Exposició del professor

Qualsevol persona ha de realitzar una sèrie de despeses per a viure, perquè ha de cobrir unes necessitats bàsiques (entre d'altres, aliments, vestit i habitatge). Estes despeses i d'altres, quan es tenen pocs anys, els paguen els pares, però quan ja som majors i tenim un treball, cadascú s'organitza amb les seues despeses i amb els seus ingressos, calculant el que pot gastar amb els diners que té i decidint en què va a gastar-ho. És a dir, es fa un pressuposat amb el que es va vivint.

En el vostre cas, quan rebeu una propina o la paga que vos donen en casa, sabeu en què podeu utilitzar-la i per a què vos arriba, però amb ella no podreu comprar coses o anar a llocs que costen més de la quantitat rebuda. Per això, quan, tenint en compte la quantitat de diners que teniu, decidiu finalment en què la gastareu o, al contrari, si l'estalviareu tota o una part, esteu fent també vostre pressuposat.

Tanmateix, no només existixen les necessitats individuals, també existixen les col·lectives (educatives, sanitàries, d'acció social, policials, ambientals, judicials i moltes altres), és a dir, aquelles que per separat cada persona no podria pagar per si de forma individual, però que, en canvi, es poden atendre amb les aportacions de tots.

Estes necessitats col·lectives ocasionen unes despeses públiques, per exemple, els necessaris per poder disposar d'una xarxa de centres escolars amb educadors dedicats a l'ensenyament; per a disfrutar d'una xàrcia de biblioteques; d'hospitals amb l'adequat personal sanitari; de centres esportius per a la pràctica de deportes i també per a veure als nostres esportistes. Igualment, cal realitzar despeses públiques per a arreglar les calles de la ciutat en la que viviu; per a il·luminar-les i recollir el fem; per a fer i mantindre parcs i jardins; per a construir i arreglar les carreteres i autovies; per a tindre un servici de bombers; per poder pagar als militares i policies, que s'ocupen de la nostra defensa i seguretat; per poder disposar de prestacions, subvencions i assistència social.

Perquè, què et pareixeria si no hi haguera col·legis públics ni hospitals ni bombers ni policies, ni pensions? Què et pareixeria si no hi haguera llum als carrers o no es recollira el fem? Les despeses públiques són per a benefici de tots i, per tant, entre tots hem de pagar-los.

Per això estan els impostos, que són unes quantitats de diners que han de pagar els ciutadans, obligats per llei, perquè l'Estat, les comunitats autònomes i els Ajuntaments disposen dels recursos suficients amb els que pagar les despeses públiques.

Igual que per a la teua economia particular i per a l'economia de la teua família és important saber els diners que es té i les despeses que amb aquells diners es poden fer, per a l'Estat, les Comunitats autònomes i els Ajuntaments també l'és. Per això, l'Estat i les altres Administracions Públiques fan uns comptes d'ingressos i de despeses, que es diuen pressuposats. La llei més important a Espanya és la Llei de pressupostos generals de l'Estat, que autoritza al Govern a recaptar dels ciutadans una sèrie d'ingressos i a realitzar determinades despeses per poder satisfer les necessitats col·lectives.