El Parlament actual
Així com el despotisme il·lustrat sosté: “Tot per al poble, però sense el poble”, les Constitucions polítiques actuals mantenen el règim parlamentari i proclamen que tot, inclosa la Hisenda Pública, siga per al poble i amb el poble. Per això, al costat del principi de la sobirania popular, proclamen el dret de tots a participar en les funcions de govern mitjançant uns representants democràticament triats.
El poble aprova per majoria una Constitució i se sotmet a les seues normes. I encarrega als seus representants que legislen d'acord amb ella i que controlen les tasques del Govern que tinga la seua confiança. Les Corts promulguen lleis que regulen els tributs a recaptar, les despeses públiques a realitzar i els recursos que els ciutadans poden interposar en defensa dels seus drets davant possibles errors o extralimitacions de la Hisenda Pública.
La Hisenda Pública adquirix plena consideració en l'Estat que s'organitza i regix segons una Constitució política. I si aquella Constitució establix la divisió de poders – executiu, legislatiu, judicial-, la igualtat de tots davant la Llei, la distribució dels tributs segons la capacitat econòmica dels qui han de pagar-los, l'assignació equitativa de les despeses públiques, estarem davant un plantejament juste de l'activitat de la Hisenda Pública.
El Parlament, o siga la representació de tots els ciutadans, té confiada la funció de dictar lleis, entre les que es troben les tributàries i pressupostàries. Lleis que són aprovades democràticament i obliguen de la mateixa manera a legisladors i legislats.
Així veiem regulats els nostres deures per a amb la Hisenda Pública com nosaltres mateixos hem volgut al ratificar una Constitució i al votar en les eleccions generals una determinada opció quant als béns i servicis públics que desitgem rebre de l'Estat i quant als tributs que estem disposats a pagar al Tresor Públic.
Per part seua, els Tribunals de Justícia vetlen per la correcta aplicació i l'estricte compliment de les lleis, entre elles les financeres i fiscals, i jutgen i sancionen als que s'aparten de les seues disposicions.
Però la missió dels Parlaments moderns no acaba amb la discussió i votació de les lleis sobre Pressuposats i tributs, sinó que, mitjançant interpel·lacions, precs i preguntes al Govern, poden els diputats i senadors controlar l'activitat de les oficines de la Hisenda Pública, perquè l'Administració pública respecte els drets dels contribuents i compliu les seues obligacions per a amb ells.
Així mateix, al final de cada any, el Tribunal de Comptes, que depén del Parlament, examina i comprova la gestió del Govern: com ha executat el que disposen les lleis de Pressuposats i en les tributàries. Després el Parlament aprovarà o no l'actuació de la Hisenda Pública al llarg dels dotze mesos transcorreguts.
Totes estes funcions tan rellevants són hui pròpies dels Parlaments. La Constitució espanyola no ha dubtat en incorporar-les al seu text i a encomanar-les a les Corts Generals.