Novetats de normativa 2016

Resolució de 4 d'abril de 2016, de la Direcció General de Tributs, en relació amb la deduïbilitat dels interessos de demora tributaris, en aplicació de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats (BOE de 6 d'abril)

de la Dirección General de Tributos, en relación con la deducibilidad de los intereses de demora tributarios, en aplicación de la Ley 27/2014, de 27 de noviembre, del Impuesto sobre Sociedades.(BOE, 06-abril-2016)

Com a conseqüència dels dubtes suscitats recentment sobre la deduïbilitat dels interessos de demora tributaris, la Direcció General de Tributs dicta aquesta Resolució, de què es poden destacar els punts següents:

• La Resolució es refereix únicament i exclusivament a la normativa vigent en el moment en què es dicta, això és, la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, i en ella es reitera el criteri interpretatiu establert en les consultes V4080-15 i V0603-16.

• Els interessos de demora tributaris es qualifiquen de despeses financeres pel seu sentit jurídic, tenint en compte la qualificació que dels mateixos fa el Tribunal Constitucional en la seva sentència STC 76/1990 (naturalesa compensatòria del perjudici causat pel retard en el pagament del deute tributari) i la qualificació comptable.

• No s'enquadren en cap de les categories de l'article 15 de la LIS (despeses derivades de la comptabilització de l'impost sobre societats, multes i sancions penals i administratives i recàrrecs, donatius i liberalitats, despeses d'actuacions contràries a l'ordenament jurídic) per la qual cosa han de considerar-se deduïbles.

• Donat el seu caràcter financer, estan sotmesos als límits de deduïbilitat establerts en l'article 16 de la LIS (30% del benefici operatiu de l'exercici per a les despeses financeres netes import del qual superi 1 milió d'euros)

L'interès de demora tributari, definit amb caràcter general en l'article 26 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), s'exigeix en múltiples supòsits, tant de la pròpia LGT (i.e.; article 26.2, que regula genèricament determinats supòsits, article 15.3, en l'existència de conflicte en l'aplicació de la norma tributària; article 16.3, en l'existència de simulació; article 27, en recàrrecs per declaració extemporània sense requeriment previ; article 28, en recàrrecs del període executiu; article 65, en ajornaments o fraccionaments de pagament; article 180, compatibles amb l'exigència de sancions …), com en les lleis reguladores de cada tribut (i.e., qualsevol regularització d'un incentiu fiscal indegudament aplicat).

Finalment, la Resolució assenyala que els interessos de demora que l'Administració tributària tingui l'obligació de satisfer als contribuents tindran la consideració d'ingressos financers i s'integraran en la base imposable de l'impost sobre societats.