2.III.2. Fuentes d'informació

Al considerar el criteri de solvència financera acreditada, és important que tota la informació, si escau, es considere conjuntament, a fi d'obtindre una visió global de la situació. Els indicadors no hauran de considerar-se aïlladament i les decisions hauran de basar-se en la posició global del sol·licitant, com reflex de què el principal objectiu és garantir que, una vegada atorgat l'estatut de AEO, l'operador en qüestió puga seguir tenint en compte les seues obligacions.

Les autoritats duaneres poden servir-se de diverses fonts d'informació per a avaluar este criteri, a saber:

registres oficials d'insolvències, liquidacions i administracions;
l'historial de pagaments de drets duaners i de tots els altres drets, impostos o carregues que es cobren amb motiu de la importació o l'exportació de mercaderies, o en relació amb estes operacions, en els tres últims anys;
els estats financers i balanços publicats del sol·licitant que comprenguen els tres últims anys, a fi d'analitzar la capacitat d'este per a fer front als seus deutes legals;
versiones preliminars de comptes o comptes de gestió i, en particular, informes provisionals i les previsions més recents de fluxos de tresoreria, balanç i pèrdues i guanys aprovades pels membres del consell d'administració, els socis o un únic propietari, sobretot quan els estats financers publicats més recents no continguen les dades acreditatives necessàries de la posició financera actual o el sol·licitant compte amb una empresa de nova creació;
el projecte d'empresa del sol·licitant, quan este es finance mitjançant un préstec concedit per una institució financera, i la carta de préstec de la mateixa;
les conclusions de les agències de qualificació creditícia, les associacions de protecció creditícia o la qualificació de qualsevol altra autoritat pública pertinent;
qualsevol informació financera accessible, com el registre legal, les bases de dades en línia, les notícies financeres, etc.;
unes altres dades acreditatives que el sol·licitant puga aportar, com la garantia d'una societat matriu (o del grup) que demostre la solvència financera del sol·licitant.