3.2. Recaptació tributària líquida
La recaptació tributària líquida resulta de minorar de la recaptació tributària bruta les devolucions efectivament pagades en l'exercici i els ajustaments amb els territoris forals. Respon, també, a un criteri de caixa, diferent d'uns altres conceptes com els drets reconeguts o els impostos a l'efecte de Comptabilitat Nacional. L'any 2023 els ingressos tributaris van assolir els 271.935 milions d'euros, un 6,4% més que el recaptat el 2022. La diferència entre el creixement dels ingressos nets i els bruts analitzats en l'apartat anterior té la seva explicació en l'evolució de les devolucions realitzades que, l'any 2023, van augmentar un 4,3%, el que va suposar la realització de 2.800 milions més que el 2022.
Així mateix, en el Quadre núm. 13. Recaptació tributària líquid total i en el Gràfic núm. 14. Evolució de la recaptació tributària gestionada per l'Agència Tributària (Annex), es desenvolupa aquesta informació.
El Quadre núm. 15. Ajustaments per impacte de canvis normatius (Annex) presenta, de manera detallada, les mesures que van tenir efecte durant l'any i el seu impacte sobre els diferents impostos.
Com s'ha comentat en l'apartat anterior, els ingressos van créixer per l'augment de les bases, en particular les vinculades a les rendes, i es van veure limitats per les rebaixes impositives en l'IRPF i a l'IVA. El creixement de la base imposable agregada dels principals impostos es va situar en el 7,6%, com a conseqüència d'un augment de les rendes del 10,6% i d'un creixement més moderat de la despesa (amb un increment del 3,6%) degut, especialment, a la caiguda dels preus energètics que van reduir el valor dels consums subjectes als impostos especials. Aquest comportament de les bases explica que l'increment dels ingressos per impostos directes assolís el 2023 el 10,1%, amb una aportació de 5,7 punts al creixement del 6,4% de la recaptació, mentre que la resta de figures van evolucionar de manera més moderada (impostos indirectes i taxes van créixer un 1,7%). Per part seva, el conjunt de tots els canvis normatius i de gestió amb efecte el 2023 va restar 3.342 milions als ingressos, el que implica que, sense mesures, la recaptació hauria augmentat un 7,8%, taxa propera a la de les bases.
En relació amb l'efecte de les mesures, cal recordar que, per a aquest propòsit, l'impacte es mesura en termes diferencials respecte a l'any anterior; això és, per l'efecte que tenen els canvis sobre la taxa de variació dels ingressos. Com s'ha indicat anteriorment, l'impacte estimat suposa que, sense aquestes mesures, els ingressos haguessin crescut un 1,4% més.
Per figures, el major impacte es va produir en l'IRPF amb un cost de 3.841 milions. Gairebé tot es concentra en dues mesures. La primera és l'increment de la reducció per rendiments del treball que va suposar una pèrdua de 1.726 milions en les retencions de l'any. L'efecte es va veure sobretot en les pimes i en les pensions, on tenen major presència les rendes baixes que són les beneficiàries de la mesura. No obstant això, la influència de la mesura també es va detectar a les Grans Empreses, una cosa que, en unes altres ocasions, amb canvis similars, no s'havia produït. La segona és el grup de diverses mesures que van aprovar les CCAA en la part de l'IRPF sobre la qual tenen competències i que estaven dirigides, en la seva majoria, a compensar els efectes de la inflació. El seu caràcter va ser molt diferent en els diferents territoris, encara que bàsicament van consistir en l'elevació dels mínims familiars, en la deflactación parcial de la tarifa i en l'aprovació de noves deduccions o l'ampliació de les ja existents. Cada any les CCAA exerceixen aquelles competències, però mai amb un impacte tan acusat com el que es va donar el 2023. L'impacte negatiu sobre els ingressos nets es va valorar en 1.677 milions. La resta de mesures té un origen molt diferent. Les que anaven incloses en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l'any 2023 (millora de la deducció per maternitat i mesures per reduir l'impost als empresaris personals) van significar una pèrdua de 215 milions, mentre que les que procedien de normes anteriors (modificació dels límits en les aportacions a plans de pensions i la deducció en obres de rehabilitació per eficiència energètica) van reduir els ingressos en 30 milions. En la declaració anual també van tenir efecte els canvis, aprovats ja iniciada la campanya, per reduir excepcionalment els rendiments pels quals tributen els agricultors en estimació objectiva. Finalment, la modificació de la regulació dels ajornaments per tal de facilitar-los va suposar un ajornament d'ingressos per un import de 33 milions i mesures d'uns altres anys amb conseqüències encara el 2023 una major recaptació per 6 milions.
L'IVA va ser, en relació amb els ingressos, la figura més afectada pels canvis normatius. L'impacte es xifra en 3.097 milions, que signifiquen un 3,7% de la recaptació que va haver el 2022. D'ells, 2.452 milions van ser producte de la rebaixa de tipus en energia, alimentació bàsica i productes d'higiene femenina i anticonceptius. El major cost (1.703 milions) es va produir amb la rebaixa de tipus, des de l'1 de gener, en l'alimentació (al 0% en els productes que tributaven al tipus superreduït del 4% i del 10% al 5% en olis i pastes). En l'energia (electricitat i gas) els 728 milions d'impacte es refereixen a l'efecte diferencial respecte a la situació de 2022. Això succeeix en totes les mesures avaluades en el Quadre núm. 15, encara que és important advertir-ho en aquest punt perquè les mesures ja estaven vigents en els anys anteriors. En l'electricitat s'està mesurant la pèrdua d'ingressos en haver estat vigent tot l'any 2023 el tipus del 5% en comparació de l'any 2022 en el que aquell tipus només va estar en vigor mig any, l'altre mig any el tipus va ser del 10%. En el cas del gas es compara l'any 2023 amb la reducció del tipus durant tot l'exercici davant els tres mesos de 2022 en els que va estar present la mesura. Això també és aplicable a l'Impost sobre l'Electricitat i a l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica. En aquests dos impostos les mesures de 2021 i 2022 es van prolongar en les mateixes condicions a 2023 i, per això, no figura cap cost en el Quadre núm. 15. Altres mesures també van implicar una reducció significativa de la recaptació de l'IVA : el canvi en els ajornaments va suposar un desplaçament a 2024 d'ingressos per un import de 285 milions i algunes devolucions extraordinàries van fer que es perdessin 421 milions.
En l'impost sobre societats el signe de l'impacte va ser positiu (2.645 milions). A prop de 1.000 milions van venir del diferent import de les devolucions extraordinàries el 2022 i 2023; el 2022 es van fer devolucions de gairebé 2.300 milions (per sentències i DTA) i el 2023 només es van tornar 1.300 milions (per DTA). Quant a mesures normatives pròpiament dites, el 2023 va començar a operar en la declaració anual el tipus mínim del 15%, aprovat en els PGE-2022, per als grups i per a les empreses amb un import de volum de negoci igual o superior als 20 milions d'euros, i, amb efectes només el 2023, es va calcular la base imposable dels pagaments fraccionats dels grups sumant les bases positives i el 50% de les bases negatives de les empreses pertanyents a aquells grups. La primera va augmentar la recaptació en 596 milions, mentre que la segona la va elevar en 1.098 milions. Respecte a aquesta última cal assenyalar que el seu efecte sobre la base va ser molt superior al que es va reflectir en els pagaments. La mesura va suposar un ajustament positiu de més d'11.500 milions, encara que tan sols 6.000 es van traduir en una major base imposable i, d'ells, poc més de 3.800 es van transformar en un major pagament. Aquestes diferències es produeixen per l'existència de tres tipus de grups: els que tenien base negativa fins i tot amb l'ajustament; aquells que van pagar segons la seva base, però que sense l'ajustament haurien tingut base negativa; i els que, malgrat l'ajustament, van seguir ingressant el pagament mínim i en els que, en conseqüència, l'ajustament no va tenir cap impacte sobre el pagament.
De la resta de mesures cal destacar els dos impostos que es van introduir el 2023: l'Impost sobre Envasos de Plàstics No Reutilitzables (591 milions) i l'Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (623 milions). A més, el 2023 es va recuperar (81 milions) el Canon per l'aprofitament d'aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica, que no va estar vigent el 2022 després d'una sentència que anul·lava la seva configuració anterior. Les devolucions extraordinàries corresponents a l'Impost sobre la Renda dels No Residents (més de 450 milions) van tenir també un impacte significatiu, encara que es va compensar parcialment per l'existència d'uns altres moviments extraordinaris el 2022. Finalment, es computa un petit impacte positiu en l'Impost sobre Transaccions Financeres i en l'Impost sobre Determinats Serveis Digitals derivat del fet que el desembre de 2022 es van regularitzar els ajustaments amb els territoris forals de dos anys, mentre que l'ajustament el 2023 va correspondre només a un exercici.