Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 1/2023

Vicepresidenta del Fòrum de Grans Empreses

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Directora del Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Mª Pilar Jurado Borrego

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Manuel Trillo Álvarez

Delegat Central Adjunt

D. Joan Cano García

Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica - Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Manuel Luis Martínez Cabeza

Cap de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional - Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Luis Ramón Jones Rodríguez

Membres en representació de les Grans Empreses

ACERINOX

Secretari General

D. Luis Gimeno Valledor

ACS

Director d'Assessoria Fiscal

D. Alfonso Moreno García

AMADEUS IT GROUP SA

Secretari del Consell d’Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BANC SABADELL

Subdirector General Assessoria Fiscal i Laboral

D. Carlos Augusto Lázaro Rico

BANCO SANTANDER

Global Head of Taxes

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Director del Departament Fiscal

D. José María Vallejo Chamorro

LA CAIXA

Director Assessoria Fiscal

D. Manuel Alfonso García Rodríguez

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Director del Departament Fiscal

D. Luis María Sánchez González

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GENERALI ESPAÑA

Director Àrea Comptabilitat

D. Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Rozado González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

NATURGY ENERGY GROUP

Director de Planificació Fiscal

D. Baltasar Gómez Febrel

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

D. Luis López-Tello i Díaz Aguado

SEAT

Directora d'Impostos i Duanes

D.a Susana Sánchez Arenas

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana María Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal

D. Ángel Martín Gómez

VODAFONE

Director Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretari Tècnic

Ignacio Fraisero Aranguren

El dia 8 de juny de 2023 se celebra la vigesimosexta sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 15 de novembre de 2022.
3. Avaluació i avenços en la relació cooperativa: enquesta i informació sobre preus de transferència.
4. Aprovació, si escau, del document elaborat en el grup de treball de Relació cooperativa “Proposta per a l'aportació voluntària de la documentació sobre operacions vinculades al si del Codi de Bones Pràctiques Tributàries”.
5. Resum dels Grups de Treball del primer semestre.
6. Presidència Europea: qüestions en l'àmbit de Duanes i Impostos Especials.
7. Propera convocatòria.
8. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obre la sessió D.a Soledad Fernández Doctor, Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (d’ara endavant, Agència Tributària), en la seva qualitat de Vicepresidenta del Fòrum de Grans Empreses, qui, després de saludar a les persones assistents i agrair la seva presència i suport a aquest marc de trobada, demana disculpes per l'absència de D. Jesús Gascón Catalán, secretari de l'Estat d'Hisenda i president del Fòrum, a qui problemes d'agenda li han impedit assistir a la sessió plenària. Així mateix, felicita als nous representants de Renault i SEAT, D. Jesús Pérez Esquide i D.a Susana Sánchez Arenas, respectivament, pels seus nous càrrecs i agraeix als seus antecessors, D. Felix Ruiz Madarro i D. Javier Baulenas Setó, la tasca realitzada i la col·laboració prestada en suport dels treballs d'aquest Fòrum. Així mateix, també informa de què l'entitat NORFIN HOLDER ha comunicat la baixa com membre del Fòrum de Grans Empreses, ja que han considerat oportú deixar pas a unes altres entitats perquè formin part del Fòrum i puguin realitzar les seves aportacions en aquest espai de relació cooperativa. Així, també agraeix al seu representant, D. José Antonio Gibello Saiz, la seva dedicació i col·laboració.

D'altra banda, la Vicepresidenta del Fòrum assenyala que, com és conegut per tots els presents, en compliment dels compromisos assumits per Espanya en el Component 27 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, està previst realitzar durant el 4t trimestre de 2023 una avaluació de l'aplicació de la Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal. Així, novament, sol·licita la col·laboració de les entitats representades en el Fòrum a fi que traslladin a l'Agència Tributària, a través de la Secretaria Tècnica, les seves observacions sobre les diferents mesures contingudes en la Llei 11/2021, tant de les que es considerin encertades com d'aquelles que siguin susceptibles de millora e, fins i tot, aquelles resultats dels quals no hagin estat els esperats i que seria desitjable reconduir. D.a Soledad Fernández Doctor agraeix per endavant la col·laboració que, sens dubte, prestaran les empreses en aquesta tasca.

A continuació la Directora General de l'Agència Tributària comenta que en aquesta sessió plenària, després d'aprovar si escau l'acta de la reunió anterior, el Delegat Central i el Delegat Central Adjunt exposaran una sèrie de consideracions en relació amb l'avaluació i els avenços en matèria de relació cooperativa, amb especial referència a l'enquesta realitzada sobre el model, així com a la informació sobre preus de transferència i, seguidament, se sotmetrà al Ple l'aprovació del document elaborat en el grup de treball de Relació cooperativa “Proposta per a l'aportació voluntària de la documentació sobre operacions vinculades al si del Codi de Bones Pràctiques Tributàries”. D.a Soledad Fernández Doctor indica que, bàsicament, la finalitat d'aquesta proposta és avançar en el model cooperatiu entre l'Agència Tributària i les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, fomentant la transparència i la seguretat jurídica en el compliment de les obligacions tributàries. Afegeix que, per suposat, l'aportació de la documentació serà voluntària.

Finalment, la Vicepresidenta del Fòrum indica que la Directora del Departament de Gestió Tributària, el Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica del Departament d'Inspecció Financera i Tributària i la Directora de Duanes i Impostos Especials, exposaran els resultats i perspectives dels diferents Grups de Treball i, per finalitzar la sessió plenària, la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials realitzarà una breu exposició sobre els principals projectes de l'àrea del seu departament en relació amb la presidència espanyola de la Unió Europea durant el segon semestre d'aquest any.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 15 de novembre de 2022

D.a Soledad Fernández Doctor cedeix la paraula a D. Ignacio Fraisero, Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals i secretari Tècnic del Fòrum, qui assenyala que l'acta de la 25a sessió del Ple del Fòrum de Grans Empreses es va remetre a les persones integrants del mateix com a documentació annexa a la convocatòria d'aquesta reunió plenària i afegeix que, no havent-se rebuda observacions i si no les hagués en aquest moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació, declara aprovada l'acta de la sessió plenària del dia 15 de novembre de 2022.

3. Avaluació i avenços en la relació cooperativa: enquesta i informació sobre preus de transferència

La Directora General de l'Agència Tributària cedeix la paraula al Delegat Central de Grans Contribuents, D. Manuel Trillo Álvarez, qui recorda que en l'última sessió plenària del Fòrum es van plantejar dues iniciatives que es pretenien posar en marxa articulant-les a través del grup de treball de Relació cooperativa:

1a) la realització d'una enquesta sobre la situació de la relació cooperativa en la que participessin l'Administració i les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, ja que, donat el temps transcorregut des de l'aprovació del mateix, semblava raonable fer una anàlisi de la situació del model;

2a) aprovació, si escau, del document elaborat en el grup de treball de Relació cooperativa “Proposta per a l'aportació voluntària de la documentació sobre operacions vinculades al si del Codi de Bones Pràctiques Tributàries”.

Seguidament, D. Manuel Trillo comenta que, comparant la situació actual i l'existent l'any 2010, en la seva opinió, no hi ha dubte de què s'han produït avenços. Així mateix, assenyala que com conclusió dels resultats de l'enquesta es pot dir que aquesta era necessària per fer un repàs i recapacitar sobre el que s'ha vingut fent en matèria de relació cooperativa. Afegeix que cal prendre aquests resultats com un punt d'inflexió, a partir del qual treballar en l'impuls del model, si aquella és la voluntat de tots els intervinents. Finalment, li cedeix la paraula al Delegat Central Adjunt, Joan Cano García, que ha estat qui s'ha ocupat de dirigir, fonamentalment, el disseny de l'enquesta i de donar-li forma a través d'una aplicació informàtica que garantís l'anonimat.

D. Joan Cano inicia la seva intervenció assenyalant que gairebé tots els models de relació cooperativa existents al món han estat objecte d'avaluació e, fins i tot, en alguns casos seu posada en marxa ha estat precedida d'una fase de prova, transcorreguda la qual han decidit seguir endavant amb el projecte o no. A Espanya, després de gairebé 15 anys des dels seus inicis, tot aconsellava posar en marxa aquest procés d'avaluació. Així, en les últimes reunions del grup de treball de Relació cooperativa s'havia estat treballant en la confecció d'un instrument que permetés veure en quina situació es trobava el model. En una primera fase es van prendre en consideració una sèrie de dades de tipus quantitatiu (nombre de litigis, de consultes, etc.), per si era possible realitzar una aproximació d'aquella naturalesa que fora rellevant, però es va descartar, ja que es va constatar que oferia uns resultats insuficients. Finalment, es va decidir que, per obtenir una visió més global en relació amb la situació actual del model, era convenient la preparació de quatre enquestes que recollissin l'opinió dels intervinents, és a dir, per part de les empreses, els membres d'aquest Fòrum i les adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries i, per part de l'Administració, les Inspectors En cap de les Dependències de Control Tributari i Duaner i els Caps d'Equips Nacionals d'Inspecció, ja que els primers mantenen entrevistes en relació amb els informes de transparència i els segons són els que més fàcilment hauran travat contacte, durant les seves actuacions, amb contribuents adherits al Codi. El Delegat Central Adjunt afegeix que, respecte del contingut, l'Administració va preparar els esborranys que es van completar amb els comentaris i propostes de les entitats participants en el grup de treball. Així mateix, per tal de garantir l'anonimat dels enquestats, es va utilitzar l'aplicació corporativa del Govern d'Espanya FORMA, característiques de les quals tècniques no han permès que l'enquesta estigui disponible un ampli període de temps. Encara que en el grup de treball es va decidir que 5 dies hàbils semblaven suficients, ha de fer-se constar que s'han produït dos casos en què les entitats respectives van sol·licitar, ja fora del termini assenyalat, poder complimentar l'enquesta, el que lògicament no va resultar ja possible. D'altra banda, quant a les conclusions derivades de les enquestes rebudes, també s'està treballant en el grup de treball de Relació cooperativa en un document que, quan estigui enllestestit, es traslladarà a tots els membres del Fòrum, a fi que puguin emetre els comentaris que considerin oportuns

Seguidament el Delegat Central Adjunt realitza un breu comentari en relació amb els qüestionaris rebuts dels quatre col·lectius:

- Enquesta dirigida als Caps d'Equips Nacionals d'Inspecció: La participació ha estat d'alguna cosa menys del 60%, el que per a l'Administració no és una dada satisfactòria que caldrà analitzar. Sense detallar, les respostes llancen les següents dades:

1. Una gran majoria de funcionaris exhibeix un bon coneixement del model i, concretament, del Fòrum de Grans Empreses i del Codi de Bones Pràctiques Tributàries.
2. Preguntats per les comprovacions que poguessin haver realitzat a entitats membres del Fòrum o adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, una part substancial dels enquestats ha contestat que les ha realitzat, constatant-se un alt índex de coneixement de totes les actuacions prèvies dutes a terme amb aquells contribuents.
3. Quant al comportament en matèria tributària en general de les entitats inspeccionades, la majoria dels Caps d'Equip han expressat una opinió bona en relació amb la conducta d'aquestes empreses. Només en un cas puntual s'ha assenyalat un comportament insatisfactori. També han contestat majoritàriament que no aprecien característiques distintives en el compliment de les obligacions tributàries entre les entitats membres del Fòrum o adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries i la resta d'empreses inspeccionades.
4. En relació amb la pregunta sobre si existia alguna modificació en el comportament de les entitats a partir de la seva incorporació al Fòrum o la seva adhesió al Codi, la resposta majoritària no ha estat afirmativa. En el cas dels que han contestat que sí apreciaven diferències, aquestes al·ludien a un major rigor, fiabilitat, transparència i col·laboració per part de les empreses.
5. La majoria respon que l'actitud dels representants de les entitats en termes de col·laboració i de transparència en el transcurs d'un procediment d'inspecció és bona, si bé alguns Caps d'Equip adverteixen sobre demores en l'entrega de la documentació.
6. Quant a les entitats que presenten l'informe de transparència, majoritàriament s'ha contestat per part dels funcionaris que són correctes, però molt generalistes, aprofundint relativament poc en els aspectes d'estratègia i risc fiscal. No obstant això, hi ha algun cas en què s'ha contestat que l'informe de transparència estava especialment ben elaborat, destacant la seva qualitat.
7. La majoria ha contestat que són partidaris de continuar realitzant a les entitats procediments de comprovació generals amb deteniment durant els anys següents.
8. Sobre la pregunta de si haurien d'existir mecanismes d'exclusió per a les entitats que no compleixin les exigències del model de relació cooperativa, la resposta gairebé unànime ha estat afirmativa.
9. La valoració global del model és positiva, considerant-se en general útil per propiciar un compliment voluntari de les obligacions tributàries. No obstant això, una part important dels enquestats no aprecia avantatges concrets per a l'Administració.

- Enquesta dirigida als Caps de les Dependències de Control Tributari i Duaner: En aquest cas la participació ha estat del 100% i les respostes han estat força semblants a les proporcionades pels Caps d'Equip. Així, es destaquen únicament les següents particularitats:

1. Demostren un bon coneixement dels mecanismes de relació cooperativa, si bé estan més familiaritzats amb el Codi de Bones Pràctiques Tributàries que amb el Fòrum de Grans Empreses. Així mateix, també coneixen en alt grau els antecedents de les actuacions prèvies dutes a terme amb aquestes entitats.
2. Coincideixen amb els Caps d'Equip en què els informes de transparència no aprofundeixen massa en matèria de risc fiscal. Així mateix, atès que les Inspectors En cap són els qui mantenen reunions amb els representants de les entitats amb motiu de l'informe de transparència presentat, assenyalen que, si bé les mateixes són positives en termes generals, en les reunions no es descendeix a un nivell de detall tal que permeti que s'adoptin decisions definitives en matèria de risc fiscal en relació amb aquestes empreses. És a dir, encara que expressen que és un instrument útil, també opinen que és millorable.

Quant a les respostes proporcionades per aquests dos col·lectius, el Delegat Central Adjunt assenyala que li ha sorprès que en ambdós casos es realitza una bona valoració del model, però que, tanmateix, una part important dels enquestats no aprecia que del mateix es derivin avantatges concrets per a l'Administració.

- Enquesta dirigida als membres del Fòrum de Grans Empreses: Han participat 10 entitats, i en tots els casos el qüestionari ha estat emplenat per una persona que participa habitualment en les sessions del Fòrum en representació de la seva entitat. De les respostes, sense entrar en detall, es poden destacar les següents dades:

1. En relació amb el temps que dediquen a la preparació de les reunions del Fòrum el 80% de les entitats manifesta haver elaborat algun document per a les mateixes.
2. Quant a la comunicació, les empreses mantenen més contactes entre elles, abans o després de les reunions, que amb l'Administració.
3. La majoria valora positivament el funcionament del Fòrum, si bé un 30% manifesta que no aporta massa a les empreses membres.
4. El 60% de les entitats és partidària de l'establiment d'algun mecanisme de renovació de les entitats que participen en el Fòrum.
5. Davant la pregunta de si haurien d'existir mecanismes per a l'exclusió d'aquelles entitats que incompleixin les exigències del model de compliment cooperatiu el 80% contesta afirmativament, si bé, quant a les circumstàncies que podrien donar lloc a aquesta exclusió, es manifesta una gran varietat d'opinions.
6. El 30% dels enquestats expressa que desitja participar en algun dels grups de treball constituïts dels que no forma part, suscitant més interès aquells en els que s'aborden novetats i temes normatius.
7. Quant a les actuacions de control a les que ha estat sotmesa l'entitat, majoritàriament s'ha contestat que els actuaris són coneixedors del Codi de Bones Pràctiques Tributàries, però que, no obstant això, aquests actuen davant una empresa adherida al Codi igual que davant una altra que no ho està.
8. En relació amb la pregunta sobre si l'Administració usa criteris raonables en la interpretació de les normes tributàries la resposta és majoritàriament negativa, al·legant-se un afany recaptatori, la falta de coneixement i sensibilitat sobre el funcionament real de l'empresa en qüestió o que l'Agència Tributària interpreta normes no fiscals, cosa que haurien de fer altres ministeris.
9. Preguntades les entitats per la pròpia conducta durant els procediments de comprovació majoritàriament contesten que és bàsicament immillorable, si bé en alguns casos admeten haver incorregut en retards en l'entrega de documentació a causa de certes dificultats administratives de l'empresa.
10. Quant a la relació general amb l'Administració tributària, el 50% assenyala que, després del seu ingrés en el Fòrum, ha millorat, i l'altre 50% indica que roman igual. Així mateix, un 60% manifesta haver realitzat canvis destacables en la gestió de les seves obligacions tributàries després del seu ingrés en el Fòrum.
11. La majoria respon que la interlocució amb l'Administració és bona, si bé algunes entitats indiquen que seria desitjable que se centralitzés en una única persona.
12. Les entitats que han contestat que utilitzen els acords previs de valoració assenyalen que són un instrument positiu, si bé demanden una major agilitat i rapidesa en la seva tramitació.
13. Sis entitats mantenen avui dia litigis amb l'Administració, si bé només dos d'elles manifesten que afecti a aspectes estructuralment rellevants del funcionament de l'empresa.
14. En relació amb si ha disminuït la litigiositat, un 80% dels enquestats respon negativament, manifestant una varietat d'opinions considerable quant a possibles solucions per aconseguir una reducció de la conflictivitat.
15. Finalment, totes les entitats valoren positivament el model de relació cooperativa, si bé el 40% opina que la seva empresa no obté cap avantatge per l'aplicació del model.

El Delegat Central Adjunt assenyala que, igual que amb els destinataris de l'Administració als que s'ha enquestat, li ha sorprès que també en el cas de les entitats membres del Fòrum s'hagi realitzat una bona valoració del model, però que, tanmateix, una part important dels enquestats no apreciï que del mateix es derivin avantatges per al seu col·lectiu. Així mateix, D. Joan Cano comenta que també li ha cridat l'atenció que el 80% de les entitats manifesti que la litigiositat no ha disminuït, quan les dades empíriques que maneja l'Agència Tributaria assenyalen que sí l'ha fet.

- Enquesta dirigida a les entitats adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries: El Delegat Central Adjunt indica que, atès que s'ha estès més del que es preveu amb les dades dels tres col·lectius anteriors, en aquest cas serà molt més breu. Així, afegeix que han complimentat l'enquesta 10 entitats i, en general, han estat menys crítiques amb l'actuació de l'Administració. Per exemple, han manifestat majoritàriament que els criteris utilitzats per l'Administració són raonables, encara que no els comparteixin. No obstant això, sí hi ha respostes que coincideixen amb les de les entitats membres del Fòrum, com les relatives a la falta d'agilitat dels procediments, la necessitat d'un únic interlocutor o de què del treball d'alguns dels mecanismes del model, com l'informe de transparència, es derivin conseqüències concretes.

Per finalitzar, D. Joan Cano ofereix la paraula a les persones presents per si desitgen realitzar algun comentari o observació o aclarir algun dubte.

En primer lloc presa la paraula D. Carlos Lázaro, representant del Banco de Sabadell, qui després d'agrair el treball realitzat, assenyala que en la seva opinió la realització de l'enquesta és un encert, ja que suposa un procés de reflexió interna per a tots els membres del Fòrum, empreses i Agència Tributària, sobre com millorar el model de relació cooperativa que, com en ocasions anteriors ha indicat el Delegat Central de Grans Contribuents, és bilateral.

Seguidament D. Javier Viloria Gutiérrez, representant de Vodafone, assenyala que coincideix en què l'exercici que suposa l'enquesta calia realitzar-ho. Afegeix que, no obstant això, està convençut de què serà complex assolir unes conclusions, ja que existeixen moltes matisacions. D'altra banda, comenta que dels avenços en el model de relació cooperativa es beneficien totes les empreses i no només els membres del Fòrum i aquella és la idea que ha guiat sempre la seva actuació en els treballs del mateix. Afegeix que, per suposat, Vodafone desitja seguir essent membre del Fòrum, però que, en la seva opinió, la rotació és una bona idea. Així mateix, indica que en relació amb la conflictivitat la seva sensació és que existeix massa, encara que les dades objectives indiquin que ha disminuït. També assenyala que la raonabilitat de l'actuari de l'Administració en un tema concret i la seva repercussió en disputes judicials es poden apreciar en diferents sentències dels tribunals.

D. Joan Cano respon que està d'acord en què serà un procés molt complicat. Afegeix que en el grup de treball ja tenen preparat un document provisional, però que, de moment, no s'ha comentat atès que a l'Agència Tributària necessiten fer una anàlisi més profunda i tornar a contrastar-ho amb les empreses. Així mateix, reitera que coincideix en què un instrument d'aquesta naturalesa sempre és difícil d'interpretar, però opina que, com a mínim, dels aspectes que estiguin més clars, es podran treure unes conclusions que, sens dubte, seran positives per al funcionament del model.

A continuació D. Antonio Lafuente González de Suso, representant de Mapfre, agraeix que s'hagi realitzat l'enquesta i afegeix que, en la seva opinió, la part positiva és que els destinataris de la mateixa valoren positivament el model, si bé són conscients de què existeixen possibilitats de millora. D'altra banda, comenta que en el model anglès les grans empreses compten amb un funcionari del HMRC que participa com un empleat més de l'entitat en les circumstàncies i grans decisions de la mateixa. Afegeix que, d'aquesta manera, la necessitat dels procediments de comprovació general desapareix, estalviant recursos a l'Administració i a les empreses. Així, assenyala que la seva proposta de millora va en aquest sentit, ja que la resolució d'un conflicte diversos anys després de produït un fet, pot causar un greu crebant econòmic a l'Administració o a l'entitat, en funció d'a qui afavoreixi la sentència judicial i dels seus efectes retroactius. Finalment, el representant de Mapfre indica que, en la seva opinió, un instrument important per avançar en la reducció de la conflictivitat seria més implicació i comunicació de les parts, establint una veritable interlocució, de manera que es poguessin anar resolent les controvèrsies a mesura que es presentessin i no diversos anys després.

Seguidament intervé D.a Begoña García-Rozado González, representant d'Iberdrola i Col·laboradora de la Secretaria Tècnica del Fòrum en representació de les empreses, qui agraeix el treball realitzat, afegint que ha estat un exercici molt instructiu. Així mateix, indica que en el grup de treball han estat analitzant els resultats de l'enquesta i que, per part de les empreses, es poden destacar, els següents aspectes, si bé són molt generals:

1. És necessari continuar amb el model de relació cooperativa, independentment de les seves possibilitats de millora.
2. Es requereix una major formació en relació amb el model, sobretot per part dels actuaris de l'Administració, ja que les empreses tenen molt embegut el compliment cooperatiu i seria desitjable apreciar el mateix en l'activitat del dia a dia amb el personal de l'Administració i no només en l'àmbit d'aquest Fòrum.
3. L'objectiu fonamental és reduir la litigiositat, amb el consegüent estalvi de costos per a totes les parts implicades, a més dels seus efectes reputacionales.
4. Per part de l'Administració es dona una escassa rellevància als informes de transparència, sense tenir en compte l'esforç que suposa la seva preparació per a les empreses.
5. Sorprèn que per part de l'Administració se segueixi donant suport al model tradicional de comprovació.
6. Quant al Fòrum i els seus grups de treball és necessari fer una reflexió sobre el seu funcionament i les possibles millores que podrien introduir-se.
7. És necessari algun tipus de cobertura jurídica que, d'altra banda, les empreses porten temps reclamant.
8. Es requereix la regulació dels mecanismes d'exclusió que, d'altra banda, seria per a casos excepcionals.
9. Finalment, la principal conclusió és que cal dur a terme una reflexió profunda sobre el model de relació cooperativa i decidir cap a on seguir evolucionant.

D.a Carmen Alonso Peña, representant del Banco Santander, indica que, efectivament, l'assenyalat per Begoña García-Rozado són unes primeres impressions que les dades de les enquestes han produït en les empreses. Afegeix que, en coordinació amb l'Agència Tributària, caldrà extreure unes conclusions de les dades dels qüestionaris i decidir cap a on avançar, determinant quins aspectes concrets es poden millorar. D'altra banda, indica que, en la seva opinió, és molt necessària una major formació en el que és el món empresarial per als inspectors novament ingrés, a fi que coneguin no només la part teòrica, sinó que també adquireixin un coneixement aviat de la realitat econòmica de les entitats. En aquest sentit, D.a Carmen Alonso reitera l'oferiment que les empreses han realitzat en anteriors ocasions per participar en els cursos que des del IEF s'imparteixen al nou personal, de manera que aquest col·lectiu pugui conèixer de forma més pròxima el món empresarial.

A continuació, la Directora General de l'Agència Tributària agraeix als membres del grup de Relació cooperativa el treball desenvolupat, així com les dades que han exposat. Afegeix que està d'acord amb el que ha comentat per diverses de les persones que han intervingut quant a que cal dur a terme un procés de reflexió profunda i d'autocrítica, i decidir com millorar el model per tal d'assolir uns resultats més positius, tant per a les entitats com per a l'Administració.

Seguidament, D. Manuel Trillo reitera el comentat a l'inici de la seva intervenció quant a que l'enquesta ha servit per fer un repàs i recapacitar sobre el que s'ha estat fent en matèria de relació cooperativa en els últims anys. Així mateix, assenyala que és normal que els enquestats hagin destacat, d'alguna manera, els aspectes del model que marxen pitjor, però que, en la seva opinió, hi ha d'altres que estan funcionant molt bé. Així, el Delegat Central també reitera el que ja ha comentat en ocasions anteriors en relació amb que el model de relació cooperativa és bilateral, per la qual cosa el desenvolupament del mateix s'ha de realitzar per ambdues parts. En aquest sentit, afegeix que, en la seva opinió, els informes de transparència són la millor eina que s'ha pogut instrumentalitzar en matèria de relació cooperativa i que, actualment, els seus efectes es comencen a manifestar clarament, atès que ja s'estan realitzant comprovacions d'exercicis en els que hi ha empreses que voluntàriament el van presentar. Afegeix que hi ha informes que estan molt ben elaborats i són d'una gran qualitat, però que, no obstant això, també hi ha d'altres que no ho són tant. Així, D. Manuel Trillo assenyala que, si bé s'ha millorat en l'àmbit de la relació cooperativa, en la seva opinió, encara no s'ha arribat a un punt en el que es pugui afirmar que ja ha complert totes les expectatives i que cal fer un pas més enllà. Finalment, el Delegat Central comenta que el resultat de l'enquesta es recollirà en un document on es plasmi la visió sobre el model tant de les empreses com de l'Administració, així com una anàlisi estadística de les dades.

4. Aprovació, si escau, del document elaborat en el grup de treball de Relació cooperativa “Proposta per a l'aportació voluntària de la documentació sobre operacions vinculades al si del Codi de Bones Pràctiques Tributàries”

D. Manuel Trillo inicia el desenvolupament d'aquest punt de l'ordre del dia comentant que, com tots els presents coneixen, en el grup de treball de Relació cooperativa també s'ha estat treballant en la redacció d'un document que establís la possibilitat d'aportar, de manera estrictament voluntària, la informació relativa a preus de transferència, és a dir, la recollida en l'article 18 de la llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats i els articles 13 i següents del Reglament de l'impost sobre Societats, aprovat pel Reial Decret 634/2015, de 10 de juliol. El Delegat Central afegeix que l'obtenció primerenca d'aquesta informació facilitaria a l'Administració tributària una major comprensió de les activitats del contribuent i, en particular, complementaria en gran mesura el contingut dels informes de transparència fiscal. Així mateix, indica que l'aportació voluntària de la documentació es realitzaria un cop transcorreguts sis mesos des de la finalització del període de declaració de l'impost sobre societats i afectaria tant als grups de la qual matriu residís a Espanya, com a aquells que pertanyessin a grups empresarials no residents, havent de presentar-se en el primer cas la documentació recollida en l'article 15 del Reglament del IS pel que fa al grup (masterfile) y la prevista en el artículo 16 respecto de las entidades residentes y, en el segundo caso, la documentación sería exclusivamente la prevista en el artículo 16 del Reglamento (oclalfile). Finalment, D. Manuel Trillo torna a insistir en què els informes de transparència són un conjunt d'informació que a l'Administració tributària li és molt útil, però que, no obstant això, ni el millor d'ells assoleix un nivell de profunditat tal que permeti que l'Administració abast una certesa absoluta sobre determinats aspectes, encara que sí que contribueix, en principi, a descartar alguns riscos. Així, destaca que l'objectiu de la proposta que avui se sotmet a l'aprovació dels membres del Fòrum és continuar avançant en transparència, essent el seu principal avantatge que la documentació a aportar no ha d'elaborar-se específicament per complir el compromís, ja que les entitats estan obligades legalment a la seva preparació.

Seguidament D. Daniel Gómez-Olano González, representant de FCC, indica que, en relació amb l'enquesta sobre el model de relació cooperativa, en la seva opinió, el termini de cinc dies per participar ha estat escàs, tenint en compte que a molts dels destinataris els ha coincidit amb uns altres assumptes que necessitaven de tota la seva atenció. D'altra banda, assenyala que coincideix amb l'exposat per D.a Begoña García-Rozado i que, a més, desitja incidir en la importància que per impulsar el model tenen els incentius concrets. Així, el representant de FCC opina que caldria redistribuir efectius i dedicar part dels recursos existents a experts en relació cooperativa, amb una perspectiva diferent, de manera que l'anàlisi de la documentació aportada per les empreses permetés a l'Administració assolir un alt grau de certesa, el que, d'altra banda, implicaria una reducció del personal que caldria destinar a les activitats de comprovació tradicionals. Així mateix, afegeix que la proposta per a l'aportació voluntària de la documentació de preus de transferència, en abstracte, li sembla una bona iniciativa com a mitjà per reduir la litigiositat, assolir un més alt nivell de certesa, etc., però que, igual que amb els informes de transparència, és necessari que existeixin incentius concrets i que les entitats rebin un feedback en relació amb la documentació aportada, si bé amb les limitacions i cauteles que l'Agència Tributària estimi convenients.

A continuació la Directora General de l'Agència Tributària sol·licita als membres del grup de treball de Relació cooperativa que, una vegada que s'analitzin les dades de les enquestes i s'extreguin les conclusions derivades dels mateixos, s'estudiïn amb deteniment possibles vies o solucions que permetin avançar en transparència per ambdues parts, afavorint així la seguretat i certesa jurídica.

Seguidament D. Jacinto Esclapés Díaz, representant d'AMADEUS IT GROUP, comenta que, en la seva opinió, el fet que els membres inicials del Fòrum mantinguin la seva participació en el mateix, amb l'excepció de la recent baixa, és indicatiu de què, en alguna mesura, s'és conscient dels avantatges que implica el model de relació cooperativa, el que, sens dubte, dona suport a la possibilitat de seguir treballant, com a mínim pel que fa a AMADEUS IT GROUP, en la cerca de vies de solució per als reptes que es van presentant. D'altra banda, en relació amb la proposta per aportar la documentació de les operacions vinculades, D. Jacinto Esclapés assenyala que hi ha entitats, com AMADEUS IT GROUP, en les que aquesta informació és indispensable per conèixer el seu model de negoci, per la qual cosa constitueix un complement de l'informe de transparència, essent essencial per entendre el contingut del mateix. Així, indica que li sembla més lògic que el termini de presentació de la documentació sobre preus de transferència coincideixi amb el de l'informe de transparència, reforçant així la seva vinculació, i insisteix en què el cas d'AMADEUS és un aspecte més, però imprescindible, del mateix. Per finalitzar assenyala que, d'altra banda, existeixen companyies en les que la informació sobre preus de transferència no revesteix especial rellevància, per la qual cosa, potser, hauria estat convenient incloure en el document el perfil de les entitats concernides, si bé tenint sempre present la voluntarietat quant a la seva aportació.

El Delegat Central contesta que, efectivament, està d'acord quant a la rellevància que aquesta documentació té per a determinades entitats, però que no s'ha considerat oportú explicitar que la proposta anava dirigida exclusivament a aquestes, havent-se favorit establir la voluntarietat quant a la seva aportació per a totes les empreses. Així mateix, quant al termini de presentació, assenyala que el consignat en el document es pot considerar a títol indicatiu, però que, encara que alguna entitat no s'ajusti al mateix, l'Agència Tributària prendrà en consideració la documentació aportada. D'altra banda, en referència al quid pro quo derivat de l'aportació d'aquesta documentació, D. Manuel Trillo reitera el comentat en ocasions anteriors respecte a l'informe de transparència, és a dir, l'absència d'una cobertura legal per a l'emissió d'aquest tipus d'informes i que, no obstant això, la informació facilitada voluntàriament per una entitat concreta permet a l'Agència Tributària tenir un major coneixement en relació amb la mateixa, la qual cosa redunda positivament en un procés de comprovació posterior. Així mateix, afegeix que en cap cas l'Administració pot donar un intento favor a les entitats que voluntàriament aporten la documentació, de què es derivi algun tipus de privilegi, en relació amb uns altres contribuents que no ho facin.

Per part seva, D. Daniel Gómez-Olano assenyala que no es reclama cap tipus de privilegi, sinó que es tractaria de fer el que ja estan duent a terme en unes altres Administracions tributàries, sobretot en jurisdiccions de dret anglosaxó, que compten amb procediments com el fast track. Así, al igual que la Agencia Tributaria está facilitando respuestas ad hoc a consultas concretas realizadas por las empresas, sería conveniente que se pudiera recibir información de retorno, probablemente desde la ONFI, en cuanto a lo consignado, por ejemplo, en el masterfile de l'entitat, de manera que aquesta pogués comptar amb alguna apreciació en aquest sentit en relació amb les bases del seu model.

D.a Begoña García-Rozado afegeix que en matèria de relació cooperativa seria positiu determinar uns criteris objectius que permetessin qualificar a les empreses en funció del seu compliment i que, a partir d'aquí, es poguessin establir tractaments diferenciats.

Seguidament, D. José María Vallejo Chamorro, representant de BBVA, assenyala que, en la seva opinió, s'ha avançat en relació cooperativa, si bé existeix marge de millora. Afegeix que també coincideix amb les intervencions que s'han realitzat quant a que l'enquesta ha de servir per dur a terme una reflexió sobre el model i entre tots buscar vies per impulsar-ho.

Atès que no es produeixen més intervencions, la Vicepresidenta del Fòrum sotmet a la decisió de les persones presentis el document elaborat en el grup de Treball de Relació cooperativa “Proposta per a l'aportació voluntària de la documentació sobre operacions vinculades al si del Codi de Bones Pràctiques Tributàries”, el qual és aprovat per unanimitat. Així mateix, D.a Soledad Fernández Doctor assenyala que el document es publicarà a la seu electrònica de l'Agència Tributària, en l'apartat dedicat a aquest Fòrum.

5. Resum dels grups de treball del primer semestre

En primer lloc, la Directora General de l'Agència Tributària cedeix la paraula a D.a Rosa María Prieto del Rei, Directora del Departament de Gestió Tributària, a fi que comenti l'activitat del grup de treball per a l'Anàlisi i racionalització de càrregues fiscals indirectes.

D.a Rosa María Prieto comenta que el grup de treball es va reunir el dia 1 de juny i que per part del seu Departament va participar la Subdirectora General de Tècnica Tributària, de de la qual intervenció es pot destacar, breument, el següent:

• En relació amb la campanya de l'impost de societats es va informar de què l'ordre ministerial es va publicar al BOE de 29 de maig, si bé les especificacions tècniques i el manual pràctic s'havien publicat el dia 23 d'aquest mes. Així mateix, es van analitzar les novetats introduïdes en els models de declaració per tal de recollir les noves caselles aprovades com a conseqüència, fonamentalment, de les modificacions normatives, podent-se destacar:
  • En l'apartat que recull les activitats agrícoles i/o ramaderes s'ha de consignar l'import net del volum de negoci per tal que l'Agència Tributària pugui informar al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, facilitant-los així la gestió dels ajuts de la PAC.
  • Cal completar la informació del règim especial de dissolució i liquidació de les SICAV.
  • S'inclouen com a contribuents de l'impost de societats certes entitats en règim d'atribució de rendes per tal de corregir asimetries híbrides.
  • En el Règim especial de vaixells i empreses navilieres a les Canarias es desglossa la informació de manera que es pugui realitzar un seguiment de la compensació de les bases imposables negatives derivades de les activitats que generen el dret a l'aplicació del règim especial, evitant així que es compensin amb les bases positives generades per la resta d'activitats de l'entitat.
  • Les empreses emergents han de consignar l'import net del volum de negoci dels dotze mesos anteriors a la data d'inici del període impositiu.
  • En la primera pàgina del model s'identifica a les entitats que sense ser entitats de crèdit utilitzen els estats de comptes aplicables a aquestes.
  • Finalment, també es van comentar, entre d'altres, les modificacions que afectaven a les deduccions, per tal de permetre l'arrossegui en els exercicis següents, i les relacionades amb la tributació mínima.
• Quant a les qüestions relacionades amb l'ingrés de retencions en diferents territoris en funció del volum d'operacions del grup, per part de les empreses es va posar de manifest la problemàtica existent, insistint en què per reduir les càrregues administratives hauria de ser possible presentar la informació anual davant l'Agència Tributària i que aquesta, a través d'intercanvis d'informació la remetés a cada hisenda foral. Per part seva els representants de l'Administració van contestar que eren conscients de les dificultats, essent la solució complexa, però que calia actuar d'acord amb el criteri fixat per la Junta Arbitral.

A continuació, la Directora General de l'Agència Tributària cedeix la paraula a D. Manuel Luis Martínez Cap, Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica, qui, després de disculpar l'absència del Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, va indicar que en la reunió del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de reducció de la conflictivitat, que va tenir lloc el passat 17 de maig, es va analitzar la “Nota relativa a l'aplicació pel grup de consolidació fiscal de bases imposables negatives i deduccions procedents d'exercicis anteriors”, publicada a la seu electrònica de l'Agència Tributària. Així, D. Manuel Martínez indica que en la reunió es va explicar que el propòsit de la nota, en de la qual elaboració havien intervingut diversos òrgans de l'Administració, era el de servir d'eina d'assistència al contribuent, en línia amb uns altres instruments com podia ser Societats WEB, essent l'objectiu de la mateixa explicar quins són els criteris que informen el formulari per a l'emplenament i la presentació del model 220, és a dir, les regles en què es basen les validacions del mateix. Per part seva, després de les explicacions que sobre aquestes regles va exposar l'Agència Tributària, algunes de les entitats participants van mostrar la seva disconformitat amb alguns dels criteris continguts en la nota. Així mateix, van plantejar una sèrie de qüestions, de les quals es poden destacar les següents:

• En relació amb la terminologia utilitzada es va indicar que de les referències realitzades en la nota a un “ús artificial dels crèdits fiscals” podia deduir-se l'existència de conductes abusives en el cas de no compartir-se el criteri de l'Administració, al que els representants del Departament d'Inspecció Financera i Tributària van respondre que entenen que es tracta d'una discrepància en la interpretació de la Llei.
• Es va requerir l'enviament dels informes de la Direcció General de Tributs que se citen en la nota.
• Es va preguntar sobre l'àmbit temporal i d'aplicació d'aquests criteris, al que els representants del Departament d'Inspecció Financera i Tributària van contestar que, si bé els mateixos no estaven vertebrant cap tipus de pla de control, es venien aplicant en els procediments de l'àrea d'inspecció, en què, d'altra banda, també es prenien en consideració els antecedents en poder de l'Administració relatives al contribuent en qüestió.

Per finalitzar la seva intervenció el Subdirector General d'Ordenació Legal indica que també es va aclarir que, igual que en l'exercici anterior, en l'emplenament del model 220 existirà la possibilitat de no aplicar el criteri de l'Administració.

Seguidament D.a Soledad Fernández Doctor atorga la paraula a D.a Pilar Jurado Borrego, Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials a fi que comenti l'activitat del grup de treball d'Impostos Especials.

La Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials comenta que, des de la celebració de l'última sessió plenària, el grup de treball s'ha reunit en dues ocasions, l'1 de desembre de 2022 i el passat 23 de febrer, estenent-se la invitació per assistir a les reunions a totes les entitats membres del Fòrum, donat l'interès manifestat per diverses empreses en relació amb l'Impost Especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Així, D.a Pilar Jurado assenyala que l'última reunió es va articular sobre la base d'un document elaborat per les empreses amb les qüestions que els plantejava en el dia a dia l'aplicació de l'Impost, de les quals, a grans trets, es poden destacar les següents:

• En relació amb l'àmbit objectiu de l'impost les empreses van assenyalar que, malgrat l'esforç realitzat per l'Administració a aclarir dubtes, al no existir una llista taxada i permanentment actualitzada la delimitació dels productes objecte de l'Impost generava dubtes i inseguretat jurídica.
• Quant a la determinació de la base imposable, fonamentalment, es va posar de manifest la problemàtica amb l'embalatge secundari i terciari (packaging) i es va assenyalar que al Regne Unit aquest tipus d'envàs no estava gravat. En general, les empreses es van mostrar partidàries d'un mètode d'estimació objectiva.
• Es va sol·licitar l'augment dels quilos de plàstic no reciclat afectats per l'exempció, indicant-se que al Regne Unit eren 10 tones en els últims dotze mesos.
• Es va assenyalar la dificultat per obtenir informació del proveïdor en relació amb la quantitat de plàstic no reciclat. Així mateix, es va sol·licitar la pròrroga de la possibilitat d'emissió de la declaració responsable, ja que la certificació del plàstic reciclat per una entitat acreditada tenia un cost elevat.

D.a Pilar Jurado indica que durant la reunió també es van plantejar qüestions en relació amb la meritació, la traçabilitat, les devolucions i la gestió de l'impost, entre d'altres. Així mateix, assenyala que per part dels representants del Departament de Duanes i Impostos Especials i de la Direcció General de Tributs es va informar de què en aquells moments no era factible realitzar canvis normatius i es va indicar la conveniència de què presentessin consultes tributàries, aportant dades específiques. Així mateix, també es va sol·licitar a les empreses que remetessin les seves propostes concretes en relació amb l'Impost per a la seva anàlisi per l'Administració i, en particular, les relatives a l'establiment d'un mètode d'estimació indirecta o l'increment dels quilos exempts.

Per finalitzar, la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials comenta que ja ha manifestat en reunions anteriors que l'Administració és conscient de la complexitat que comporta aquest impost i la seva gestió, afegint que també és nou per a l'Agència Tributària. Així mateix, reitera la sol·licitud a les persones presents a fi que remetin les propostes concretes que estimin que podrien simplificar i facilitar la gestió de l'impost.

6. Presidència Europea: qüestions en l'àmbit de Duanes i Impostos Especials

La Directora General de l'Agència Tributària atorga la paraula novament a D.a Pilar Jurado a fi que comenti els expedients en matèria de duanes i impostos especials que es tramitaran durant la presidència espanyola de la Unió Europea.

La Directora del Departament de Duanes i IE indica que, fonamentalment, són dos els projectes i que els comentarà molt breument.

• Revisió de la Directiva relativa a la fiscalitat de l'energia: Cal recordar que l'actual Directiva data de 2003 i que l'anterior proposta de revisió es va plantejar per la Comissió el 2011, arxivant-se per manca d'acord entre els estats membres el 2015. L'actual proposta és de 2021 i de la mateixa es pot destacar el següent:
  • S'emmarca dins el “Fit for 55”, que comprèn un conjunt de mesures tendents, bàsicament, a la reducció de com a mínim un 55% de les emissions a l'atmosfera l'any 2030, així com a aconseguir que la Unió Europea sigui climàticament neutra en 2050.
  • Pretén homogeneïtzar la matèria, suprimint exempcions i establint la derogació de diverses excepcions.
  • Els tipus impositius es construeixen en funció de la potència calorífica del producte i s'actualitzen segons un índex d'evolució dels preus al consum.
  • S'amplien els productes objecte de la Directiva.
• Revisió del Codi Duaner: Entre les propostes de l'actual Comissió Europea a l'inici de la seva activitat el 2019 estava la d'avançar en l'àmbit de la Unió Duanera. Per tal d'impulsar aquesta proposta, el 2021 es va constituir un grup d'experts que, ja el 2022, va presentar una sèrie de conclusions, entre les que destacava la falta d'homogeneïtat quant a l'actuació de les duanes dels estats membres, així com la d'adaptació dels seus procediments als nous requeriments que exigia l'avenç del comerç electrònic. Així, de l'actual projecte de revisió es poden destacar els següents aspectes:
  • Creació d'un centre de dades duaners únic, “ EU Data Hub ”, al que totes les empreses facilitaran directament la informació, és a dir, només hauran d'interactuar amb un únic portal per presentar la seva documentació duanera. Per part seva, el centre de dades estarà sota la supervisió d'una única Autoritat Duanera de la UE.
  • Reforç de l'actual programa d'operadors econòmics autoritzats per als operadors de confiança (nous “ Trust and Check ”).
  • En el que fa referència al comerç electrònic a través de plataformes en línia, seran aquestes els qui adquireixin la condició d'importadors i, per tant, seran responsables exclusius de garantir que els drets de duana i l'IVA es paguin en el moment de la compra, així com de què els productes compleixin la normativa.
  • Se suprimeix l'exempció dels drets aranzelaris per a béns valor del qual sigui inferior a 150 euros.
  • Quant als terminis, el centre de dades estarà operatiu per als enviaments de comerç electrònic el 2028, seguit d'una manera voluntària pels altres importadors a partir de 2032, essent obligatori a partir de 2038.

7. Propera convocatòria

La Directora General manifesta que la intenció és mantenir la periodicitat semestral de les reunions i que la propera se celebraria, previsiblement, el mes de novembre. Així mateix, reitera el comentat a l'inici de la sessió i indica que des de la Secretaria Tècnica del Fòrum se'ls remetrà un correu sol·licitant la seva col·laboració per tal d'elaborar l'informe definitiu sobre els resultats de l'aplicació de la Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal. Igualment, indica que, en relació amb l'Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, també reitera la sol·licitud realitzada per la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials de les propostes concretes que les empreses considerin que farien més factible la gestió de l'impost.

8. Altres consideracions, precs i preguntes

D.a Soledad Fernández Doctor ofereix la paraula a les persones assistents per si desitgen consultar alguna qüestió o realitzar algun comentari.

En primer lloc intervé D.a Carmen Alonso, qui pregunta sobre l'estat de situació del pilar dos i recorda que en l'anterior sessió plenària va proposar constituir un grup de treball específic per a aquest tema, al que la Directora General de l'Agència Tributària contesta que aquest és un moment de imapasse legislatiu, però que, no obstant això, traslladarà al secretari de l'Estat d'Hisenda la proposta de crear aquest grup de treball, amb la participació de la Direcció General de Tributs.

Seguidament presa la paraula D. Javier Viloria per preguntar sobre la situació de la facturació electrònica, al que D.a Soledad Fernández Doctor respon que s'està treballant en el desplegament reglamentari amb el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital i que està molt avançat, però que, no obstant això, tot  sembla indicar que per a la seva aprovació caldrà esperar a després de l'estiu. D'altra banda, quant al reglament relatiu a la prohibició de la utilització del software de doble ús, la Directora General de l'Agència Tributària indica que el projecte continua en el Consell d'Estat a l'espera d'informe.

Atès que no es produeixen més peticions de paraula, la Vicepresidenta del Fòrum agraeix a les persones assistents la seva presència i dona per conclosa la vigesimosexta sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, acomiadant-se fins a la propera reunió.