3.I.3. Multinacionals i grans empreses

Com s'ha explicat més amunt, està clar que qualsevol operador econòmic que siga una entitat jurídica autònoma ha de presentar la seua pròpia sol·licitud juntament amb un CAU completament complimentat. En alguns casos, les empreses multinacionals operen mitjançant entitats jurídiques diferents en diferents Estats membres, mentre que en uns altres casos operen mitjançant ECP.

De conformitat amb l'article 5, apartat 32, del CAU, un «establiment comercial permanent» es definix com «un centre d'activitats fix, en què es troben disponibles permanentment els recursos humans i tècnics necessaris, i a través del qual es realitzen, en part o en la seua totalitat, les operacions duaneres d'una persona». Convé assenyalar que, d'acord amb l'article 5, apartat 31, lletra b), del CAU, una ECP no és una entitat jurídica autònoma. Tanmateix, l'estatut jurídic de les ECP es pot definir d'altra manera tenint en compte la legislació nacional. De fet, en alguns Estats membres, perquè les ECP operen es poden considerar entitats jurídiques autònomes encara que el grup empresarial del que formen part les considere no independents des del seu punt de vista intern. En este cas s'aplica el principi general esmentat més amunt, és a dir, l'ECP ha de presentar una sol·licitud aparte.

Exemple 1: L'empresa matriu «M», establida a Alemanya, té les ECP següents: «ECP1», inscrit a Bèlgica, i «ECP2», inscrit a Àustria. La matriu «M» no du a terme cap activitat duanera, però les seues ECP sí que desenvolupen activitats subjectes a la legislació d'este àmbit. La matriu «M» desitja obtindre l'estatut de AEO per a tot el grup. La comptabilitat principal relacionada amb les activitats duaneres i amb les activitats vinculades a les duanes es duen a terme en els Estats membres on es troben inscrits les ECP:

«ECP1» ha de presentar la sol·licitud a Bèlgica i «ECP2» ha de presentar-la a Àustria, mentre que la matriu «M», que no du a terme activitats relacionades amb les duanes, no pot presentar una sol·licitud.

Convé assenyalar que s'han de presentar sol·licituds separades, la qual cosa podria paréixer una carrega per al sol·licitant. Tanmateix, val la pena tindre en compte que les dues sol·licituds són totalment separades, pel que l'incompliment d'alguns criteris en el cas d'una sol·licitud no donaria lloc a la denegació en el cas de l'altra ECP o, si l'autorització ja s'ha expedit, a la seua suspensió o revocació.

Quan les ECP no són entitats jurídiques independents, de conformitat amb l'article 26 de l'AD CAU s'haurà de comprendre amb una única sol·licitud tots els establiments comercials permanents dels sol·licitants en el territori duaner de la Unió. L'article 27 de l'AD CAU establix que en els casos de sol·licitud única esmentats en la part 1, secció II, punt 1.II.1, d'aquestes Orientacions la sol·licitud es presentarà a les autoritats duaneres de l'Estat membre en què el sol·licitant tinga una ECP i en què es trobe o estiga disponible la informació sobre les seues activitats generals de gestió logística en la Unió, segons l'indicat en la sol·licitud.

Exemple 2: L'empresa matriu «A» està establida al Regne Unit. Té ECP que no són persones jurídiques diferents a Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos. La informació relacionada amb la seua gestió logística està al Regne Unit:

L'empresa «A» només ha de presentar una sol·licitud única que incloga totes les sucursals. En el CAU s'han de descriure els procediments comuns, així com els processos típics de la sucursal.

En el cas d'una empresa d'un país tercer que tinga ECP en la Unió, la situació és similar.

Exemple 3: L'empresa matriu «A», establida al Regne Unit, té ECP que no són persones jurídiques diferents al Regne Unit, Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos. L'ECP del Regne Unit desenvolupa la funció de centre europeu; per tant, la comptabilitat principal corresponent a les activitats de totes les sucursals de la UE s'emporta en este país. Les activitats duaneres es duen a terme al Regne Unit, Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos:

L'empresa «A» només ha de presentar una sol·licitud única al Regne Unit. Tanmateix, ha d'incloure's en la mateixa la informació que seguix:

• Quadre 1 = nom de la societat matriu del Regne Unit + noms de les sucursals de Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos;

R ecuadro 4 = direccions de les sucursals de Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos;

Quadre 9 = número EORI de la societat al Regne Unit i números de registre pertinents (IVA, o NIF si l'IVA no està disponible) de les sucursals de Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos;

Requadres 16 a 18 = oficines de totes les sucursals a la UE.

S'insta als Estats membres a consultar-se entre si en una fase primerenca, fins i tot abans d'acceptar la sol·licitud del país tercer sol·licitant, per tal d'aclarir la inclusió en la sol·licitud de totes les ECP del sol·licitant en el territori de la Unió.

Per a determinar on s'ha de presentar la sol·licitud en els casos esmentats més amunt, vegeu la part 3.I.2.