Recordem que…

La necessitat d'obtindre ingressos suficients per a sufragar les despeses de l'Estat ha originat, al llarg de la historia, la creació d'innombrables impostos.

Roma va establir per a sufragar les seues immenses despeses (militares, d'infraestructures) un tribut especial a les terres conquistades, el “tributum o estipendium”, que gravava la terra i un altre que requeia sobre les persones, “tributum capitis” que, generalment, s'exigia a tots de la mateixa manera.

A l'Espanya musulmana, els tributs es van diversificar. Es van establir impostos sobre les culls, sobre transaccions econòmiques, sobre drets de pas, ramats, terres, edificacions. Va haver-hi dos impostos molt importants: els drets de duana (almojarifazgo) i les gabelles que es pagaven al comprar o vendre un poc.

En els regnes cristians, es cobraven impostos pel que fa a les necessitats que el Rei tinguera: fer una guerra, construir un pont, etc. Per tant, les Hisendes eren peremptòries, és a dir l'impost venia a establir-se per la necessitat i, per tant, no era necessari fer un document de previsió de despeses i ingressos (pressuposat).

L'origen remot del Pressuposat públic es troba en els acords entre el Rei i les Corts pels quals estes autoritzaven al Rei a recaptar determinats ingressos i a realitzar determinades despeses.