Concepte i requisits dels descendents

Tenen esta consideració de "descendents" a l'efecte de l'aplicació d'este mínim, els fills, néts, besnéts, etc., que descendixen del contribuent i que estan units a este per vincle de parentesc en línia rectifica per consanguinitat o per adopció, sense que s'entenguen incloses les persones unides al contribuent per vincle de parentesc en línia col·lateral (nebots) o per afinitat (fillastres).

S'assimilen als descendents, a estos efectes, les persones vinculades al contribuent per raó de tutela o acolliment, en els termes prevists en la legislació civil aplicable o, fora dels casos anteriors, als qui tinguen atribuïda per resolució judicial seu guarda i custòdia.

Únicament podrà aplicar-se el mínim pels descendents i assimilats del contribuent que complisquen tots i cadascun dels següents requisits :

a) Que el descendent, en els termes anteriorment comentats, siga menor de 25 anys a la data de merite de l'Impost (normalment, el 31 de desembre o en la data de defunció del contribuent si este mor en un dia diferent del 31 de desembre), fora que es tracti de descendents amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per 100, cas en què podrà aplicar-se el mínim per descendents, sigui quin sigui la seua edat, sempre que
es complisquen els restants requisits.

b) Que el descendent convisca amb el contribuent. En els supòsits de separació matrimonial legal, quan la guarda i custòdia siga compartida, el mínim familiar per descendents es prorratejarà entre ambdós pares, independentment d'aquell amb qui estiguen convivint a la data de merite de l'impost. En cas contrari el mínim familiar per descendents correspondrà a qui, d'acord amb el que disposa el conveni regulador aprovat judicialment, tinga atribuïda la guarda i custòdia dels fills en la data de merite de l'impost (normalment, el 31 de desembre), per ser esta la persona amb la que els descendents conviuen.

L'absència d'un fill de forma esporàdica de l'habitatge habitual durant els períodes lectius del curs escolar no trenca el requisit de convivència exigit per poder aplicar el contribuent el mínim per descendents, sempre que es complisquen la resta dels requisits establits respecte d'això.

No obstant això, en aquell cas ha de tindre's en compte que s'assimila a la convivència la dependència econòmica, fora que se satisfacen anualitats per aliments a favor d'estos fills que siguen tingudes en compte per al càlcul de la quota íntegra.

Conforme amb esta regulació legal, el progenitor o progenitors que tinguen la guarda i custòdia dels fills, encara que siga compartida, hauran d'aplicar el mínim per descendents per ser les persones amb les que els descendents conviuen, i no podran aplicar les especialitats previstes per als supòsits d'anualitats per aliments a favor dels fills recollides en els articles 64 i 75 de la Llei de l'impost.

En cas que s'extingisca la guarda i custòdia sobre un fill per assolir este la majoria d'edat, se seguirà aplicant el mínim per descendents mentre que el contribuent progenitor de què es tracte mantinga la convivència amb el fill. Igualment, si el descendent major d'edat passa a conviure amb el progenitor que abona anualitats per aliments, tindrà dret al mínim, i no a l'aplicació d'estes anualitats.

D'altra banda, els progenitors que no convisquen amb els fills, però els presten aliments per resolució judicial, podran optar per l'aplicació del mínim per descendents, al sostindre'ls econòmicament, o per l'aplicació del tractament previst per la Llei de l'impost per a les referides anualitats per aliments. Si s'optara per l'aplicació del mínim per descendents, este es prorratejarà entre ambdós progenitors.

Vegeu respecte d'això el quadre sobre aplicació del mínim per descendent i l'opció per tributació conjunta en el cas de separacions judicials, divorcis i nul·litats de cònjuges amb fills.

c) Que el descendent no haja obtingut en l'exercici 2020 rendes superiors a 8.000 euros anuals, excloses les rendes exemptes de l'impost.

El concepte de renda anual, a estos efectes, està constituït per la suma algebraica dels rendiments nets (del treball, capital mobiliari i immobiliari i d'activitats econòmiques) de les imputacions de rendes i dels guanys i pèrdues patrimonials reduïdes computades l'any, independentment del període impositiu en el que s'haja produït l'alteració patrimonial, sense aplicar les regles d'integració i compensació d'este tipus de rendes.

d) Que el descendent no este declaració de l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.

En relació amb este requisit han d'efectuar-se les següents precisions:

• Tributació individual del descendent. Si el descendent presenta declaració individual de l'IRPF, ja consistisca esta en una autoliquidació o en l'esborrany de declaració degudament subscrit o confirmat, amb rendes iguals o inferiors a 1.800 euros, els contribuents amb dret poden aplicar el mínim per descendents, sempre que es complisquen els restants requisits exigits. Si les rendes són superiors a 1.800 euros, cap d'ells pot aplicar el mínim per descendents.

• Tributació conjunta del descendent amb ambdós pares. Si el descendent menor d'edat presenta declaració conjunta amb els seus pares, estos poden aplicar en esta declaració el mínim per descendents que corresponga,  sempre que es complisquen els restants requisits exigits.

• Tributació conjunta del descendent amb un dels pares en els casos de separació legal o quan no existisca vincle matrimonial. En estos casos, el pare o la mare que tributa conjuntament amb els descendents que formen part de la unitat familiar, aplicarà íntegrament el mínim per descendents corresponent a estos, i l'altre progenitor no tindrà dret al mínim al presentar els fills declaració, sempre que estos últims tinguen rendes superiors a 1.800 euros.

  De no complir-se el supòsit de tindre rendes superiors a 1.800 euros, el mínim per descendents es distribuirà entre els pares amb el que convisca el descendent per parts iguals, encara que un d'ells tribute conjuntament amb els fills. Esta mateixa regla resulta aplicable en els casos en què els fills sotmesos a guàrdia i custòdia compartida tributen conjuntament amb un dels seus progenitors.

Vegeu respecte d'això el quadre sobre aplicació del mínim per descendent i l'opció per tributació conjunta en el cas de separacions judicials, divorcis i nul·litats de cònjuges amb fills.

Atenció : tinga's en compte que entre les modalitats que figuren com unitats familiars, no es contempla la formada pel tutor i la persona tutelada, ni el cas d'acolliment o, fora d'estos casos, dels qui tinguen atribuïda per resolució judicial seu guarda i custòdia, la qual cosa impedix qualsevol possibilitat de tributar conjuntament per l'IRPF en tals supòsits.

Supòsit especial: defunció d'un dels pares

En els supòsits en què un dels pares muiga l'any, mitjance o no matrimoni entre ells, i els fills menors d'edat o majors d'edat incapacitats judicialment i sotmesos a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada, hagen conviscut amb ambdós progenitors fins la data de defunció, el mínim per descendents es prorratejarà si més no entre els pares, encara que l'altre progenitor supervivient tribute conjuntament amb els fills menors d'edat i estos tinguen rendes superiors a 1.800 euros, doncs es considera que a la data de merite de l'impost els dos progenitors tenen dret a la seua aplicació.

Recorde : en els termes anteriorment comentats, en present exercici 2020 el contribuent pot aplicar-se el mínim per descendents en els supòsits en què estos descendents per a obtindre una devolució presenten declaració individual per l'IRPF, sempre que les rendes declarades no superen 1.800 euros.