Arrendament d'immobles destinats a habitatge
Normativa: Art. 23.2 Llei IRPF
Reducció 60 per 100
En els supòsits d'arrendament de béns immobles destinats a habitatge, el rendiment net positiu, calculat per diferència entre la totalitat d'ingressos íntegres i les despeses necessàries que tinguen la consideració de deduïbles en els termes anteriorment comentats, es reduirà en un 60 per 100, sigui quina sigui edat de l'arrendatari.
Delimitació:
Es considera que es tracta d'un arrendament d'un bé immoble destinat a habitatge quan, d'acord amb el que disposa l'article 2 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans (LAU), l'arrendament recaiga “sobre una edificació habitable destí primordial del qual siga satisfer la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari”.
Per part seua, ha de tindre's en compte que l'article 3 de la LAU disposa que “es considera arrendament per a ús diferent del d'habitatge, aquell arrendament que recaient sobre una edificació tinga com destí primordial un diferent de l'establit en l'article anterior”. Afegint a més que “en especial, tindran esta consideració els arrendaments de finques urbanes celebrats per temporada, siga esta d'estiu o qualsevol altra ”. Per això, en cap cas resultarà aplicable la reducció assenyalada quan l'arrendament de l'immoble se celebre per temporada, siga esta d'estiu, o qualsevol altra.
La reducció resultarà aplicable sobre els rendiments nets derivats de l'arrendament de béns immobles quan sent l'arrendatari una persona jurídica, quede acreditat que l'immoble es destina a l'habitatge de determinades persones físiques (Criteri fixat pel Tribunal Economicoadministratiu Central, en la seua Resolució de 8 de setembre de 2016, en recurs extraordinari d'alçada per a la unificació de criteri).
La reducció només resultarà aplicable respecte dels rendiments declarats pel contribuent.
Lloguers turístics:
En els lloguers turístics no resulta aplicable la reducció del 60 per 100 prevista en l'article 23.2 de la Llei d'IRPF, ja que no tenen per finalitat satisfer una necessitat permanent d'habitatge sinó cobrir una necessitat de caràcter temporal. Vegeu respecte d'això la Resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC), de 8 de març de 2018, en unificació de criteri.
D'altra banda, en relació amb l'article 54 ter del Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, que regulava l'obligació d'informar sobre la cessió d'ús d'habitatges amb finalitats turístics, ha d'indicar-se que la Sentencia de 23 de juliol de 2020 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem (recurs contenciós-administratiu número 80/2018) publicada al BOE de 23 de setembre de 2020, l'anul·la i deixa sense efecte per ser contrari a Dret pel que desapareix la citada obligació d'informar.