera reunió.