L'Edat Mitjana. Al -Ándalus. El feudalisme. Les ciutats o burgs

Després de la caiguda de l'Imperi Romano i la invasió dels pobles germànics comença una nova època que es coneix com l'Edat Mitjana. Durant un temps a Espanya van governar els visigots, que van mantindre gairebé igual la Hisenda Pública que havien creat els romans. Però prompte es va implantar a Europa el feudalisme com a resultat de la divisió del gran imperi romà.

Com eren temps perillosos de desordres i guerres, la gent necessitava protecció i acudia per això als senyors feudals, que, a canvi d'aquella protecció, els exigien lluitar al seu costat en les freqüents guerres, a més, pagar-los grans rendes generalment en especie, mitjançant entrega de les culls, va vindre, olie i animals, ja que en aquella època la circulació dels diners era escassa.

Estes rendes eren en realitat tributs perquè les imposaven els senyors feudals. Així, es percebien rendes per les explotacions de mines, molins, forns, boscos, pastures, rius navegables, caça i pesca. Així mateix, per poder dedicar-se al comerç o a la indústria i poder exercir un oficie, s'havia de sol·licitar permís al senyor feudal. Este permís o llicencia requeria el pagament d'una quantitat que es va denominar “regalies”.

A Espanya, els pobles musulmans arribats de l'Àfrica en el segle VIII van estar durant diversos segles en bona part del territori. La seua Hisenda va arribar a ser molt rica, doncs a més de les rendes pròpies de l'emir o del califa, van establir impostos sobre les culls, les mercaderies, els ramats o les terres i també impostos directes que havien de pagar les persones no musulmanes que vivien en el seu territori.

Va haver-hi dos impostos molt importants que després els van exigir també els cristians: els drets de duana (almojarifazgo) i les gabelles que es pagaven al comprar i vendre un poc.

Amb el temps, la gent va començar a unir-se, a protestar i a rebel·lar-se contra el poder dels senyors feudals i reis, posant condicions per al pagament dels tributs que els reis van haver d'acceptar de vegades, com va ocórrer amb les Corts que es reunien a Espanya o amb l'exemple de la Carta Magna a Anglaterra, segons la qual els impostos han de ser acceptats per la gent que ha de pagar-los.

A més, les persones van començar a escapar del poder dels senyors feudals i van anar sorgint les ciutats i, amb elles, una nova classe social formada per artesans, comerciants i banquers, que es va dir burgesia.

Amb el creixement de les ciutats i les noves necessitats que en elles van sorgir, es va anar fent important la Hisenda municipal, independent de la del rei, cobrant tributs (com va anar el dit alcabala) per a canalitzar l'aigua, per a fer les calles o per a construir les seues muralles.