L'Edat Mitjana
En els atzarosos temps que van seguir a la desaparició de l'autoritat i unitat de Roma, molts homes lliures confiaven les seves petites propietats i ells mateixos s'entregaven a un gran senyor latifundista a canvi de protecció.
Al costat d'aquest costum es va difondre la dels sobirans, que concedien als seus súbdits i funcionaris grans porcions de terreny per compensar-los pels serveis civils o militars prestats.
Cap al segle VIII ambdós fenòmens es van fondre en una forma única de contracte o relació personal: el vassallatge.
El poder polític estava lligat a la propietat territorial i al número i fidelitat dels vassalls que posseïa cada senyor, amb la qual cosa podia ocórrer, i de fet va ocórrer, que molts senyors feudals eren més poderosos que el mateix rei.
Els vassalls, a canvi de la protecció del senyor, havien de prestar a aquest nombrosos serveis, sobretot el de combatre al seu costat en les freqüents guerres contra bel·licosos veïns, i havien de pagar-li abundants rendes. I si en l'època imperial romana havien augmentat els tributs en diners, aquestes rendes medievals es pagaven generalment en espècie.
Importa advertir que aquestes anomenades “rendes” tenien molt de “tributs”, perquè s'imposaven pels senyors feudals.
Els drets i prerrogatives dels senyors feudals, inclòs el rei, assolien a les exaccions o gravàmens que es percebien per les explotacions de mines, molins, forns, fargues, boscos, pastures, rius navegables, per la caça i la pesca. Constituïen verdaders monopolis senyorials, ingressos dels quals han de considerar-se patrimonials.
Però es va arribar a més. Dins el domini eminent del senyor o sobirà estaven incloses les persones. Dedicar-se al comerç o a la indústria i exercir un ofici eren tasques que pertanyien al senyor feudal, per la qual cosa era necessari el seu permís o la seva llicència per poder realitzar tals activitats. Aquest permís o llicència portava amb ell el pagament d'una quantitat. Es tracta de les regalies, que s'emparen en les prerrogatives de la Corona respecte dels seus súbdits.
En l'últim esglaó de la jerarquia humana estaven els serfs de la gleva, adscrits a la terra. Estaven obligats a prestacions gratuïtes de treball per al manteniment dels camins, la reparació del castell feudal, el cultiu de les terres del senyor, tributs de peatge, rendes de qualsevol tipus.
Aquests colons portaven al castell del senyor sacs de gra, botes de vi, gerres d'oli, gallines, porcs, ovelles. I si no ho feien quan sigui el moment i voluntàriament, les hosts del senyor s'encarregaven de requisar-los els seus productes per força.
Quan aquesta classe d'ingressos, i els obtinguts mitjançant la venda de béns patrimonials no van bastar per atendre a les despeses públiques i privats del rei, va ser necessari acudir als subsidis o auxilis dels súbdits. Així es reprendria la història de l'impost.