L'Edat Mitjana. Al -Ándalus. El feudalisme. Les ciutats o burgs

Després de la caiguda de l'Imperi Romano i la invasió dels pobles germànics comença una nova època que es coneix com l'Edat Mitjana. Durant un temps a Espanya van governar els visigots, que van mantindre gairebé igual la Hisenda pública que havien creat els romans. Però prompte es va implantar a Europa el feudalisme, resultat de la divisió del gran imperi romà en molts trossos de terra, que es deien feus, i cadascun era d'un senyor o noble, que era el senyor feudal.

Com eren temps perillosos de desordres i guerres, la gent necessitava protecció i acudia per això als senyors feudals, que, a canvi d'aquella protecció, els exigien lluitar al seu costat en les freqüents guerres i pagar-los grans tributs generalment mitjançant entrega de les culls, va vindre, olie i animals, ja que aleshores els diners-les monedes que circulaven - eren escasses. El poder d'estos senyors feudals sobre els béns e fins i tot la vida de la gent era gairebé absolut (diferència entre esclaus, vassalls i ciutadans). Ningú podia dedicar-se al comerç o exercir un oficie sense la seua autorització, i la gent més pobra eren els serfs, que eren com esclaus obligats a treballar la terra sense dret a nada.

A Espanya, com sabeu, els pobles musulmans arribats de l'Àfrica en el segle VIII, van estar durant diversos segles en bona part del territori. La seua Hisenda va arribar a ser molt rica, doncs a més de les rendes pròpies de l'emir o del califa (que eren com els seus dirigents), van establir impostos sobre les culls, les mercaderies, els ramats o les terres i també impostos directes que havien de pagar les persones no musulmanes que vivien en el seu territori. Va haver-hi dos impostos molt importants que després els van exigir també els cristians: els drets de duana (almojarifazgo) i les gabelles que es pagaven al comprar i vendre un poc.

Amb el temps, la gent va començar a unir-se, a protestar i a rebel·lar-se contra el poder dels senyors feudals i reis, posant condicions per al pagament dels tributs que els reis van haver d'acceptar de vegades, com va ocórrer amb les Corts que es reunien a Espanya o amb l'exemple de la Carta Magna a Anglaterra, segons la qual els impostos han de ser acceptats per la gent que ha de pagar-los.

A més, les persones van començar a escapar del poder dels senyors feudals i van anar sorgint les ciutats i, amb elles, una nova classe social formada per artesans, comerciants i banquers, que es va dir burgesia. Amb el creixement de les ciutats i les noves necessitats que en elles van sorgir, es va anar fent important la Hisenda municipal, independent de la del rei, cobrant tributs (per exemple, la alcabala) per a canalitzar l'aigua, per a fer les calles o per a construir les seues muralles.