L'Edat Mitjana
En els atzarosos temps que van seguir a la desaparició de l'autoritat i unitat de Roma, molts homes lliures confiaven les seues xicotetes propietats i ells mateixos es lliuraven a un gran senyor latifundista a canvi de protecció.
Al costat d'este costum es va difondre la dels sobirans, que concedien als seus súbdits i funcionaris grans porcions de terreny per a compensar-los pels servicis civils o militares prestats.
Cap el segle VIII ambdós fenòmens es van fondre en una forma única de contracte o relació personal: el vassallatge.
El poder polític estava lligat a la propietat territorial i al número i fidelitat dels vassalls que posseïa cada senyor, amb la qual cosa podia ocórrer, i de fet va ocórrer, que molts senyors feudals eren més poderosos que el mateix rei.
Els vassalls, a canvi de la protecció del senyor, havien de prestar a este nombrosos servicis, sobretot el de combatre al seu costat en les freqüents guerres contra bel·licosos veïns, i havien de pagar-li quantioses rendes. I si en l'època imperial romana havien augmentat els tributs en diners, estes rendes medievals es pagaven generalment en especie.
Importa advertir que estes dites “rendes” tenien molt de “tributs”, perquè s'imposaven pels senyors feudals.
Els drets i prerrogatives dels senyors feudals, inclòs el rei, assolien a les exaccions o gravàmens que es percebien per les explotacions de mines, molins, forns, forges, boscos, pastures, rius navegables, per la caça i la pesca. Constituïen verdaders monopolis senyorials, ingressos dels quals han de considerar-se patrimonials.
Però es va arribar a més. Dins del domini eminent del senyor o sobirà estaven incloses les persones. Dedicar-se al comerç o a la indústria i exercir un oficie eren tasques que pertanyien al senyor feudal, pel que era necessari el seu permís o seu llicencia per poder realitzar tals activitats. Este permís o llicencia portava aconseguisc el pagament d'una quantitat. Es tracta de les regalies, que s'emparen en les prerrogatives de la Corona respecte dels seus súbdits.
En l'últim escaló de la jerarquia humana estaven els serfs de la gleva, adscrits a la terra. Estaven obligats a prestacions gratuïtes de treball per al manteniment dels camins, la reparació del castell feudal, el cultiu de les terres del senyor, tributs de peatge, rendes de qualsevol tipus.
Estos colons portaven al castell del senyor sacs de grane, bótes de vi, gerres d'olie, gallines, porcs, ovelles. I si no ho feien quan sigui el moment i voluntàriament, les hosts del senyor s'encarregaven de requisar-los els seus productes per força.
Quan esta classe d'ingressos, i els obtinguts mitjançant la venda de béns patrimonials no van bastar per a atendre a les despeses públiques i privats del rei, va anar necessari acudir als subsidis o auxilis dels súbdits. Així es reprendria la historia de l'impost.