2. L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Els ingressos per l'IRPF van assolir els 129.408 milions el 2024, un 7,6% més que l'any anterior. Esta figura ha aportat el 40% de l'increment dels ingressos totals, i això malgrat estar afectada negativament pels impactes associats als canvis normatius i de gestió, que van restar gairebé 3.200 milions a la recaptació. Sense estos impactes, els ingressos haurien augmentat un 10,2%, xifra coherent amb un creixement de les bases del 8,5% i del tipus mitjà del 2,4%. Darrere d'estos elevats increments es troba el bon trone del treball, que va seguir creixent, si bé a un ritme més moderat, unit a l'augment de salaris i pensions mitjans i la consegüent pujada del tipus efectiu. A estos factors s'afegix el fort creixement de les rendes associades al capital mobiliari gràcies a la positiva evolució dels dividends i a la notable recuperació dels ingressos per interessos de comptes bancaris que més que van duplicar el nivell assolit un any abans.

Les rendes brutes de les llars van créixer un 8,5% el 2024, superant en més d'un punt la taxa de l'any anterior (Quadre 2.1 ), i enllaçant ja tres anys amb increments superiors al 7%. La millora respecte a 2023 es va deure al fort dinamisme de les rendes de capital mobiliari, dels guanys patrimonials i de les rendes de l'empresa, mentre que les rendes del treball i les rendes per arrendaments es van desaccelerar en relació amb l'any anterior.

Les rendes del treball, principal component de les rendes de les llars, van créixer un 7,0% el 2024, taxa elevada però que se situa més d'un punt per davall de l'assolida el 2023 (Quadre 2.1 ), amb menors increments en tots els seus components, amb l'excepció de les rendes associades a les prestacions per desocupació. Els salaris, que en els últims tres anys han mantingut un pes estable sobre les rendes del treball, al voltant del 68%, van augmentar un 7% (7,9% un any abans, Quadre 2.2 ). La desacceleració de la massa salarial es va concentrar en el sector privat, en particular en les a les Grans Empreses amb creixements d'al voltant del 10% durant el primer semestre i del 8,7% en el segon. L'any es va tancar amb un incremente del 9,3%. En les pimes la massa salarial va créixer un 4,8%, taxa similar a la de 2023, amb un perfil estable al voltant del 5% del gener al setembre, i desaccelerant-se fins el 4,3% durant l'últim trimestre. En conjunt, la massa salarial del sector privat va augmentar un 7,4% el 2024 (8,8% el 2023). La principal causa d'esta evolució va anar l'alentiment en la creació de llocs de treball i, en l'últim tram de l'any, la moderació de les pujades salarials (Gràfic 2.1).

La massa de salaris del sector públic, al contrari, va créixer més que el 2023, un 5,8% enfront del 5,1% anterior, gràcies a un augment del treball del 2,1%, tres dècimes superior al de l'any previ, i a un nou incremente de les rendes mitges (3,6 %), impulsat per la pujada addicional del 0,5% en els salaris que es va produir el mes de juliol (Gràfic 2.2).

La massa de pensions públiques va créixer un 7%, per davall del 9,2% d'un any abans, pel descens de dos punts i mitjà registrat en les pensions mitges, que van tindre un fort incremente el 2023 per la revalorització sobre la base de la inflació màxima de 2022. D'altra banda, l'increment del nombre de pensionistes va anar un poc major al de l'any anterior (Gràfic 2.3). Les pensions privades van augmentar, després de tres anys de descensos, encara que este incremente no va anar suficient perquè es mantinguera el seu pes sobre el total de la massa de pensions. Estes rendes representaven al voltant del 8% del total durant el període 1995-2010, any a partir del qual van anar perdent importància, de manera que el 2024 suposaven el 3,3% de la massa de pensions.

En el Gràfic 2.4 es comparen les evoluciones del salari i pensions mitges i dels preus de consum (IPC ) des de 2010. S'observa que, així com en el cas dels salaris les pujades salarials no han sigut suficients per a compensar l'increment dels preus, en el cas de les pensions mitges la seua evolució supera la de l'índex de preus. Cal recordar que l'increment de la pensió mitja no només recull l'actualització anual, sinó també l'efecte alcista dels majors increments en les pensions més baixes i el més gran nivell de les noves pensions que es donen d'alta en el sistema enfront de les que ja estaven en el mateix.

Finalment, les prestacions per desocupació van tornar a augmentar el 2024, superant la taxa assolida el 2023 (4,5% enfront del 3,2% anterior) degut al major incremente de la prestació mitja, que va augmentar un 3,4%, mentre que el nombre de desocupats va mantindre una taxa de l'1%, similar a la registrada un any abans.

S'estima que el conjunt de les rendes de capital de les llars va créixer un 22,6% el 2024, enfront del 3,2% estimat per a 2023 (Cuadros 2.1, 2.4, 2.5 i 2.6 ). Esta intensa acceleració s'ha de principalment, com ja s'ha apuntat, al dinamisme de les rendes de capital mobiliari, que van créixer un 45,3%, després dels ja elevats 15,9% de 2023 i 26,5% de 2022. Després d'estos augments, estes rendes suposaven el 2024 al voltant del 34% de les rendes totals de capital, pes que no assolien des de 2015. El 2024 van suposar 30.767 milions en la renda de les famílies, el màxim històric de la sèrie després dels registrats el 2008 i 2009 (Gràfic 2.5), anys previs a què es manifestaren per complet les conseqüències de la crisi financera i, posteriorment, la caiguda prolongada dels tipus d'interés. Per a les llars açò va suposar la dràstica disminució de les rendes procedents dels interessos de comptes bancaris. El 2024 estes rendes més que van duplicar el nivell assolit un any abans. Inclús així, encara estan molt lluny d'assolir el pes que tenien sobre el total de les rendes de capital mobiliari de les llars en el passat, com es pot observar en el Gràfic 2.6. A partir de 2015 el paper dels dividends va anar sent cada vegada major, de manera que durant el període comprés entre 2018 i 2023 han representat de mitja més del 76% del total de les rendes de capital mobiliari de les llars, percentatge que es va reduir fins un 70% el 2024, al guanyar major importància els interessos.

També per als guanys patrimonials s'espera un fort avanç, superior al 22%. Este creixement s'ha de, d'una part, al dinamisme dels guanys procedents dels fons d'inversió, que representaven al voltant del 12% del total dels guanys patrimonials el 2024 i que, després de dos anys de caigudes, van créixer un 79,3%, fins assolir els 3.550 milions (Gràfic 2.7). D'altra banda, per als guanys no subjectes a retenció es preveu un incremente del 17%. Estos guanys estan lligades, fonamentalment, a les vendes d'immobles i a l'evolució de la cotització de les accions, en ambdós casos amb millors resultats el 2024 que el 2023 (Gràfic 2.8).

Per part seua, les rendes derivades de l'arrendament d'immobles van créixer un 6,5%, taxa que reflectix també el bon trone d'estes rendes, si bé se situa més d'un punt per davall del ritme registrat el 2023.

Per a finalitzar, s'estima que les rendes de les empreses personals van créixer un 9% el 2024 superant en gairebé quatre punts el 5,1% observat el 2023 (Quadre 2.8 ), amb un perfil de millora a mesura que avançava l'any, passant del 7,6% del primer trimestre al 10,5% de l'últim.

El tipus efectiu sobre les rendes brutes de les llars va augmentar un 2,4% (0,6% el 2023, Quadre 2.1 i Gràfic 2.9). Sense la quota diferencial la pujada es xifra en l'1,9 %enfront del 2,5% de 2023. Com en anys anteriors, la pujada del tipus es deu a les pujades de les retribucions salarials i de les pensions mitges, i haguera sigut major de no haver-se produït la rebaixa de tipus a les rendes més baixes.

L'IRPF  meritat va créixer un 11,1% el 2024, encadenant quatre anys de creixements elevats. Entre 2021 i 2024, la taxa mitja d'incremente va assolir el 10,7%, fruit d'un augment mig de les rendes del 7,5% i del tipus efectiu mitjà del 3% anual. Sense la quota diferencial, l'IRPF meritat es va incrementar un 10,5% el 2024, resultat de l'augment de les bases del 8,5% i del tipus efectiu de l'1,9 %(Quadre 2.1 ).

Els ingressos en l'IRPF van augmentar un 7,6% (9,9% el 2023), tres punts i mitjà per davall de la taxa assolida pels impostos meritats. La principal raó d'esta divergència es troba en què estos últims inclouen l'estimació de la quota diferencial meritada corresponent a l'exercici 2024, mentre que els ingressos en caixa recullen els ingressos i devolucions corresponents al resultat de la declaració anual de l'exercici 2023. Els ingressos sense incloure el resultat de la declaració anual van augmentar un 10%, taxa més pròxima a la dels impostos meritats sense incloure la quota diferencial (10,5 %).

Els ingressos per retencions del treball i activitats econòmiques van créixer el 2024 un 9%, gràcies al creixement de les rendes pròxim al 7% i el major tipus mitjà (Quadre 2.3 i Gràfic 2.10). L'augment és inferior al de 2023, conseqüència, com ja s'ha vist, del menor dinamisme mostrat per les rendes del treball.

Novament el 2024 van tornar a créixer amb molt vigor les retencions per rendes de capital mobiliari. El van fer un 40,8% després del 26,7% de l'any passat (Quadre 2.4 ). També les retencions derivades dels guanys patrimonials en fons d'inversió van presentar un creixement excepcional el 2024 (69,6 %) i el seu import es va situar igualment entre els màxims històrics. Cal recordar la irregularitat que caracteritza a estos ingressos (el 2023 els ingressos van disminuir gairebé a la mitat), amb bruscos descensos i ràpides recuperacions, lligats a l'evolució dels mercats financers, dels tipus d'interés i la seua repercussió sobre la composició de la cartera de les llars. Per part seua, les retencions per arrendaments (fonamentalment de locals) van augmentar el 2024 un 5,8% (6,7% el 2023).

Pel que fa als beneficis de les empreses personals, els pagaments fraccionats van créixer el 2024 un 9,5%, taxa gairebé dos punts inferior a la de l'impost meritat (Quadre 2.8 ), diferència que s'explica per l'evolució creixent que han mostrat estos pagaments i el desplaçament a la caixa de febrer de 2025 del pagament corresponent a la meritació del quart trimestre de 2024.

Els ingressos associats al resultat de la declaració anual es van reduir un 1,5%, mentre que les devolucions van créixer un 16,5% (gairebé 2.200 milions més que l'any anterior). Des del punt de vista dels rendiments declarats, els resultats negatius s'entenen pel baix creixement de les rendes per activitats econòmiques i la disminució dels guanys patrimonials (en especial les procedents de la venda d'immobles), rendiments que en la seua majoria es manifesten en la declaració. Però açò no explica la major part del descens que té tres causes principals. La de major impacte és la derivada de la sentencia favorable als mutualistes que va suposar, per una part, la minoració dels rendiments percebuts com pensions el 2023 en la declaració, reduint els ingressos i augmentant les devolucions, i, per una altra, la devolució d'aquelles mateixes quantitats, però referides als exercicis anteriors no prescrits, sol·licitades a través de recurs. A açò cal afegir les reduccions en el tram autonòmic de l'impost (menors que en la declaració de 2022, però encara significatives) i l'ajornament a febrer del segon termini de la quota positiva per als contribuents de la província de València, mesura inclosa dins de la resta d'actuacions dirigides a pal·liar els efectes de la dana (Quadre 1.5 ).

Finalment, cal assenyalar que el 2022 es va trencar novament el que solia ser el patró habitual de la liquidació anual de l'Assignació a l'Església Catòlica. Esta liquidació se solia fer el gener pels saldos pendents de la declaració de dos anys abans. Tanmateix, la corresponent a l'exercici 2021 que hauria d'haver-se pagat el gener de 2023, es va avançar a desembre de 2022. És per això que les devolucions per este concepte el 2023 van anar uns 230 milions inferiors a les realitzades un any abans i van estar uns 160 milions per davall de les pagades el 2024.

El creixement dels ingressos per retencions del treball i activitats econòmiques en el sector privat va anar del 9,1% (8,7% si s'inclouen també la resta de retencions del treball). La xifra és més d'un punt inferior a la registrada el 2023. La massa salarial es va desaccelerar, com s'ha este, per l'alentiment del ritme de creació de llocs de treball, en especial en les pimes . Les pujades salarials, en canvi, si bé es van mantindre en l'entorn del 5% van anar una mica menors que el 2023. A les Grans Empreses l'augment dels ingressos es va elevar al 10,3% enfront del 6,8% que van mostrar les pimes Quadre 2.3 ). No obstant això, cal tindre en compte l'impacte de la modificació de la reducció per rendiments del treball que va beneficiar als salaris baixos, amb major presència en les pimes. Si se sumen els ingressos perduts per este motiu, els creixements en ambdós tipus d'empresa hagueren sigut més pareguts, a les Grans Empreses del 10,6% i en les pimes del 9%.

En els AP els ingressos per retencions del treball van créixer un 9,7%, gairebé tres punts menys que el 2023. La desacceleració s'explica per la menor intensitat amb la que van créixer les retencions lligades a les pensions. El 2023 es va viure un fort augment de la massa de pensions per l'elevada revalorització conseqüència dels increments de preus de 2022. Això va portar a un incremente de les retencions en l'entorn del 19% el 2023. El 2024, tret del primer mes que recollia les retencions de desembre, el creixement d'estos ingressos es va situar al voltant de l'11,3%, amb un augment del 7% en la massa salarial i del 4% en el tipus, també, com en les pimes, afectat a la baixa pels canvis en la reducció per rendiments del treball. En la part dels salaris dels empleats públics, les retencions van créixer més del 8% (prop del 6% per la massa de salaris i la resta per la pujada del tipus efectiu), lleugerament per damunt del que va succeir el 2023.