Nòmades: caçadors i recol·lectors. Transició a la vida sedentària

Els homes primitius i les dones primitives que habitaven la Terra s'alimentaven de plantes que recollien, d'animals que caçaven i de peixos que pescaven.

Una altra necessitat que tenien era la d'abrigar-se amb les pells dels animals i la de refugiar-se en les coves per a protegir-se del fred, la neve, la pluja e fins i tot resguardar-se dels atacs dels animals salvatges.

Quan les plantes, la caça o la pesca d'un lloc s'esgotaven, aquelles persones es desplaçaven o emigraven a una altra zona o regió en la que hi haguera abundants aliments. Però un bon dia es van adonar que podien cultivar plantes o criar animals sense haver d'emigrar a uns altres llocs. Així, es van fer agricultors i ramaders sedentaris, és a dir, van deixar de desplaçar-se per a satisfer les seues necessitats bàsiques. Això va donar lloc a poblacions, amb necessitats de protegir-se (soldats, muralles …), de tindre servicis (aigua, seguretat interna...). Prestacions que costen diners i que és recaptat pel governant per a usar-ho en el manteniment d'estos servicis.

El concepte de diners ha evolucionat al llarg de la historia de la Humanitat. Al principi, les persones intercanviaven el que cadascuna produïa; així, per exemple, el pescador li donava pescat a l'agricultor i, a canvi, l'agricultor li donava fruites i hortalisses al pescador. Com no sempre el bé que necessitava una persona li era lliurat a canvi del que ell mateix produïa i podia donar-li, es va inventar els diners amb el que es pot adquirir qualsevol cosa i que val per a canviar-ho pel que siga; així va començar el comerç.