Reduccions per pensions compensatòries i anualitats per aliments

Normativa: Art. 55 Llei IRPF

1. Pensions compensatòries a favor del cònjuge

D'acord amb la legislació civil (article 97 del Codi civil) el cònjuge al que la separació o divorcie produïsca desequilibri econòmic en relació amb la posició de l'altre, que implique un empitjorament en la seua situació anterior en el matrimoni, té dret a una pensió que es fixarà en la resolució judicial de separació o divorcie o en el conveni regulador formalitzat davant el secretari judicial (actualment, lletrat de l'Administració de justícia) o el Notari. 

Per al pagador, la pensió compensatòria satisfeta, sempre que haja sigut fixada en la resolució judicial, o l'hagen acordat els cònjuges en el conveni regulador de la separació o divorcie, reduïx seu base imposable general sense que puga resultar negativa com a conseqüència d'esta disminució. El romanent, si n'hi hagués, reduirà la base imposable de l'estalvi sense que la mateixa, tampoc, puga resultar negativa com a conseqüència d'esta disminució.

A estos efectes, el Tribunal Suprem ha fixat el següent criteri interpretatiu: “la reducció en la base imposable per pensions compensatòries a favor del cònjuge, satisfetes per decisió judicial, resulta aplicable des de la data en què se subscriu el conveni regulador entre les parts que haguera establit el seu pagament, sempre que la ulterior sentencia judicial que el ratifique no modifique el pactat en este conveni regulador.” Vegeu les Sentencies núms. 1.369/2024, de 22 de juliol (ROJ: STS 4251/2024) i 1.397/2024, de 23 de juliol (ROJ: STS 4248/2024). I, més recentment, la STS núm. 54/2025, de 21 de gener (ROJ: STS 330/2025).

Per al perceptor, la pensió compensatòria rebuda del cònjuge constituïx, si més no, rendiment del treball no sotmés a retenció per no estar obligat a retindre el cònjuge pagador de la pensió.

2. Anualitats per aliments a favor de persones diferents dels fills

D'acord amb el que disposa l'article 143 del Codi civil, estan obligats recíprocament a donar-se aliments els cònjuges, els ascendents i descendents, així com els germans en els supòsits i termes assenyalats en el citat article.

Ara bé, quan recaiga  sobre el contribuent l'obligació de donar aliments cal, a l'efecte del seu tractament en l'IRPF, distingir dos supòsits:

1. Anualitats per aliments a favor dels fills

   Per al pagador, les quantitats satisfetes en concepte d'aliments a favor dels fills no reduïxen la base imposable general, sinó que se subjecten a un tractament especial consistent en què,  quan l'import d'estes anualitats siga inferior a la base liquidable general i no es tinga dret a l'aplicació del mínim per descendents, se sotmeten a gravamen separadament a fi de limitar la progressivitat de les escales de l'impost. 

   El tractament liquidatori de les anualitats per aliments a favor dels fills, import del qual siga inferior al de la base liquidable general sotmesa a gravamen, es comenta en el Capítol 15.

   Per als fills perceptors d'estes anualitats, constituïxen renda exempta, sempre que les mateixes es perceben per decisió judicial o en virtut del conveni regulador decretat judicialment o formalitzat davant el secretari judicial (actualment, lletrat de l'Administració de justícia) o en escriptura pública davant Notari a què es referix l'article 90 del Codi civil, o del conveni equivalent previst en els ordenaments de les comunitats autònomes.

2. Anualitats per aliments a favor d'unes altres persones

   Per al pagador, les quantitats satisfetes en concepte d'aliments a favor d'unes altres persones diferents dels fills, sempre que siguen fixades per decisió judicial, reduïxen la base imposable general del pagador sense que puga resultar negativa com a conseqüència d'esta disminució. El romanent, si n'hi hagués, reduirà la base imposable de l'estalvi sense que la mateixa, tampoc, puga resultar negativa com a conseqüència d'esta disminució.

   Per al perceptor  de les mateixes, estes anualitats constituïxen rendiments del treball no sotmesos a retenció.

3. Supòsit especial: pensió compensatòria i anualitats per aliments sense distinció

En els casos de separació legal o divorcie, normalment s'establirà, d'una banda, una pensió compensatòria a favor d'un dels cònjuges, i, per un altre, l'obligació de pagar una quantitat en concepte d'aliments a favor dels fills, per al progenitor que no els tinga a càrrec seu.

En el supòsit especial de què s'establisca l'obligació d'un pagament únic, sense precisar en la resolució judicial ni en el conveni regulador quina part correspon a pensió compensatòria i quina part a anualitats per aliments, la impossibilitat de determinar la quantia corresponent a la pensió compensatòria impedix aplicar la reducció de la base per este concepte. Tot això sense perjudici que en un moment posterior puguen especificar-se judicialment les quantitats que corresponen a cada concepte.

Quadre resum del tractament fiscal de les pensions compensatòries i les anualitats per aliments