Guanys i pèrdues patrimonials obtingudes en l'exercici

Normativa: Art. 11.5 Llei IRPF

Per a determinar a qui han d'atribuir-se els guanys i pèrdues patrimonials meritades en l'exercici, la Llei de l'impost establix una regla general i una altra especial.

Regla general

1. Quan resulte acreditada la titularitat dels béns  o drets

   Els guanys i pèrdues patrimonials es consideren obtingudes per la persona a qui corresponga la titularitat dels béns, drets i altres elements patrimonials dels que provinguen, sent esta persona qui haurà de declarar-los.

   En els supòsits en què la titularitat dels béns o drets corresponga a diverses persones, els rendiments es consideraran obtinguts per cadascuna d'elles en proporció a la seua participació en esta titularitat.

   En el cas de matrimoni, i d'acord amb esta regla general, els guanys i pèrdues patrimonials derivats de béns i drets que, conforme a les disposicions o pactes reguladors del corresponent règim econòmic matrimonial, siguen comuns a ambdós cònjuges, s'atribuiran per mitat a cadascun d'ells, fora que justifiquen una altra quota de participació.

   Al contrari, els guanys o pèrdues patrimonials derivades de béns o drets privatius corresponen al cònjuge titular dels mateixos.

2. Quan no resulte degudament acreditada la titularitat de béns o drets

   Quan no resulte degudament acreditada la titularitat de béns o drets, l'Administració tributària tindrà dret a considerar com a titular a qui figure com a tal en un registre fiscal o d'altres de caràcter públic, a què li seran atribuïdes els guanys o pèrdues patrimonials derivades d'estos béns o drets.

   Els guanys no justificades s'imputaran en funció de la titularitat dels béns o drets en què es manifesten.

   Tenen esta consideració els béns o drets de la qual tinença, declaració o adquisició no es corresponga amb la renda o patrimoni declarats pel contribuent, així com la inclusió de deutes inexistents en qualsevol declaració per este IRPF o per l'impost sobre el patrimoni, o el seu registre en els llibres o registres oficials. A estos efectes, els guanys no justificades s'integraran per l'Administració tributària en la base liquidable general del període impositiu respecte del que es descobrisquen, fora que el contribuent prove suficientment que ha sigut titular dels béns o drets corresponents des d'una data anterior a la del període de prescripció.

   Si més no tenen la consideració de guanys de patrimoni no justificats i s'integraran en la base liquidable general del període impositiu més antic entre els no prescrits susceptible de regularització, la tinença, declaració o adquisició de béns o drets respecte dels que no s'haguera complit en el termini establit a este efecte l'obligació d'informació a què es referix la disposició addicional divuitena de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

   La citada  disposició addicional divuitena  de la Llei 58/2003, General Tributària estable l'obligació d'informar sobre determinats béns i drets situats a l'estranger.

   Important: els guanys o pèrdues patrimonials derivades d'elements afectes al desenvolupament d'activitats econòmiques s'atribuiran segons les regles anteriorment comentades pel que, tractant-se de guanys afectes, el guany o pèrdua patrimonial obtinguda s'atribuirà per mitat a ambdós cònjuges.

Regla especial

Conforme a la regla especial, els guanys patrimonials que consistisquen en adquisicions de béns i drets que no es deriven d'una transmissió prèvia, com els guanys en el joc i supòsits anàlegs, s'atribuïxen a la persona a qui corresponga el dret a la seua obtenció o que les haja guanyat directament.

En el cas dels  guanys patrimonials originats per una subvenció, s'imputaran únicament al contribuent al que se li haja concedit la subvenció, independentment de l'ús que se li done a la mateixa.

Vegeu respecte d'això la  resolució del TEAC d'1 de juny de 2020, en relació amb el recurs extraordinari d'alçada per a unificació de criteri plantejat sobre este tema.