La capacitat econòmica i les seues manifestacions

La capacitat econòmica es configura, d'esta manera, com el criteri preferent de justícia en el repartiment de les carregues econòmiques necessàries per a fer front a les necessitats públiques i, per tant, és el principal criteri que regix el sistema tributari espanyol. La capacitat econòmica de cada ciutadà es manifesta de diferents formes, bé a través de la riquesa que posseïx, bé a través dels ingressos que obté, o bé a través dels diferents tipus de consum que fa.

Es considera que la possessió del patrimoni, l'obtenció de rendes, l'adquisició d'una herència o una donació, la compra de mercaderies són fets representatius de capacitat econòmica, també dita "capacitat contributiva", perquè, en funció d'ella, realitzen els contribuents les seues aportacions tributàries a la Hisenda Pública. És a dir, és els diners que es té, o que es demostra que es té si s'ha de jutjar per les coses que una persona compra o posseïx.

Per això, la capacitat econòmica és un indicador de la capacitat contributiva, perquè demostra el que un ciutadà pot i ha de pagar en concepte d'impostos. El que té major capacitat econòmica, té major capacitat contributiva i, per això, ha de pagar més en concepte d'impostos, amb els límits estipulats per a evitar que els tributs siguen tan alts que tinguen abast confiscatori.