Roma
El destí de Roma com conquistadora i governadora de pobles determinarà alguns dels trets més característics i constants de la seua Hisenda Pública. Així, l'arrendament de les terres de domini públic aportades per les victòries de les legions representarà una important font de recursos.
Fins ací la Hisenda Pública de Roma era eminentment patrimonial, doncs les rendes dels seus béns constituïen la principal font dels seus ingressos. Ideal en poques ocasions assolit al llarg de la Historia, perquè el patrimoni públic, el patrimoni de tots, no té la importància que seria necessària per a atendre les necessitats col·lectives amb els seus productes. Per això, sempre ha calgut acudir als tributs.
No menys substanciosos per a les arques de l'Estat eren els botines arrabassats als vençuts i els tributs que estos havien de pagar a Roma.
Durant l'etapa republicana, en general, el ciutadà romà no pagava impostos directes. Però amb motiu de guerres havia de realitzar determinades prestacions monetàries que tenien el caràcter de préstecs forçosos, doncs eren reemborsades amb els guanys de les pròpies guerres.
En el govern republicà, el rei havia sigut substituït per dos cònsols, que exercien el poder civil i militar. Al costat d'ells, els pretors administraven justícia i els qüestors organitzaven la Hisenda. Es classificava als contribuents segons la importància dels seus patrimonis, guanyats, indústries..., però en la majoria dels casos s'imposaven les carregues en quantitats iguals per cap (capitación).
Al llarg del temps, van anar molts els tributs que va establir Roma. Sobre les ciutats va pesar un impost territorial que es repartia en proporció al valor dels béns immobles. Certes províncies recaptaven els delmes o dècimes parts dels fruits de la terra i enviaven el seu import a la capital de l'Imperi.
En les vies romanes es cobraven portalatges – drets per a entrar a les ciutats - i pontazgos – drets per a passar pels ponts-. Es va exigir un gravamen sobre les herències entre parents llunyans. Es van cobrar taxes sobre el preu de venda dels esclaus i per donar-los la llibertat. Impostos sobre les robes de les elegants romanes i sobre objectes mobles.
S'arrendava la recaptació dels tributs i els recaptadors feien avantatjosos negocis. En l'època de l'Imperi es va arribar a explotar amb impostos a les províncies i ciutats, que sovint no podien pagar. Octavio, Marco Aurelio i Adriano, van haver de perdonar repetides vegades estes obligacions tributàries.