Residència habitual en territori espanyol
Normativa: Art. 9 Llei IRPF
S'entendrà, d'acord amb l'article 9 de la Llei de l'IRPF, que el contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan es done qualsevol de les següents circumstàncies:
1. Que romanga més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.
Per a determinar este període de permanència es computaran les absències esporàdiques, fora que el contribuent acredite la seua residència fiscal en un altre país. Tractant-se de països o territoris qualificats reglamentàriament com paradisos fiscals, l'Administració tributària podrà exigir que es prove la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.
Malgrat el que s'ha esmentat anteriorment, per a determinar el període de permanència en territori espanyol no es computaran les estades temporals a Espanya que siguen conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions públiques espanyoles.
Nota: Per a delimitar les "absències esporàdiques" tinguen-se en compte els criteris interpretatius que sobre els articles 8.1.a) i 9.1.a) de la Llei de l'IRPF ha establit el Tribunal Suprem en seus Sentencies de 28 de novembre de 2017 (números 1.829/2017, 1.850/2017, 1.860/2017 i 1.834/2017, resolent, respectivament, recursos de casació contenciós-administratius números 815/2017, 812/2017, 807/2017 i 809/2017) i 1 de març de 2018 (núm. 334/2018), en relació amb tributació dels beneficiaris de beques de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) amb estada en un país estranger per a desenvolupar les activitats pròpies de la mateixa.
COVID-19: en relació amb el citat criteri de permanència de més de 183 dies dins de l'any natural en territori espanyol, si no existix conveni de doble imposició amb el país de residència inicial, els dies passats a Espanya degut a l'estat d'alarma es computaran a l'efecte de determinar la residència fiscal, pel que, si s'haguera romàs més de 183 dies en territori espanyol l'any 2020, la persona podria ser considerada contribuent de l'IRPF. A diferència del que és anterior, si existix conveni de doble imposició amb el país de residència inicial, en els casos de confinament temporal en territori espanyol amb motiu de la COVID-19, l'aplicació d' un conveni de doble imposició fa poc probable que la persona puga ser considerada com resident a Espanya en comptes d'en l'altre país. Si més no, els criteris establits en el corresponent conveni seran suficients per a dirimir el conflicte de doble residència que puga plantejar-se.
2. Que radique a Espanya el nucli principal o la base de les seues activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta.
Es presumirà, llevat que hi haja una prova en contra, que el contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan, conforme als criteris anteriors, residisquen habitualment a Espanya el seu cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguen d'aquell.
No es consideraran contribuents, a títol de reciprocitat, els nacionals estrangers que tinguen la seua residència habitual a Espanya per la seua condició de membres de prediques diplomàtiques o oficines consulars estrangeres, o per ser titulars de càrrec o treball oficial d'Estats estrangers, o per ser funcionaris en actiu que exercisquen a Espanya càrrec o treball oficial que no tinga caràcter diplomàtic o consular, sempre que, a més, no procedisca l'aplicació de normes específiques derivades dels tractats internacionals en els que Espanya siga part
Recorde:la residència fiscal d'una persona física no només es determina en funció del primer criteri de permanència (més de 183 dies), sinó que, el contribuent també podrà ser considerat resident fiscal a Espanya si té en este país, de manera directa o indirecta, el nucli principal o la base de les seues activitats o interessos econòmics.