Els drets i les responsabilitats dels ciutadans

Viure en comunitat, viure en grup, té molts avantatges, però també significa assumir responsabilitats. Qui viu en grup es beneficia del que aporten els altres, però també ha d'aportar la seua part a la resta de la col·lectivitat. És a dir, viure en comunitat significa drets i avantatges, però també assumir les nostres responsabilitats per a amb els altres. Com exemple, podem pensar en les cases grans en les que tots solem viure.

Doncs bé, l'Estat és com una gran casa i els qui viuen en ella són els ciutadans. Per això, tots els ciutadans que viuen en aquella Llar Pública, en aquell Estat, han de pagar entre totes les despeses comunes. És a dir, que tots han de pagar els impostos perquè l'Estat, que inclou a les Comunitats autònomes i els Ajuntaments, puga proporcionar els béns i servicis públics que són per a tots i que tots poden utilitzar.

En una casa, hi ha pisos grans i pisos xicotets i, per tant, no paguen la mateixa quantitat per a cobrir les despeses comunes els propietaris de pisos de diferent tamany. El mateix passa en la Llar Pública, en l'Estat, on hi ha ciutadans que tenen més diners i que, per tant, paguen més impostos que uns altres ciutadans que tenen menys diners i que, per tant, paguen menys impostos.

Açò succeïx perquè, si tots pagaren el mateix, com són més les persones que tenen pocs diners que les que tenen molt, l'Estat (incloses les comunitats autònomes i els Ajuntaments) tindria escassos recursos econòmics i podria proporcionar menys béns i servicis públics. Aleshores hi hauria xics que no podrien anar a l'institut perquè els seus pares no podrien pagar-ho, o gent que no podria anar al metge ni als hospitals per no tindre diners suficient, o hi hauria gent gran que haurien de dependre dels seus fills o dels seus néts per poder viure perquè no existirien les pensions. També hi hauria persones que no podrien viatjar quan volgueren perquè no hi hauria bons transportes públics; o que, encara que tingueren cotxe, tardarien molt a arribar als llocs per faltar de bones carreteres. També hi hauria problemes per a recollir i reciclar el fem, per a tindre aigua en les cases per a beure, dutxar-se i rentar la roba, o podria haver-hi greus conseqüències si ocorreguera un incendie per no tindre bombers.

Perquè les administracions públiques (tant la central com l'autonòmica i el local) puguen proporcionar els servicis públics necessaris perquè tots visquen tan bé com es puga, es paga diferent quantitat d'impostos segons els diners que es tinga i segons les obligacions personals i familiars de cada persona. Per exemple, no paguen el mateix els qui guanyen sous molt alts que els qui guanyen sous més baixes; tampoc paguen el mateix les persones que viuen soles que les que viuen en família; ni paguen el mateix les famílies que tenen fills, o que han de fer-se càrrec de gent gran o d'incapacitats, que aquelles unes altres que no tenen este tipus de responsabilitats

És a dir, que tots els ciutadans han de pagar els impostos a l'Estat, a les comunitats autònomes i als Ajuntaments. Açò és justícia, que significa que, com tots els ciutadans tenen els mateixos drets, tots tenen les mateixes obligacions, entre elles, contribuir a les despeses comunes pagant els impostos. Però els impostos no són una quota fixa, igual per a tots. Segons siga la situació econòmica i familiar dels ciutadans, així és la quantitat que han de pagar per impostos. Açò és equitat, que significa intentar manera diferent les situacions que són diferents.

Els impostos també servixen perquè no hi haja gent que falte de les coses més necessàries perquè no tinga diners. Açò és la redistribució. Amb els diners dels impostos, l'Administració central, l'autonòmica i el local proporcionen els béns i servicis públics més bàsics i necessaris per a tots els ciutadans. Si uns han contribuït amb més quantitat d'impostos que uns altres, perquè tenen major capacitat econòmica, han posat en pràctica el valor de la solidaritat, que és fonamental per a viure en societat.