Grècia Clàssica
Atenes encapçala la lliga d'Estats, que li paguen una quota anual per construir navilis i equipar soldats: el tresor de Delos. Un home culte, intel·ligent i emprenedor conduirà les destinacions de Grècia: Pericles. A Pericles correspon el mèrit de protegir les ciències i els arts, de realitzar reformes exemplars i d'envoltar-se d'eficaços col·laboradors. Les terres recent conquerides es reparteixen entre els pagesos assalariats i es dicten disposicions per remeiar la pobresa d'amplis sectors de la població.
El Tresor és traslladat de Delos a Atenes. Pericles decideix que no només ha d'usar-se per a fins militars, sinó també per a la construcció d'edificis públics. El Partenó, juntament amb els Propileus i el Erecteión, embelleix la ciutat, però també mitiga l'atur.
Al mateix temps, el sentit comunitari dels atenesos va fer que el Tresor Públic fos una espècie de borsa comuna per distribuir béns entre el poble. Els ciutadans acomodats que assistien als jocs de les festes oficials havien de donar dos óbolos perquè els pobres poguessin gaudir igualment dels espectacles. I quan això no bastava, es repartia el que sobrava cada any del pressupost de l'Estat.
Aquests repartiments i els partenons que sorgeixen en totes les acròpolis de Grècia, redueixen els fons públics i els deixen sense reserves per a casos de necessitat o per a despeses de guerra. En tals ocasions no va haver més remei que establir impostos directes, els que graven la renda o el patrimoni dels ciutadans.
És de notar que la democràcia atenesa no concebia els impostos directes com els únics equitatius, i així en èpoques de pau recaptava impostos indirectes, com els que requeien sobre el mercat i el consum. Els drets de duanes mai van superar el 2,5 per 100, el que va permetre l'afluència al recent construït port del Pireu de tots els productes dels altres països.
Aquestes prestacions tributàries no lliuraven als ciutadans acabalats de l'obligació de finançar cors que participaven en les festes organitzades per l'Estat, o equipar i mantenir un navili de combat en temps de guerra.
Cap ciutadà havia de passar fam o misèria i l'Estat pagava metges i professors. Es va assignar una sou als que exercien funcions públiques.