Individualització de l'IRPF

Aquest impost es caracteritza perquè té en compte les circumstàncies personals i familiars dels ciutadans per conèixer la seva veritable capacitat econòmica. Un altre tret important és que es tracta d'un impost progressiu, ja que el percentatge (tipus de gravamen) que s'aplica per determinar la quantitat que cadascun ha de pagar varia en forma més que proporcional a la variació de la renda que es grava (base imposable).

La personalització de l'impost s'aconsegueix no només a través de la progressivitat, sinó també mitjançant l'establiment d'exempcions, reduccions i deduccions:

1. Alguns rendiments que engloben el concepte de renda es redueixen inicialment, tenint en compte determinades circumstàncies que es volen afavorir; així en el cas dels rendiments del treball la reducció es va incrementant quants menors són els rendiments, és a dir, les persones que guanyen menys es redueixen una quantitat major (article 20). A més, hi ha altres reduccions que s'apliquen en principi sobre la base imposable general (rendes generals menys despeses deduïbles), regulades en els articles 51 a 55. Una vegada aplicades les precitades reduccions s'haurà determinat la base liquidable (renda general i de l'estalvi).

2. Establiment d'un mínim personal i familiar (articles 56 a 61 de la Llei) que té per objecte principal adequar l'impost a les circumstàncies personals i familiars del contribuent. El mínim personal serà més elevat per als contribuents majors de 65 anys, incrementant-se encara més per als majors de 75 anys. El mínim familiar augmentarà en funció del nombre de fills i ascendents (pares i avis) que convisquin amb el contribuent. A més, la discapacitat del propi contribuent o dels fills i ascendents que depenguin d'ell incrementarà el mínim familiar.

El mínim personal i familiar s'integra com un tram zero en la base liquidable (en principi la general), aplicant-se a la totalitat de la base liquidable la tarifa progressiva de l'impost (es troba la quota corresponent a tota la base liquidable, restant la que correspongui al mínim personal i familiar), resultant un percentatge més alt com més gran sigui la quantitat; del resultat es resten les deduccions establertes en els articles 68, 80 i 81 de la Llei, entre les que podem destacar les següents:

1. Deducció per maternitat: per a les dones que treballin fora de casa amb fills menors de tres anys. Aquesta deducció es pot sol·licitar a l'Agència Tributària de forma anticipada, cobrant-la mes a mes.

2. Per família nombrosa o amb persones amb discapacitat a càrrec. Existeixen diverses situacions que donen lloc a la percepció d'una quantitat anual de 1.200 euros.

3. Per donatius a determinades fundacions o per inversions i despeses en béns d'interès cultural.