Les monarquies absolutes

Els senyors medievals s'han anat doblegant a poc a poc sota l'autoritat del rei que, amb un exèrcit més poderós, ha enderrocat les seves fortaleses.

Es formen grans nacions, unides i sotmeses a la sobirania absoluta d'un monarca. Espanya sencera reconeix als Reis Catòlics, França a Luis XI e Anglaterra a Enrique VII.

Aquests reis i els seus successors s'esforcen per construir Estats forts, per a la qual cosa jutgen imprescindible governar amb mà ferma, en nom, això sí, del bé comú. I en nom d'aquell bé comú i d'aquella necessitat d'un Estat fort, intentaran aconseguir una Hisenda Pública amb més mitjans, amb una millor organització i amb un principi d'autocontrol.

No del tot sufocades les guerres a l'interior de cada nació, sorgeix l'enfrontament entre nacions per apetències territorials i conflictes d'interessos econòmics o dinàstics. I mantenir un exèrcit exigeix considerables recursos financers, que la Hisenda Pública obté recaptant tributs, no sempre equitatius.

Unes altres despeses públiques venen motivats per l'ampliació de l'Administració pública, el manteniment i pompa de la cort, l'augment de la població i el creixement de les ciutats. Al mateix temps, sorgeixen els homes de negocis i les activitats artesanals i comercials experimenten un substancial increment.

En aquesta situació la Hisenda Pública necessita comptar amb una extensa organització burocràtica per cobrar els impostos, per contreure deutes quan les despeses superen als ingressos, per administrar els recursos públics, per examinar i vigilar l'actuació dels seus recaptadors i pagadors.

Per fer front a les despeses col·lectives no basten els impostos directes, que es reduïen gairebé exclusivament als que gravaven als propietaris de terres. Cal multiplicar els impostos indirectes, que recauen sobre qualsevol classe d'articles i productes de consum.

S'implanta l'impost del “paper segellat”, que gravava tots els documents oficials. D'ell serà hereu l'Impost de Timbre de l'Estat, que durant tants anys ha proporcionat importants ingressos al Tresor Públic, i encara avui dia perduren figures tributàries molt semblants.

Es prohibeix la fabricació i/o la venda de la sal, el plom, el tabac, etcètera, pels particulars, i es constitueixen els corresponents monopolis fiscals amb les consegüents rendes per a la Hisenda Pública. Entre aquestes rendes anomenades “estancades”, està la de la loteria.

Altres gravàmens es creaven atenent propostes dels dits “arbitristes ”: persones que inventaven solucions absurdes per arreglar la situació de la Hisenda Pública.

També van sorgir tributs que venien a substituir – en diners - les antigues obligacions – en espècie - dels nobles o senyors feudals, com la de preparar, mantenir i avituallar tropa armada. Però la majoria de les exaccions eren de caràcter indirecte, doncs requeien sobre el consum de les persones que llavors era d'articles de primera necessitat.