Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 1/2021

Presidenta del Fòrum de Grans Empreses

Presidenta de l'Agència Estatal d'Administració Tributària - secretària de l'Estat d'Hisenda

D.a Inés María Bardón Rafael

Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Jesús Gascón Catalán

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament de Gestió Tributària

D. Gonzalo García de Castro

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Javier Hurtado Puerta

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Mª Pilar Jurado Borrego

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Manuel Trillo Álvarez

Subdirectora General de Tècnica Tributària - Departament de Gestió Tributària

D.a Mercedes Jordán Valdizán

Subdirectora General de Coordinació i Gestió – Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Membres en representació de les Grans Empreses

ACS

Director Assessoria Fiscal

D. Alfonso Moreno García

AMADEUS IT GROUP SA

Vicepresident del Consell d'Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BANCO SANTANDER

Group Executive Vice President

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Director del Departament Fiscal

D. José María Vallejo Chamorro

LA CAIXA

Director Adjunt Assessoria Fiscal

D. Juan José Lagares Gómez-Abascal

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Adjunt a Gerència - Departament Fiscal

D. José Roberto Barroso Duque

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Rozado González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

INDITEX

Director Assessoria Fiscal

D. Andrés Sánchez Iglesias

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

NORFIN HOLDER

Director Assessoria Fiscal

D. José Antonio Gibello Saiz

RENAULT

Fiscalista

D.a Alejandra Force Jara

Fiscalista

D.a Almudena Fernández Miguélez

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

Luis López-Tello i Díaz Aguado

SEAT

Responsable Fiscal

D.a Marta Camprubí Rabinad

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana Mª Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal

D. Ángel Martín Gómez

VODAFONE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretària Tècnica

D.a Rosa María Prieto del Rei

El dia 29 de juny de 2021 se celebra per videoconferència la vint-i-dosena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 17 de novembre de 2020.
3. Canvi de la col·laboradora de la Secretaria Tècnica.
4. Planificació i rendició de comptes de l'Agència Tributària.
5. Resum dels diferents grups de treball del Fòrum.
6. Grup d'experts per a la reforma fiscal.
7. Nova Seu de l'Agència Tributària.
8. Propera convocatòria.
9. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obre la sessió D.a Inés María Bardón Rafael, presidenta de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (Agència Tributària) i secretària de l'Estat d'Hisenda, en la seva qualitat de presidenta del Fòrum de Grans Empreses, qui, després de saludar als assistents i agrair-los la seva presència, destaca el paper del Fòrum com eina de cooperació. Afegeix que, per això, és important mantenir la periodicitat habitual de les seves sessions i continuar tractant temes del màxim interès per a tots els participants. Així mateix, assenyala que si l'evolució de la crisi sanitària evoluciona com està previst, és possible que la propera reunió es pugui celebrar presencialment.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 17 de novembre de 2020

D.a Inés María Bardón cedeix la paraula a D.a Rosa María Prieto del Rei, Directora del Servei de Planificació i Relacions Institucionals i secretària Tècnica del Fòrum, qui assenyala que l'acta de la 21a sessió del Ple del Fòrum de Grans Empreses es va remetre als integrants del mateix i afegeix que, no havent-se rebuda observacions i si no les hagués en aquest moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació pels presents, declara aprovada definitivament l'acta de la sessió plenària del dia 17 de novembre de 2020.

3. Canvi de la col·laboradora de la Secretaria Tècnica

La presidenta del Fòrum dona pas al punt següent de l'ordre del dia i cedeix novament la paraula a D.a Rosa María Prieto.

La Directora del Servei de Planificació i Relacions Institucionals comença la seva intervenció recordant als presents que D.a Carmen Alonso Peña, representant del Banco de Santander, porta desenvolupant la tasca de col·laboradora de la Secretaria Tècnica des de l'any 2015 i destaca la dedicació i l'esforç amb el que ha exercit les tasques de coordinació, que li han exigit moltes hores d'intens treball. Afegeix que agraeix a D.a Carmen Alonso la tasca realitzada i indica que és més que raonable que hagi un relleu. D.a Rosa María Prieto proposa que, si no hi ha inconvenient per part dels assistents, la funció de col·laboradora en representació de les empreses de la Secretaria Tècnica comience a desenvolupar-se per D.a Begoña García-Rozado González, representant d'Iberdrola. Atès que no es produeix cap objecció, s'aprova la proposta. Afegeix que reitera el seu agraïment a D.a Carmen Alonso i dona la benvinguda en el càrrec a D.a Begoña García-Rozado.

Seguidament presa la paraula D.a Carmen Alonso qui agraeix als presents el suport que li han prestat durant aquests anys en el desenvolupament de les seves funcions com a col·laboradora de la Secretaria Tècnica. Afegeix que el seu objectiu sempre ha estat que el Fòrum seguís essent un marc de cooperació efectiu, fins i tot en la situació tan excepcional viscuda en aquests últims temps a causa de la pandèmia sanitària, durant els quals ha continuat promovent la celebració de les reunions dels grups de treball i de les sessions plenàries. Finalment, assenyala que seguirà participant en el Fòrum com representant del Banco de Santander i ofereix a D.a Begoña García Rozado el seu suport i col·laboració en l'acompliment de les seves noves funcions.

A continuació, D.a Begoña García-Rozado declara que es posa a disposició de tots els participants del Fòrum.

Per finalitzar amb aquest punt de l'ordre del dia, la presidenta del Fòrum agraeix a ambdues la seva dedicació i disponibilitat.

4. Planificació i rendició de comptes de l'Agència Tributària

D.a Inés Bardón dona pas al punt següent de l'ordre del dia i assenyala que del seu desenvolupament s'ocuparà el Director General de l'Agència Tributària. Afegeix que en aquest punt es compartiran importants qüestions en relació amb el Pla Estratègic i en matèria de transparència.

D. Jesús Gascón inicia la seva exposició comentant que donarà suport a la seva intervenció amb una presentació en power point sobre los instrumentos de la Agencia Tributaria en planificación y rendición de cuentas. Añade que la Agencia Tributaria está haciendo un esfuerzo en transparencia publicando, tanto en la web de la organización como en el portal de la transparencia, su planificación y resultados. Así, indica que en este punto del orden del día va a realizar un resumen de los aspectos más destacados de los siguientes documentos: el Plan estratégico de la Agencia Tributaria y su adenda, las directrices generales del Plan Anual de Control Tributario y Aduanero de 2021 que fueron publicadas en el BOE del pasado 1 de febrero, el Plan de objetivos 2021, el Componente 27 del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia relativo a la prevención y lucha contra el fraude fiscal, la evaluación TADAT, promoguda pel Fons Monetari Internacional (FMI), a què s'ha sotmès l'Agència Tributària i que permet conèixer el grau d'alineació d'una Administració en relació amb les considerades millors pràctiques internacionals, i, finalment, els informes elaborats pel Servei d'Auditoria Interna (SAI) referits, respectivament, a l'evolució dels indicadors plurianuals del Pla Estratègic i al grau de compliment dels objectius l'any 2020. A continuació D. Jesús Gascón desenvolupa breument les qüestions esmentades:

1. Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023 i addenda: D. Jesús Gascón assenyala que el Pla Estratègic està en vigor per al període 2020-2023, però que, encara que l'any 2020 no es pot considerar un exercici “normal” per motius de sobres coneguts, quan una organització disposa d'una planificació estratègica, per catastròfiques que siguin les circumstàncies, el conseqüent és mantenir la planificació plurianual ajustant-la a les circumstàncies de cada moment. Així, l'Agència Tributària ha aprovat una addenda al Pla Estratègic per a l'any 2021, de què es poden destacar les següents qüestions:

   • En l'àmbit de gestió econòmica es pretén homogeneïtzar els procediments de contractació de l'Agència Tributària, així com analitzar el seu actual sistema de finançament, el qual presenta certes peculiaritats que la diferencien de la resta d'òrgans de l'Administració, ja que el pressupost inicial s'incrementa amb generacions de crèdit per la participació de l'Agència Tributària en la recaptació per actes de liquidació i gestió recaptatòria.

   • Quant a l'assistència tècnica a uns altres organismes cal destacar l'esforç que està realitzant l'Agència Tributària, no només amb recursos humans, en la implantació del nou model de gestió informàtica de la Direcció General de Tributs i dels tribunals economicoadministratius, desenvolupant una estratègia conjunta amb la que es pretén la integració dels sistemes d'informació dels tres organismes en les mateixes infraestructures tecnològiques, mantingudes i desenvolupades pel Departament d'Informàtica Tributària.

   • En matèria d'informació i assistència s'està desenvolupant un nou sistema per a l'esmena d'errors comesos en autoliquidacions presentades per tal d'agilitzar la gestió de les rectificacions, ja que, actualment, les mateixes, per raons jurídiques i pràctiques, es tramiten d'una forma més semblant a la dels recursos que a la de les declaracions, quan en realitat la major part de les rectificacions són segones o ulteriors declaracions que modifiquen la inicialment presentada. D'altra banda, en l'àrea de Recaptació s'estan reforçant els serveis telefònics, així com els oferts a través de la app de l'Agència Tributària, de manera que el contribuent amb un només clic pugui pagar els seus deutes, sol·licitar ajornaments i fraccionaments, etc.

   • En l'àmbit de les actuacions preventives s'està treballant en diverses iniciatives, com ara:

     • La posada en marxa d'un sistema de predicció d'errors en la confecció de les declaracions d'IRPF mitjançant un sistema d'avisos tendents a què el contribuent recapaciti sobre una determinada acció que està realitzant i no cometi un error que posteriorment podria donar lloc a una actuació de comprovació. Es tracta d'una experiència innovadora i és aviat per fer balanç, però s'espera que el resultat sigui positiu i es minimitzin els errors comesos inadvertidament pels contribuents.

     • S'està treballant en l'elaboració d'eines d'anàlisi que permetin l'explotació sistemàtica de la informació de l'Índex Únic Notarial (IUN).

     • Potenciació de la relació cooperativa mitjançant la posada en marxa i consolidació d'un canal de consultes per a les associacions i col·legis de professionals tributaris adherits al Codi de Bones Pràctiques.

     • S'estan realitzant tasques d'adaptació per a la implantació de les noves figures impositives (Impost sobre les Transaccions Financeres i Impost sobre Determinats Serveis Digitals).

   • Quant a les actuacions en matèria de control del frau tributari i duaner, es destaquen les següents:

     • En l'àrea d'Inspecció, les visites virtuals (VIVI) són ja una alternativa real i, en aquests moments, s'han formalitzat 6.000 diligències, el que implica que aquest sistema, fins i tot essent voluntari per als intervinents, està tenint una significativa utilització. La previsió és estendre aquest instrument a les altres àrees d'actuació de l'Agència Tributària. Així mateix, s'està implantant un sistema de retroalimentació en relació amb la informació obtinguda sobre els motius de regularització de les actuacions inspectores per tal d'avaluar l'adequació de la regularització efectuada amb els motius de selecció dels contribuents a inspeccionar. D'altra banda, l'Agència Tributària està impulsant la implementació de solucions tecnològiques efectives que permetin combatre el frau fiscal provocat per la utilització de programa de doble ús.

     • En matèria de comerç electrònic s'estan replantejant les estratègies de gestió tributària i control per tal d'assegurar un tractament equilibrat de les activitats realitzades a través de e-commerce en relació amb aquelles que es realitzan d'una manera convencional. Aquestes mesures comporten grans implicacions en l'àmbit de duanes i a l'IVA.

     • S'està avançant en la línia estratègica de nacionalització del control tributari i duaner per tal d'incrementar l'eficiència de les actuacions de control, com, per exemple, determinades competències en el despatx duaner.

2. Directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2021: el Director General de l'Agència Tributària comenta que, atès que són de sobres conegudes per tots els presents, només reiterarà que es van publicar al BOE del passat dia 1 de febrer.

3. Pla d'objectius 2021: D. Jesús Gascón assenyala que la seva finalitat és representar numèricament totes les actuacions previstes per l'Agència Tributària i que, donada la pluralitat de les mateixes, es fa necessari utilitzar diferents magnituds per al seu mesurament (nombre d'actuacions, percentatges, dies, etc.). Afegeix que està estructurat en tres blocs, on es recullen les actuacions d'assistència al contribuent, les de prevenció del frau tributari i duaner, i les de control. Així mateix, assenyala que en els objectius es preveu el seguiment de l'evolució dels ingressos tributaris bruts i nets atès que, a nivell tributari, aquest és el principal indicador per al seguiment de l'aplicació del sistema tributari. Així, el Director General reitera que, en el primer bloc, assistència al contribuent, s'utilitzen diverses magnituds per mesurar els indicadors, donada la diversitat dels mateixos. Afegeix com a exemples que la utilització dels assistents virtuals es mesura en número, el temps de tramitació de recursos, en dies, i el temps mitjà d'espera en la utilització dels serveis telefònics, en segons. Quant al segon bloc, actuacions de prevenció del frau tributari i duaner, assenyala que està previst realitzar millores en la qualitat de la informació del cens. Així mateix, destaca que un indicador molt significatiu és el de la qualitat de la informació internacional facilitada a l'Administració tributària espanyola per països tant de la Unió Europea com de l'entorn de l'OCDE. Afegeix que a vegades les dades no són incorporables als sistemes d'informació de l'Agència Tributària, necessitant d'alguna elaboració. Així, l'objectiu és aconseguir que un 85% dels mateixos sigui processable i utilitzable directament tant en les campanyes informatives com en les anàlisis de riscos. D'altra banda, també dins el segon bloc d'actuacions es mesura el nombre d'actuacions a realitzar en matèria de duanes i impostos especials. Finalment i en relació amb el tercer bloc, actuacions de control del frau tributari i duaner previstos per a 2021, D. Jesús Gascón destaca el següent:

   • En l'àrea de control de tributs interns, les actuacions es diferencien segons la seva tipologia (comprovació, investigació, etc.), així com en funció de l'òrgan que les realitzarà (òrgans del Departament de Gestió Tributària, de les Unitats de Gestió de Grans Empreses, etc.), el que ocasiona la disparitat en el nombre de les mateixes, ja que unes es corresponen amb controls extensius i d'altres amb controls selectius.

   • En l'apartat 4, es recullen els diferents tipus d'actuacions de control duaner, dels Impostos Especials i Mediambientals.

   • En l'àmbit de recaptació, es diferencia entre actuacions de control recaptatori i actuacions d'investigació recaptatòria, reflectint-se en l'apartat 5 del Pla d'Objectius actuacions de caràcter selectiu, per això el número no sigui molt elevat.

   • L'apartat 6, referit a la gestió recaptatòria de deutes, recull els imports gestionats per l'Agència Tributària durant l'exercici, així com els ingressos previstos derivats de les actuacions recaptatòries de caràcter selectiu recollides en l'apartat 5.

   Per finalitzar amb aquesta qüestió, D. Jesús Gascón indica que, per tal de no estendre's en la seva intervenció, no es va a referir als ingressos tributaris ja que són objecte de seguiment en els informes mensuals que publica l'Agència Tributària.

4. Component 27 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència relatiu a la prevenció i lluita contra el frau fiscal: el Director General assenyala que es referirà al component 27 del Pla perquè és el que està més directament relacionat amb l'activitat de l'Agència Tributària, si bé no és l'únic, ja que el component 28 es refereix a la reforma del sistema tributari i a l'aplicació de la mateixa. Afegeix que de les mesures contingudes en el component 27, que han estat comunicades a la Comissió Europea, vol destacar les següents:

   • Aprovació del projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal.

   • Modernització de l'Agència Tributària: les principals línies d'actuació són increment de la seva plantilla, inversions per a l'adaptació de l'organització a l'àmbit digital i adopció d'una estratègia decidida que permeti fer front a l'economia submergida i a la bretxa fiscal.

   • Potenciació dels serveis d'assistència al contribuent: és un dels eixos principals del Pla Estratègic 2020-2023 i està previst que l'Agència Tributària dugui a terme les següents iniciatives:

     • Implantació de les Administracions d'Assistència Digital Integral (ADI) dirigides a prestar serveis d'informació i assistència per mitjans electrònics utilitzant canals no presencials. A l'Agència Tributària s'ha iniciat aquesta experiència i, encara que és aviat per fer balanç, tot apunta a què aquesta iniciativa està comptant amb un èxit considerable.

     • Avançar en la posada a disposició dels contribuents dels esborranys de les declaracions d'IRPF  i de IS, així com millorar les dades fiscals que se'ls faciliten.

     • Culminació del servei d'ajuda per a la confecció del model 303.

     • Millorar la importació de les dades consignades en els llibres registre, a l'efecte d'IRPF.

   • Impuls del model de relació cooperativa amb els contribuents, així com de l'assistència a jutges i tribunals en la lluita contra el frau fiscal. Així, en relació amb el model de relació cooperativa, l'Agència Tributària ha facilitat a la Comissió Europea com indicador de seguiment d'aquesta iniciativa el nombre d'informes de transparència que presenten les grans empreses.

   • En el pla internacional i donat la importància de la cooperació administrativa amb finalitats tributaris, s'avançarà en el desenvolupament d'una explotació sistemàtica de la informació obtinguda a través la utilització dels instruments bilaterals i multilaterals de cooperació.

5. Avaluació TADAT , promoguda pel Fons Monetari Internacional (FMI): El Director General assenyala que amb aquesta anàlisi es tracta de contrastar el grau d'alineament de les actuacions de l'Agència Tributària en relació amb les bones pràctiques internacionals. Afegeix que del mateix es desprèn el següent:

   • En la majoria de les àrees avaluades es pot apreciar una clara sintonia amb la resta de països, com ara informació i assistència al contribuent, model de direcció per objectius articulat a partir d'instruments de planificació, gestió eficaç de riscos, actuacions de control, etc.

   • Existeixen àmbits en què, de les qualificacions obtingudes, es desprèn la necessitat de reflexionar i treballar per tal de superar debilitats en alguns aspectes dels mateixos. Com exemples es poden citar els següents:

     • l'anàlisi de la bretxa de compliment només es realitza per a l'IVA en el marc de la Unió Europea i no es duu a terme per als impostos directes;

     • la resolució d'un percentatge dels recursos de reposició excedeix el temps de referència;

     • existeix un cert retard en les devolucions d'IVA, encara que s'han agilitat les corresponents al SII i al REDEME ;

     • cert retard en la publicació dels plans i programes, si bé en aquest àmbit s'està esmenant les deficiències amb l'esforç en transparència que s'està realitzant.

     No obstant això, D. Jesús Gascón assenyala que no sempre el fet de no coincidir en algun aspecte amb les pràctiques internacionals es pot traduir com que s'estigui fent alguna cosa malament; de vegades, simplement, s'ha optat per una via diferent. Un exemple seria el fet que la imputació comptable de pagaments d'impostos es realitza quinzenalment, mentre que en uns altres països es produeix immediatament. Afegeix que al nostre país aquest indicador va més enllà del que és l'activitat de l'Agència Tributària i té més relació amb el sistema financer.

6. Informes elaborats pel Servei d'Auditoria Interna (SAI) en compliment de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bona govern referits a l'evolució dels indicadors plurianuals del Pla Estratègic i al grau de compliment dels objectius l'any 2020, respectivament: D. Jesús Gascón indica que, en primer lloc, vol reiterar que l'any 2020 ha estat atípic i que l'activitat de l'Agència Tributària ha estat molt condicionada per la pandèmia. D'altra banda, assenyala que, en relació amb el primer informe del Servei d'Auditoria Interna, per tal de realitzar una anàlisi homogènia i consistent en el temps, no s'han tingut en compte els resultats motivats per circumstàncies extraordinàries, com per exemple els interessos pagats com a conseqüència de la declaració d'inconstitucionalitat del Reial decret Llei 2/2016, de 30 de setembre, pel qual s'introdueixen mesures tributàries dirigides a la reducció del dèficit públic, en relació amb el pagament fraccionat de l'impost sobre societats. Així, indica que de l'informe vol destacar les següents qüestions:

   • Evolució del compliment voluntari: D. Jesús Gascón indica que, comparant l'evolució de les bases imposables agregades dels diferents impostos amb la de la demanda interna nominal, una vegada eliminada la incidència d'uns altres factors com els canvis normatius o els impactes transitoris d'errades judicials, es pot dir que, encara que s'hagi produït una caiguda del 7,9% de les bases imposables agregades respecte a l'exercici anterior, aquesta és inferior a la del PIB i a la de la demanda interna. Així, es pot concloure que el comportament del compliment voluntari dels últims 5 anys ha estat positiu, ja que el 2020 les bases imposables han experimentat un caigut inferior a la soferta per l'economia.

   • Efectes induïts en el compliment voluntari per les actuacions de l'Agència Tributària: exceptuant les societats i grups adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents (en els que es produeix una gran variabilitat de resultats entre anys a causa de la internacionalització i a reestructuracions empresarials que dificulten que les comparatives entre exercicis siguin homogènies), s'ha observat que els contribuents inspeccionats en els exercicis 2014, 2015, 2016 i 2017 incrementen els seus ingressos entre un 25 i un 30%, mentre que el creixement mitjà per al conjunt de contribuents se situa entre un 11 i un 17%. D. Jesús Gascón afegeix que aquest tipus d'anàlisi revesteix una gran complexitat, però que l'objectiu és estendre a unes altres àrees d'actuació el mesurament dels efectes induïts. Així, assenyala que la millora induïda en el compliment voluntari incideix en els resultats de les actuacions de control, magnitud que tradicionalment s'ha utilitzat per al mesurament de l'acompliment de l'Agència Tributària, el que fa necessari buscar noves vies per tal d'il·lustrar l'esforç que s'està realitzant en matèria de prevenció i el seu impacte a la resta d'actuacions. A més, indica que, tenint en compte que l'estratègia de l'organització és la millora del compliment voluntari, s'ha optat per excloure del còmput els resultats extraordinaris, i no només la part extraordinària dels mateixos deixant-los en la mitjana, el que es tradueix quantitativament en què les regularitzacions practicades per l'Agència Tributària han suposat prop de 8.000 milions d'euros.

   • Millora de l'eficiència: D. Jesús Gascón assenyala que l'eficiència es calcula dividint, per a un exercici concret, el cost pressupostari de l'Agència Tributària entre els impostos que gestiona. Així, afegeix que les organitzacions de referència es mouen en una ràtio compresa entre 0,7 i 0,8 euros per cada 100 euros gestionats. Per part seva, l'Agència Tributària el 2019 va obtenir una ràtio del 0,67%, mentre que, el 2020, encara que el cost pressupostari s'ha mantingut estable, a causa de la considerable caiguda dels ingressos tributaris a conseqüència de la pandèmia, no s'ha pogut aconseguir l'objectiu de no superar el 0,7%, havent-se situat en el 0,77%. D'altra banda, el Director General comenta que ha ocorregut el mateix a la resta de països i que, donada l'excepcionalitat de l'exercici 2020, s'espera que, el 2021, amb l'augment dels ingressos tributaris, aquest indicador torni a estar per sota del 0,7%.

   • Deute gestionable: D. Jesús Gascón indica que, si bé l'objectiu previst era arribar al 80% del deute gestionable net en executiva (al voltant de 30.000 milions d'euros), finalment s'han aconseguit uns bons resultats i s'ha gestionat el 90% (prop de 27.500 milions d'euros). Afegeix que, per realitzar una anàlisi correcta d'aquest indicador, cal tenir en compte que del total de deute pendent (al voltant de 42.000 milions d'euros), poc menys de 5.000 milions estan suspesos per processos concursals i 12.000 milions l'estan per recurs o reclamació. Quant a l'evolució dels processos concursals, la xifra ha anat decreixent des de 2014 però, a causa de la crisi econòmica provocada per la pandèmia, s'espera que el 2021 es produeixi un repunt. D'altra banda, els imports suspesos per recurs o reclamació posen de manifest que aquest indicador està molt relacionat amb uns altres dos: la conflictivitat tributària i el pagament d'interessos.

   • Conflictivitat tributària: el Director General assenyala que el 2020 ha hagut una reducció en 600 milions del deute suspès per recurs o reclamació, el que en principi és una bona dada, encara que caldrà esperar a 2021 per veure si la tendència es consolida. Afegeix que, dels 12.000 milions d'euros, aproximadament la meitat corresponen a actuacions de comprovació de la Delegació Central de Grans Contribuents i, a més, el 40% d'aquells 6.000 milions de deute porta suspès més de 5 anys, el que denota un problema en els temps de resolució de les reclamacions economicoadministratives  i dels recursos contenciosos administratius, malgrat l'esforç que s'està realitzant per donar suport als tribunals economicoadministratius. D'altra banda, D. Jesús Gascón indica que la conflictivitat relativa, en termes de nombre de recursos o REA interposats, és d'un 1,72% i considerant només aquestes últimes el percentatge és d'un 0,7, que, al seu torn, en termes absoluts es tradueix en 132.000 REA presentades el 2020, la dada més baixa en molts anys, encara que atès que ha hagut una forta caiguda de les liquidacions efectuades, és lògic que també disminueixin les reclamacions. En aquest sentit, es pot afirmar que el 2020 la conflictivitat ha baixat en termes absoluts i es manté en termes relatius. D'altra banda, assenyala que en aquest indicador s'inclouen els actes anul·lats com a conseqüència de l'estimació total o parcial de les pretensions dels recurrents, incloses les basades en criteris formals. Així, tenint en compte que la litigiositat és molt baixa en alguns àmbits, com el censal o el recaptatori, el percentatge d'anul·lació dels actes dictats per òrgans de gestió tributària és de l'1,29%, mentre que el dels dictats pels òrgans d'inspecció és del 4,48%, assolint un 18,90% en el cas de les actes de disconformitat. Afegeix que d'aquestes dades es desprèn que, en la mesura en què les actes de disconformitat com a forma de finalització dels procediments inspectors es mantingui en un percentatge sota, també la conflictivitat disminueix. Per concloure aquest punt, el Director General assenyala que, encara que les estimacions dels tribunals no són generalitzades, les causes d'impugnació i els motius d'estimació total o parcial mereixen una anàlisi i estudi per part de l'Agència Tributària per tal de millorar la qualitat i motivació dels actes administratius emesos i així reduir la conflictivitat.

   • Reducció dels interessos pagats: D. Jesús Gascón apunta que l'Agència Tributària paga interessos de demora per diversos motius, com, per exemple, la devolució d'ingressos indeguts, si bé la majoria responen a l'anul·lació d'actes administratius i retards en la tramitació de devolucions. Afegeix que l'evolució des de l'any 2014 dels interessos pagats, sense considerar els satisfets com a conseqüència de circumstàncies extraordinàries que desvirtuarien la comparativa, com ara la ja esmentada declaració d'inconstitucionalitat del Reial Decret llei 2/2016 que va afectar als pagaments fraccionats de l'impost sobre societats, presenta una corba descendent, malgrat que les sol·licituds de devolució s'han anat incrementant any rere any. Així, assenyala que l'any 2020 l'evolució d'aquest indicador ha estat consistent amb l'objectiu marcat en el Pla i ha mantingut la reducció dels últims anys.

   Seguidament D. Jesús Gascón, en relació amb l'informe del Servei d'Auditoria Interna relatiu al compliment dels objectius l'any 2020, assenyala que el primer que s'explica en el mateix és l'atípic que ha estat aquest exercici i que, evidentment, aquesta circumstància s'ha vist reflectida en l'activitat ordinària de l'Agència Tributària. Afegeix com exemple que les restriccions operatives van provocar que a 1 de juny de 2020 el nombre de notificacions emeses per l'Agència Tributària es reduís en un 43,6% respecte del mateix període de l'any anterior, si bé, amb la represa progressiva de les actuacions i la tornada a notificar, a finals d'any la caiguda va quedar en un 9,5%, caiguda que en termes homogenis es pot situar en el 5%, atès que l'any 2019 es van emetre un considerable nombre de notificacions com a conseqüència de l'exempció de les prestacions per maternitat. Així mateix, davant la incertesa provocada per la pandèmia, la Direcció de l'Agència Tributària va decidir reduir de manera significativa les referències a complir en la majoria dels indicadors del Pla d'Objectius respecte de les inicialment previstes i, una vegada que es va ser recuperant l'activitat ordinària, es va optar per mantenir els indicadors fixats sense tornar a actualitzar-los, ja que les incògnites seguien essent considerables i, a més, es va considerar preferible recuperar el ritme de treball de forma gradual sense forçar el normal funcionament de les oficines en una situació encara allunyada de la normalitat. Així, indica que de l'informe del SAI destacarà les següents qüestions:

   • En termes de nombre d'actuacions, la caiguda interanual va ser d'un 4,7%, si bé no va ser homogènia, variant segons el tipus de procediment.

   • Les actuacions en els procediments de control extensiu duts a terme pels òrgans de gestió tributària es van ser recuperant a partir del mes de juny i va haver un lleuger increment, del 0,9%, respecte de l'any anterior, encara que d'una manera desigual, ja que el control de les activitats econòmiques es va reduir en un 2,4%.

   • Les actuacions inspectores van registrar una caiguda del 5,7% respecte a 2019 a causa de la suspensió dels terminis dels procediments durant diversos mesos i a què, una vegada que es van reprendre, l'Agència Tributària va considerar preferible que durant el segon semestre les actuacions es desenvolupessin seguint la seva dinàmica habitual.

   • En l'àmbit de duanes i impostos especials la caiguda va ser del 8% a causa de l'important descens en les importacions i exportacions, amb el consegüent impacte en el nombre d'actuacions de control realitzades.

   • En l'àrea de recaptació la caiguda interanual va ser de l'11% a causa del pes en aquest indicador de les actuacions de control selectiu mitjançant personació que, per raons sanitàries, es van reduir el 2020 de manera dràstica.

   • Quant als assistents virtuals, el de l'IVA, s'ha convertit en l'hegemònic en detriment d'uns altres serveis on line .

   • L'assistència telefònica mesurada pel percentatge de trucades ateses ha suposat un compliment del 74,74% a causa de l'increment de la demanda provocada pel tancament de les oficines que, en un primer moment, no va poder ser atesa, encara que a poc a poc es va ser normalitzant la situació i l'any va finalitzar amb bons resultats.

   • Pel que fa a l'agilitació de la gestió, els terminis mitjans de resolució dels recursos han estat per sota dels resultats esperats i així l'ha reflectit també l'autoavaluació TADAT . D. Jesús Gascón afegeix que el 2021 es prioritzaran les actuacions que afavoreixin el compliment d'aquest indicador.

   • Pel que fa als indicadors censals i als d'actuacions preventives i de control en l'àmbit duaner, tots van superar el 100%.

   • En matèria d'actuacions de control de tributs interns, també s'ha superat el 100% en tots els indicadors, tret d'auxili judicial a causa d'una menor demanda pels òrgans judicials d'aquest tipus d'actuacions de col·laboració a causa de la situació de pandèmia.

   • En termes de resultats el percentatge de compliment de les previsions recaptatòries va assolir un 98% a causa de l'impacte negatiu de la pandèmia en l'economia i el seu reflex en els ingressos tributaris.

Per finalitzar la seva exposició D. Jesús Gascón reitera que l'Agència Tributària està realitzant un esforç en transparència i que els documents als que s'ha referit han estat objecte de publicació en el portal de transparència i en la pàgina web de l'Agència Tributària, i remesos al Parlament.

Seguidament, D.a Inés Bardón agraeix al Director General la seva intervenció i afegeix que, en la seva opinió, l'Agència Tributària està fent un exercici d'excel·lència en matèria de transparència, no només per la publicació dels seus resultats, sinó també sotmetent-se a mecanismes tan exigents com l'autoavaluació TADAT , per tal d'identificar els punts crítics en els que és necessari millorar. D'altra banda, assenyala que incrementar la transparència de les organitzacions és una exigència general de la ciutadania i que, en aquest sentit, i, atès que aquest Fòrum es basa en la cooperació, seria desitjable que també per part de les empreses es fes aquest exercici de transparència i es posessin en comú les perspectives i línies d'actuació en aquesta matèria.

A continuació, la secretària de l'Estat ofereix la paraula als assistents i atès que no es produeix cap intervenció, dona pas al punt següent de l'ordre del dia.

5. Resum dels diferents grups de treball del Fòrum

El Director General de l'Agència Tributària indica que els grups de treball del Fòrum han continuat amb la seva activitat habitual i cadascuna d'ells ha celebrat dues reunions durant el primer semestre de 2021.

Seguidament, cedeix la paraula a D. Gonzalo García de Castro, Director del Departament de Gestió Tributària, a fi que comenti els temes principals que es van abordar en el grup de treball per a l'Anàlisi i racionalització de càrregues fiscals indirectes.

D. Gonzalo García de Castro assenyala que en les reunions del grup de treball es van tractar les següents qüestions:

• L'estat de desenvolupament de les estratègies per a la posada en funcionament i aplicació de l'Impost sobre les Transaccions Financeres i sobre Determinats Serveis Digitals, així com els seus models (604 i 490, respectivament).

• Els nous models 234, 235 i 236 vinculats a la DAC 6.

• En relació amb la campanya de l'impost sobre societats 2020 es van destacar les millores en relació amb les dades fiscals llocs a disposició dels contribuents, així com la inclusió de la possibilitat del seu trasllat a la declaració. Així mateix, es va assenyalar que en una Administració tributària moderna era necessari modificar les estratègies en el control de l'aplicació dels tributs, transformant els tradicionals controls tributaris a posteriori en controls preventius a priori, mitjançant el desenvolupament i impuls dels serveis d'assistència al contribuent en la confecció de les seves declaracions, de manera que es minimitzessin les discrepàncies.

• Quant als serveis d'ajuda de l'IVA es va assenyalar que amb el Pre303 pràcticament totes les grans empreses disposaven dels seus llibres registre agregats i un precàlcul de l'autoliquidació, basat en la informació subministrada a través del SII. A més, es va indicar que s'havia incorporat la possibilitat d'accedir des de la pròpia autoliquidació a les caselles corresponents del model 036 o 037 en cas que es necessités realitzar alguna modificació en les dades censals.

Per finalitzar, el Director del Departament de Gestió Tributària comenta que s'espera que el dia 1 de juliol estigui disponible el localitzador d'entregues de béns i prestació de serveis adaptat a les modificacions normatives de l'IVA sobre les activitats transfrontereres de comerç electrònic entre empreses i consumidors finals. Així mateix, sol·licita als presents que s'utilitzi i s'informi a l'Agència Tributària de les incidències que poguessin detectar-se, ja que, entre el règim de la Unió, el règim exterior i el règim d'importació, la situació en l'àmbit de l'IVA és tremendament complexa. D'altra banda, recorda als presents que tenen disponibles unes altres eines virtuals, com ara la calculadora de prorrates, la calculadora de sectors diferenciats, el localitzador d'entregues de béns i prestació de serveis “tradicional”, etc., i tot incardinat en un sistema que possibilita l'obtenció de respostes escrites, el que redunda en més seguretat jurídica.

A continuació presa la paraula D.a Mercedes Jordán Valdizán, Subdirectora General de Tècnica Tributària del Departament de Gestió Tributària, per recalcar, respecte de la campanya de l'impost sobre societats que comença l'1 de juliol, que aquest any s'ha incrementat la quantitat de dades fiscals que s'ofereixen al contribuent i que cobra especial importància la informació sol·licitada relativa al desglossament d'ajustaments del resultat comptable, de la qual aportació en aquest exercici ja és obligatòria. En aquest sentit, reitera que l'Agència Tributària està a disposició dels assistents per aclarir qualsevol dubte i comenta que, de fet, a algunes empreses ja se'ls han proporcionat solucions als problemes que han anat comunicant. D'altra banda, respecte a l'IVA, comenta que a partir de juliol estarà disponible el servei de cartera de quotes a compensar, de la qual implementació ha resultat molt costosa, ja que comptarà amb un sistema de validacions per evitar errors i que així les declaracions tant mensuals com trimestrals tinguin coherència en aquest apartat amb les d'exercicis anteriors.

Seguidament D. Jesús Gascón agraeix a D. Gonzalo García de Castro i a D. a Mercedes Jordán les seves intervencions i cedeix la paraula a D. Javier Hurtado Puerta, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, a fi que comenti l'activitat del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de reducció de la conflictivitat.

D. Javier Hurtado inicia la seva exposició comentant que durant el primer semestre s'han celebrat dues reunions del grup de treball, concretament els dies 18 de març i 25 de maig, i que ambdues s'han desenvolupat en un ambient molt fructífer on tots els assistents han pogut compartir obertament els seus punts de vista sobre els assumptes tractats, el que, en la seva opinió, és molt enriquidor per a totes les parts. Afegeix que en les dues sessions es va comptar amb la participació de representants de la Direcció General de Tributs i que es van tractar, entre d'altres, les següents qüestions:

• En relació amb les notes informatives que l'Agència Tributària publica en la seva pàgina web per tal de donar publicitat general al criteri de l'Administració en determinats assumptes, es van comentar les següents:

  • Nota sobre la regularització íntegra en el cas de l'IVA : recull la jurisprudència vigent en ordre a què les comprovacions administratives han de tendir a la regularització completa de la situació tributària i no només a la visió d'un dels subjectes passius afectats per una inapropiada repercussió d'IVA. Així, s'aclareix com s'ha de calcular la devolució de l'ingrés indegut i com s'ha de practicar aquesta a favor del contribuent que ha suportat indegudament aquella quantitat sense tenir l'obligació de fer-ho, ni tampoc el dret a la deducció, sempre que aquest import hagi estat ingressat en el Tresor Públic pel seu proveïdor.

  • Nota sobre diverses qüestions relatives al rang de plena competència en matèria de preus de transferència: clarifica com ha de reglar-se la comprovació dels rangs de valors per part dels òrgans d'inspecció, de manera que les empreses puguin conèixer la tècnica de treball; és a dir, donada la impossibilitat de determinar en una nota d'aquesta naturalesa quin és el valor aplicable a cada cas, en la mateixa es recull el procediment a seguir per a la determinació del preu de transferència, de manera que pugui ser assumible per part de l'Administració tributària.

• En matèria jurisprudencial es van abordar les següents qüestions:

  • En relació amb els descomptes per finançament de vehicles, la resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central, de 21 d'octubre de 2020, conclou que el descompte, en la mesura en què sigui satisfet al venedor d'automòbils per un tercer, és part del preu i forma part de la base imposable de l'IVA.

  • Respecte a la cessió de vehicles a empleats per al seu ús privat, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 20 de gener de 2021 (assumpte C-288/19), analitza la regla de localització del fet imposable i estableix que si una empresa s'ha deduït l'IVA dels vehicles que, posteriorment, cedeix als seus empleats, dona lloc a una autorepercussió de l'IVA en termes d'autoconsum o, en cas que es produeixi una cessió definitiva, dona lloc a una repercussió inversa de l'IVA.

  • Quant a la deduïbilitat dels interessos de demora en l'impost de societats, la sentència del Tribunal Suprem de 8 de febrer de 2021 ha considerat que no és contrària a l'ordenament jurídic al no estar inclosos en la lletra f) de l'article 15 de la Llei de l'impost. En la reunió es va assenyalar que l'Agència Tributària, que havia estat seguint un criteri diferent, ja estava aplicant la sentència, fins i tot arribant a l'aplanament en aquells casos en els que la regularització versava exclusivament sobre aquest assumpte. D'altra banda, les empreses van plantejar en la reunió si aquesta sentència seria extensible a la litigiositat existent en relació amb la deduïbilitat de la retribució dels administradors; el representant del Departament d'Inspecció Financera i Tributària va contestar que no era extrapolable. Així mateix, també es va comentar que aquesta sentència presentava una aparent contradicció amb la sentència del Tribunal Suprem de 3 de desembre de 2020 que declarava que els interessos de demora satisfets per l'Administració no estaven subjectes a tributació en l'IRPF donat el seu caràcter indemnitzatori.

  • Quant a la sentència de l'Audiència Nacional d'11 de desembre de 2020 relativa a l'exercici d'opcions tributàries i compensació de bases imposables negatives (BIN), la mateixa estableix que es pot exercir l'opció a la compensació de bases negatives en el curs d'una rectificació d'autoliquidació. Es va aclarir pel representant del Departament d'Inspecció Financera i Tributària que aquesta sentència havia estat objecte de recurs de cassació per part de l'Administració, per considerar-la contrària a la resolució del TEAC.

Per finalitzar, D. Javier Hurtado assenyala que en el curs de les reunions es van tractar també les següents matèries:

• El representant de la Direcció General de Tributs va comentar que s'estaven preparant sengles resolucions interpretatives relatives als fets imposables i a la forma de liquidar l'Impost sobre les Transaccions Financera i l'Impost sobre Determinat Serveis Digitals. El Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària afegeix que aquestes notes ja estan publicades i que contribueixen a aclarir una sèrie de dubtes que s'havien plantejat en l'aplicació d'aquests impostos.

• Es va assenyalar que s'havia publicat al web de l'Agència Tributària l'informe de la Comissió Consultiva sobre conflicte en l'aplicació de la norma (conflicte número 2) en relació amb la no deduïbilitat de pèrdues derivades de l'ampliació de capital d'una filial.

D. Jesús Gascón agraeix al Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària la seva intervenció i cedeix la paraula a D. Pilar Jurado Borrego, Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials, qui comentarà els assumptes tractats en les reunions del grup de treball d'Impostos Especials.

D.a Pilar Jurado comenta que en les reunions dels grups de treball es van abordar entre altres les següents modificacions normatives:

• Directiva 2020/262: es va exposar que, arran d'aquesta Directiva, que substituirà a l'actual Directiva 2008/18, la Comissió Europea havia d'establir uns llindars màxims comuns per a les minves autoritzades en el transport, és a dir, aquelles que poden produir-se sense necessitat de justificació en els moviments intracomunitaris de mercaderies subjectes a impostos especials. Així mateix, es va assenyalar en la reunió que la situació entre els països era molt diferent, ja que alguns tenien previst un percentatge de deducció, com en el cas d'Espanya, i d'altres no. Es va afegir que l'Agència Tributària estava analitzant si la seva normativa s'ajustava a la nova Directiva. A més, es va assenyalar que la Comissió havia d'adoptar els actes delegats en els que s'establissin per a tota la Unió Europea els percentatges comuns de pèrdua i que, en tant no es produïssin aquests actes delegats, l'Agència Tributària continuaria aplicant la legislació vigent. Finalment, es va indicar que els treballs estaven molt avançats en relació amb les begudes alcohòliques i tasques de tabac, si bé estava resultant més complicat el tema dels hidrocarburs.

• Impost sobre els envasos de plàstics no reutilitzables: el representant del Departament de Duanes i IE va realitzar una exposició sobre la previsible configuració de l'impost conforme al que disposa l'Avantprojecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats i, en particular, sobre el seu àmbit objectiu, el fet imposable, els beneficis fiscals, les obligacions dels contribuents i la data possible d'entrada en vigor (inicis de 2022). Per part seva, les empreses van manifestar la seva inquietud en relació amb la gestió de l'impost, al que el representant de l'Agència Tributària va contestar que s'estava treballant en l'elaboració d'una ordre que regulés els aspectes comptables i censals, així com el model d'autoliquidació i sol·licitud de devolució. A més, els representants de dues empreses, importadores i adquirents intracomunitaris de productes objecte de l'impost, van comentar alguns dubtes interpretatius de la Llei, sobretot pel que fa a la certificació de plàstic no reciclat, ja que es preveu un tractament diferent del plàstic certificat com reciclat, que no tributarà. Finalment, les empreses van sol·licitar la creació d'un subgrup de treball en aquesta matèria, al que el representant del Departament de Duanes i IE va contestar que el seu Departament no tenia cap inconvenient a reunir-se amb les empreses que desitgessin exposar els seus dubtes i problemàtica amb aquesta nova figura tributària, sens perjudici que es decidís la creació del subgrup.

• Modificacions de la llei i el reglament d'Impostos Especials:

  • Projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal: preveu que, en relació amb els titulars de dipòsits fiscals que obtinguin la corresponent autorització que els habiliti com a tal, cal que en aquests establiments es realitzin operacions efectives d'emmagatzematge de productes objecte dels impostos fiscals de fabricació, és a dir, que s'ha d'acreditar que la capacitat que té el dipòsit fiscal es correspon amb el producte que s'introdueix a cadascun dels moments. Així, es tipifica un nou supòsit d'infracció greu en cas que en recomptes practicats per l'Administració es posi de manifest l'existència de diferències en menys de primeres matèries, productes en curs de fabricació o productes acabats en fàbrica o dipòsits fiscals que excedeixin els percentatges autoritzats reglamentàriament. A més, en consonància amb la sentència del Tribunal Suprem de 27 de febrer de 2018, s'estableixen d'altres dos supòsits d'infracció; en concret, s'inclou un supòsit d'infracció greu per als casos en què no es justifiqui l'ús o destinació donada als productes pels quals s'hagi aplicat una exempció o un tipus reduït, i també s'inclou una infracció lleu per als casos en què s'haguessin incomplert els requisits formals, però els productes s'haguessin destinat a una fi que justifiqués l'exempció o aplicació del tipus reduït.

  • Avantprojecte de llei de modificació de la Llei d'Impostos Especials i projecte de modificació del seu Reglament: El seu objectiu és transposar a l'ordenament intern les següents directives:

    • la Directiva (UE) 2020/262 del Consell de 19 de desembre de 2019 per la qual s'estableix el règim general dels impostos especials.

    • la Directiva (UE) 2020/1151 del Consell de 29 de juliol de 2020 per la qual es modifica la Directiva 92/83/CEE relativa a l'harmonització de les estructures dels impostos especials sobre l'alcohol i les begudes alcohòliques; i

    • la Directiva (UE) 2019/2235 del Consell de 16 de desembre de 2019 per la qual es modifiquen la Directiva 2006/112/CE, relativa al sistema comú de l'impost sobre el valor afegit, i la Directiva 2008/118/CE, relativa al règim general dels impostos especials, pel que fa a l'esforç de defensa en el marc de la Unió.

    Així, de l'avantprojecte es van destacar els següents aspectes:

    • S'informatitzen els moviments dins la Unió Europea de productes subjectes a impostos especials despatxats a consum que siguin entregats amb finalitats comercials (enviaments garantits) i es creen dues noves figures, l'expedidor certificat i el destinatari certificat.

    • Es recull la necessitat de posar en consonància el tractament a l'efecte de IE i IVA dels esforços en defensa realitzats en el marc de la Unió Europea amb els realitzats a l'empara de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

    • S'introdueix una coordinació dels procediments duaners i dels d'impostos especials com a conseqüència de l'adaptació al Codi Duaner comunitari, sobretot pel que fa als moviments d'exportació en situacions duaneres que han d'ultimar-se també des de la perspectiva dels impostos especials.

    • S'estableix un supòsit de responsabilitat solidària del pagament de l'impost als qui posseeixin, bé per a la seva distribució a l'engròs o al detall, o per al seu ús com carburant en vehicles destinats al transport de mercaderies o passatgers, hidrocarburs en els que es detecti la presència d'uns altres productes aliens als mateixos, excepte els additius o marcadors degudament autoritzats.

    • S'inclouen nous supòsits d'infracció per als casos d'incompliments, retards o aportació de dades falses o inexactes en SIANE i SILICIE.

    D'altra banda, D.a Pilar Jurado assenyala que, en relació amb la modificació del Reglament dels Impostos Especials, en la reunió es va destacar l'extensió del sistema informatitzat actual (EMCS) a la circulació de productes en règim d'enviaments garantits.

    A continuació, per finalitzar la seva intervenció, la Directora del Departament de Duanes i IE afegeix que una empresa va proposar com modificació reglamentària la millora en el compliment de les obligacions formals de la introducció de bioetanol en les refineries i va mostrar la seva disconformitat amb la proposta recollida en l'Avantprojecte de modificació de la Llei d'Impostos Especials en relació amb l'acotament de la no-subjecció dels consums en refineries en l'Impost sobre Hidrocarburs als destinats exclusivament al seu ús com carburant i combustible.

D. Jesús Gascón agraeix a D. a Pilar Jurado la seva intervenció i atorga la paraula a D. Manuel Trillo Álvarez, Delegat Central de Grans Contribuents, a fi que comenti l'activitat del grup de treball de Relació Cooperativa.

El Delegat Central inicia la seva intervenció assenyalant que en primer lloc desitja agrair a D. a Carmen Alonso la col·laboració tan fructífera i lleial, fins i tot des de la discrepància, amb què ha desenvolupat les seves tasques com a col·laboradora de la Secretaria Tècnica del Fòrum. Així mateix, comenta que està segur de què amb la nova col·laboradora la cooperació continuarà desenvolupant-se amb la mateixa fluïdesa.

Seguidament, D. Manuel Trillo indica que el grup de treball de Relació cooperativa s'ha reunit en dues ocasions durant el primer semestre de 2021. Afegeix que la primera reunió es va celebrar el 16 de març i que, arran d'una sèrie de qüestions que es van plantejar en la mateixa, les empreses van sol·licitar l'organització d'una segona reunió, la qual va tenir lloc el 21 d'abril.

A continuació, el Delegat Central assenyala que, dels assumptes tractats en la primera reunió, vol destacar els següents:

• Principals novetats en relació amb la Resolució de 13 de gener de 2021, de la Presidència de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, per la qual s'estableix l'estructura orgànica de la Delegació Central de Grans Contribuents: es va informar de què el canvi era necessari no només pel pas del temps, sinó, sobretot, per la necessitat d'adaptar a la capacitat operativa de la Delegació Central el cens de contribuents adscrits a la mateixa. Així, es va comentar que, en termes censals, dels actuals 3.200 contribuents adscrits a la Delegació Central, aproximadament, entre 600 i 700, s'assignarien a les Delegacions Especials, quedant el cens de la Delegació Central en uns 2.400 contribuents, en què estarien inclosos 500 grups amb totes les seves empreses dependents. D'altra banda, quant a les entitats desadscritas, es va assenyalar que el control s'exerciria per les Unitats de Gestió de Grans Empreses i les Dependències Regionals d'Inspecció, però que aquest control no variaria i es realitzaria en funció de les circumstàncies de cadascun dels contribuents.

• Anàlisi de riscos específics detectats a partir dels informes de transparència: el Cap de la Dependència de Control Tributari i Duaner va explicar que arran d'aquestes anàlisis havia estat possible determinar operacions en les que el criteri de l'Agència Tributària i el de l'empresa no era coincident. Així mateix, les entitats estaven presentant operacions que encara no havien realitzat per tal de conèixer amb caràcter previ l'opinió de l'Administració, com per exemple en matèria de R+D+I, en reserves de capitalització, etc. En qualsevol cas, es va destacar que els informes de transparència estaven incrementant la seva utilitat, propiciant el poder arribar a interpretacions prèvies raonables per a tots els actors en les relacions juridicotributàries o, com a mínim, com mecanisme perquè el contribuent conegués a priori el criteri de l'Agència Tributària, encara que posteriorment actués com considerés oportú.

• Últimes notes de criteri publicats al web de l'Agència Tributària: D. Manuel Trillo assenyala que només es referirà breument a la Nota sobre diverses qüestions relatives a l'aplicació de la deducció per evitar la doble imposició internacional jurídica (DDII) regulada en l'article 31 del Text Refós de la Llei de l'impost sobre Societats i de la Llei de l'impost sobre Societats (LIS), ja que el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària ha comentat les altres dues notes. Així, en la reunió es van comentar que els requisits per a la correcta aplicació de la deducció eren:

  1. Que s'acredités el pagament efectiu de la retenció en l'altre Estat.

  2. Que la retenció exigida en l'altre Estat fora la derivada del Conveni de Doble Imposició subscrita amb el mateix. En cas que aquesta hagués estat superior, l'entitat hauria de sol·licitar la devolució de l'excés a l'Estat que va practicar la retenció.

• Impost sobre Determinats Serveis Digitals: Es va comunicar que la Direcció General de Tributs estava treballant en una resolució interpretativa, que ja ha estat publicada, en relació amb aquest nou impost. Així mateix, es va informar de què s'havien realitzat requeriments a potencials consumidors dels serveis gravats per l'impost per tal d'obtenir informació d'utilitat per a l'Agència Tributària de cara a la presentació de la primera autoliquidació prevista per al mes de juliol.

Seguidament, el Delegat Central reitera que en la reunió del grup de treball del mes de març es va sol·licitar per part de les empreses que se celebrés una segona sessió basada en les propostes que, a aquests efectes, remetrien a la Secretaria Tècnica del Fòrum. Així, aquesta reunió es va produir el passat 21 d'abril i en la mateixa les empreses van explicar que en el document es recollien una sèrie de reflexions després de l'experiència d'aquests anys sobre l'estat actual de la relació cooperativa, les seves perspectives de futur, la necessitat de traslladar a tota l'Administració el canvi cultural que suposava, la definició del model que es pretenia impulsar i els seus objectius, etc. Per part seva, l'Agència Tributària va assenyalar el següent:

• S'ha apostat decididament per la relació cooperativa i prova fefaent d'això és que, com ja ha assenyalat el Director General, és un dels eixos fonamentals del Pla Estratègic de l'organització, a què cada vegada es dediquen més recursos.

• D'una manera progressiva i creixent els instruments de relació cooperativa han anat assumint una major rellevància. Exemple d'això és la importància que han anat adquirint els acords previs de valoració (AU), programa que compta ja amb 25 anys d'experiència i en el que l'Administració espanyola va ser pionera a Europa, i els procediments amistosos.

• Es va insistir en què els avenços en relació cooperativa no depenien en exclusiva de l'Administració, ja que en una relació jurídica tributària bilateral, les dues parts s'havien d'involucrar en el seu desenvolupament.

• Quant als informes de transparència i la recurrent sol·licitud per part de les empreses d'un feedback oficial que puguin presentar als seus consells d'administració, es reitera que no està previst en el nostre ordenament, però que, no obstant això, quan es comencin a comprovar els anys en els que s'han presentat aquests informes, es començarà a apreciar per part de les entitats que els han presentat que les comprovacions de l'Agència Tributària posaran l'accent en les qüestions que no es van contrastar en els mateixos.

A continuació, D. Jesús Gascón agraeix la intervenció de D. Manuel Trillo i ofereix la paraula als assistents per si desitgen realitzar algun comentari en relació amb els grups de treball. Atès que no es produeix cap, la secretària de l'Estat dona pas al punt següent de l'ordre del dia.

6. Grup d'experts per a la reforma fiscal

D.a Inés Bardón manifesta que l'abril de 2021 el Ministeri d'Hisenda ha aprovat una resolució per la qual s'ha creat un comitè de persones expertes que analitzin el sistema fiscal espanyol en el seu conjunt i, en particular, determinades àrees com la fiscalitat mediambiental, la imposició societària, la tributació de l'economia digitalitzada, la fiscalitat de les activitats econòmiques emergents i l'aplicació i concreció de l'harmonització de la tributació patrimonial. Afegeix que el comitè s'ha compromès a presentar el seu informe el febrer de 2022 i que, per tal de comptar amb la participació i col·laboració de tots els interessats, ha obert un procés de consulta pública perquè les entitats o individus que el desitgin li remetin les seves aportacions, les quals seran objecte d'estudi.

Seguidament, per al desenvolupament d'aquest punt de l'ordre del dia, atorga la paraula al Director General de l'Agència Tributària.

D. Jesús Gascón assenyala que en la pàgina web de l'Institut d'Estudis Fiscals s'ha creat un apartat dedicat al comitè de persones expertes i que en el mateix es pot trobar l'enllaç per a l'enviament de les aportacions, termini del qual finalitza el proper 15 de juliol. Afegeix que l'Agència Tributària està en contacte permanent amb el comitè, donant suport a-li tant en els càlculs de simulacions que sol·licita, com transmetent-li els problemes apreciats per l'organització en l'aplicació del sistema tributari. En aquest sentit, ofereix als assistents la possibilitat de remetre al comitè les reflexions que des d'aquest Fòrum es considerin pertinents, sens perjudici que qui el desitgi pugui també enviar les seves aportacions individuals directament. D'altra banda, afegeix que, quant a la seva composició, el comitè no està integrat per funcionaris o professionals del món de l'assessoria diferents dels acadèmics, per la qual cosa s'entén que el seu treball no consistirà en l'elaboració de temes de detall o de legislació específica o de solució de problemes normatius concrets, però sí que tindrà una orientació des del punt de vista jurídic, ja que la composició del grup presenta un cert equilibri entre economistes i juristes. Així mateix, encara que la meitat dels seus membres no són residents a Madrid, l'avenç tecnològic conseqüència de la crisi sanitària ha afavorit la realització de reunions no presencials. Per part seva, el Ministeri d'Hisenda, a través de l'Institut d'Estudis Fiscals, s'ocupa de les tasques de secretaria.

A continuació, la secretària de l'Estat ofereix la paraula als assistents.

Seguidament intervé D.a Begoña García-Rozado, qui assenyala que la Llei 7/2021 té en compte la creació del Comitè de Persones Expertes de canvi climàtic i transició energètica i pregunta com es compaginarà amb el grup d'experts per a la reforma fiscal.

La secretària de l'Estat li contesta que no hi haurà dos grups d'experts en fiscalitat mediambiental i que les funcions del Comitè previst en la Llei de canvi climàtic i transició energètica estaran subsumides en les del comitè d'experts ja conformat.

Atès que no es produeixen més intervencions, D.a Inés Bardón dona pas al punt següent de l'ordre del dia.

7. Nova Seu de l'Agència Tributària

Presa la paraula D.a Rosa María Prieto per informar als presents de què l'Agència Tributària porta ja força temps treballant en la preparació d'una nova seu electrònica que, previsiblement, entrarà en funcionament a mitjan mes de juliol i que integrarà el que ara coneixem com Portal i Seu. El nou lloc web suposarà un avenç en usabilitat i posa el seu enfocament en el punt de vista del contribuent, de manera que en un mateix lloc pugui realitzar les seves gestions i consultar la informació disponible sobre la matèria. La Directora del Servei de Planificació i Relacions Institucionals afegeix que en un primer moment i durant un termini aproximat de tres mesos, per facilitar la transició, s'oferirà un enllaç a la nova seu des de les pàgines actuals. Passat aquest període, es farà al revés i des del nou web s'oferirà un enllaç a les actuals. Així mateix, indica que la coexistència està prevista fins a finals d'any, moment en el que ja només estarà operativa la nova seu electrònica. D'altra banda, assenyala que des de la Secretaria Tècnica es mantindrà informats als presents sobre la posada en funcionament del nou lloc web de manera que, des d'un primer moment, puguin comunicar els aspectes que considerin millorables o incidències detectades.

8. Propera convocatòria

La secretària de l'Estat manifesta que la intenció és mantenir la periodicitat semestral de les reunions i que la propera se celebraria, previsiblement, el mes de novembre.

9. Altres consideracions, precs i preguntes

A continuació, D.a Inés Bardón obre un torn d'intervencions.

Presa la paraula D.a Begoña García-Rozado per reiterar un tema que és objecte de preocupació constant per a les empreses i que s'ha reivindicat en nombroses reunions tant plenàries com dels grups de treball, que és el relatiu a les dades que publica l'Agència Tributària sobre la tributació de les grans empreses. Afegeix que és un tema que es pot treballar amb vistes al futur ja que les entitats disposen d'informes sobre la tributació de les grans empreses no només en l'impost sobre societats, sinó en totes les figures impositives a les que estan sotmeses. En aquest sentit, proposa també estudiar alguna modificació en els Country by country Report (CbCR), de manera que s'inclogui algun element que il·lustre millor la tributació de les grans empreses. Per finalitzar, D.a Begoña García-Rozado assenyala que un altre punt de preocupació és el relatiu al tipus mínim global i les perspectives d'avenç en aquesta regulació, que afecta no només al tipus impositiu, sinó a la base sobre la qual s'aplicarà.

La secretària de l'Estat respon que, evidentment, les grans empreses es veuran afectades pel pilar un i el pilar dos i assenyala que, atès que la fiscalitat internacional està molt present en la seva agenda diària i en la del Director General, s'aniran compartint amb els representants de les empreses en aquest Fòrum els avenços que es produeixin en la matèria.

Per finalitzar la secretària de l'Estat d'Hisenda agraeix a tots els assistents la seva presència i dona per conclosa la vint-i-dosena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, acomiadant-se fins a la propera reunió.