Les monarquies absolutes

Els senyors medievals s'han anat doblegant a poc a poc sota l'autoritat del rei que, amb un exèrcit més poderós, ha enderrocat les seues fortaleses.

Es formen grans nacions, unides i sotmeses a la sobirania absoluta d'un monarca. Espanya assabenta reconeix als Reis Catòlics, França a Luis XI e Anglaterra a Enrique VII.

Estos reis i els seus successors s'esforcen per construir Estats forts, per a la qual cosa jutgen imprescindible governar amb mà firme, en nom, això sí, del bé comú. I en nom d'aquell bé comú i d'aquella necessitat d'un Estat fort, intentaran aconseguir una Hisenda Pública amb més mitjans, amb una millor organització i amb un comence d'autocontrol.

No del tot sufocades les guerres a l'interior de cada nació, sorgix l'enfrontament entre nacions per apetències territorials i conflictes d'interessos econòmics o dinàstics. I mantindre un exèrcit exigix considerables recursos financers, que la Hisenda Pública obté recaptant tributs, no sempre equitatius.

Unes altres despeses públiques vénen motivats per l'ampliació de l'Administració pública, el manteniment i pompa de la talle, l'augment de la població i el creixement de les ciutats. Al mateix temps, sorgixen els homes de negocis i les activitats artesanals i comercials experimenten un substancial incremente.

En esta situació la Hisenda Pública necessita comptar amb una extensa organització burocràtica per a cobrar els impostos, per a contreure deutes quan les despeses superen als ingressos, per a administrar els recursos públics, per a examinar i vigilar l'actuació dels seus recaptadors i pagadors.

Per a fer front a les despeses col·lectives no basten els impostos directes, que es reduïen gairebé exclusivament als que gravaven als propietaris de terres. Cal multiplicar els impostos indirectes, que recauen sobre qualsevol classe d'articles i productes de consum.

S'implanta l'impost del “paper segellat”, que gravava tots els documents oficials. D'ell serà hereu l'Impost de Timbre de l'Estat, que durant tants anys ha proporcionat importants ingressos al Tresor Públic, i encara hui dia perduren figures tributàries molt semblants.

Es prohibix la fabricació i/o la venda de la ix, el plom, el tabac, etcètera, pels particulars, i es constituïxen els corresponents monopolis fiscals amb les consegüents rendes per a la Hisenda Pública. Entre estes rendes dites “estancades”, està la de la loteria.

Altres gravàmens es creaven atenent propostes dels dits “arbitristes ”: persones que inventaven solucions absurdes per a arreglar la situació de la Hisenda Pública.

També van sorgir tributs que venien a substituir – en diners - les antigues obligacions – en especie - dels nobles o senyors feudals, com la de preparar, mantindre i avituallar tropa armada. Però la majoria de les exaccions eren de caràcter indirecte, doncs requeien sobre el consum de les persones que aleshores era d'articles de primera necessitat.