Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 1/2024

Vicepresidenta del Fòrum de Grans Empreses

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Manuel Trillo Álvarez

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Nerea Rodríguez Entremonzaga

Subdirector General de Procediments Especials - Departament de Recaptació

D. Carlos José Dorrego Anta

Delegat Central Adjunt

D. Joan Cano García

Membres en representació de les Grans Empreses

ACS

Director d'Assessoria Fiscal

D. Alfonso Moreno García

BANC SABADELL

Subdirector General Assessoria Fiscal i Laboral

D. Carlos Augusto Lázaro Rico

BANCO SANTANDER

Global Head of Taxes

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Director de Fiscalitat Directa

D. José María Vallejo Chamorro

LA CAIXA

Director de Fiscalitat Directa

D. Gonzalo Mendizábal Carredano

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Director del Departament Fiscal

D. Luis María Sánchez González

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GENERALI ESPAÑA

Director Àrea Comptabilitat

D. Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Rozado González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

MAPFRE

Advocada Departament Fiscal

D.a Lucía Martín de Bustamante

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

RENAULT ESPAÑA

Fiscalista

D.a Almudena Fernández Miguélez

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

D. Luis López-Tello i Díaz Aguado

SEAT

Directora d'Impostos i Duanes

D.a Susana Sánchez Arenas

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana María Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal Llatinoamèrica

D. Miguel Iglesias San Martín

VODAFONE

Director Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretari Tècnic

D. Ignacio Fraisero Aranguren

El dia 03 de juliol de 2024 se celebra la vint-i-vuitena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 27 de novembre de 2023.
3. Planificació 2024.
4. Resum dels diferents grups de treball del Fòrum.
5. Aprovació del document de proposta de modificacions en CBPT i FGE.
6. Propera convocatòria.
7. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

La Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària dona la benvinguda als assistents a la sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses i celebra els quinze anys transcorreguts des de la primera sessió, així com els avenços aconseguits al si de la relació cooperativa.

A continuació, la Directora de l'Agència Tributària fa un recordatori dels temes a tractar en aquesta sessió. En primer lloc, se serà procedent, si escau, a l'aprovació de l'acta de la sessió anterior. En segon lloc, el Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals exposarà el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2024-2027. A continuació, es resumiran els resultats dels grups de treball dels últims mesos. Així mateix, es votarà sobre les modificacions propostes per avançar en la relació cooperativa, es decidirà sobre la celebració de la propera convocatòria i s'obrirà com de costum el torn de precs i preguntes.

D.a Soledad Fernández cedeix la paraula al secretari tècnic del Fòrum i Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals El senyor Ignacio Fraisero.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el 27 de novembre de 2023

El senyor Ignacio Fraisero agraeix la presència dels assistents i assenyala que, una vegada remès l'esborrany de l'acta de la reunió del 27 de novembre de 2023, no s'ha rebut cap observació.

No existint en la sessió cap observació o suggeriment de modificació respecte al contingut de l'acta, queda aprovada.

3. Planificació 2024

El Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals repassa breument les línies generals incloses dins el Pla Estratègic 2024-2027, així com, les del Pla de control de l'Agència.

El Pla Estratègic s'estructura en set apartats. El primer d'ells, “Elements clau”, recull els aspectes bàsics que articulen el Pla. Entre ells està la redefinició del model d'informació i assistència, basat en la centralitat del ciutadà.

Un dels principis bàsics que ha de regir l'actuació de qualsevol Administració Pública és la transparència i rendició de comptes, així com l'optimització del model organitzatiu.

Igualment, és necessari fer front als reptes externs en matèria de comerç electrònic, de nous models de negocis i globalització, de ciberseguretat i protecció de dades i d'intel·ligència artificial.

Un altre dels propòsits de l'Agència Tributària és promoure la utilització de mesures preventives per evitar o limitar la realització d'errors per part del contribuent, per tal de millorar el compliment voluntari.

Finalment, pel que fa a aquest primer apartat, l'Agència Tributària té com a objectiu fer front al frau més complex amb una major eficàcia i eficiència i col·laborar en seguir incrementant la sensibilitat social davant el frau.

El segon apartat, “L'entorn”, fa al·lusió a la necessitat de tenir en compte l'entorn econòmic i pressupostari (creixement del PIB, l'evolució dels preus, la reducció del dèficit etc …) i l'entorn internacional, així com els compromisos assumits al si de l'OCDE o de la UE (VIDA, BEPS etc …). El marc d'actuació i els condicionants són: la percepció social del frau, el compliment voluntari i mesurament del frau, la direcció per objectius i indicadors de resultats, i la relació amb Administracions Tributàries de règim comú i amb les hisendes forals.

El tercer apartat “Eixos vertebradors” es divideix en quatre parts, la primera sota la rúbrica “Assistència al contribuent”, requereix la definició del model d'informació i assistència integral al contribuent, la implantació del projecte d'autoliquidacions rectificatives (començant per l'impost sobre el valor afegit), l'actualització dels censos (amb especial recalcament en les entitats de caràcter no mercantil i el desenvolupament d'una aplicació de cens web en la mateixa línia que el concepte de renda web), la simplificació del llenguatge, la creació d'un sistema d'assistència a no residents sense establiment permanent i la creació de la cita especialitzada per als professionals tributaris.

La segona part, “A cciones preventives”, comprèn l'agilitació de les devolucions d'IRPF (posant a disposició dels contribuents un esborrany de declaració complementària quan es detecti algun error, de manera que pugui ser esmenat), així com, la realització de campanyes preventives per promoure el compliment voluntari i la potenciació de les actuacions preventives en matèria de recaptació per evitar el risc recaptatori. Assenyala també el director del SEPRI que és necessari també avaluar i millorar el compliment cooperatiu amb les Grans Empreses, els professionals tributaris, les empreses públiques, les PIMES i els autònoms. Un altre repte seria la implantació del paquet VIDA en matèria de l'impost sobre el valor afegit i la necessitat de treballar en el desenvolupament d'aplicacions que garanteixin la inalterabilitat, legitimitat i l'intercanvi potencial del registre de facturació, per tal d'evitar fonamentalment el programa de doble ús. Per un altre, costat indica que es rebran nous subministraments d'informació (principalment en matèria de criptoactivos, plataformes ecommerce, etc …).

La tercera part o eix vertebrador seria “Control del frau”, essent l'objectiu reorientar el model de control, reforçar controls i eines d'assistència als grups de consolidació fiscal i reforçar el control d'activitats econòmiques atorgant majors competències de revisió a Gestió. En matèria de grans empreses, es treballarà en la creació d'una unitat que pugui servir de suport a la tramitació de determinats expedients que estan dispersos dins les unitats de gestió de grans empreses. També es tenen en compte determinades actuacions de reforç de la lluita contra el frau en l'àrea d'inspecció i de l'activitat d'investigació. Finalment, en matèria de fiscalitat directa internacional, es promou l'estratègia 360° per aconseguir una visió conjunta de tots els procediments en matèria de fiscalitat internacional.

Dins el control del frau, es preveu una possible renovació del sistema competencial, la millora de l'aplicació del procediment sancionador, la millora de la qualitat del procés de despatx duaner, la implementació de nous tributs mediambientals, la prevenció de l'activitat clandestina de fabricació de productes de tabac i del comerç il·lícit del full de tabac, el reforç de la seguretat dels ports marítims contra el tràfic de cocaïna i, finalment, l'enfortiment de la posició processal de l'Agència Tributària en els Tribunals.

La quarta part o eix vertebrador del tercer apartat del Pla versa sobre “Comunicació institucional”, creant-se un comitè de coordinació institucional externa i interna, intentant millorar la comunicació interna, plantejant la possible presència en xarxes socials i intensificant el Pla d'Educació Civicotributària i la relació amb les universitats. Un altre dels propòsits en l'àmbit de la comunicació és la millora de la consciència fiscal dels ciutadans i la col·laboració amb unes altres institucions d'àmbit social.

El quart apartat del Pla Estratègic, després dels eixos vertebradors, és el referit als mitjans “humans i materials”, destacant la necessitat del creixement del nombre d'efectius i d'avaluació de l'estructura dels llocs de treball, millorant el mesurament de càrregues, establint una carrera professional, fomentant l'avaluació i la formació, fent front a la realitat del teletreball i a un nou conveni col·lectiu, i potenciant els processos selectius i la promoció interna.

Quant als mitjans materials, un dels propòsits és reduir els lloguers, promoure reubicacions i dotar de mitjans aeronavals i tecnològics a Vigilància duanera. Revesteixen especial importància els mitjans tecnològics per al desenvolupament del núvol privada al centre de processament de dades del DIT i el punt neutre d'embargaments i per promoure les comunicacions unificades resilients.

Dins els mitjans, s'ha treballat en l'estratègia d'intel·ligència artificial, així com, en matèria de ciberseguretat, protecció de les dades tributàries, difusió del codi ètic, reforç de la Comissió Consultiva d'Ètica i reforç de les comissions sectorials de seguretat i control.

Pel que fa al cinquè apartat, “Indicadors Estratègics”, es desitja eixamplar les bases imposables, promoure el mesurament dels efectes induïts que tenen les actuacions de control, mesurar l'impacte de la transparentación de dades i de les actuacions d'assistència, i seguir l'evolució de la base de càlcul (els resultats de la lluita contra el frau i les disminucions de les sol·licituds de devolució). També com indicador estratègic s'inclou la millora de l'eficiència, es mesura el deute gestionat, es realitza un seguiment de la conflictivitat tributària i s'estableixen indicadors estratègics en matèria d'informació i assistència.

El sisè apartat es dedica a les “Actuacions per a uns altres organismes i altres competències”, essent necessari el reforç de la presència internacional de l'Agència Tributària, i destacant la gestió d'ajuts i l'ajuda que presta el Departament d'Informàtica Tributària als Tribunals Econòmics Administratius i a la Direcció General de Tributs. Així mateix, l'Agència Tributària col·labora en el projecte Minerva, en el repte de la factura electrònica, col·labora a través del SETE amb uns altres organismes i continua formalitzant diferents convenis, adquirint cada vegada major importància la cessió d'informació.

El setè i últim dels apartats, els “Instruments de planificació” agrupa els següents instruments: el Pla anual de Control Tributari i Duaner, el Pla anual d'Objectius i el Pla d'Intensificació d'Actuacions. Principalment es vol realitzar un seguiment, avaluar si es compleixen els plans, crear un check-list i determinar per a cadascun dels projectes una relació de tasques e fites que han de ser complerts en unes dates determinades.

Continua la seva exposició el Director del SEPRI al·ludint al Pla anual de control tributari 2024, que fa referència, en matèria d'informació i assistència, al nou model d'informació i assistència, a l'Impost sobre la Renda de No Residents (informador, xat, informa+ i el canal telefònic amb cita), i al desenvolupament de noves eines virtuals d'assistència virtual en duanes (declaracions d'importació i exportació).

En matèria de foment del compliment voluntari, es preveu adaptar els sistemes informàtics derivats dels serveis de facturació, i potenciar la realització de campanyes preventives per a no declarants, ampliant els col·lectius de l'IRPF i incloent la part d'informatives. També es durà a terme tasques d'assistència per a la correcció d'incidències (presentació de declaració complementària de l'IRPF), es creen noves obligacions informatives i es procedeix a la simplificació d'alguns documents administratius.

Finalment, en matèria de control, es planteja un model unificat, es té en compte la sentència del Tribunal Constitucional de 19 de gener de 2024, i, en matèria sobre l'impost sobre el valor afegit, se centrarà l'actuació en operacions transfrontereres, en el control del frau en béns d'inversió o en la utilització de persones vinculades per a la deduïbilitat de quotes suportades. Altres de les directrius en matèria de control són la revisió dels criteris operatius d'aplicació del règim sancionador, el control de plataformes ecommerce i neobancs, i el control sobre els moviments d'efectius i monedes virtuals per evitar el blanqueig. Es dona un nou impuls al pla de seguretat portuària i, en matèria de recaptació, es millorarà la informació sobre la titularitat de TPV, s'impulsaran les accions civils i se seguirà el nou protocol d'actuacions preventives.

A continuació, el representant de FCC pregunta que acció concreta existeix per a la millora de la consciència fiscal ciutadana i si fos possible concretar l'eixamplament de les bases imposables.

El Director del SEPRI respon que la millora de la consciència fiscal requereix un ampli elenc d'activitats, accions de l'Agència Tributària i també accions educatives que fan que la pròpia societat avenç. També comunica que l'Agència continuarà amb les campanyes de publicitat, potenciarà el programa d'educació civicotributària dirigit a les noves generacions i reforçarà la presència d'universitats, essent necessari actuar en totes les ordres, actuar amb el Fòrum de professionals, actuar mitjançant seminaris, etc…

Quant a l'indicador d'eixamplament de bases imposables, l'actuació de l'Agència Tributària pot venir determinada perquè l'import de les bases imposables augmenti en major percentatge que determinades variables econòmiques. A títol d'exemple, el Director fa menció a la possibilitat que la base imposable declarada en els impostos directes augmenti en major percentatge que el que augmenta la remuneració dels assalariats, o en matèria de l'Impost sobre Valor Afegit, que la base augmenti en una major mesura que la demanda interna nominal. Altres organitzacions han optat pel tax gap, però davant les dificultats per al seu mesurament, el Director del SEPRI aclareix que s'ha optat per triar l'eixamplament de les bases com indicador estratègic, és a dir créixer en un percentatge superior a determinades variables macroeconòmiques.

La Directora General de l'Agència Tributària afegeix que, en tractar-se de bases imposables declarades, es demostraria que s'està millorant el compliment voluntari.

El representant de Telefónica pregunta si s'està treballant en alguna cosa arran de la sentència del TC, si existeixen inspeccions en marxa o com es tenen en compte els exercicis que no estan tancats, contestant D. Ignacio Fraisero que aquesta pregunta es tractarà, a continuació, en resumir els grups de treball.

4. Resum dels grups de treball del segon semestre

D.a Soledad Fernández cedeix la paraula a la Directora del Departament de Gestió Tributària, que comença l'exposició del tractat en el grup de treball per a l'Anàlisi i Racionalització de Càrregues Fiscals Indirectes, el qual es va celebrar el 7 de maig.

D.a Rosa Prieto comença el resum del grup de treball amb l'estat del projecte de les autoliquidacions rectificatives i comenta que la Subdirectora General de Tècnica Tributària va recordar els canvis normatius que s'havien dut a terme, l'estat en què es trobava la figura de les autoliquidacions rectificatives, i el manteniment del procediment tradicional de sol·licitud de rectificació d'autoliquidació per a determinats supòsits (quan s'havia produït la infracció d'una norma de rang superior, de la Constitució, del dret de la Unió Europea o bé dels Tractats internacionals). Així mateix, es va recordar que era necessari per a la seva implantació modificar les normes que regulen cadascun dels impostos i aprovar les ordres ministerials corresponents, essent efectiu a l'IVA per al tercer trimestre de l'any o el mes de setembre, segons la declaració sigui trimestral o mensual. Pel que fa al model de renda i al model de societats, la previsió és que s'apliqui la nova figura l'any vinent.

També es van comentar les novetats de la campanya de societats, com la modificació dels tipus impositius del 23% per a les empreses que tenen un volum de negocis o un import net del volum de negoci per sota d'un 1.000.000 d'euros i del 15% per a les empreses emergents.

Es va informar també de l'adaptació del model de declaració a la sentència del Tribunal Constitucional del Tribunal Constitucional 11/2024, de 18 de gener, llevat en el cas de les cooperatives, en haver confirmat la Direcció General de Tributs que la sentència recull eliminar les modificacions amb els límits previstos per a les empreses en general, no així per a les cooperatives.

També s'inclouen nous ajustaments al resultat comptable, en concret en relació amb els gravàmens temporals i alguns supòsits d'amortització accelerada. S'inclou informació per aplicar el règim fiscal especial de les Illes Balears, i, pel que fa als membres de les AEIEs i UTE, s'ha decidit mantenir aquesta informació com d'emplenament voluntari.

Finalment, la Directora del Departament de Gestió va assenyalar que també es va comentar la modificació relativa a l'import màxim de les devolucions d'inversions en produccions cinematogràfiques, les reduccions per incentivar esdeveniments d'excepcional interès públic i el calendari previst per l'ordre ministerial, la qual es va aprovar uns dies més tard, ja que la reunió va ser el 7 de maig i l'ordre ministerial es va aprovar el 27 de maig.

Quant a les modificacions relacionades amb els UTE i la identificació dels partícips, el Subdirector General d'Estudis, Mètodes i Procediments, va informar que la fi de sol·licitar aquesta informació era millorar les dades fiscals, però finalment D.a Rosa Prieto reitera que aquella informació aquest any es demana de manera voluntària.

En precs i preguntes del grup de treball, es van reportar determinades problemàtiques que es produeixen en relació amb el model 296 i 190 quant a la presentació d'aquests models a l'Agència Tributària i a les Hisendes Forals, i es va comunicar que es treballaria per intentar corregir aquestes incidències.

La Directora General de l'Agència Tributària agraeix a la Directora del Departament de Gestió la seva intervenció i cedeix la paraula a D. Manuel Trillo.

El Director del Departament d'Inspecció resumeix el tractat en el grup de treball sobre l'execució de la sentència del 18 de gener del 2024, que declara inconstitucionals determinats preceptes del decret llei 3/2016 (limitació de la compensació de bases imposables negatives, reversió automàtica de deterioraments i pèrdues en cartera de valors).

Els efectes de la sentència són ex tunc, per la qual cosa, la norma queda expulsada de l'ordenament jurídic des de sempre, si bé el Director va comentar que alguns matisos en la sentència generen certs dubtes.

En qualsevol cas, la sentència no ha d'afectar a situacions consolidades, entenent per situacions consolidades les liquidacions fermes, les liquidacions no recorregudes a aquella data i les autoliquidacions de la qual rectificació no s'hagués instat a la data de la sentència (18 de gener de 2024).

El Departament d'Inspecció es va preguntar que passava amb la resta de situacions per la qual cosa va recórrer al Servei Jurídic, el qual va informar que, a partir del 18 de gener de 2024, aquella norma no existeix en l'ordenament jurídic i, per tant, aquelles tres limitacions que havia en la norma ja no són aplicables en cap liquidació que es dicti, independentment de quan s'hagi iniciat el procediment.

Un dels problemes, avança D. Manuel Trillo, sorgeix en la compensació de Bases Imposables, ja que no es tracta d'una opció sinó d'un dret i, per tant, executar la sentència requereix interactuar amb el contribuent per veure com vol aplicar-les. Assenyala que el Departament s'ha posat a treballar amb els procediments de comprovació i les sol·licituds de rectificació d'autoliquidació presentades amb anterioritat i que no estaven resoltes, estimant-les, i respecte de les sol·licituds de rectificació presentades amb posterioritat, s'ha procedit a inadmetre-les a tràmit.  Pel que fa als plets, les sol·licituds de rectificació que ja havien estat denegades i recorregudes i en els casos en els que un dels motius de recurs fos la hipotètica inconstitucionalitat, s'ha valorat un aplanament condicionat a què es permeti quantificar els efectes de l'aplanament i verificar que la quantitat sol·licitada és la correcta.

El Director del Departament d'Inspecció comenta que en el grup de treball es va preguntar sobre un supòsit increment en les derivacions de responsabilitat, al que es va respondre que no havia tal increment, sinó que el que havia era una acceleració del termini conseqüència de la recent jurisprudència del Tribunal Suprem, la qual va distingir el termini de prescripció del dret a la derivació i el dret a l'exigència del deute, restringint-se així el termini per exigir el deute que existia amb anterioritat.

El Subdirector General de Procediments Especials del Departament de Recaptació, D. Carlos Dorrego, afegeix que malgrat que s'estan anticipant actuacions, s'estan interposant menys recursos o reclamacions economicoadministratives davant les derivacions de responsabilitat.

A continuació, la Directora General de l'Agència Tributària cedeix la paraula D.a Nerea Rodríguez, que procedeix a resumir el tractat en el grup de treball d'Impostos Especials, on es va abordar la futura modificació de les ordres ministerials de l'impost de l'electricitat i de SILICIE.

La Directora del Departament de Duanes explica que la modificació de l'ordre de l'electricitat té per objecte incorporar dades addicionals en els quadres de liquidació amb un major desglossament de la informació, i la del SILICIE és tancar la comptabilitat, establint-se una declaració d'obertura de comptabilitat i de tancament de comptabilitat i exercici.

D.a Nerea Rodríguez informa que ambdues ordres ja han finalitzat el tràmit de consulta i que s'espera poder fer el tràmit d'informació pública, essent l'objectiu que entrin en vigor l'1 de gener del 2025.

D'altra banda, en relació amb la classificació aranzelària del fuel, apunta que es va aclarir el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, pel qual el fuel passa a ser un producte de la tarifa segona i, per tant, no sensible, no estant la circulació subjecta a requisits especials.

En relació amb el grup de treball de relació cooperativa, la Directora General cedeix la paraula al Director del SEPRI, el qual exposa que s'han celebrat dues reunions: una presencial i una altra virtual. En primer lloc, D. Ignacio Fraisero al·ludeix a l'avaluació del model de relació cooperativa, havent-se dut a terme tant una valoració quantitativa com una avaluació qualitativa.

Entre els mitjans d'avaluació, es van elaborar unes enquestes per als funcionaris de l'Agència Tributària i per als representants de les Grans Empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries o que formin part del Fòrum de Grans Empreses.

La principal conclusió que es va assolir a través d'aquesta avaluació va ser que el model gaudeix de bona acceptació en general. Tanmateix, havia unes línies generals de millora que haurien de ser treballades, essent necessari avançar i continuar amb el model de relació cooperativa. Es va apreciar la necessitat de què els funcionaris de l'Administració Tributària milloressin el coneixement de la relació cooperativa.

El Director insisteix en la importància de potenciar les accions formatives en els cursos que es duran a terme en l'Escola d'Hisenda Pública i als que acudiran tant representants de l'Administració com representants de les grans empreses, a fi que els nous funcionaris que es vagin incorporant coneguin més detalladament el funcionament de la relació cooperativa.

Així mateix, es va plantejar la necessitat de millorar el funcionament del grup de treball i del propi Ple del Fòrum de Grans Empreses, apreciant-se la necessitat d'establir algun mecanisme per a aquells incompliments greus dels principis que inspiren el Codi de Bones Pràctiques Tributàries.

Quant a la dinamització dels fòrums de Grans Empreses, tant del ple com dels grups de treball, existeixen noves propostes d'empreses que volen formar part del Ple de Grans Empreses, per la qual cosa, es va plantejar la possibilitat d'establir un torn rotatori. Finalment, el Director avança que no s'ha optat per aquella solució, sinó que s'habilitarà una via perquè treballin en els grups de treball i, transcorregut un temps, se'ls donarà la possibilitat d'incorporar-se com un membre més del ple de Grans Empreses.

En el cas d'inobservança greu dels principis inspiradors del Codi de Bones Pràctiques Tributàries, se'n va recordar tant per l'Administració com per les Grans Empreses, que s'eliminarà a aquesta empresa del llistat de la seu electrònica on apareixen relacionades les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries. En aquest cas, l'Administració deixaria de tenir cap tipus de compromís amb ella i l'exclusió d'aquell llistat suposaria la sortida immediata del Fòrum de Grans Empreses.

Finalment, la Delegació Central de Grans Contribuents va indicar que havia múltiples informes de transparència, no tots amb el mateix grau d'amplitud o intensitat o informació, plantejant-se la possibilitat de fer una prova pilot reduint l'abast de la inspecció amb els informes de transparència més complets i menys complexos.

Un representant de les Grans Empreses va traslladar la necessitat de què es fes major concreció per part de l'Administració sobre com millorar els informes de transparència, proposta que va ser compartida per la Delegació Central de Grans Contribuents.

5. Aprovació del document de proposta de modificacions en CBPT i FGE

La Directora de l'Agència Tributària contínua amb el punt següent de l'ordre del dia, cedint novament la paraula a D. Ignacio Fraisero, el qual assenyala que s'ha remès un document consensuat amb les Grans Empreses que formen part del grup de Relació Cooperativa i en el que es proposen algunes modificacions quant a la relació cooperativa.

Quant al procediment d'adhesió de les entitats al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, l'Agència publicarà la relació d'empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries en la seva pàgina web, podent excloure de la relació a aquelles empreses que, després d'una anàlisi prèvia, consideri que han incomplert greument els compromisos assumits amb la seva adhesió. L'exclusió comportarà suspendre el compliment dels compromisos de l'Administració respecte de l'entitat assenyalada i, en cas que l'entitat sigui membre del Fòrum de Grans Empreses, la seva exclusió del mateix.

Quan es consideri la inobservança de l'empresa per part de l'Agència, el Delegat Central de Grans Contribuents o Delegat Especial elevarà l'assumpte a la Directora General de l'Agència Tributària, qui, si l'estima necessari, el traslladarà al titular de la Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses, qui informarà de la inobservança greu al representant de l'empresa i al Consell d'Administració.

L'entitat tindrà un termini de 15 dies per al·legar el que consideri convenient, podent presentar el compromís del Consell d'Administració de no reincidir en els casos que han donat lloc a la referida comunicació. En el cas de recordar-se'n l'exclusió, aquesta tindrà una vigència mínima de 2 anys, podent l'entitat tornar a sol·licitar la seva inclusió en la llista si canvien les circumstàncies que van motivar l'exclusió i no incorre en uns altres incompliments que poguessin motivar la mateixa.

Pel que fa a la inclusió de noves entitats, el Director del SEPRI informa que no és necessari modificar cap document, però sí assenyalar que quan una empresa vulgui formar part del Ple, a més d'estar adherida al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, se li inclourà dins els grups de treball i transcorreguts 2 anys, després de valorar la participació i implicació de l'entitat, s'elevarà al Ple perquè aquella incorporació sigui considerada per tots.

En tercer lloc, se'n va recordar que en cas que alguna de les entitats integrades en el Fòrum de Grans Empreses sigui exclosa de la relació d'entitats adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, se suspenguin els compromisos de l'Administració amb aquesta entitat i quedi igualment exclosa del Fòrum de Grans Empreses.

El representant de FCC pregunta què ha d'entendre's per inobservança greu, si està definit o es pretén definir. D. Ignacio Fraisero respon que aquesta pregunta va ser debatuda en el grup de Relació Cooperativa. Si bé en un moment inicial es va plantejar la necessitat de determinar de manera expressa quan és un incompliment greu i quan no l'és, finalment es va concloure que s'atendria a cada cas, essent una cosa molt excepcional, reiterant el Director del SEPRI que un incompliment greu ha de ser una mica flagrant.

Manuel Trillo afegeix que, si s'intentés definir el que és un incompliment greu conforme a les normes jurídiques, qualsevol incompliment seria greu 10 o 12 anys després d'haver-se produït, perquè seria necessari esperar a la fermesa. Però, a més, en el grup de treball es va comentar que estem en un entorn de Soft law, per al que és bo i per al que és dolent, ja que per adherir-se al Codi o formar part d'aquest fòrum a ningú se li passa un examen de fiabilitat.

La Directora General de l'Agència Tributària pregunta si existeixen més qüestions i dona per aprovat el document llegit pel Director del SEPRI.

La representant del Banco Santander comenta que es va preguntar en el grup de treball si podria existir un comitè independent que valorés que es podia considerar un incompliment, al que se li va contestar des de l'Agència que les dades particulars que generen aquell incompliment no es poden compartir. La representant suggereix de cara a properes reunions que, si existeix algun supòsit, s'informi de quin tipus de conductes s'estan considerant un incompliment greu, sense identificar a l'empresa.

La Directora General de l'Agència considera que es pot treballar en això en els grups de treball, anar veient les situacions i definint que s'entén per incompliment greu.

El Director d'Inspecció torna a subratllar que es tracta d'incompliments molt greus que no espera que es donin en empreses que formen part d'un grup de treball sobre relació cooperativa. El Director distingeix el món jurídic regulat en els articles 191 i següents de la Llei 58/2003 General Tributària, d'aquest procediment d'exclusió, que espera que no sigui necessari tramitar. Tanmateix, D. Manuel Trillo reitera que considera important que existeixi aquest procediment, de manera que igual que no s'examina a l'empresa per adherir-se al CBPT, existeixi una possible sortida d'aquesta empresa del mateix.

El representant del BBVA manifest que considera positiu que existeixi un dinamisme en els grups de treball, que evolucioni la relació cooperativa i que creixi el nombre de participants. Així mateix, entén important seguir treballant en la comunicació institucional de tot aquest tipus d'iniciatives com a forma de relació paral·lela a la jurídica procedimental que l'Agència té amb els contribuents.

La Directora de l'Agència Tributària agraeix la intervenció i passa al punt següent de l'ordre del dia.

6. Propera convocatòria

Previsiblement, la Directora General assenyala el mes de novembre com data de celebració del proper Fòrum de Grans Empreses.

7. Altres consideracions, precs i preguntes

La representant d'Iberdrola inicia el torn de precs i preguntes amb la proposta de què aquest avenç en l'àmbit cooperatiu no es quedi aquí, sinó que es realitzin diverses reunions per continuar més en aquesta línia. D'altra banda, la representant trasllada que una empresa va presentar la documentació de preus i que se li va obrir una Inspecció i entén que no és necessari tornar a presentar la documentació.

Manuel Trillo assenyala que, en aquest cas, caldrà diligenciar que es tracta de la mateixa documentació i que es dona com aportada en el termini voluntari.

El representant de Vodafone fa al·lusió a una sentència del Tribunal Suprem que considera que ha d'aflorar-se l'ingrés en casos d'anul·lació de normes tributàries per violació del dret comunitari. Segons el TS, el criteri ha d'aplicar-se extunc, de manera que ha de fer-se l'ajustament en els anys en què s'ha meritat l'impost, no semblant raonable, al seu judici, que l'Administració pretengui obrir exercicis molt antics. El representant assenyala que li consta que la Subdirecció d'Ordenació Legal està revisant això i que seria raonable que si recupera diners tributi avui, però que no li obrin l'any 2010.

El Director d'Inspecció contesta que si la norma està expulsada de l'ordenament jurídic i l'efecte d'aquesta norma es va produir fa 15 anys, anem-nos endarrere 15 anys i desfem el que va ocórrer. Si bé aquest raonament té una lògica, el Director reconeix que quan s'emporta aquella lògica al món de la comptabilitat i de la fiscalitat, sorgeixen problemes en la pràctica, podent sorgir doble imposició, per la qual cosa es continuarà treballant en les possibles alternatives.

La representant d'Iberdrola proposa crear un grup de treball sobre la Pilar 2 ja que existeixen molts dubtes pràctics, sobretot en el que fa referència al CBC, un element que és molt rellevant per determinar si hi ha port segur o no hi ha port segur.

Manuel Trillo contesta que s'ha constituït un primer grup de treball en el Departament d'Inspecció i encara que la primera declaració hagi de presentar-se el mes de juny del 2026, cal anar resolent dubtes i treballant donada la dificultat.

El representant de Telefónica afegeix que és necessari anticipar els problemes i la seva resolució perquè existeixi més seguretat i certesa.

El Director d'Inspecció proposa que la representant d'Iberdrola realitzi una llista de temes a tractar, de manera que es comenci a treballar amb tots els implicats sobre els assumptes més peremptoris.

Així mateix, la representant de Banco Santander pregunta quan estarà vigent la llei i informa de què s'està treballant sota la hipòtesi de què estarà vigent el 2024, al que el Director d'Inspector contesta que hauria d'estar vigent el 2024 doncs altrament podria existir multa de la Unió europea.

La Directora General de l'Agència Tributària confirma que la intenció de la Secretaria d'Estat i del Ministeri d'Hisenda és aconseguir que s'aprovi la norma el 2024.

No existint més intervencions, D.a Soledad Fernández dona per finalitzada la vint-i-vuitena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses.