Saltar al contingut principal
Per a què són els impostos?

Exposició de professor

Un grup d'amics va de nit al poliesportiu de seu poble o de la seua ciutat a entrenar. Després aniran a nadar.

Demà han d'acudir a la biblioteca municipal, després d'eixir de classe, per a fer un treball i, si els queda temps, aniran al parc a jugar. Diumenge, després del partit de bàsquet que tenen en el col·legi, volen visitar a un company que acaba d'eixir de l'hospital en el que li han operat d'una lesió en el genoll.

Mentres van per les calles, passen al costat dels fanals, dels contenidors de fem, dels semàfors, dels bancs, dels jardins, de l'edifici de bombers i del de la Policia.

Tot transcorre tal com el tenien planejat, excepte la visita al company operat, que no poden fer perquè al carrer en la que viu no hi ha llum.

Uns gamberros van trencar els fanals i no es veu nada. Aleshores, un d'ells pensa en el problema que suposaria la falta d'enllumenat públic, o si no hi haguera aigua en les cases, si no hi haguera servici de recollida de fem, si no hi haguera hospitals públics ni instituts ni biblioteques ni poliesportius ni parcs. Un altre diu que hi ha més despeses públiques, a més dels que ha enumerat el seu amic, i assenyala els que són necessaris per al sosteniment de les Forces Armades, la Policia, l'Administració de Justícia o l'atenció del medi ambient i la protecció de la naturalesa. I un altre pensa que danyar els jardins, els fanals, els contenidors i qualsevol mobiliari públic suposa un perjuí per a tots, que haurem de pagar entre tots.

El grup parla sobre el tema i se n'adona, per primera vegada, de què els béns i servicis públics són d'interés també per a ells. A més, comenten la importància que té l'educació, ja que quant millor siga esta hi haurà menys actes incívics i, per consegüent, menors seran les despeses dedicats a arreglar destrosses.

Per al company lesionat en el genoll hauria sigut un problema que no haguera existit un hospital públic i personal sanitari qualificat a la seua disposició i, a més, debades. La seua mare guanya molt poc i el seu pare no té faena, però l'operació no li ha costat diners perquè a Espanya hi ha una sanitat pública gratuïta per a tots els ciutadans. Perquè a este amic l'operació no li haja costat nada, el conjunt dels ciutadans (també ell i la seua família) hem d'aportar unes quantitats de diners, fonamentalment mitjançant els impostos, que constituïxen un gran fons (ingressos públics) amb el que pagar les despeses públiques que les persones fem.

Per això, és important que tots paguem les quantitats (impostos) que determinen les lleis, perquè quant millor complim amb les nostres obligacions com ciutadans, millors servicis públics tindrem i millor serà nostra forma de vida.

Els impostos, per tant, són unes quantitats de diners que han de pagar els ciutadans, obligats per llei, perquè l'Estat, les comunitats autònomes i els Ajuntaments disposen dels recursos suficients amb els que pagar les despeses públiques.

L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en comunitats autònomes.

Totes estes entitats gaudixen, segons la Constitució, d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. I totes compten amb els seus propis pressuposats. Així, correspon al Govern l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat i a les Corts Generals el seu examen i aprovació. Als governs de les comunitats autònomes també els correspon l'elaboració dels seus respectius pressuposats i a les seues Assemblees Legislatives l'aprovació dels mateixos. Els equips de govern dels Ajuntaments igualment fan uns pressuposats, en este cas locals, que s'han d'aprovar per la majoria de la corporació municipal en els corresponents plens.

La Llei que aprova els pressupostos generals de l'Estat és probablement la llei més important d'un país. El Parlament, que a Espanya es diu Corts Generals, pot modificar seu contingut e fins i tot tornar el projecte al Govern quan se sotmet a la seua aprovació.

El debat anual sobre els Pressuposats porta a analitzar assumptes de gran importància, com modificacions d'impostos; revisió de les pensions i dels salaris dels funcionaris; aprovació de grans projectes d'inversió prevists: carreteres, autopistes, ferrocarrils, aeroports; o autorització d'operacions d'endeutament, que el Govern precisa realitzar per a cobrir aquelles despeses que no podran ser atesos amb els ingressos tributaris corrents.

Per tant, els pressupostos generals de l'Estat, que tenen caràcter anual, inclouen la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal. El Govern haurà de presentar-los davant el Congrés dels Diputats com a mínim tres mesos abans que finalitzen els de l'any anterior. Si no pogueren aprovar-se abans que comience el següent exercici, es consideraran prorrogats automàticament.