Els drets i les responsabilitats dels ciutadans

Viure en comunitat, viure en grup, té molts avantatges, però també significa assumir responsabilitats. Qui viu en grup es beneficia del que aporten els altres, però també ha d'aportar la seva part a la resta de la col·lectivitat. És a dir, viure en comunitat significa drets i avantatges, però també assumir les nostres responsabilitats per a amb els altres. Com exemple, podem pensar en les cases grans en les que tots solem viure.

Doncs bé, l'Estat és com una gran casa i els qui viuen en ella són els ciutadans. Per això, tots els ciutadans que viuen en aquella Llar Pública, en aquell Estat, han de pagar entre totes les despeses comunes. És a dir, que tots han de pagar els impostos perquè l'Estat, que inclou a les Comunitats autònomes i els Ajuntaments, pugui proporcionar els béns i serveis públics que són per a tots i que tots poden utilitzar.

En una casa, hi ha pisos grans i pisos petits i, per tant, no paguen la mateixa quantitat per cobrir les despeses comunes els propietaris de pisos de diferent mida. El mateix passa en la Llar Pública, en l'Estat, on hi ha ciutadans que tenen més diners i que, per tant, paguen més impostos que uns altres ciutadans que tenen menys diners i que, per tant, paguen menys impostos.

Això succeeix perquè, si tots paguessin el mateix, com són més les persones que tenen pocs diners que les que tenen molt, l'Estat (incloses les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments) tindria escassos recursos econòmics i podria proporcionar menys béns i serveis públics. Llavors hauria nois que no podrien anar a l'institut perquè els seus pares no podrien pagar-ho, o gent que no podria anar al metge ni als hospitals per no tenir diners suficient, o hauria gent gran que haurien de dependre dels seus fills o dels seus nets per poder viure perquè no existirien les pensions. També hauria persones que no podrien viatjar quan volguessin perquè no hauria bons transports públics; o que, encara que tinguessin cotxe, trigarien molt a arribar als llocs per mancar de bones carreteres. També hauria problemes per recollir i reciclar les escombraries, per tenir aigua en les cases per beure, dutxar-se i rentar la roba, o podria haver greus conseqüències si ocorregués un incendi per no tenir bombers.

Perquè les administracions públiques (tant la central com l'autonòmica i el local) puguin proporcionar els serveis públics necessaris perquè tots visquin tan bé com es pugui, es paga diferent quantitat d'impostos segons els diners que es tingui i segons les obligacions personals i familiars de cada persona. Per exemple, no paguen el mateix els qui guanyen sous molt alts que els qui guanyen sous més baixes; tampoc paguen el mateix les persones que viuen soles que les que viuen en família; ni paguen el mateix les famílies que tenen fills, o que han de fer-se càrrec de gent gran o de discapacitats, que aquelles unes altres que no tenen aquest tipus de responsabilitats

És a dir, que tots els ciutadans han de pagar els impostos a l'Estat, a les Comunitats Autònomes i als Ajuntaments. Això és justícia, que significa que, com tots els ciutadans tenen els mateixos drets, tots tenen les mateixes obligacions, entre elles, contribuir a les despeses comunes pagant els impostos. Però els impostos no són una quota fixa, igual per a tots. Segons sigui la situació econòmica i familiar dels ciutadans, així és la quantitat que han de pagar per impostos. Això és equitat, que significa intentar manera diferent les situacions que són diferents.

Els impostos també serveixen perquè no hagi gent que manqui de les coses més necessàries perquè no tingui diners. Això és la redistribució. Amb els diners dels impostos, l'Administració central, l'autonòmica i el local proporcionen els béns i serveis públics més bàsics i necessaris per a tots els ciutadans. Si uns han contribuït amb més quantitat d'impostos que uns altres, perquè tenen major capacitat econòmica, han posat en pràctica el valor de la solidaritat, que és fonamental per viure en societat.