Saltar al contingut principal
Guia pràctica per a emplenament del model censal 036

Establiments permanents

Quan una persona jurídica o entitat no resident opere en territori espanyol mitjançant un o diversos establiments permanents (casella B91 “SÍ ”), haurà de consignar en la declaració censal quants són (casella B92), el NIF (caselles B93, B95 o B97) i la denominació diferenciada assignada a cadascun d'ells (caselles B94, B96 o B98).

En este sentit, per a determinar si es tracta d'un establiment permanent, cal considerar que dins de les fonts de l'ordenament tributari es troben els tractats o convenis internacionals que continguen clàusules de naturalesa tributària i, en particular, els convenis per a evitar la doble imposició, en els termes prevists en l'article 96 de la Constitució.

Per tant, si existix conveni entre Espanya i el país en el que residix el contribuent, la definició d'establiment permanent serà l'estipulada en este conveni. Este tipus de conveni utilitza com patró el “Model de Conveni de l'OCDE entre l'Estat A i l'Estat B per a evitar la doble imposició en matèria d'Impostos sobre la Renda i sobreu el Patrimoni”, en article del qual 5 es definix el concepte d'establiment permanent en estos termes:

Article 5é Establiment permanent.

  1. A l'efecte de present Conveni, l'expressió «establiment permanent» significa un lloc fix de negocis mitjançant el qual una empresa realitza tota o part de la seua activitat.
  2. L'expressió «establiment permanent» comprén, en especial :
    • les seus de direcció;
    • les sucursals;
    • les oficines;
    • les fàbriques;
    • els tallers; i
    • les mines, els pous de petroli o de gas, els planters o qualsevol altre lloc d'extracció de recursos naturals.
  3. Una obra o un projecte de construcció o instal·lació només constituïx establiment permanent si la seua durada excedix dotze mesos.
  4. No obstant això les disposicions anteriors d'este Article, es considera que l'expressió «establiment permanent» no inclou:
    • la utilització d'instal·lacions amb l'única fi d'emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies pertanyents a l'empresa;
    • el manteniment d'un depòsit de béns o mercaderies pertanyents a l'empresa amb l'única fi d'emmagatzemar-les, exposar-les o lliurar-les;
    • el manteniment d'un depòsit de béns o mercaderies pertanyents a l'empresa amb l'única fi de què siguen transformades per una altra empresa;
    • el manteniment d'un lloc fix de negocis amb l'única fi de comprar béns o mercaderies o de recollir informació per a l'empresa;
    • el manteniment d'un lloc fix de negocis amb l'única fi de realitzar per a l'empresa qualsevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori;
    • el manteniment d'un lloc fix de negocis amb l'única fi de realitzar qualsevol combinació de les activitats esmentades en els subapartats a) a e), amb la condició que el conjunt de l'activitat del lloc fix de negocis que resulte d'aquella combinació conserve el seu caràcter auxiliar o preparatori.
  5. No obstant el que disposen els apartats 1 i 2, quan una persona diferent d'un agent independent (al que li serà aplicable l'apartat 6) actue per compte d'una empresa i ostente i exercisca habitualment en un Estat contractant poders que la faculten per a concloure contractes en nom de l'empresa, es considerarà que aquella empresa té un establiment permanent en aquell Estat respecte de les activitats que esta persona realitze per a l'empresa, llevat que les activitats d'aquella persona es limiten a les esmentades en l'apartat 4 i que, d'haver sigut realitzades mitjançant un lloc fix de negocis, no hagueren determinat la consideració d'este lloc fix de negocis com un establiment permanent d'acord amb les disposicions d'aquell apartat.
  6. No es considera que una empresa té un establiment permanent en un Estat contractant pel mer fet de què realitze les seues activitats en aquell Estat mitjançant un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent independent, sempre que estes persones actuen dins del marc ordinari de la seua activitat.
  7. El fet que una societat resident d'un Estat contractant controle o siga controlada per una societat resident de l'altre Estat contractant o que realitze activitats empresarials en este altre Estat (ja siga mitjançant establiment permanent o d'altra manera), no convertix per sí sol a qualsevol d'estes societats en establiment permanent de l'altra.

Si, al contrari, no existix conveni de doble imposició entre Espanya i el país en el que residix el contribuent, s'haurà de considerar la regulació normativa d'Espanya. A estos efectes, la Llei de l'impost sobre la Renda de no residents establix en el seu article 13 el següent:

S'entendrà que una persona o entitat opera mitjançant establiment permanent en territori espanyol, quan:

  • per qualsevol títol dispose en el mateix, de manera continuada o habitual, d'instal·lacions o llocs de treball de qualsevol índole, en què realitze tota o part de la seua activitat, o
    • ­
  • actue en ell mitjançant un agent autoritzat per a contractar, en nom i per compte del contribuent, que exercisca amb habitualitat estos poders.

En particular, existix establiment permanent en els següents casos: seus de direcció, les sucursals, les oficines, les fàbriques, els tallers, els emmagatzemes, tendisques o altres establiments, les mines, els pous de petroli o de gas, els planters, les explotacions agrícoles, forestals o pecuàries, o qualsevol altre lloc d'exploració o d'extracció de recursos naturals i les obres de construcció, instal·lació o muntatge de la qual durada excedisca sis mesos.