Exposició del professor

Qualsevol persona ha de realitzar una sèrie de despeses per viure, perquè ha de cobrir unes necessitats bàsiques (entre d'altres, aliments, vestit i habitatge). Aquestes despeses i d'altres, quan es tenen pocs anys, els paguen els pares, però quan ja som majors i tenim un treball, cadascú s'organitza amb les seves despeses i amb els seus ingressos, calculant el que pot gastar amb els diners que té i decidint en què va a gastar-ho. És a dir, es fa un pressupost amb el que es va vivint.

En el vostre cas, quan rebeu una propina o la paga que us donen a casa, sabeu en què podeu utilitzar-la i per a què us arriba, però amb ella no podreu comprar coses o anar a llocs que costin més de la quantitat rebuda. Per això, quan, tenint en compte la quantitat de diners que teniu, decidiu finalment en què la gastareu o, al contrari, si l'estalviareu tota o una part, esteu fent també el vostre pressupost.

Tanmateix, no només existeixen les necessitats individuals, també existeixen les col·lectives (educatives, sanitàries, d'acció social, policials, ambientals, judicials i moltes altres), és a dir, aquelles que per separat cada persona no podria pagar per si de forma individual, però que, en canvi, es poden atendre amb les aportacions de tots.

Aquestes necessitats col·lectives ocasionen unes despeses públiques, per exemple, els necessaris per poder disposar d'una xarxa de centres escolars amb educadors dedicats a l'ensenyament; per gaudir d'una xarxa de biblioteques; d'hospitals amb l'adequat personal sanitari; de centres esportius per a la pràctica d'esports i també per veure als nostres esportistes. Igualment, cal realitzar despeses públiques per arreglar els carrers de la ciutat en la que viviu; per il·luminar-les i recollir les escombraries; per fer i mantenir parcs i jardins; per construir i arreglar les carreteres i autovies; per tenir un servei de bombers; per poder pagar als militars i policies, que s'ocupen de la nostra defensa i seguretat; per poder disposar de prestacions, subvencions i assistència social.

Perquè, què et semblaria si no hagués col·legis públics ni hospitals ni bombers ni policies, ni pensions? Què et semblaria si no hagués llum als carrers o no es recollís les escombraries? Les despeses públiques són per a benefici de tots i, per tant, entre tots hem de pagar-los.

Per això estan els impostos, que són unes quantitats de diners que han de pagar els ciutadans, obligats per llei, perquè l'Estat, les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments disposin dels recursos suficients amb els que pagar les despeses públiques.

Igual que per a la teva economia particular i per a l'economia de la teva família és important saber els diners que es té i les despeses que amb aquells diners es poden fer, per a l'Estat, les Comunitats autònomes i els Ajuntaments també l'és. Per això, l'Estat i les altres Administracions Públiques fan uns comptes d'ingressos i de despeses, que es diuen pressupostos. La llei més important a Espanya és la Llei de pressupostos generals de l’Estat, que autoritza al Govern a recaptar dels ciutadans una sèrie d'ingressos i a realitzar determinades despeses per poder satisfer les necessitats col·lectives.