La posició de l'AEAT en els procediments d'insolvència

Presentació d'autoliquidacions en cas de falta de comptabilitat

Necessitat de denúncia del delicte tipificat en l'article 259.1.6º del Codi penal.

A vegades, l'administració concursal es troba amb situacions en les que el concursat i els seus administradors incompleixen el deure de col·laboració i informació establerta en l'article 135 del TRLC.

En particular, aquella falta de col·laboració pot provocar conseqüències extremadament greus quan s'acompanya d'un incompliment de les obligacions mercantils i comptables bàsiques en la realització de l'activitat, el que determina que l'administració concursal no pugui disposar de la informació imprescindible per desenvolupar les funcions inherents a les seves facultats, com pot ser la presentació de declaracions i autoliquidacions tributàries.

Ni la legislació concursal ni la legislació tributària tenen en compte que la situació descrita pugui eximir a la societat concursada de la gestió de la comptabilitat i de la presentació de les declaracions i autoliquidacions tributàries, per la qual cosa l'administració concursal haurà d'adoptar les mesures que corresponguin per al compliment d'aquestes obligacions. El plantejament de la qüestió refereix que es tracta d'un concurs necessari, això és, a sol·licitud dels creditors, però si s'ha dictat un acte judicial declarant el concurs és perquè l'anàlisi dels ingressos i les despeses de l'entitat, així com del seu actiu i passiu, han posat de manifest una situació d'insolvència i la possibilitat de suspendre pagaments. Per tant, hi ha una situació patrimonial de partida.

Davant el coneixement d'aquests fets, la resposta per part de l'administració concursal ve prevista en l'article 443.5º del TRLC, en què s'assenyala que l'incompliment substancial de l'obligació de gestió de comptabilitat implica que, en qualsevol cas, el concurs es qualificarà de culpable, el que ha de ser instat per l'administració concursal en l'informe de qualificació a presentar davant el jutge del concurs, amb les conseqüències que això comporta (possibilitat d'inhabilitació de les persones afectades i possibilitat d'embargar els seus béns i drets).

A més, hi ha la possibilitat de procedir a la immediata denúncia dels fets davant les autoritats de l'ordre jurisdiccional penal, en estar tipificada aquesta conducta com un delicte d'insolvència punible en l'article 259.1 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, el qual disposa:

“1. Serà castigat amb una pena de presó d'un a quatre anys i multa de vuit a vint-i-quatre mesos qui, trobant-se en una situació d'insolvència actual o imminent, realitzi alguna de les següents conductes:

(…)

6a Incompleixi el deure legal de portar comptabilitat, porteu doble comptabilitat, o cometa en la seva gestió irregularitats que siguin rellevants per a la comprensió de la seva situació patrimonial o financera. També serà punible la destrucció o alteració dels llibres comptables, quan d'aquesta manera es dificulti o impedeixi de manera rellevant la comprensió de la seva situació patrimonial o financera.

7a Oculti, destrueixi o altereu la documentació que l'empresari està obligat a conservar abans del transcurs del termini al que s'estén aquest deure legal, quan d'aquesta manera es dificulti o impossibiliteu l'examen o valoració de la situació econòmica real del deutor.

8a Formuli els comptes anuals o els llibres comptables d'una manera contrari a la normativa reguladora de la comptabilitat mercantil, de manera que es dificulti o impossibiliteu l'examen o valoració de la situació econòmica real del deutor, o incompleixi el deure de formular el balanç o l'inventari dins termini.

9a Realitzi qualsevol altra conducta activa o omissiva que constitueixi una infracció greu del deure de diligència en la gestió d'afers econòmics i a la que sigui imputable una disminució del patrimoni del deutor o per mitjà de la qual s'oculti la situació econòmica real del deutor o la seva activitat empresarial.

2. La mateixa pena s'imposarà a qui, mitjançant alguna de les conductes a què es refereix l'apartat anterior, causeu la seva situació d'insolvència.”

El propi article 259.3 del Codi penal assenyala que també és constitutiva de delicte la realització dels fets reflectits en l'apartat 1 quan s'haguessin comès per imprudència, imposant en aquell cas una pena de presó i multa de menor durada.

Segons aclareix l'apartat 5 del mateix article 259, es tracta d'un delicte que pot perseguir-se sense esperar a la conclusió del concurs i sens perjudici de la seva continuació, per la qual cosa no s'aprecia motiu algun que justifiqui que, davant el coneixement de fets constitutius del mateix per part de l'administració concursal, no es procedeixi a la immediata denúncia per aquesta administració perquè siguin objecte d'anàlisi pels òrgans competents de l'ordre jurisdiccional penal.

De ser dutes a terme ambdues actuacions per part de l'administració concursal, es tindran en compte les mateixes per l'Administració Tributària, juntament amb la resta de circumstàncies concurrents, a l'hora d'apreciar si s'ha obrat amb la diligència necessària i determinar l'existència o no de responsabilitats tributàries derivades de la falta de presentació de les autoliquidacions per la inexistència d'informació comptable, conforme al que preveu els articles 41 i següents de la LGT.