a. Arrendaments i cànons

En general

S'entenen inclosos en esta rúbrica les despeses originades en concepte de lloguers, cànons,  assistència tècnica, etc., per la cessió al contribuent de béns o drets que es troben  afectes a l'activitat, quan no s'adquirisca la titularitat dels mateixos. 

Pel concepte de “cànons” s'inclouran les quantitats fixes o variables que se satisfan pel dret a l'ús o a la concessió d'ús de les diferents manifestacions de la propietat industrial.

Pel concepte d' “arrendament”, les quantitats satisfetes pel lloguer o arrendament operatiu o per cessió de béns mobles i immobles per a l'ús o a disposició de l'empresa.

Especialitats

Sense perjudici del que és anterior han de tindre's en compte a l'efecte de determinar les quantitats deduïbles per este concepte les especialitats que es comenten en els seus següents apartats.

1. Contractes d'arrendament financer "lísing"

Normativa: Art. 106 LIS

S'establix un règim fiscal específic per als contractes d'arrendament financer en els que es donen els següents requisits:

• Que l'arrendador siga una entitat de crèdit o un establiment financer de crèdit. 

• Que tinguen una durada mínima de 2 anys quan tinguen per objecte béns mobles i de  10 anys quan tinguen per objecte béns immobles o establiments industrials.

  No obstant això, reglamentàriament, per a evitar pràctiques abusives, es podran establir altres terminis  mínims de durada en funció de les característiques dels diferents béns que puguen  constituir seu objecte.

• Que les quotes d'arrendament financer apareguen expressades en els respectius contractes  diferenciant la part que corresponga a la recuperació del cost del bé per l'entitat  arrendadora, exclòs el valor de l'opció de compra i la carrega financera exigida per ella,  tot això sense perjudici de l'aplicació del gravamen indirecte que corresponga.

• Que l'import anual de la part de les quotes d'arrendament financer corresponent a  la recuperació del cost del bé ha de romandre igual o tindre caràcter creixent al llarg del  període contractual.

Concepte de contractes d'arrendament financer: Amb efectes a partir del 28 de juny de 2014, la Llei 10/2014, de 26 de juny, d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit (BOE del 27) definix en la seua disposició addicional tercera el concepte d'operacions d'arrendament financer com "aquells contractes que tinguen per objecte exclusiu la cessió de l'ús de béns mobles o immobles, adquirits per a esta finalitat segons les especificacions del futur usuari, a canvi d'una contraprestació consistent en l'abonament periòdic de quotes. Els béns objecte de cessió hauran de quedar afectats per l'usuari únicament a les seues explotacions agrícoles, pesqueres, industrials, comercials, artesanals, de servicis o professionals. El contracte d'arrendament financer inclourà necessàriament una opció de compra, al seu terme, a favor de l'usuari".

Complits estos requisits el seu règim de deduïbilitat fiscal és el següent:

a. La totalitat de la part de les quotes corresponent a la carrega financera satisfeta a l' entitat arrendadora té la consideració de despesa fiscalment deduïble.

b. La part de les quotes d'arrendament financer satisfetes a l'entitat arrendadora que  corresponga a la recuperació del cost del bé té la consideració de despesa deduïble  amb les dues limitacions següents:

1. La quantitat deduïble no podrà ser superior al resultat d'aplicar al cost del bé el  doble del coeficient d'amortització lineal màxim segons les taules d'amortització oficialment  aprovades. 

   En el cas de contribuents (empresaris o professionals) que tinguen la consideració fiscal de petita empresa , el coeficient d'amortització lineal segons taules es multiplicarà per tres a estos efectes.

   La taula de coeficients d'amortització aplicables en la modalitat normal del mètode d'estimació directa es conté en l'article 12.1.a) LIS. En la modalitat simplificada del citat règim, la taula d'amortització aplicable es conté en l'Ordre de 27 de març de 1998 (BOE del 28).

   Per al càlcul del citat límit es tindrà en compte el moment de la posada en condicions de funcionament del bé. Els excessos que, com a conseqüència d'esta limitació, no siguen deduïbles podran deduir-se durant els períodes impositius següents, amb el mateix límit doble o triple del coeficient d'amortització anteriorment assenyalat.

2. En el cas que l'objecte del contracte siga terrenys, solars i altres actius no amortitzables,  esta part de la quota no constituïx despesa deduïble. En cas que tal condició  concórrega només en una part del bé objecte de l'operació, podrà deduir-se únicament la  proporció que corresponga als elements susceptibles d'amortització, que haurà de ser  expressada diferenciadament en el respectiu contracte.

2. Especialitats en l'IRPF de les cessions a l'activitat econòmica de béns i drets pertanyents de forma privativa a membres de la unitat familiar

Normativa: Art. 30.2.3ª Llei  IRPF

Quan el cònjuge o els fills menors del contribuent que convisquen amb ell, realitzen cessions de béns o drets que servisquen amb l'objectiu de l'activitat econòmica de què es tracte, el titular d'esta activitat podrà deduir, per a la determinació dels rendiments de la mateixa, la contraprestació estipulada per esta cessió, sempre que no excedisca el valor de mercat i, a falta d'aquella, podrà deduir-se este últim.

Correlativament, la contraprestació estipulada, o el valor de mercat, es consideraran rendiment del capital del cònjuge o els fills menors a tots els efectes tributaris.

Important: la utilització d'elements patrimonials comuns a ambdós cònjuges per part del cònjuge que desenvolupe una activitat econòmica no té la consideració fiscal de cessió ni genera retribució alguna entre ells.