3.I.1. Aspectes generals

El paràgraf tercer de l'article 22, apartat 1, del CAU determina quin és l'Estat membre davant el que ha de presentar-se la sol·licitud de l'autorització AEO. En ell es disposa que l'autoritat duanera competent siga la del lloc en què s'emporte o es trobe accessible la comptabilitat principal del sol·licitant a efectes duaners, i en el que es realitze com a mínim una part de les activitats a les que es referix la decisió. El principi general consistix en què la sol·licitud s'este davant l'Estat membre que tinga un coneixement més exacte de les activitats duaneres del sol·licitant.

No obstant això, les tendències actuals en relació amb les estructures organitzatives i els fluxos empresarials, així com amb el recurs a la subcontractació de certes activitats, no sempre faciliten l'adopció de la decisió correcta.

Quan no siga possible determinar amb certesa què Estat membre hauria d'actuar com AAE sobre la base del principi general anterior, seran aplicables els articles 12 o 27 de l'AD CAU.

L'article 12, de l'AD CAU establix que l'autoritat duanera competent serà la del lloc en què el sol·licitant porte els seus registres i la documentació que permeta a l'autoritat duanera prendre una decisió (comptabilitat principal a efectes duaners), o esta estiga accessible (p. ex., el lloc on es trobe la sede administrativa de l'empresa sol·licitant).

L'article 27 de l'AD CAU, específicament per als AEO, establix que quan l'autoritat duanera competent no puga determinar-se d'acord amb l'article 22, apartat 1, paràgraf tercer, del CAU o a l'article 12 de l'AD CAU, la sol·licitud es presentarà a les autoritats duaneres de l'Estat membre en què el sol·licitant tinga un establiment comercial permanent i en què es conserve o estiga disponible la informació sobre les seues activitats generals de gestió logística en la Unió, segons l'indicat en la sol·licitud.