L'IRPF
L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és un impost que paguen les persones segons els diners que guanyen. Així, el que guanya més, paga més i el que guanya menys, paga menys, e fins i tot hi ha persones que no paguen nada. Esta és la diferència més important amb l'IVA, que més avance estudiarem, doncs a l'IVA tots paguem igual quan comprem un mateix article amb un mateix preu. Fixa-vos que estem dient que el que guanya més paga més, en el sentit que paga una quantitat proporcionalment superior a la que paga el que guanya menys, i així compensa la part dels que paguen poc pels seus xicotets ingressos. A açò se li telefona progressivitat, que es pot considerar com més equitativa que la proporcionalitat i afavorix la redistribució de la riquesa.
La diferència entre proporcionalitat i progressivitat és senzilla si l'expliquem amb percentatges. Si tot el món paga, per exemple, el 10% del que guanya, el que guanya 1.000 euros pagaria el 10% d'aquells 1.000 euros i el que guanya 2000 euros pagaria també el 10% dels seus 2000 euros. Açò seria pagar de forma proporcional. En canvi, la progressivitat significa que el que guanya més paga un percentatge superior dels seus ingressos, de manera que, mentre que el que guanya 1.000 euros paga el 10% dels seus 1.000 euros, el que guanya 2000 euros paga el 10% dels primers 1.000 euros, però el 15% dels segons 1.000 euros.
En la declaració de l'IRPF, el que es coneix com declaració de la renda, s'ha d'incloure la sou que es guanya o els beneficis que s'obtenen si un és el seu propi cap (per exemple, un electricista, un metge, una advocada, un lampista, una taxista, etc.). També han d'incloure's els interessos dels comptes bancaris que s'obtenen, els lloguers que es cobren si es té algun pis arrendat, el guany que s'ha obtingut si s'ha venut una casa, etc.
En la declaració de la renda, com déiem, s'inclou tot el que s'ha guanyat durant l'any i es resta una quantitat de diners que tots necessitem per poder viure dignament com persones i poder pagar les nostres necessitats bàsiques. A esta quantitat que es resta se la telefona “mínim personal i familiar”. Este mínim personal i familiar és una quantitat més gran per a les persones que tenen fills, doncs han d'alimentar-los, comprar-los roba, llibres... No cal oblidar que els xiquets i joves són molt importants per al país i per això s'ajuda a les persones que tenen fills fent que paguen menys impostos, perquè puguen dedicar més diners a cuidar d'ells.
A més, en la declaració de la renda es resten també uns altres “descomptes” (reduccions, deduccions) que tenen en compte unes altres despeses que han de fer les persones i que es resten de la quantitat que cal pagar per l'impost. Entre estos descomptes està una quantitat per a les mares que tenen fills xicotets, per a ajudar-les a pagar una guarderia o a una altra persona que cuide dels seus fills mentres els pares estan treballant. Les persones que estalvien per a quan siguen majors i es jubilen també poden restar una quantitat per aquells estalvis. I si hem fet donatius per a ajudar a organitzacions que s'ocupen de les persones més necessitades (Creu Roja, Metges sense Fronteres, Cáritas...), podem igualment descomptar una part d'aquells diners que hem donat.
En relació amb les deduccions, heu de saber que no només existixen les que fixa l'Estat sinó també les que poden establir cadascuna de les comunitats autònomes, que podran aplicar-se-les les persones que visquen en cada comunitat autònoma.
La declaració de la renda es presenta cada any (entre abril i juny). Este impost no cal ingressar-ho de cop durant estos mesos, sinó que es va pagant a poc a poc, a terminis, posant cada mes una xicoteta part de la sou que la gent guanya. Estos terminis es diuen “retencions”. Quan arriba el mes de juny es fan els comptes: se suma tot el que hem guanyat durant l'any, es resten les reduccions i deduccions que establix la llei. De la quantitat que resulte es resta tot el que hem anat pagant mes a mes l'any anterior. Si encara ens falta un poc per pagar, l'abonem, però si hem pagat de més, ens el tornen.
Per a ajudar a fer la declaració de la renda, l'Agència Tributària ha creat un servici en la seua pàgina web que es diu Renda Web, que baixa les dades que l'Agència Tributària té de cada contribuent i que permet modificar i incloure les dades d'ingressos i despeses de cada persona fent automàticament les operacions i els càlculs necessaris per a obtindre el resultat de la declaració, per ingressar o per retornar, i presentar-la. També es pot acudir a les oficines de l'Agència perquè ens facen la declaració, o realitzar-la a través de l'app de l'Agència Tributària o per telèfon.
Com conclusió de tot el que hem vist, podem dir que l'Impost sobre la Renda és un impost que intenta ser molt juste, al tindre en compte les diferències que hi ha entre les persones, doncs unes guanyen més i d'altres menys, unes tenen fills i d'altres no. D'esta manera, l'impost contribuïx també a què les desigualtats entre les persones siguen menors, doncs, encara que uns paguen més perquè tenen més i d'altres paguen menys perquè tenen menys, tots tenim el mateix dret a disfrutar de les carreteres, els parcs, els hospitals, els col·legis i els altres béns i servicis públics.