L'IRPF
L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és un impost que paguen les persones segons els diners que guanyen. Així, el que guanya més, paga més i el que guanya menys, paga menys, e fins i tot hi ha persones que no paguen res. Aquesta és la diferència més important amb l'IVA, que més endavant estudiarem, doncs a l'IVA tots paguem igual quan comprem un mateix article amb un mateix preu. Fixa-vos que estem dient que el que guanya més paga més, en el sentit que paga una quantitat proporcionalment superior a la que paga el que guanya menys, i així compensa la part dels que paguen poc pels seus petits ingressos. A això se li truca progressivitat, que es pot considerar com més equitativa que la proporcionalitat i afavoreix la redistribució de la riquesa.
La diferència entre proporcionalitat i progressivitat és senzilla si l'expliquem amb percentatges. Si tot el món paga, per exemple, el 10% del que guanya, el que guanya 1.000 euros pagaria el 10% d'aquells 1.000 euros i el que guanya 2000 euros pagaria també el 10% dels seus 2000 euros. Això seria pagar de forma proporcional. En canvi, la progressivitat significa que el que guanya més paga un percentatge superior dels seus ingressos, de manera que, mentre que el que guanya 1.000 euros paga el 10% dels seus 1.000 euros, el que guanya 2000 euros paga el 10% dels primers 1.000 euros, però el 15% dels segons 1.000 euros.
En la declaració de l'IRPF, el que es coneix com declaració de la renda, s'ha d'incloure la sou que es guanya o els beneficis que s'obtenen si un és el seu propi cap (per exemple, un electricista, un metge, una advocada, un lampista, una taxista, etc.). També han d'incloure's els interessos dels comptes bancaris que s'obtenen, els lloguers que es cobren si es té algun pis arrendat, el guany que s'ha obtingut si s'ha venut una casa, etc.
En la declaració de la renda, com dèiem, s'inclou tot el que s'ha guanyat durant l'any i es resta una quantitat de diners que tots necessitem per poder viure dignament com persones i poder pagar les nostres necessitats bàsiques. A aquesta quantitat que es resta se la truca “mínim personal i familiar”. Aquest mínim personal i familiar és una quantitat major per a les persones que tenen fills, doncs han d'alimentar-los, comprar-los roba, llibres... No cal oblidar que els nens i joves són molt importants per al país i per això s'ajuda a les persones que tenen fills fent que paguin menys impostos, perquè puguin dedicar més diners a cuidar d'ells.
A més, en la declaració de la renda es resten també uns altres “descomptes” (reduccions, deduccions) que tenen en compte unes altres despeses que han de fer les persones i que es resten de la quantitat que cal pagar per l'impost. Entre aquests descomptes està una quantitat per a les mares que tenen fills petits, per ajudar-les a pagar una guarderia o a una altra persona que cuidi dels seus fills mentre els pares estan treballant. Les persones que estalvien per a quan siguin majors i es jubilin també poden restar una quantitat per aquells estalvis. I si hem fet donatius per ajudar a organitzacions que s'ocupen de les persones més necessitades (Creu Roja, Metges sense Fronteres, Cáritas...), podem igualment descomptar una part d'aquells diners que hem donat.
En relació amb les deduccions, heu de saber que no només existeixen les que fixa l'Estat sinó també les que poden establir cadascuna de les Comunitats Autònomes, que podran aplicar-se-les les persones que visquin en cada Comunitat Autònoma.
La declaració de la renda es presenta cada any (entre abril i juny). Aquest impost no cal ingressar-ho de cop durant aquests mesos, sinó que es va pagant a poc a poc, a terminis, posant cada mes una petita part de la sou que la gent guanya. Aquests terminis es diuen “retencions”. Quan arriba el mes de juny es fan els comptes: se suma tot el que hem guanyat durant l'any, es resten les reduccions i deduccions que estableix la llei. De la quantitat que resulti es resta tot el que hem anat pagant mes a mes l'any anterior. Si encara ens falta una mica per pagar, l'abonem, però si hem pagat de més, ens el tornen.
Per ajudar a fer la declaració de la renda, l'Agència Tributària ha creat un servei en la seva pàgina web que es diu Renda Web, que descarrega les dades que l'Agència Tributària té de cada contribuent i que permet modificar i incloure les dades d'ingressos i despeses de cada persona fent automàticament les operacions i els càlculs necessaris per obtenir el resultat de la declaració, per ingressar o per retornar, i presentar-la. També es pot acudir a les oficines de l'Agència perquè ens facin la declaració, o realitzar-la a través de l'app de l'Agència Tributària o per telèfon.
Com conclusió de tot el que hem vist, podem dir que l'Impost sobre la Renda és un impost que intenta ser molt just, en tenir en compte les diferències que hi ha entre les persones, doncs unes guanyen més i d'altres menys, unes tenen fills i d'altres no. D'aquesta manera, l'impost contribueix també a què les desigualtats entre les persones siguin menors, doncs, encara que uns paguin més perquè tenen més i d'altres paguin menys perquè tenen menys, tots tenim el mateix dret a gaudir de les carreteres, els parcs, els hospitals, els col·legis i els altres béns i serveis públics.